01
de febrer
de
2018, 10:30
Actualitzat:
13:23h
El Suprem preveu recolzar-se en la Llei d'Enjudiciament Criminal per inhabilitar els líders independentistes investigats per rebel·lió abans que se celebri el judici. Aquesta llei s'aplica exclusivament en delictes de terrorisme, banda criminal o, com és el cas, rebel·lió, i permet deixar sense funcions públiques a un càrrec sobre el qual hi hagi una ordre de presó.
A qui afectaria, a hores d'ara, la inhabilitació? El penalista Joan Queralt explica a NacióDigital que la mesura requereix que es compleixin tres condicions. En primer lloc, que la persona investigada passi a ser processada, un fet que succeeix en fase avançada de la instrucció quan el jutge considera que hi ha "indicis fonamentats" que l'encausat té relació amb els fets investigats i així ho fa constar en una interlocutòria de processament. En segon lloc, que la persona investigada ostenti un càrrec públic. I, finalment, que estigui en presó preventiva.
En concret, l'article 384 bis apunta que "amb una ordre de processament en ferm i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".
Actualment, hi ha quatre líders independentistes en règim de presó preventiva: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dos d'ells no tenen en aquests moments funcions públiques. Jordi Cuixart va declinar formar part de les llistes electorals en les eleccions del 21-D. Sí que ho va fer, en canvi, Joaquim Forn que va figurar com a número 6 de la llista de JxCat. Forn, però, va deixar l'acta el passat 23 de gener amb l'objectiu d'afavorir la seva defensar per sortir de la presó.
Només Oriol Junqueras i Jordi Sànchez mantenen tots dos les seves funcions públiques com a diputats del Parlament. Però tan sols el líder republicà està sent investigat per rebel·lió, un dels delictes pels quals està reservada la Llei d'Enjudiciament Criminal. Sànchez està en presó preventiva per un suposat delicte de sedició arran de la manifestació que va tenir lloc el 20 de setembres davant del departament d'Economia.
Per tant, la mesura que estudia aplicar el Suprem un cop acabi la instrucció -previsiblement a finals de març- només afectaria a hores d'ara Oriol Junqueras, tot i que podria variar si canvia la condició de Junqueras o si el Suprem dicta presó preventiva sobre els nous investigats -Artur Mas, Marta Rovira, Marta Pascal, Anna Gabriel i Mireia Boya- que declaren a mitjans de febrer.
Amb relació als investigats a Brussel·les, hi ha discrepàncies sobre la llei permetria una interpretació forçada per estendre la mesura a Carles Puigdemont i Toni Comín, els dos únics que mantenen l'acta de diputats. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, dona per fet que el candidat a la presidència de la Generalitat quedarà inhabilitat. Tot i així, la interpretació estricta de la norma ho fa difícil perquè esmenta textualment que la suspensió de funció pública només és aplicable "mentre duri la situació de presó".
A qui afectaria, a hores d'ara, la inhabilitació? El penalista Joan Queralt explica a NacióDigital que la mesura requereix que es compleixin tres condicions. En primer lloc, que la persona investigada passi a ser processada, un fet que succeeix en fase avançada de la instrucció quan el jutge considera que hi ha "indicis fonamentats" que l'encausat té relació amb els fets investigats i així ho fa constar en una interlocutòria de processament. En segon lloc, que la persona investigada ostenti un càrrec públic. I, finalment, que estigui en presó preventiva.
En concret, l'article 384 bis apunta que "amb una ordre de processament en ferm i decretada la presó provisional per delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processament que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l'exercici del mateix mentre duri la situació de presó".
Actualment, hi ha quatre líders independentistes en règim de presó preventiva: Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dos d'ells no tenen en aquests moments funcions públiques. Jordi Cuixart va declinar formar part de les llistes electorals en les eleccions del 21-D. Sí que ho va fer, en canvi, Joaquim Forn que va figurar com a número 6 de la llista de JxCat. Forn, però, va deixar l'acta el passat 23 de gener amb l'objectiu d'afavorir la seva defensar per sortir de la presó.
Cartells electorals de Puigdemont, Sànchez i Junqueras a Vic Foto: Adrià Costa
Només Oriol Junqueras i Jordi Sànchez mantenen tots dos les seves funcions públiques com a diputats del Parlament. Però tan sols el líder republicà està sent investigat per rebel·lió, un dels delictes pels quals està reservada la Llei d'Enjudiciament Criminal. Sànchez està en presó preventiva per un suposat delicte de sedició arran de la manifestació que va tenir lloc el 20 de setembres davant del departament d'Economia.
Per tant, la mesura que estudia aplicar el Suprem un cop acabi la instrucció -previsiblement a finals de març- només afectaria a hores d'ara Oriol Junqueras, tot i que podria variar si canvia la condició de Junqueras o si el Suprem dicta presó preventiva sobre els nous investigats -Artur Mas, Marta Rovira, Marta Pascal, Anna Gabriel i Mireia Boya- que declaren a mitjans de febrer.
Amb relació als investigats a Brussel·les, hi ha discrepàncies sobre la llei permetria una interpretació forçada per estendre la mesura a Carles Puigdemont i Toni Comín, els dos únics que mantenen l'acta de diputats. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, dona per fet que el candidat a la presidència de la Generalitat quedarà inhabilitat. Tot i així, la interpretació estricta de la norma ho fa difícil perquè esmenta textualment que la suspensió de funció pública només és aplicable "mentre duri la situació de presó".