22
d'octubre
de
2017, 11:05
Actualitzat:
23
d'octubre,
11:04h
Agost del 2015. Falten menys de dos mesos per a les eleccions del 27-S. "Era en una casa fora de Barcelona sense gaire cobertura. Sona el telèfon. El Pablo em diu: 'Xavi, tot està anant malament, i tinc la sensació que tu n'ets el principal culpable". És a partir d'aquesta conversa amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, que Xavier Domènech entra en una voràgine de trucades i reunions per acabar sent, sense encara saber-ho, el líder d'En Comú Podem. El bon resultat en les eleccions espanyoles el convertirà, també, en l'arquitecte de Catalunya en Comú. "Jo? Ni de conya", responia al principi quan li exigien ser cap de cartell. "El vam pressionar humanament des de molts costats", admet Iglesias, que defineix Domènech com "el millor intel·lectual" que té l'espai polític dels "comuns" a Catalunya.
Totes aquestes confidències es detallen en el llibre El part dels comuns. Relat del naixement de Catalunya en Comú (Edicions Saldonar), escrit pels periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González. Els autors acompanyen el trajecte que ha recorregut Domènech per fer confluir ICV, EUiA, part de Podem i Barcelona en Comú -amb la pota afegida d'Equo- en el nou partit de l'esquerra alternativa. Un projecte, que tal com exposen els seus dirigents, neix amb vocació de plantar cara a l'"hegemonia convergent", a partir de l'èxit electoral d'Ada Colau i En Comú Podem. El llibre recull -a través de les veus d'una dotzena de testimonis -des de Pablo Iglesias a Xavier Domènech, passant per Íñigo Errejón, Elisenda Alamany, Gerardo Pisarello o Albano Dante Fachin- la gènesi del partit. Es relaten les virtuts i els defectes d'un part no exempt de dificultats.
El repte de construir una identitat comuna
El treball exposa com els fonaments ideològics es consoliden al ritme previst. "La nostra trajectòria ha estat marcada per polítiques de dretes, i això crea un pòsit. El nou partit dona un significat col·lectiu a la nostra experiència vital", exposa la coordinadora de comunicació del partit, Elisenda Alamany. Tal com explica el llibre, els "comuns" assenten en l'esquelet ideològic les bases polítiques de la nova formació, a partir de conceptes com el de "sobirania de sobiranies". Més complex és, com retraten els autors, l'objectiu de crear una identitat comuna de tots els partits que conflueixen, un procés que s'encara amb defectes.
"Hem rebut càstig els que hem fet una aposta decidida per aquesta confluència perquè n'hi ha d'altres que se senten ferits. No tothom assumeix que aquesta aposta té un preu per a l'esquerra clàssica", explica el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, referint-se a ICV. El politòleg Joan Subirats corrobora que detecta "tics" que evidencien que un sector dels ecosocialistes els costa encaixar el que implica una confluència. A tot plegat, se suma el desencontre amb Podem Catalunya, que no es pot entendre sense analitzar l'experiència del "Frankenstein" de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) -així ho defineixen els autors-, un grup parlamentari inoperatiu del qual els "comuns" extreuen "lliçons" per no reproduir errors.
Podem i l'úlcera de Domènech
"Mai m'ho havia passat tan malament com amb les negociacions amb Podem Catalunya", se sincera Domènech al llibre. El resultat de la confluència, que es va fundar el 8 d'abril, no és l'inicialment previst: el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, se'n va desmarcar, un terrabastall ben retrat en les pàgines del treball de Serra i González. S'hi recull com s'ha viscut aquesta batalla interna encara per resoldre, unes tibantors que li costen a Domènech una úlcera i un allunyament personal amb Fachin que els dos lamenten.
Si crear un partit en quatre mesos mentre es dirigeix un grup parlamentari al Congrés ja és tota una odissea, encara ho és més en plena voràgine del procés sobiranista, que tensiona internament Catalunya en Comú. Els protagonistes de la gestació del nou partit també reflexionen sobre aquesta qüestió. "El que proposem és possible. Ja va passar el 1931", argumenta el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, sobre la proposta dels "comuns" de crear una República catalana amb vocació de "compartir sobiranies" amb Espanya. "Si no posem els dos processos, el procés nacional català i el procés de transformació democràtic a Espanya, a reforçar-se mútuament, tots dos poden ser derrotats per separat", reflexiona el dirigent de Podem Íñigo Errejón.
