01
de novembre
de
2017, 19:00
Actualitzat:
02
de novembre,
12:36h
Tielt és un poble de 4.572 habitants que és a una hora i deu minuts amb cotxe de Brussel·les. Sense trànsit, això sí: aquest matí, coincidint amb el dia festiu de Tots Sants, les carreteres de sortida de la capital belga són un eixam de cotxes. Només després de Gant, una de les ciutats més destacades de la part flamenca del país, les cues de vehicles es dissolen i permeten avançat amb celeritat. Una corrua de cotxes ocupats per periodistes es dirigeixen cap a Tielt cap a una presumpta compareixença -avançada per mitjans com El Periódico i El Confidencial- del president Carles Puigdemont al despatx del seu advocat, Paul Bekaert, que hi té establert el seu despatx. Però no hi ha compareixença, ni Puigdemont és al poble belga. Perseguir el president és aquests dies perseguir un fantasma, un home sense rastre, una pel·lícula d'espies.
Tot i que un taxista va dir la nit de dimarts que se n'anava a l'aeroport amb ell, el màxim dirigent català -instal·lat en un punt indeterminat de Brussel·les, possiblement en un domicili particular- segueix a Bèlgica. Fa tuits de tant en tant -aquesta tarda ha recordat que ja fa un mes del referèndum de l'1 d'octubre i ha indicat que cal "seguir treballant"- i també surt a passejar. Se l'ha vist en zones cèntriques, i també pels voltants de la seu de l'Aliança Lliure Europea, el grup en el qual està enquadrada ERC dins del Parlament Europeu. La roda de premsa multitudinària de dimarts, per exemple, va comptar amb el suport logístic dels eurodiputats catalans i dels seus assistents, que també són partíceps -en major o menor grau- de l'estratègia -pensada?- dels últims dies.
En aquest full de ruta, Bekaert és una persona clau. Va assessorar membres d'ETA per tal d'aconseguir que no els extraditessin a Espanya, i ara es proposa el mateix amb Puigdemont. La seva idea és no demanar asil polític i sí lluitar perquè no es produeixi cap extradició. "El que està fent el president és perfectament legal", ha assegurat el lletrat. Té el seu despatx al número 34 del carrer Hoogstraat de Tielt, un lloc tranquil, on els veïns miren encuriosits per la finestra quan veuen un núvol de càmeres que s'acosta a la porta de fusta del despatx. No és Bekaert qui parla, sinó una dona de la seva confiança que informa que no farà més declaracions i que, en contra de les informacions publicades -també per NacióDigital-, no hi haurà compareixença amb Puigdemont.
És en aquell moment quan un periodista d'Associated Press (AP) fa saber als companys que hi ha a la porta que ell té una gravació breu que ha obtingut en una conversa afortunada amb Bekaert al matí. Els mitjans segueixen el representant d'AP com si portés el Sant Grial o la fórmula màgica per trobar el domicili belga de Puigdemont, dos conceptes que en aquest novembre excepcional són sinònims. L'advocat deixa anar, a través del portàtil Mac del periodista, una de les notícies del dia: vol que el president declari des de Bèlgica i que no es desplaci cap a Madrid, on podria acabar empresonat. La resta de consellers que l'acompanyen -Toni Comín, Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí- també volen donar explicacions des de l'estranger.
Hotel Chambord, una pista falsa
Dimarts al vespre, Puidgemont va sortir de l'Hotel Chambord vestit amb texans, un jersei fosc i un abric al damunt. Les càmeres de La Sexta i del Programa de Ana Rosa -la informació política de l'exili crea estranys companys de viatge- l'han detectat amb una vestimenta similar dirigint-se cap a la seu de l'Aliança Lliure Europea, on hi ha entrat per mantenir reunions. Als consellers, almenys a aquesta hora, no se'ls ha vist. L'Hotel Chambord va ser escenari d'una reunió ahir a la tarda, "però mai han dormit aquí, i el president tampoc", recalquen des de la delegació catalana. Un terme que, aquests dies, és especialment difús. El surrealisme ha arribat a tals nivells que hi ha moments en què TV3, sempre ben informada, desconeix qüestions concretes.
