09
de gener
de
2018, 16:50
Actualitzat:
10
de gener,
7:38h
Consolidar la majoria sobiranista que l'1 d'octubre va protegir les urnes i que el 3 d'octubre va aturar el país. Aquesta és la premissa a partir de la qual els independentistes plantegen redefinir el seu full de ruta. En aquests moments, les negociacions per confeccionar la mesa del Parlament i el futur Govern bullen, especialment entre Junts per Catalunya i ERC. Els republicans entenen que una de les vies per visualitzar aquest sobiranisme majoritari és fer entrar els "comuns" en la lògica de pactes.
Aquesta via explica per què han posat sobre la taula del grup liderat per Xavier Domènech la possibilitat que formin part de la mesa del Parlament encara que numèricament no els pertoqui, segons han assegurat fonts dels "comuns" a NacióDigital. Una aposta que implicaria renunciar a la majoria independentista en aquest òrgan. Amb tot, fonts de la direcció d'ERC neguen que s'hagi produït formalment aquest oferiment i al·leguen la importància de mantenir la majoria independentista en l'òrgan parlamentari.
El plantejament d'ERC als "comuns" s'hauria produït aquest migdia en una reunió en la qual hi han assistit Roger Torrent per part dels republicans i Elisenda Alamany per part de Catalunya en Comú, entre d'altres. Fonts d'ambdues parts asseguren que la trobada "ha anat bé". Traçar complicitats que facin referència a l'agenda social i al procés constituent són dos dels punts de trobada entre els dos partits.
Just després de la trobada amb els republicans, Alamany ha assegurat públicament que el seu grup vol estar a la mesa per "posar de relleu la pluralitat" de la societat catalana, ja que sense ells a dins els membres de la mesa respondrien a la lògica de blocs. "Volem tenir un paper a la mesa, però no a canvi de res. Cal una legislatura per a tots i grans pactes de país", ha afirmat la futura portaveu del grup. "Som la garantia perquè puguem avançar nacional i socialment", ha insistit. L'aposta dels "comuns" és, doncs, que Joan Josep Nuet repeteixi com a representant de la mesa.
El nom de Joan Josep Nuet, sobre la taula
Fins ara, la candidatura de Carles Puigdemont ha situat la negociació en el marc de "restitució" de les institucions vigents abans del 21-D, cosa que, segons el seu criteri, passa perquè ERC tingui la presidència del Parlament -preferiblement a través de Carme Forcadell, que encara medita el seu futur- i Junts per Catalunya, la presidència de la Generalitat. De fet, aquest mateix dilluns ja va dibuixar l'escenari d'una investidura telemàtica de Puigdemont i el seu posterior retorn com a principal pla. Des d'ERC, però, es posa en dubte que aquesta via pugui prosperar un cop l'unionisme ja ha deixat clar que la portarà als tribunals si es produeix.
Fonts del PDECat assenyalen que els ha "arribat" el nom de Joan Josep Nuet per repetir com a membre de la mesa, i que els ha "sobtat". La direcció nacional de la formació que lideren Artur Mas i Marta Pascal confia en què la majoria independentista es plasmi a la mesa del Parlament. "Estic convençuda que servirà posar en marxa una legislatura que permeti recuperar les institucions, treballar per l'alliberament dels presos polítics i eixamplar la base social de l’independentisme", ha ressaltat Pascal a través d'un comunicat, ja que després de la cita no hi ha hagut la roda de premsa habitual. "No podem renunciar a la majoria independentista. Ara hem de fer tot allò que Rajoy no vol que fem", insisteix un dirigent del PDECat.
Política de pactes
Després que la independència en 18 mesos no hagi estat possible perquè no s'havien calibrat bé les forces de les quals es disposava ni el grau de la resposta repressiva per part de l'Estat, els partits independentistes han defensat que cal eixamplar la base i construir un front democràtic per revertir els efectes del 155. Dirigents d'ERC consideren que, precisament per això i perquè cal garantir una estabilitat del Govern que vagi més enllà dels quatre diputats de la CUP, el grup parlamentari de Xavier Domènech ha de jugar un paper institucional amb els independentistes. Sobretot tenint en compte que aquesta legislatura no la plantegen en termes d'unilateralitat.
