La tercera vida de «L'Emperador», l'obra maleïda de Jordi Coca

L'Emperador és un dels llibres més personals de Jordi Coca, i també tota una peripècia editorial. L'autor, que venia de guanyar el premi Josep Pla amb La Japonesa i d'editar Louise: un conte sobre la felicitat, dos títols que van funcionar molt bé, l'any 1997 publicava per primera vegada el llibre, a Destino. "Va tenir un mes d'estada a les llibreries". Gairebé sense marge de maniobra, Destino passa a mans de Planeta i tot queda col·lapsat. "Els exemplars de L'Emperador passen al magatzem, i el llibre desapareix del mercat fins a l'any 2.000", recorda.
 
La vida del llibre segueix en una espiral força absurda. L'any 1999, la Institució de les Lletres Catalanes premia l'obra com a Millor llibre editat durant el darrer trienni. "Curiosament, guardonen la novel·la en un moment en què no es troba a les llibreries", subratlla, encara atònit per tanta desventura. El canvi de segle sembla que porta bones noves: l'editor Isidor Cònsul decideix incorporar-lo a la col·lecció de Proa. L'Emperador havia de ser el segon volum de la Biblioteca Jordi Coca, recentment estrenada amb la publicació del primer volum.
 
"Però, just quan surt a la venda, l'editorial decideix fulminar les Biblioteques personals". I així, fins que l'obra arriba a Comanegra i viu la seva tercera vida, el 2017. "És un llibre molt especial, en sintonia amb les recuperacions que fem a l'editorial", assenyala Joan Sala, l'editor. Un atzar que fa coincidir la publicació amb la celebració del vintè aniversari de la primera edició de l'obra, "un llibre molt important de les darreres dècades", com subratlla l'autor del pròleg, Francesco Ardolino. La novel·la repassa la vida d'un orfe que comença un viatge a la recerca de l'Emperador, en ple segle XVII a la Xina.
 
Una faula amb l'aroma dels clàssics
 
Lluny de l'afany de la discussió canònica, l'obra és una peça molt important en la pròpia trajectòria de Jordi Coca (1947), un dels escriptors de trajectòria més solvent –més de quaranta títols– i rigorosa de les lletres catalanes contemporànies. El llibre –i això el fa molt interessant– és la suma de bona part dels temes que van apareixent al llarg de la narrativa de l'autor: el viatge, "que dura al llarg de tota la vida"; la recerca de l'ideal i de la utopia; i el transfons polític, "perquè els homes vivim en comunitat". Sense cap intenció de fer una novel·la històrica. "Més aviat és una faula, com les obres de teatre de Bertolt Brecht".
 
Agafant el model que Coca ja havia practicat amb èxit a De nit sota les estrelles –on agafava l'esperit dels textos d'Aristòtil–, L'Emperador és una faula "sobre la formació d'un individu, sobre la recerca d'un ideal absurd, o sobre la corrupció política i l'ambició de poder", detalla. Al segle XVII, la Xina està consolidada com a Imperi. "Però la invasió dels manxús ho fa trontollar tot –explica–. Suposen un trencament de l'estructura imperial i de les bases filosòfiques de Confuci. Utilitzo això per intentar ensenyar les lluites del poder i per il·lustrar com una persona senzilla es va formant i il·lustrant".
 
A partir d'aquí, descobrim quines són les vicissituds del protagonista a través del seu camí experiencial, en un viatge que parteix de la mort. "A les primera pàgines, el protagonista queda orfe i decideix iniciar un viatge mític, de pràcticament tota una vida. Ha travessat rius, ha conegut la pesta, ha estat amb grans funcionaris, s'ha format i ha conegut la misèria". Un arc vital que és un recorregut emotiu per les idees i els emocions. "Per això em fa tanta il·lusió que hagi estat reeditat, perquè és un llibre amb el qual sempre m'he sentit molt identificat. L'Emperador representa aquest moment en què vaig començar a sentir-me còmode amb mi mateix com a autor".
 
Una novel·la on Coca descobreix de què havia de parlar. "Aprenc que cal parlar de mi mateix, sobre què faig jo situat en un context, en un mon convuls del qual inevitablement formem part", confessa. "És una novel·la que no em va costar gens d'escriure, cosa realment estranya", explica. " A mi, escriure em costa, és una feina lenta, més aviat de construir, però recordo que em va venir tota un dia que anava a fer classes a l'Institut del Teatre. El resultat és un llibre molt personal, perquè conté la síntesi de tota una sèrie de coses que m'havien interessat al llarg del temps".
 
Vint anys i un context que ha canviat
 
L'Emperador va ser publicada el 1997. Han passat vint anys i el temps –i la realitat– li ha confegit una lectura absolutament diferent, molt més carregada políticament ara que abans. "El canvi de context, en 20 anys, ha estat brutal", sosté Coca. "Abans érem a l'oasi català, i aquestes aventures tenien una lectura més distant, on costava veure la picada d'ullet sobre la corrupció. Ara, però, tot és més clar. El món del lector d'ara s'assembla més al del protagonista que no pas al del 97". I això fa que el pes de la lectura sigui molt més reveladora que en la primera edició. "Han passat vint anys i ara escric millor, soc més depurat, més net. A més, des del punt de vista de la narrativa, mai no m'han interessat els arguments", conclou.
 
"Agatha Christie és l'Eisntein de l'art de l'estructura narrativa si la comparem amb les coses que es fan ara", exclama. "Els arguments trepidants han deixat d'interessar-me. No m'interessen gent les sèries de televisió, per exemple. Tot és previsible i redefinit". En aqeust sentit, la narrativa de Jordi Coca tendeix cada vegada més a espais molt petits. "Perquè ens entenguem: no m'interessa Ben-Hur, m'interessa Antonioni". Una opció creativa irrenunciable, que porta el talent al límit de la depuració i defuig d'estructures narratives preconcebudes. Potser per això Jordi Coca és un autor important, i potser per això cal recuperar, ara més que mai, aquest viatge maleït a la recerca de l'Emperador.