14
de gener
de
2018, 09:25
Actualitzat:
15
de gener,
14:30h
Abans d'encetar l'etapa com a conseller de Justícia, quan perfilava el seu equip de col·laboradors, Carles Mundó (Vic, 1976) transmetia als seus interlocutors els tres objectius que perseguiria en la legislatura: tancar la presó Model, culminar el Codi Civil català i avançar en la digitalització de la justícia.
Encara no havia estat nomenat, però ja tenia clar com entomar el repte d'un mandat marcat per la desconnexió i els seus efectes. Va complir tots tres objectius. "Treballarem, sense fer soroll", exposava, fidel a un estil sobri i un caràcter reservat. Va tancar la Model el 8 de juny del 2017, el dia que feia 113 anys de la inauguració del recinte penitenciari. Aquell dijous va ser un dels seus millors dies com a conseller.
Mundó, militant d'ERC des de fa dues dècades, encara està aclaparat per les mostres de reconeixement rebudes des que va renunciar a ser diputat i va abandonar la primera línia de la vida política per tornar exercir d'advocat al Bufet Vallbé, elogis públics i privats que van traspassar les parets d'ERC. En va rebre centenars al mòbil. "Esperava alguna crítica més", reconeix amb sornegueria. La cuirassa de tímid, propi d'algú brillant en l'expedient acadèmic, amaga un humor fi, que desplega quan apareix la confiança.
Lectura crítica, però compromesa
No és estrany que amb aquests ingredients -i una solidesa que li han reconegut en l'adeu- Mundó gestés complicitats més enllà del partit. Respectat a Palau, va recollir bones consideracions a l'executiu i el Parlament, també de qui analitzava la resta companys de Govern des de la talaia. Amb Santi Vila van teixir una relació franca, de respecte mutu, que els permetia dir-se el que pensaven sense filtres, fins i tot en moments compromesos.
Els seus escons al Parlament eren de costat i també van compartir furgoneta camí de la presó, primer cap Aranjuez i després, en el trànsit a Estremera. Mantenen el contacte, es respecten, tot i que les personalitats siguin als antípodes. Avui Mundó acumula felicitacions mentre que Vila rep l'etiqueta de proscrit.
En una legislatura tancada de manera abrupta, els moments compromesos van arribar en el tram final. Mundó va viure amb amargor el 7 de setembre -la segona jornada del ple més tens que es recorda al Parlament- i el 26 d'octubre -quan Carles Puigdemont va flirtejar a Palau amb la convocatòria electoral per acabar fent camí cap a la declaració d'independència-.
El conseller de Justícia va diagnosticar "errors" en l'estratègia sobiranista, que es va guardar de transmetre en públic, compromès com estava amb el projecte i els companys d'executiu. Hauria preferit una solució que tragués rendiment al referèndum de l'1-O sense abocar el sobiranisme a una tria d'última hora entre la declaració unilateral i l'avançament electoral. "Ho hauria fet diferent", li han escoltat dir sense estridències.
Per a un independentista convençut des de l'etapa universitària -integrava la secció del Bloc d'Estudiants Independentistes de la UPF, al costat d'altres futurs dirigents d'ERC com Marta Rovira, Pere Aragonès, Sergi Sabrià o Josep M. Jové- no devia ser senzill imposar l'anàlisi reposada a l'anhel de la República. La implicació en l'1-O i el salt unilateral el van conduir a Estremera.
Des que va rebre la citació judicial de l'Audiència Nacional, va entendre que no tornaria a casa, i així ho va comunicar a la dona i els seus tres fills. Amb serenor. Va passar-se 33 dies empresonat, temps suficient per convertir-se en consultor de reclusos que acumulaven dubtes sobre permisos penitenciaris.
Abans de deixar la cel·la que compartia amb Oriol Junqueras, va prometre al líder d'ERC que s'implicaria en la campanya del 21-D, i també en el seu alliberament. Es va multiplicar en els mítings i ha fet gestions, en privat, per aconseguir el que va prometre a Junqueras, que continua empresonat. El president del seu partit va ser dels primers que van conèixer -i entendre- la renúncia posterior que faria Mundó, una decisió presa des de feia setmanes.
Abans conseller, ara militant actiu
En la reclusió d'Estremera, Mundó va notar l'escalf de l'independentisme -el van emocionar les més de 5.000 cartes que va rebre-, un agraïment pel compromís polític que ja havia tastat quan el Parlament va validar la llei que declarava nuls els tribunals franquistes. Ell en va ser un dels principals impulsors.
Gasiu en l'expressió dels sentiments, potser per timidesa, el conseller de Justícia va entomar amb emoció sincera però continguda els agraïments -en alguns casos acompanyats de llàgrimes- de qui va veure restituït el nom d'un familiar. Resulta curiós que qui s'ha convertit en un valor sòlid d'ERC, reconegut també per adversaris polítics -continua cultivant una relació fluïda amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá-, no hagi estat mai alcalde del seu poble, Gurb, tot i haver-ne estat regidor.
Els elogis han arribat en el comiat. Un comiat de la primera línia, que no és irreversible. Només té 41 anys i camp per córrer, encara que doni per feta la inhabilitació. De moment, contribuirà a fer xarxa per al partit, també en aquells espais que sempre han desconfiat d'ERC, cercles de poder econòmic i empresarial, que coneix per la seva trajectòria com a advocat. Són interlocutors que consideren Mundó un home fiable. Discret i fiable.
