01
de desembre
de
2017, 11:57
Actualitzat:
02
de desembre,
13:27h
Antoni Abad (Barcelona, 1958) és llicenciat en Ciències Empresarials i president de la Cecot, la patronal vallesana. Com a empresari està vinculat a empreses dels sectors metal·lúrgic, educatiu i turístic. La Cecot que presideix ha mantingut una actitud favorable al dret a decidir que ha generat polèmica amb altres sectors patronals. En aquests moments és al mig d'una crisi entre la seva organització i Foment del Treball, entitat que aspira a presidir. En aquesta entrevista n'explica les raons i valora la situació que travessa el país. Acaba d'arribar de Tallin, on ha recollit el Premi Europeu de Promoció Econòmica per al projecte Reempresa de la Cecot.
- Amb quin ànim hem d'enfrontar l'horitzó econòmic del 2018?
- Amb positivitat. Es respira positivisme. En els àmbits industrials i en tots els serveis que estan vinculats a l'àrea manufacturera, des de logística a manteniment i transferència de tecnologia, hi ha bones perspectives. El 2017 va ser millor que el 2016, que ja va ser millor que el 2015. El diner corre més.
- Des de Cecot, quines són les prioritats per superar definitivament la crisi?
- Intentar practicar el que fan els països amb els quals ens agrada emmirallar-nos. Els governs i els representants empresarials hem de parlar permanentment per poder orientar les previsions pressupostàries perquè aportin més possibilitats de creixement i desenvolupament industrial. Encara no tenim el corredor mediterrani, amb bones connexions amb els ports, que fa temps que sabem que era bo no només pel llevant sinó per tot l'Estat. Resulta que tenim una oferta d'alta velocitat com ningú, però estem a la cua d'Europa en abandonament escolar, fracàs escolar i baixa comprensió lectora. Si haguéssim parlat tots els agents socials des de fa dècades, i al mateix nivell, si haguéssim fet el que fan els països normals i capdavanters, tindríem menys alta velocitat, però molts més recursos per innovació empresarial, per internacionalització i per ajuda a la formació. Hem de parlar.
Antoni Abad al seu despatx de la patronal vallesana Foto: Josep M. Montaner
- Des de l'empresa, es parla d'emprenedoria, de risc intel·ligent. Però, i els salaris? L'informe sobre benestar de l'OCDE d'aquest novembre subratlla els nivells elevats de desigualtat a Espanya. Quina responsabilitat tenen vostès, els empresaris, en tot això?
- En tenim. Jo he de parlar dels empresaris de la Cecot. L'eslògan de la Nit de l'Empresari d'aquest any era "Explorant nous límits". Som una patronal, estem estudiant el tema de la renda universal bàsica. Això és explorar nous límits. Hem de cuidar perquè vagin el millor possible. Hem de ser capaços de tenir empreses competitives. Els salaris són una conseqüència de la productivitat i tots hem de tenir una part del salari vinculada a resultats.
- La Cecot va criticar el govern espanyol per aprovar el decret que va facilitar al trasllat de la seu de les empreses.
- Vam fer una cordialíssima carta al ministre Luis de Guindos. Amb un reial decret va canviar la llei de societats de capital i la manera en què es governen les empreses. El mes d'octubre, les darreres directives emanades de Brussel·les van en una línia diferent, d'exigir que els accionistes estiguin en les grans decisions de les empreses i no deixar que només els gestors prenguin les decisions.
"Han marxat els domicilis, però han quedat les fàbriques, la farina, les vinyes... i els peatges"
- El trasllat de les seus té tant d'impacte com s'ha dit?
- Home, jo crec que n'ha causat. I alguns es van preocupar molt que d'això se'n fes una lectura esbiaixada. No s'han traslladat empreses, s'han traslladat domicilis socials. La Cecot ha dit que respecta totes les decisions de les companyies. Entenc que les empreses cotitzades i amb mercats regulats necessitin trepitjar terra més sòlid en un moment d'incertesa. Però a partir d'aquí, cal dir que les activitats no han marxat. Han marxat els domicilis, però han quedat les fàbriques, les vinyes, la farina... i els peatges. La raonabilitat econòmica i de fer empresa és el que s'ha d'imposar. És molt criticable que alguns des de la política, la premsa i l'economia siguin capaços de fer un relat tan radical i negatiu, i que provoca decreixement econòmic. El que s'ha dit sobre el trasllat de les empreses sí que és inconstitucional. No hi ha res més anticonstitucional que anar contra les persones i contra el treball de les persones.
