Hi ha una frase que quasi s'ha convertit en un tòpic, però és ben certa: "Per molt que coneguis Barcelona, sempre pots descobrir coses noves" i això als que ens agrada escoltar el que diuen aquestes parets que parlen ho sabem molt bé.
Barcelona té història, és bonica, monumental i té racons màgics. Però sovint el que ens fa més goig és descobrir aquell detall minúscul o mig esborrat en un indret on potser hi hem passat centenars o fins i tot milers de vegades.
Les escales de la plaça del Rei de Barcelona on hi ha gravat el vaixell. Foto: Dani Cortijo
Això és el que em va passar quan fa unes setmanes l'historiador Adrià Quesada em va contactar per Twitter preguntant-me si sabia quelcom d'un vaixell gravat en una paret de la Plaça del Rei, amb una fotografia adjunta.
L'Adrià, a part d'historiador és guia i informador del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i les escales de la plaça del Rei són, per dir-ho d'una manera, el que per un professor són les escales d'entrada al seu institut.
Centenars, milers i potser fins i tot milions de persones han passat per aquesta plaça. Algunes d'elles n'han fet una ullada ràpida. Altres, sobretot les més amants de la història han esguardat quasi per centímetres les seves parets: saben detectar les parts afegides en les reformes, la història de quan el 1492 quasi maten aquí a Ferran el Catòlic, la dels primers Comtes Reis que hi tenien el palau o les lletres hebraiques que es poden veure arran de terra.
Però la veritat és que fins fa uns dies, encara no coneixia ningú que conegués el vestigi naval que l'Adrià havia descobert.
Fa 9 dies exactament vaig tornar per enèsima vegada a la Plaça del Rei. En aquest cas com a acompanyant d'uns alumnes de Batxillerat del meu centre que anaven a visitar el museu.
L'Adrià se'm va identificar quan ja marxàvem i va dir: Hola! Sóc jo qui et va enviar la fotografia. Vols que t'ensenyi el vaixell? En aquell moment, el cansament que duia a sobre em va desaparèixer de cop.
Allà estava, al costat de la barana que ajuda a pujar les escales que enfilen cap al saló del tinell. Un magnífic veler incís.
El misteriós vaixell de la plaça del Rei. Foto: Dani Cortijo
L'Adrià també havia contactat amb historiadors especialistes del museu, com en Josep Bracons, que el van posar en contacte amb la Gemma García, del Museu Marítim. La Gemma està fent un recull exhaustiu sobre grafits navals i pel que em va dir l'Adrià, va quedar meravellada amb la troballa. Tampoc la tenia clissada!
Segons ella és una galera típica dels segles XIV-XV. L'Adrià afegeix que li recorda a una de les que apareixen a l'Atles Català de Cresques.
Aprofitant que érem a la plaça també em va mostrar un altre grafit que no havia vist. A la mateixa plaça del Rei, tot just als peus dels clients de la terrassa de bar que hi ha al costat del monument d'Eduardo Chillida hi ha una misteriosa pedra amb la paraula "Sifon" escrita. Tenint en compte que el terra de la Plaça va ser aixecat als anys '30 i altres vegades (de fet, gràcies a les obres es va descobrir el subsòl romà) segurament l'epigrafia no es troba en el seu lloc original. Podria tractar-se d'un reaprofitament com el de les làpides jueves?
La paraula 'Sifon' gravada a la plaça del Rei. Foto: Dani Cortijo
La troballa del misteriós "Sifon" la va fer Marcelo Birocco, membre de l'empresa Okteam que organitza gimcanes per a empreses i grups d'amics.
No deixa de ser fantàstic que treballadors, investigadors, gent que passa pel carrer anem col·laborant per saber entendre aquelles parets centenàries, i algunes d'elles fins i tot mil·lenàries que ens interpel·len. Perquè les parets parlen, però cal voler escoltar-les i aprendre a entendre-les... Entre tots sempre és més fàcil.