A la delegació catalana, per cert, alerten que al llarg de les últimes hores hi ha hagut una dosi rellevant "d'intoxicacions" del Ministeri de l'Interior, que ara controla els Mossos d'Esquadra i gaudeix de tot el poder de l'Estat per saber on són els consellers. De fet, van ser fonts policials les que van detallar el recorregut de Catalunya fins a Marsella que va desembocar en un vol cap a Brussel·les per part de fins a set membres del Govern. Els consellers, assenyalen els seus entorns, van prendre la decisió de marxar sense consultar-ho amb gaire gent, fins i tot l'entorn familiar més directe. N'hi ha dos que van tornar ahir al vespre -Joaquim Forn i Dolors Bassa- que van ser insultats per espanyolistes a l'arribada a Barcelona. Ja no porten escorta, per cert.
Els membres de l'executiu a l'exili, especialment Puigdemont, han vingut a Brussel·les per passar-hi una temporada llarga. Els caldrà roba d'abric, perquè la temperatura no és precisament la mateixa que a Barcelona. De moment es mouen a peu i amb taxis -de la marca Skoda i de color negre, en el cas dels que els van traslladar ahir fins a la roda de premsa al Press Club de Brussel·les-, intentant ser discrets al màxim. La zona de la Porte de Namour, cèntrica i a prop a peu de les institucions europees, és una de les que més freqüenten. El museu Magritte els podria servir com a vàlvula d'escapament: el tenen a cinc minuts caminant i és visita obligada a Brussel·les.
El secretisme, però, porta tothom de corcoll. Molts dels antics responsables dels gabinets dels consellers coneixen pocs -o nuls- detalls. Els periodistes que cobreixen habitualment la informació europea per a mitjans espanyols pregunten als catalans si tenen detalls, i viceversa. Perseguir Puigdemont, perseguir els consellers, és com perseguir fantasmes. L'exili política és, en molts sentits, també un exili informatiu.
Tot i que un taxista va dir la nit de dimarts que se n'anava a l'aeroport amb ell, el màxim dirigent català -instal·lat en un punt indeterminat de Brussel·les, possiblement en un domicili particular- segueix a Bèlgica. Fa tuits de tant en tant -aquesta tarda ha recordat que ja fa un mes del referèndum de l'1 d'octubre i ha indicat que cal "seguir treballant"- i també surt a passejar. Se l'ha vist en zones cèntriques, i també pels voltants de la seu de l'Aliança Lliure Europea, el grup en el qual està enquadrada ERC dins del Parlament Europeu. La roda de premsa multitudinària de dimarts, per exemple, va comptar amb el suport logístic dels eurodiputats catalans i dels seus assistents, que també són partíceps -en major o menor grau- de l'estratègia -pensada?- dels últims dies.
Un núvol de càmeres passeja pel número 34 de la Hogstraadt de Tielt, una localitat flamenca de 4.200 habitants on hi té el despatx l'advocat belga del president
En aquest full de ruta, Bekaert és una persona clau. Va assessorar membres d'ETA per tal d'aconseguir que no els extraditessin a Espanya, i ara es proposa el mateix amb Puigdemont. La seva idea és no demanar asil polític i sí lluitar perquè no es produeixi cap extradició. "El que està fent el president és perfectament legal", ha assegurat el lletrat. Té el seu despatx al número 34 del carrer Hoogstraat de Tielt, un lloc tranquil, on els veïns miren encuriosits per la finestra quan veuen un núvol de càmeres que s'acosta a la porta de fusta del despatx. No és Bekaert qui parla, sinó una dona de la seva confiança que informa que no farà més declaracions i que, en contra de les informacions publicades -també per NacióDigital-, no hi haurà compareixença amb Puigdemont.