La Cecot es va mostrar crítica amb el decret que facilitava el trasllat de seus. Foto: Josep M. Montaner
- Foment del Treball va decidir el novembre passat obrir un expedient sancionador contra Cecot que podria acabar amb la seva expulsió de la patronal. Com està la situació en aquests moments?
- La Cecot no ha rebut cap comunicació de Foment en aquest sentit. Aquesta és una opinió d'una part del comitè executiu de Foment. Jo he escrit una carta al president Gay de Montellà recordant que el gener vam signar un document per facilitar la bona entesa. La nostra convicció continua sent la mateixa, sent dinàmics en les propostes però confirmant que Foment és la nostra cúpula empresarial.
"La Cecot no ha rebut cap comunicació de Foment sobre un expedient sancionador"- I què ha passat des del gener a ara?
- Ah, res, que fem moltes coses... Ens van dir dues coses. En relació al dia 3 d'octubre, se'ns va dir que la Cecot havia donat suport a la vaga convocada. Vam dir clarament que no estàvem per la vaga. Jo vaig explicar a Foment que no vam donar cobertura a la vaga, convocada per un sindicat. I sobre l'aturada, l'entitat que era referent sobre el que es feia el 3 d'octubre era la Taula per la Democràcia. Se'ns va convocar a ser-hi i vam expressar que hi seríem si es convidava formalment Foment a ser-hi, ja que hi havia també la Pimec i els sindicats més representatius, CCOO i UGT. Nosaltres a qui trobàvem a faltar va ser a Foment. La Taula ho va acceptar. Aleshores nosaltres ens hi vam incorporar. Des de la Cecot vam dir que si hi havia convocades manifestacions al vespre, que cada empresa decidís què feia, fora de les hores de treball. Aquest va ser el missatge. La Taula va fer molt bona feina.
- I l'altra "acusació"?
- L'altre argument era que havíem enviat la carta al ministre De Guindos pel reial decret sobre trasllat de seus. El nostre fairplay de sempre és que si nosaltres portem la iniciativa, sempre la comuniquem. En aquest cas hi havia dubtes de si ho havíem fet, però estava comunicat i així ho vaig explicar.
Abad diu que se sent "incòmode" quan llegeix que Foment "entra en campanya". Foto: Josep M. Montaner
- Foment elegirà un nou president la propera tardor. Fa un any es va mostrar predisposat a presentar-se candidat. Continua aspirant a presidir Foment?
- Sí. Continuem pensant-ho perquè volem un Foment diferent, que evolucioni, per canviar-ne les dinàmiques, amb un major compromís amb la societat i les persones. Cal un Foment més compromès amb les persones i la societat, i amb un altre estil de lideratge.
- Com li agradaria que fos Foment?
- Ens agradaria un Foment més dialogant internament, amb més debat de temes empresarials i que se centri en la competitivitat.
"Se'ns ha etiquetat de sobiranistes per defensar les infraestructures que necessitem, la innovació i el finançament, però mai ens hem atrevit a fer segons quins comentaris"
- El posicionament de Foment davant del procés, arribant a definir les lleis de desconnexió de cop d'estat, li sembla pròpia d'un empresariat català?
- La Cecot mai hem traspassat una frontera. Quan llegim a la premsa que Foment entra en campanya, molts ens sentim incòmodes. A nosaltres se'ns ha etiquetat de sobiranistes per defensar la competitivitat de Catalunya i dir que les infraestructures no són les que necessitem, que la innovació no té el pressupost que requereix, parlar de finançament i balances fiscals. La Cecot és una entitat que toca tant de peus a terra que vol un país ben format i equitatiu. I se'ns etiqueta, però mai ens hem atrevit a fer segons quins comentaris.