Un paper tancat amb pany i forrellat
"Crec que paga la pena llegir El part dels comuns, aquesta immersió en la breu història dels comuns, com un viatge al futur. És una crònica per entendre les claus del que ha de venir", assegura el filòsof Josep Ramoneda en el pròleg del llibre. Des d'una visió externa i experta en la matèria, Ramoneda ubica el naixement d'un espai polític que en els pròxims mesos haurà de prendre decisions, com quin serà el seu pròxim candidat a la presidència de la Generalitat. Una clau que aporta el llibre, en forma d'anècdota: existeix un paper, guardat a pany i forrellat, en el qual Domènech es compromet a no ser "mai" candidat a la presidència de la Generalitat. Estriparà aquest contracte?
Totes aquestes confidències es detallen en el llibre El part dels comuns. Relat del naixement de Catalunya en Comú (Edicions Saldonar), escrit pels periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González. Els autors acompanyen el trajecte que ha recorregut Domènech per fer confluir ICV, EUiA, part de Podem i Barcelona en Comú -amb la pota afegida d'Equo- en el nou partit de l'esquerra alternativa. Un projecte, que tal com exposen els seus dirigents, neix amb vocació de plantar cara a l'"hegemonia convergent", a partir de l'èxit electoral d'Ada Colau i En Comú Podem. El llibre recull -a través de les veus d'una dotzena de testimonis -des de Pablo Iglesias a Xavier Domènech, passant per Íñigo Errejón, Elisenda Alamany, Gerardo Pisarello o Albano Dante Fachin- la gènesi del partit. Es relaten les virtuts i els defectes d'un part no exempt de dificultats.
El repte de construir una identitat comuna
El treball exposa com els fonaments ideològics es consoliden al ritme previst. "La nostra trajectòria ha estat marcada per polítiques de dretes, i això crea un pòsit. El nou partit dona un significat col·lectiu a la nostra experiència vital", exposa la coordinadora de comunicació del partit, Elisenda Alamany. Tal com explica el llibre, els "comuns" assenten en l'esquelet ideològic les bases polítiques de la nova formació, a partir de conceptes com el de "sobirania de sobiranies". Més complex és, com retraten els autors, l'objectiu de crear una identitat comuna de tots els partits que conflueixen, un procés que s'encara amb defectes.
"Hem rebut càstig els que hem fet una aposta decidida per aquesta confluència perquè n'hi ha d'altres que se senten ferits. No tothom assumeix que aquesta aposta té un preu per a l'esquerra clàssica", explica el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet, referint-se a ICV. El politòleg Joan Subirats corrobora que detecta "tics" que evidencien que un sector dels ecosocialistes els costa encaixar el que implica una confluència. A tot plegat, se suma el desencontre amb Podem Catalunya, que no es pot entendre sense analitzar l'experiència del "Frankenstein" de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) -així ho defineixen els autors-, un grup parlamentari inoperatiu del qual els "comuns" extreuen "lliçons" per no reproduir errors.
Podem i l'úlcera de Domènech
"Mai m'ho havia passat tan malament com amb les negociacions amb Podem Catalunya", se sincera Domènech al llibre. El resultat de la confluència, que es va fundar el 8 d'abril, no és l'inicialment previst: el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, se'n va desmarcar, un terrabastall ben retrat en les pàgines del treball de Serra i González. S'hi recull com s'ha viscut aquesta batalla interna encara per resoldre, unes tibantors que li costen a Domènech una úlcera i un allunyament personal amb Fachin que els dos lamenten.
Si crear un partit en quatre mesos mentre es dirigeix un grup parlamentari al Congrés ja és tota una odissea, encara ho és més en plena voràgine del procés sobiranista, que tensiona internament Catalunya en Comú. Els protagonistes de la gestació del nou partit també reflexionen sobre aquesta qüestió. "El que proposem és possible. Ja va passar el 1931", argumenta el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, sobre la proposta dels "comuns" de crear una República catalana amb vocació de "compartir sobiranies" amb Espanya. "Si no posem els dos processos, el procés nacional català i el procés de transformació democràtic a Espanya, a reforçar-se mútuament, tots dos poden ser derrotats per separat", reflexiona el dirigent de Podem Íñigo Errejón.
Un paper tancat amb pany i forrellat
"Crec que paga la pena llegir El part dels comuns, aquesta immersió en la breu història dels comuns, com un viatge al futur. És una crònica per entendre les claus del que ha de venir", assegura el filòsof Josep Ramoneda en el pròleg del llibre. Des d'una visió externa i experta en la matèria, Ramoneda ubica el naixement d'un espai polític que en els pròxims mesos haurà de prendre decisions, com quin serà el seu pròxim candidat a la presidència de la Generalitat. Una clau que aporta el llibre, en forma d'anècdota: existeix un paper, guardat a pany i forrellat, en el qual Domènech es compromet a no ser "mai" candidat a la presidència de la Generalitat. Estriparà aquest contracte?
Xavier Domènech, durant una entrevista amb Sara González i Joan Serra Carné Foto: Adrià Costa