05
de novembre
de
2017, 18:00
Actualitzat:
06
de novembre,
15:33h
El Tribunal Suprem va deixar en evidència l'Audiència Nacional quan aquest dijous va decidir ajornar les declaracions de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la Mesa Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i l'exvicepresident Lluís Corominas. Els advocats van demanar més temps per preparar la defensa. La citació els havia arribat el dia abans. Poques hores després, l'Audiència enviava a presó el vicepresident Oriol Junqueras i set consellers del Govern sense concedir cap tipus de termini. Dues maneres de respondre a la mateixa acusació: rebel·lió, sedició i malversació per l'1-O.
El Suprem ha administrat el temps d'una manera molt diferent a com ho va fer l'Audiència. Pablo Llarena va esmenar la plana a Carmen Lamela. Es fa impossible no contraposar les dues institucions judicials. La cita propera al Suprem és el dijous 9 de novembre, aniversari del 9-N i festa de l'Almudena. Quins motius pot haver en aquesta diferent administració del temps?
1. El Suprem filtra més les pressions
Tradicionalment, el Tribunal Suprem, que és el cim de la judicatura espanyola, preserva al màxim la seva posició dins de l'estructura de poder. L'afany de fer valer la seva independència és una característica de l'alt tribunal. No té res a veure amb posicionaments ideològics. Al Suprem hi ha una fota presència de magistrats conservadors. Però això no implica que vulguin aparèixer com a subordinats al govern del PP.
2. Pablo Llarena, un conservador dur
El magistrat Pablo Llarena és qui va decidir suspendre les declaracions i donar set dies més a la defensa per preparar-se. Llarena és un jutge de Burgos, considerat molt conservador, però molt gelós del seu rol professional. Ja va donar un toc a la fiscalia quan va apuntar contra la qualificació jurídica de rebel·lió que propugna José Manuel Maza per rebaixar-la a conspiració per a la rebel·lia.
3. Europa (i sobretot Bèlgica) mira la justícia espanyola
El viatge del president Puigdemont a Bèlgica ha incomodat alguns dels membres del Govern i de la mesa. Hi ha qui creu que a curt termini pot afectar negativament el seu cas perquè nodreix l'argument del risc de fuga. Però a mig termini és vist per membres dels equips de la defensa com un aliat important. Fa que la justícia espanyola es posi sota els focus europeus. El cas de Catalunya haurà de ser revisat per un jutge belga. Un fet que pot tenir moltes implicacions. De moment, però, l'Audiència ha ordenat la detenció del president.
4. El precedent del cas Bultó
L'any 1988, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va dictar una sentència que fou viscuda com un oprobi per la justícia espanyola. El tribunal va donar la raó a tres acusats d'intervenir en l'atemptat contra l'empresari Bultó, assassinat el 1977. Segons Estrasburg, el seu judici no va reunir prou garanties i els condemnats no van veure garantit el seu dret de defensa. Una cosa similar va apuntar el Suprem aquest dijous, quan va donar més temps als defensors de la mesa per evitar que el dret de defensa es pogués veure afectat. Tot un avís a l'Audiència.
5. El temps juga a favor dels encausats
Si en una cosa pensava la defensa dijous, quan entraven els membres de la mesa al Suprem, era en el valor del temps. Com més s'acosti la campanya, més difícil serà dictar ordres d'empresonament. I un fet clau: si els processats i els consellers avui empresonats són candidats el 21-D i són elegits, passen a ser aforats i el seu cas es trasllada immediatament al Suprem, lluny de les urpes de l'Audiència, molt més mediatitzada, i més protegits, si més no aparentment, del fiscal Maza.
El Suprem ha administrat el temps d'una manera molt diferent a com ho va fer l'Audiència. Pablo Llarena va esmenar la plana a Carmen Lamela. Es fa impossible no contraposar les dues institucions judicials. La cita propera al Suprem és el dijous 9 de novembre, aniversari del 9-N i festa de l'Almudena. Quins motius pot haver en aquesta diferent administració del temps?
1. El Suprem filtra més les pressions
Tradicionalment, el Tribunal Suprem, que és el cim de la judicatura espanyola, preserva al màxim la seva posició dins de l'estructura de poder. L'afany de fer valer la seva independència és una característica de l'alt tribunal. No té res a veure amb posicionaments ideològics. Al Suprem hi ha una fota presència de magistrats conservadors. Però això no implica que vulguin aparèixer com a subordinats al govern del PP.
2. Pablo Llarena, un conservador dur
El magistrat Pablo Llarena és qui va decidir suspendre les declaracions i donar set dies més a la defensa per preparar-se. Llarena és un jutge de Burgos, considerat molt conservador, però molt gelós del seu rol professional. Ja va donar un toc a la fiscalia quan va apuntar contra la qualificació jurídica de rebel·lió que propugna José Manuel Maza per rebaixar-la a conspiració per a la rebel·lia.
3. Europa (i sobretot Bèlgica) mira la justícia espanyola
El viatge del president Puigdemont a Bèlgica ha incomodat alguns dels membres del Govern i de la mesa. Hi ha qui creu que a curt termini pot afectar negativament el seu cas perquè nodreix l'argument del risc de fuga. Però a mig termini és vist per membres dels equips de la defensa com un aliat important. Fa que la justícia espanyola es posi sota els focus europeus. El cas de Catalunya haurà de ser revisat per un jutge belga. Un fet que pot tenir moltes implicacions. De moment, però, l'Audiència ha ordenat la detenció del president.
4. El precedent del cas Bultó
L'any 1988, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va dictar una sentència que fou viscuda com un oprobi per la justícia espanyola. El tribunal va donar la raó a tres acusats d'intervenir en l'atemptat contra l'empresari Bultó, assassinat el 1977. Segons Estrasburg, el seu judici no va reunir prou garanties i els condemnats no van veure garantit el seu dret de defensa. Una cosa similar va apuntar el Suprem aquest dijous, quan va donar més temps als defensors de la mesa per evitar que el dret de defensa es pogués veure afectat. Tot un avís a l'Audiència.
5. El temps juga a favor dels encausats
Si en una cosa pensava la defensa dijous, quan entraven els membres de la mesa al Suprem, era en el valor del temps. Com més s'acosti la campanya, més difícil serà dictar ordres d'empresonament. I un fet clau: si els processats i els consellers avui empresonats són candidats el 21-D i són elegits, passen a ser aforats i el seu cas es trasllada immediatament al Suprem, lluny de les urpes de l'Audiència, molt més mediatitzada, i més protegits, si més no aparentment, del fiscal Maza.