Abandona la presidència del PDECat per facilitar l'aparició de "nous lideratges" que consolidin el partit i el projecte de Junts per Catalunya | Desvincula el cas Palau de la decisió i sosté que se centrarà en la defensa jurídica per les causes relacionades amb el procés que l'afecten directament
Artur Mas, després de la roda de premsa a la seu del PDECat
|
PDECat
"L'etapa que s'obre requereix nous lideratges", ha reflexionat aquest vespre Artur Mas. Ha estat el principal argument que ha fet servir en una multitudinària roda de premsa en la qual ha anunciat que renunciava a la presidència del PDECat. La data -9 de gener- i la corbata -la de les grans ocasions- feien presagiar que la decisió que volia comunicar era rellevant. Feia dos anys que havia protagonitzat el primer "pas al costat" per desbloquejar la legislatura sorgida del 27-S, i avui volia escenificar la segona renúncia -aquest a nivell de partit- per tal de no convertir-se en un "obstacle". No vol ser, ha dit, una rèmora a l'hora de consolidar el projecte del PDECat i de Junts per Catalunya. "I ell ja saps que el partit no el necessita", sostenen a la cuina de la formació.
L'èxit electoral de la candidatura de Carles Puigdemont, en certa manera, va agafar d'imprevist bona part dels quadres nacionalistes. Sabien que els resultats serien millors que amb les sigles del PDECat -les enquestes internes els atorgaven un màxim de 22 diputats-, però no tenien clar que superarien ERC. Segons Mas, aquest escenari obre una nova etapa en la qual Junts per Catalunya i el partit hereu de Convergència s'han d'esforçar per consolidar l'espai central del sobiranisme. "El resultat obre una possibilitat d'or perquè el PDECat eixampli la seva base d'una manera molt més accelerada, ha ressaltat l'expresident de la Generalitat.
La decisió ja la va insinuar ahir dilluns durant la reunió del comitè nacional del partit. "Si per eixamplar la base cal fer renúncies, no seré jo qui se'n desmarqui", va assenyalar el dirigent nacionalista, segons tres fonts presents a la trobada consultades per NacióDigital. El nou "pas al costat" estava dissenyat des del novembre, però no es va fer públic per les circumstàncies polítiques complexes que han envoltat la política catalana. De fet, Mas es va plantejar -ha revelat- deixar la presidència de la formació abans del referèndum, però ha admès que aquest escenari hauria estat malinterpretat.
Munté assumeix la presidència del PDECat de forma interina, i en les properes setmanes se sotmetrà a votació qui ocuparà el càrrec, per al qual es podria postular Xavier Trias, exalcalde de Barcelona
Mas deixa Neus Munté com a presidenta de la formació, tot i que de forma interina. En breu, segons fonts del partit, es procedirà a una votació, en la qual es podria entronitzar la figura de Xavier Trias, segons fonts consultades. Mas i Munté es van presentar com un tàndem al congrés fundacional del PDECat, pensant ja en una decisió com la d'avui. La funció presidencial és representativa, però en el cas del dirigent nacionalista tenia un plus de simbolisme. Sectors del partit sostenen, a banda, que Munté és la candidata "ideal" per a les eleccions municipals de Barcelona del 2019. Als comicis locals hi ha moltes probabilitats que la formació s'hi presenti amb fórmules similars a Junts per Catalunya, possiblement adaptades a cada municipi. Si més no, allà on els noms encara no estigui registrats per altres partits.
Puigdemont i la cohabitació
L'expresident de la Generalitat, en tot moment, ha volgut ressaltar que no existeixen desavinences amb el seu successor, Carles Puigdemont, en relació a com procedir en la nova legislatura. El desig de Mas és que sigui "estable" i "llarga", tal com també ho demanen diversos alts dirigents consultats. També ha insistit que en els últims dos anys no ha expressat opinions públiques contràries a Puigdemont, malgrat que en privat ha discrepat d'algunes apostes. És el cas del referèndum unilateral, que va ser àmpliament discutit per la cúpula del PDECat entre l'estiu i la tardor del 2016.
El repte que afronta ara el partit és assumir la cohabitació amb Junts per Catalunya, una candidatura que orbita al voltant de Puigdemont i que compta amb 14 diputats electes amb carnet. "El resultat del 21-D torna a posar el projecte de Convergència a primera línia", ha reflexionat Mas. El partit, de moment, està allunyat de la cuina de les grans decisions que pren la llista presidencial, que perfila des de Brussel·les la millor manera que Puigdemont se sotmeti a la investidura. L'expresident de la Generalitat, davant d'aquest context, ha recalcat que no cal observar enfrontaments entre les dues ànimes del projecte neoconvergent, malgrat que ja n'hi hagi hagut.
La direcció del PDECat, durant la roda de premsa d'Artur Mas Foto: PDECat
L'efecte del cas Palau
"Vull que Junts per Catalunya qualli i s'expandeixi. I per això calen persones amb més marge que jo", ha reflexionat Mas. Aquest marge es podria veure afectat per la sentència del cas Palau, que podria esquitxar de ple l'antiga Convergència i, de retruc, els orígens fundacionals del PDECat. "Podem donar per fet que el seu nom apareix en la sentència", destacava aquesta tarda un alt dirigent de la formació. L'expresident, això sí, no ha estat citat a declarar en cap moment durant el judici, tot i les revelacions de Fèlix Millet i de Jordi Montull. CDC, segons ell, ja ha pagat el preu més alt: desaparèixer.
El que de moment no desapareix -i no fa pinta que sigui així en un futur- és la pressió judicial relacionada amb el procés català. Mas ja va ser inhabilitat pel 9-N -una decisió pendent de ratificació al Tribunal Suprem, i ara el Tribunal de Comptes li ha embargat la casa. Aquest mateix dimarts ha conegut la imputació del Suprem relacionada amb l'1-O, de manera que ara necessita "temps" per preparar la triple defensa. L'expresident marxa presentant-se com un actor que no vol ser un "obstacle" ni una "limitació" per a la implantació del projecte de Junts per Catalunya i el PDECat. Al seu llegat encara li queden capítols -polítics i judicials- per escriure'n la versió definitiva.