Encara no havia estat nomenat, però ja tenia clar com entomar el repte d'un mandat marcat per la desconnexió i els seus efectes. Va complir tots tres objectius. "Treballarem, sense fer soroll", exposava, fidel a un estil sobri i un caràcter reservat. Va tancar la Model el 8 de juny del 2017, el dia que feia 113 anys de la inauguració del recinte penitenciari. Aquell dijous va ser un dels seus millors dies com a conseller.
Mundó, militant d'ERC des de fa dues dècades, encara està aclaparat per les mostres de reconeixement rebudes des que va renunciar a ser diputat i va abandonar la primera línia de la vida política per tornar exercir d'advocat al Bufet Vallbé, elogis públics i privats que van traspassar les parets d'ERC. En va rebre centenars al mòbil. "Esperava alguna crítica més", reconeix amb sornegueria. La cuirassa de tímid, propi d'algú brillant en l'expedient acadèmic, amaga un humor fi, que desplega quan apareix la confiança.
Carles Mundó, durant el seu parlament en el míting central d'ERC del 21-D. Foto: Adrià Costa
Lectura crítica, però compromesa
No és estrany que amb aquests ingredients -i una solidesa que li han reconegut en l'adeu- Mundó gestés complicitats més enllà del partit. Respectat a Palau, va recollir bones consideracions a l'executiu i el Parlament, també de qui analitzava la resta companys de Govern des de la talaia. Amb Santi Vila van teixir una relació franca, de respecte mutu, que els permetia dir-se el que pensaven sense filtres, fins i tot en moments compromesos.
Els seus escons al Parlament eren de costat i també van compartir furgoneta camí de la presó, primer cap Aranjuez i després, en el trànsit a Estremera. Mantenen el contacte, es respecten, tot i que les personalitats siguin als antípodes. Avui Mundó acumula felicitacions mentre que Vila rep l'etiqueta de proscrit.
Mundó va diagnosticar "errors" en l'estratègia sobiranista, que es va guardar de transmetre en públic, compromès com estava amb el projecte i els companys de Govern
En una legislatura tancada de manera abrupta, els moments compromesos van arribar en el tram final. Mundó va viure amb amargor el 7 de setembre -la segona jornada del ple més tens que es recorda al Parlament- i el 26 d'octubre -quan Carles Puigdemont va flirtejar a Palau amb la convocatòria electoral per acabar fent camí cap a la declaració d'independència-.
El conseller de Justícia va diagnosticar "errors" en l'estratègia sobiranista, que es va guardar de transmetre en públic, compromès com estava amb el projecte i els companys d'executiu. Hauria preferit una solució que tragués rendiment al referèndum de l'1-O sense abocar el sobiranisme a una tria d'última hora entre la declaració unilateral i l'avançament electoral. "Ho hauria fet diferent", li han escoltat dir sense estridències.
Carles Mundó, a l'acte d'inici de campanya d'ERC, el mateix dia que va deixar la presó Foto: Albert Alemany
Per a un independentista convençut des de l'etapa universitària -integrava la secció del Bloc d'Estudiants Independentistes de la UPF, al costat d'altres futurs dirigents d'ERC com Marta Rovira, Pere Aragonès, Sergi Sabrià o Josep M. Jové- no devia ser senzill imposar l'anàlisi reposada a l'anhel de la República. La implicació en l'1-O i el salt unilateral el van conduir a Estremera.
Des que va rebre la citació judicial de l'Audiència Nacional, va entendre que no tornaria a casa, i així ho va comunicar a la dona i els seus tres fills. Amb serenor. Va passar-se 33 dies empresonat, temps suficient per convertir-se en consultor de reclusos que acumulaven dubtes sobre permisos penitenciaris.
Abans de deixar la cel·la que compartia amb Oriol Junqueras, va prometre al líder d'ERC que s'implicaria en la campanya del 21-D, i també en el seu alliberament. Es va multiplicar en els mítings i ha fet gestions, en privat, per aconseguir el que va prometre a Junqueras, que continua empresonat. El president del seu partit va ser dels primers que van conèixer -i entendre- la renúncia posterior que faria Mundó, una decisió presa des de feia setmanes.
Abans conseller, ara militant actiu
En la reclusió d'Estremera, Mundó va notar l'escalf de l'independentisme -el van emocionar les més de 5.000 cartes que va rebre-, un agraïment pel compromís polític que ja havia tastat quan el Parlament va validar la llei que declarava nuls els tribunals franquistes. Ell en va ser un dels principals impulsors.
Gasiu en l'expressió dels sentiments, potser per timidesa, el conseller de Justícia va entomar amb emoció sincera però continguda els agraïments -en alguns casos acompanyats de llàgrimes- de qui va veure restituït el nom d'un familiar. Resulta curiós que qui s'ha convertit en un valor sòlid d'ERC, reconegut també per adversaris polítics -continua cultivant una relació fluïda amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá-, no hagi estat mai alcalde del seu poble, Gurb, tot i haver-ne estat regidor.
Els elogis han arribat en el comiat. Un comiat de la primera línia, que no és irreversible. Només té 41 anys i camp per córrer, encara que doni per feta la inhabilitació. De moment, contribuirà a fer xarxa per al partit, també en aquells espais que sempre han desconfiat d'ERC, cercles de poder econòmic i empresarial, que coneix per la seva trajectòria com a advocat. Són interlocutors que consideren Mundó un home fiable. Discret i fiable.