03
de febrer
de
2018, 20:03
Actualitzat:
06
de febrer,
18:00h
"Hem de resistir. De forma pacífica però ferma". Ho diu una dona ben embolicada en la seva bufanda groga que deu rondar els 60 anys. "Quan tallin els caps de la cúpula política vindran a per nosaltres", afegeix un senyor, paraigua en mà, molt pròxim generacionalment. L'assemblea del Comitè de Defensa de la República és a Can Batlló, antic recinte fabril i un dels epicentres del moviment social de Sants. A fora plou i, fins i tot, dins del pavelló 69 del recinte fa fred.
"El CDR de Sants és molt transversal. Normalment s'associa a l'esquerra radical, però a partir de l'1-O hem vist gent amb corbata no avesada a la cultura assembleària", explica el Roger, un dels portaveus del comitè. A l'assemblea d'aquest dijous són una setantena. Han hagut de canviar de lloc a corre-cuita per la pluja, perquè normalment la fan a la plaça de Sants. Arrenca puntual a dos quarts de vuit, però s'hi va afegint gent en silenci. Tot i que l'afluència fluctua en funció del moment polític, hi ha una presència equilibrada d'homes i de dones i si bé la meitat deuen estar en la franja dels 25 als 40 anys, l'altra meitat se situen dels 50 anys en amunt.
Combatre la "desorganització"
Toca fer balanç de l'acció del passat dimarts, quan van convocar a les portes de la Ciutadella per protestar contra l'ajornament del ple d'investidura. Es respira preocupació per la situació política. "Ens hem d'organitzar amb temps perquè les nostres accions siguin més sòlides", arrenca el portaveu. Tots estan d'acord en què es va produir un cert grau de "desorganització" que va derivar en una pèrdua de força a mesura que avançaven les hores fins al punt de desistir d'acampar, decisió que es va prendre després de l'actuació policial.
"Cada pas enrere que fem, serà un pas endavant que farà el govern espanyol. Hem de recuperar l'ofensiva de l'1-O", adverteix una de les joves que porta la veu cantant partint de la base que el ple d'investidura "mai s'hauria d'haver desconvocat". Amb tot, com a element positiu, destaca la capacitat que van tenir els CDR de marcar la jornada amb segell propi. "L'ANC va desconvocar a mitja tarda", recorden.
Un altre jove amb tupé i sabatilles marrons rebla: "La investidura és només un capítol. El procés és moltes coses més. No podem ser hostatges del tacticisme dels partits". Hi ha debat. En rotllana. Amb aplaudiments silenciosos aixecant i sacsejant les dues mans. Com en el 15-M. "Si Puigdemont vol tornar, que ens digui lloc i hora i l'entrem a Catalunya", afegeix.
El "poder executiu del poble"
Alguns formen part de l'ANC. D'altres, estan implicats des de fa temps en el teixit associatiu del barri. Però també n'hi ha que s'hi han involucrat recentment. Estan hiperinformats, atents a les últimes novetats polítiques i fan un elaborat diagnòstic de la situació. El portaveu del CDR de Sants resumeix que es tracta d'un espai que pivota en "el poder executiu del poble" i que té les seves "primeres guspires" en el 15-M. L'objectiu, resumeix, és viure en una "República democràtica articulada des de la gent i per a la gent". I això no té a veure, només, amb la reivindicació nacional, sinó també amb la social. És per això que el CDR s'ha implicat també en qüestions com la municipalització de l'aigua o els moviments en contra de les retallades en educació i sanitat.
"Necessitem disciplina. Hem de convocar una mobilització important dels CDR", segueix proposant a l'assemblea una veïna castellanoparlant que llueix abric lila i que deu rondar la cinquantena. "Només avancem quan tirem pel dret", afegeix un jove amb ulleres vestit de forma elegant. Ningú gosa desabrigar-se. Les bufandes grogues fan molt de servei. La meitat llueix llaç groc. A l'altra meitat, no li cal per recordar l'excepcionalitat del moment.
La por de ser assenyalats per l'ofensiva judicial de l'Estat
El nom de Puigdemont apareix poc. Preocupa més quin serà, a partir d'ara, el rumb del Govern. Es volen assegurar que "no se cedeix a les pressions del govern espanyol". I per això consideren que cal programar accions concretes per no donar treva. Una de les principals preocupacions que manifesten és com preservar la sobirania pròpia al mateix temps que es coordinen amb la resta dels CDR per impulsar una agenda pròpia. En aquests moments, explica en Roger, hi ha un segon estadi d'organització territorial per demarcacions i un tercer estadi d'àmbit nacional encara pendent de consolidar. "De vegades no dona temps de fer assemblees per tot. Ens hem de refiar dels companys", alerta una altra de les participants.
No donen el seu nom, procuren parlar entre ells en persona i demanen preservar la seva imatge. Per a alguns és la seva primera vegada. És el cas d'un matrimoni de mitjana edat, a qui ningú demana ni qui són ni d'on venen. Agafen una cadira i se sumen a la resta. La paraula per intervenir és lliure.