De fet, durant la campanya electoral i en els últims dies, ERC ha subratllat la necessitat de reenganxar els "comuns" a la majoria sobiranista. El procés constituent i l'agenda social que els republicans volen desenvolupar "sense demanar permís" al Tribunal Constitucional, defensen, requereix d'una majoria àmplia que els inclogui. El portaveu del partit, Sergi Sabrià, va defensar la setmana passada que hi ha molts projectes que es poden portar a terme "conjuntament" amb els "comuns", ja que comparteixen una manera de fer política "republicana", tot i que va reconèixer que no hi ha "excessiva pressa" en aquest sentit. "Però segur que ve una etapa en què els acords amb l'entorn de Podem i els "comuns" han de ser permanents", va afegir, per bé que situava aquest escenari després de la investidura.
Que sobre la taula es posi el nom de Nuet per formar part de la mesa respon a la seva experiència prèvia en aquest òrgan, però també al fet que es tracta d'una figura ben valorada pels partits independentistes. Sense ser partidari de la independència, està investigat en la causa per rebel·lió i sedició contra els membres de la mesa del Parlament per haver facilitat la tramitació d'iniciatives relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre. Nuet també ha exhibit el seu compromís en contra de la censura del debat parlamentari i de la judicialització de la política.
L'àrbitre entre blocs
Cedir un lloc de la mesa als "comuns" suposaria perdre la majoria que fins ara els independentistes havien tingut amb quatre dels set llocs de l'organ, perquè els "comuns" no avalen la via unilateral. Sí que seguiria havent-hi, però, una majoria a favor del dret a l'autodeterminació. Cal recordar que els membres de la mesa són set i que, si els "comuns" hi són, els independentistes tindrien tres representants i les forces del bloc unionista, tres més. A l'hora d'afrontar votacions i admissions a tràmit, seria el representant de Catalunya en Comú-Podem qui tindria el vot del desempat en un context de desacord entre blocs. De fet, una de les primeres patates calentes que tindrien a sobre de la taula seria la de donar per vàlida o no una eventual investidura telemàtica de Puigdemont.
Aquesta via explica per què han posat sobre la taula del grup liderat per Xavier Domènech la possibilitat que formin part de la mesa del Parlament encara que numèricament no els pertoqui, segons han assegurat fonts dels "comuns" a NacióDigital. Una aposta que implicaria renunciar a la majoria independentista en aquest òrgan. Amb tot, fonts de la direcció d'ERC neguen que s'hagi produït formalment aquest oferiment i al·leguen la importància de mantenir la majoria independentista en l'òrgan parlamentari.
El plantejament d'ERC als "comuns" s'hauria produït aquest migdia en una reunió en la qual hi han assistit Roger Torrent per part dels republicans i Elisenda Alamany per part de Catalunya en Comú, entre d'altres. Fonts d'ambdues parts asseguren que la trobada "ha anat bé". Traçar complicitats que facin referència a l'agenda social i al procés constituent són dos dels punts de trobada entre els dos partits.
Just després de la trobada amb els republicans, Alamany ha assegurat públicament que el seu grup vol estar a la mesa per "posar de relleu la pluralitat" de la societat catalana, ja que sense ells a dins els membres de la mesa respondrien a la lògica de blocs. "Volem tenir un paper a la mesa, però no a canvi de res. Cal una legislatura per a tots i grans pactes de país", ha afirmat la futura portaveu del grup. "Som la garantia perquè puguem avançar nacional i socialment", ha insistit. L'aposta dels "comuns" és, doncs, que Joan Josep Nuet repeteixi com a representant de la mesa.
