10
de febrer
del
2018
Actualitzat
el
12
de febrer
a la
13:48h
Mariano Rajoy i Albert Rivera, en una imatge d'arxiu Foto: Flickr PP
“No els ataquem, és defensa pròpia”. La frase recull l’animadversió que es viu a les files populars contra el partit d’Albert Rivera, que en breu podria tastar el remei judicial que el PP administra als seus adversaris polítics. El tic-tac del rellotge avança inexorablement cap a les eleccions autonòmiques i locals del 2019 –l’avantsala de les generals-, i totes dues formacions es preparen per a un intercanvi d’obusos pel control del centredreta espanyol. No hi haurà pietat.
Les acusacions de Rivera al president espanyol a la sessió de control d’aquest dimecres –on va anunciar que demanarà dimissions si es demostra que part de l’1-O s’ha pagat amb diners del FLA- han enervat els populars, que amenacen amb judicialitzar les suposades irregularitats detectades pel Tribunal de Comptes a la comptabilitat de Ciutadans. Catalunya esdevé ja un motiu de retrets entre els dos aliats, i si els de Rivera no abaixen el to en breu, "ho tenen fotut (jodido)".
El partit de Mariano Rajoy disposa d’una arma de dissuasió feta a mida per respondre el foc "amic" de Rivera: la comissió d’investigació del Senat –on el PP té majoria absoluta i és l’única formació que hi participa- sobre el finançament dels partits polítics. Una rèplica de la comissió que PSOE, Podem i Ciutadans van activar al Congrés per investigar el "finançament il·legal" del PP. De moment, ja ha citat per al 22 de febrer el gerent de Ciutadans i dos membres del Tribunal de Comptes. Un toc d’alerta.
Arrimadas, Girauta, Mejías i Rivera en una imatge d'arxiu. Foto: Isaac Meler
Sobre la taula, entre altres, la possibilitat d’aprofundir en les conclusions de l’informe que aquest organisme va fer de les finances de Ciutadans dels anys 2014 i 2015, d’indagar com es va finançar la "brutal campanya de publicitat" que va acompanyar la candidatura d’Arrimadas a les eleccions del 21-D, o de relacionar els interessos empresarials amb els acords sobre el lloguer de la seu del partit a Madrid (700 metres quadrats a un edifici propietat de l’asseguradora Caser). La llista d’incògnites és llarga, i després d’anys de crítiques per la corrupció, un sector del partit de Rajoy aposta per aplicar a Rivera la llei del Talió: ull per ull...
Que les conclusions de la comissió acabin o no a mans de la Fiscalia o d’un jutge dependrà en bona mesura de la sintonia que el PP i Ciutadans despleguin en les pròximes setmanes, i especialment en els acords per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat per al 2018, que han d’estar enllestits a finals de març o principis d’abril. Els populars donen per fet ja que assoliran un acord amb el PNB –pendent de la continuïtat de partides incloses als comptes d’aquest any- i confien en el compromís de Rivera amb "l’estabilitat" d’Espanya. Si no hi ha entesa, tard o d’hora "algú ho judicialitzarà".
Rivera, mentrestant, es troba atrapat entre dues pulsions: la d’aprofitar l’incompliment dels acords d’investidura per abandonar Rajoy i erigir-se per primera vegada com a referent de l’oposició, o la de desgastar el president espanyol combinant els suports amb la crida a la "regeneració". Compta amb els favors de l'Íbex-35, dels grans grups de comunicació espanyols i amb l’adhesió d’una bona part dels antics votants del PP (1,4 milions respecte al 2016, segons el CIS de gener), però és conscient també que aquesta batalla el pot enfrontar a enemics insospitats. I és que, com diuen els vells del PP: "Estan avisats".
Rajoy i Santamaría, al Senat Foto: ACN