Sí, l'ofensiva judicial de l'Estat pesa. Més encara quan arran de les accions del 3 d'octubre i del 8 de novembre hi ha implicats en CDR que han estat citats a declarar. En Roger ho admet, de la mateixa manera que conclou: "Sí, tothom té una mica de por. Però la gent no està disposada a cedir. Més por ens fa tancar la boca".
"El CDR de Sants és molt transversal. Normalment s'associa a l'esquerra radical, però a partir de l'1-O hem vist gent amb corbata no avesada a la cultura assembleària", explica el Roger, un dels portaveus del comitè. A l'assemblea d'aquest dijous són una setantena. Han hagut de canviar de lloc a corre-cuita per la pluja, perquè normalment la fan a la plaça de Sants. Arrenca puntual a dos quarts de vuit, però s'hi va afegint gent en silenci. Tot i que l'afluència fluctua en funció del moment polític, hi ha una presència equilibrada d'homes i de dones i si bé la meitat deuen estar en la franja dels 25 als 40 anys, l'altra meitat se situen dels 50 anys en amunt.
Combatre la "desorganització"
Toca fer balanç de l'acció del passat dimarts, quan van convocar a les portes de la Ciutadella per protestar contra l'ajornament del ple d'investidura. Es respira preocupació per la situació política. "Ens hem d'organitzar amb temps perquè les nostres accions siguin més sòlides", arrenca el portaveu. Tots estan d'acord en què es va produir un cert grau de "desorganització" que va derivar en una pèrdua de força a mesura que avançaven les hores fins al punt de desistir d'acampar, decisió que es va prendre després de l'actuació policial.
"No podem ser hostatges del tacticisme dels partits"
"Cada pas enrere que fem, serà un pas endavant que farà el govern espanyol. Hem de recuperar l'ofensiva de l'1-O", adverteix una de les joves que porta la veu cantant partint de la base que el ple d'investidura "mai s'hauria d'haver desconvocat". Amb tot, com a element positiu, destaca la capacitat que van tenir els CDR de marcar la jornada amb segell propi. "L'ANC va desconvocar a mitja tarda", recorden.
Un altre jove amb tupé i sabatilles marrons rebla: "La investidura és només un capítol. El procés és moltes coses més. No podem ser hostatges del tacticisme dels partits". Hi ha debat. En rotllana. Amb aplaudiments silenciosos aixecant i sacsejant les dues mans. Com en el 15-M. "Si Puigdemont vol tornar, que ens digui lloc i hora i l'entrem a Catalunya", afegeix.
El "poder executiu del poble"
Alguns formen part de l'ANC. D'altres, estan implicats des de fa temps en el teixit associatiu del barri. Però també n'hi ha que s'hi han involucrat recentment. Estan hiperinformats, atents a les últimes novetats polítiques i fan un elaborat diagnòstic de la situació. El portaveu del CDR de Sants resumeix que es tracta d'un espai que pivota en "el poder executiu del poble" i que té les seves "primeres guspires" en el 15-M. L'objectiu, resumeix, és viure en una "República democràtica articulada des de la gent i per a la gent". I això no té a veure, només, amb la reivindicació nacional, sinó també amb la social. És per això que el CDR s'ha implicat també en qüestions com la municipalització de l'aigua o els moviments en contra de les retallades en educació i sanitat.
"Només avancem quan tirem pel dret", diu un participant de l'assemblea
"Necessitem disciplina. Hem de convocar una mobilització important dels CDR", segueix proposant a l'assemblea una veïna castellanoparlant que llueix abric lila i que deu rondar la cinquantena. "Només avancem quan tirem pel dret", afegeix un jove amb ulleres vestit de forma elegant. Ningú gosa desabrigar-se. Les bufandes grogues fan molt de servei. La meitat llueix llaç groc. A l'altra meitat, no li cal per recordar l'excepcionalitat del moment.
La por de ser assenyalats per l'ofensiva judicial de l'Estat
El nom de Puigdemont apareix poc. Preocupa més quin serà, a partir d'ara, el rumb del Govern. Es volen assegurar que "no se cedeix a les pressions del govern espanyol". I per això consideren que cal programar accions concretes per no donar treva. Una de les principals preocupacions que manifesten és com preservar la sobirania pròpia al mateix temps que es coordinen amb la resta dels CDR per impulsar una agenda pròpia. En aquests moments, explica en Roger, hi ha un segon estadi d'organització territorial per demarcacions i un tercer estadi d'àmbit nacional encara pendent de consolidar. "De vegades no dona temps de fer assemblees per tot. Ens hem de refiar dels companys", alerta una altra de les participants.
No donen el seu nom, procuren parlar entre ells en persona i demanen preservar la seva imatge. Per a alguns és la seva primera vegada. És el cas d'un matrimoni de mitjana edat, a qui ningú demana ni qui són ni d'on venen. Agafen una cadira i se sumen a la resta. La paraula per intervenir és lliure.
Sí, l'ofensiva judicial de l'Estat pesa. Més encara quan arran de les accions del 3 d'octubre i del 8 de novembre hi ha implicats en CDR que han estat citats a declarar. En Roger ho admet, de la mateixa manera que conclou: "Sí, tothom té una mica de por. Però la gent no està disposada a cedir. Més por ens fa tancar la boca".