Antoni Abad Foto: Josep M. Montaner
- El fet que el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, aparegui en una fotografia venint d'una manifestació amb símbols espanyolistes...
- Personalment, tot el respecte. El president pot fer personalment el que consideri oportú. Altra cosa és que els qui exercim un càrrec, hem de pensar en allò que representem.
- Aquests dies vostè és un home feliç. El projecte Reempresa de la Cecot acaba de guanyar el Premi Europeu de Promoció Econòmica. Arriba de Tallin, on ha anat a recollir el guardó. Què és Reempresa?
- Reempresa és el mercat de compra-venda d'empreses i negocis petits. Sovint s'ha reduït el concepte d'emprenedoria a persones que tenen una idea de negoci. Però tan emprenedor és aquesta persona com la que vol adquirir un negoci preexistent i posar-s'hi al capdavant per iniciar una nova etapa. Viatjant per Europa ho van comprovar, és el que els anglesos anomenen business transfer, el relleu empresarial. I vam crear un mercat on es trobessin oferta i demanda, i acompanyar professionalment amb un entorn com el que tenen les empreses grans a l'hora de vendre i comprar.
- I aquest mercat creix?
- Aquest mercat creix amb el concepte de proximitat: en aquests moments, els ajuntaments grans i els consells comarcals tenen tècnics qualificats que atenen els venedors i compradors. I es fa una tasca de filtratge de les dades de l'empresa que es vol vendre, i de l'adquirent. No volem taurons, volem persones, que normalment són empresaris o encarregats, o gent que té experiència de gestió en empreses grans però no tenen la idea de començar des de zero però saben gestionar una empresa que ja funciona.
- Quantes transaccions han fet?
- Dues operacions gairebé al dia. Aquest any el tancarem amb més de 500 transaccions fetes. El que ja portem acumulat com a Reempresa són més de 1.500 companyies rellevades i uns 5.000 llocs de treball directes preservats.
Antoni Abad Foto: Josep M. Montaner
- La Cecot té presentades dues denúncies a Brussel·les, davant la direcció general de la Competència de la Comissió Europea. Una és per discriminació elèctrica arran dels acords entre el PP i el PNB.
- Deu entitats hem presentat una denúncia per possible ajuda d'Estat indeguda. Existeix de fa anys una discriminació territorial en els costos d'electricitat de les empreses espanyoles. L'acord entre el PP i el PNB de l'inici de legislatura inclou una reforma de la tarifa energètica en les línies de distribució de tensió entre 30 i 36 kV que agreuja la desigualtat. El resultat ha estat una estructura de peatges que no beneficia per igual les 5.800 empreses afectades, i tan sols incideix en 1.250, en la seva majoria del País Basc i Andalusia. Per nosaltres, es tracta d'una decisió política, que afecta la competitivitat i atempta contra la unitat de mercat, tan reclamada per les forces polítiques al Congrés. Les empreses catalanes afectades són 3.277. Però encara hi ha una finestra de negociació final per si es pogués aconseguir regularitzar-ho.
"Que treguin el rescat del Castor de la tarifa del gas i la posin als pressupostos!"
- I l'altra és pel projecte Castor, la pretensió de l'ACS de Florentino Pérez de construir un magatzem submarí que al final no es va fer.
- Sí. En un país en què l'energia elèctrica o de gas té uns preus dels més alts d'Europa, posar a la tarifa del gas el rescat del Castor, que s'ha de pagar durant una pila d'anys i que serà una xifra de 3.000 milions d'euros, no pot ser. Això no pot anar a tarifa. Que treguin el recat del Castor de la tarifa i la posin als pressupostos! Això no ho reclamen només els empresaris catalans, sinó tots els sectors, com el tèxtil espanyol.
- Algun cop l'he escoltat parlant de la bondat com a valor essencial. Perdoni, però, un empresari pot ser bondadós?
- Pot ser bondadós i alhora ser un líder exigent i visionari. No és antagònic, és imprescindible en el segle XXI. El perfil de la persona que vull tenir sempre al costat és la que incorpora talent, risc, bondat i humor.
Antoni Abad contempla liderar Foment. Foto: Josep M. Montaner