És en aquell moment quan un periodista d'Associated Press (AP) fa saber als companys que hi ha a la porta que ell té una gravació breu que ha obtingut en una conversa afortunada amb Bekaert al matí. Els mitjans segueixen el representant d'AP com si portés el Sant Grial o la fórmula màgica per trobar el domicili belga de Puigdemont, dos conceptes que en aquest novembre excepcional són sinònims. L'advocat deixa anar, a través del portàtil Mac del periodista, una de les notícies del dia: vol que el president declari des de Bèlgica i que no es desplaci cap a Madrid, on podria acabar empresonat. La resta de consellers que l'acompanyen -Toni Comín, Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí- també volen donar explicacions des de l'estranger.
Hotel Chambord, una pista falsa
Dimarts al vespre, Puidgemont va sortir de l'Hotel Chambord vestit amb texans, un jersei fosc i un abric al damunt. Les càmeres de La Sexta i del Programa de Ana Rosa -la informació política de l'exili crea estranys companys de viatge- l'han detectat amb una vestimenta similar dirigint-se cap a la seu de l'Aliança Lliure Europea, on hi ha entrat per mantenir reunions. Als consellers, almenys a aquesta hora, no se'ls ha vist. L'Hotel Chambord va ser escenari d'una reunió ahir a la tarda, "però mai han dormit aquí, i el president tampoc", recalquen des de la delegació catalana. Un terme que, aquests dies, és especialment difús. El surrealisme ha arribat a tals nivells que hi ha moments en què TV3, sempre ben informada, desconeix qüestions concretes.
A la delegació catalana, per cert, alerten que al llarg de les últimes hores hi ha hagut una dosi rellevant "d'intoxicacions" del Ministeri de l'Interior, que ara controla els Mossos d'Esquadra i gaudeix de tot el poder de l'Estat per saber on són els consellers. De fet, van ser fonts policials les que van detallar el recorregut de Catalunya fins a Marsella que va desembocar en un vol cap a Brussel·les per part de fins a set membres del Govern. Els consellers, assenyalen els seus entorns, van prendre la decisió de marxar sense consultar-ho amb gaire gent, fins i tot l'entorn familiar més directe. N'hi ha dos que van tornar ahir al vespre -Joaquim Forn i Dolors Bassa- que van ser insultats per espanyolistes a l'arribada a Barcelona. Ja no porten escorta, per cert.
VÍDEO ¿Dónde está Puigdemont?: el president cesado deja su hotel en Bruselas y se desconoce su paradero actual https://t.co/bFXhUteVpgpic.twitter.com/QUMdl6ldBs
— Más Vale Tarde (@MVTARDE) 1 de noviembre de 2017
Els membres de l'executiu a l'exili, especialment Puigdemont, han vingut a Brussel·les per passar-hi una temporada llarga. Els caldrà roba d'abric, perquè la temperatura no és precisament la mateixa que a Barcelona. De moment es mouen a peu i amb taxis -de la marca Skoda i de color negre, en el cas dels que els van traslladar ahir fins a la roda de premsa al Press Club de Brussel·les-, intentant ser discrets al màxim. La zona de la Porte de Namour, cèntrica i a prop a peu de les institucions europees, és una de les que més freqüenten. El museu Magritte els podria servir com a vàlvula d'escapament: el tenen a cinc minuts caminant i és visita obligada a Brussel·les.
El secretisme, però, porta tothom de corcoll. Molts dels antics responsables dels gabinets dels consellers coneixen pocs -o nuls- detalls. Els periodistes que cobreixen habitualment la informació europea per a mitjans espanyols pregunten als catalans si tenen detalls, i viceversa. Perseguir Puigdemont, perseguir els consellers, és com perseguir fantasmes. L'exili política és, en molts sentits, també un exili informatiu.