El nom de Joan Josep Nuet, sobre la taula
Fins ara, la candidatura de Carles Puigdemont ha situat la negociació en el marc de "restitució" de les institucions vigents abans del 21-D, cosa que, segons el seu criteri, passa perquè ERC tingui la presidència del Parlament -preferiblement a través de Carme Forcadell, que encara medita el seu futur- i Junts per Catalunya, la presidència de la Generalitat. De fet, aquest mateix dilluns ja va dibuixar l'escenari d'una investidura telemàtica de Puigdemont i el seu posterior retorn com a principal pla. Des d'ERC, però, es posa en dubte que aquesta via pugui prosperar un cop l'unionisme ja ha deixat clar que la portarà als tribunals si es produeix.
Fonts del PDECat assenyalen que els ha "arribat" el nom de Joan Josep Nuet per repetir com a membre de la mesa, i que els ha "sobtat". La direcció nacional de la formació que lideren Artur Mas i Marta Pascal confia en què la majoria independentista es plasmi a la mesa del Parlament. "Estic convençuda que servirà posar en marxa una legislatura que permeti recuperar les institucions, treballar per l'alliberament dels presos polítics i eixamplar la base social de l’independentisme", ha ressaltat Pascal a través d'un comunicat, ja que després de la cita no hi ha hagut la roda de premsa habitual. "No podem renunciar a la majoria independentista. Ara hem de fer tot allò que Rajoy no vol que fem", insisteix un dirigent del PDECat.
Els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, en roda de premsa. Foto: Adrià Costa
Política de pactes
Després que la independència en 18 mesos no hagi estat possible perquè no s'havien calibrat bé les forces de les quals es disposava ni el grau de la resposta repressiva per part de l'Estat, els partits independentistes han defensat que cal eixamplar la base i construir un front democràtic per revertir els efectes del 155. Dirigents d'ERC consideren que, precisament per això i perquè cal garantir una estabilitat del Govern que vagi més enllà dels quatre diputats de la CUP, el grup parlamentari de Xavier Domènech ha de jugar un paper institucional amb els independentistes. Sobretot tenint en compte que aquesta legislatura no la plantegen en termes d'unilateralitat.
De fet, durant la campanya electoral i en els últims dies, ERC ha subratllat la necessitat de reenganxar els "comuns" a la majoria sobiranista. El procés constituent i l'agenda social que els republicans volen desenvolupar "sense demanar permís" al Tribunal Constitucional, defensen, requereix d'una majoria àmplia que els inclogui. El portaveu del partit, Sergi Sabrià, va defensar la setmana passada que hi ha molts projectes que es poden portar a terme "conjuntament" amb els "comuns", ja que comparteixen una manera de fer política "republicana", tot i que va reconèixer que no hi ha "excessiva pressa" en aquest sentit. "Però segur que ve una etapa en què els acords amb l'entorn de Podem i els "comuns" han de ser permanents", va afegir, per bé que situava aquest escenari després de la investidura.
Que sobre la taula es posi el nom de Nuet per formar part de la mesa respon a la seva experiència prèvia en aquest òrgan, però també al fet que es tracta d'una figura ben valorada pels partits independentistes. Sense ser partidari de la independència, està investigat en la causa per rebel·lió i sedició contra els membres de la mesa del Parlament per haver facilitat la tramitació d'iniciatives relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre. Nuet també ha exhibit el seu compromís en contra de la censura del debat parlamentari i de la judicialització de la política.
L'àrbitre entre blocs
Cedir un lloc de la mesa als "comuns" suposaria perdre la majoria que fins ara els independentistes havien tingut amb quatre dels set llocs de l'organ, perquè els "comuns" no avalen la via unilateral. Sí que seguiria havent-hi, però, una majoria a favor del dret a l'autodeterminació. Cal recordar que els membres de la mesa són set i que, si els "comuns" hi són, els independentistes tindrien tres representants i les forces del bloc unionista, tres més. A l'hora d'afrontar votacions i admissions a tràmit, seria el representant de Catalunya en Comú-Podem qui tindria el vot del desempat en un context de desacord entre blocs. De fet, una de les primeres patates calentes que tindrien a sobre de la taula seria la de donar per vàlida o no una eventual investidura telemàtica de Puigdemont.