L'independentisme exhibeix diferents vies per defensar-se davant del Suprem

Ha assegurat que la declaració d'independència "no va ser simbòlica", no ha renegat de la via unilateral i ha reivindicat el referèndum de l'1 d'octubre. Però el Tribunal Suprem ha deixat en llibertat i sense mesures cautelars Mireia Boya. L'estratègia de la dirigent de la CUP ha estat radicalment oposada a la que han seguit la resta d'investigats en la causa per rebel·lió, que o han acabat a la presó o han hagut de pagar una elevada fiança per evitar-la. Fins i tot havent acatat la Constitució o havent-se compromès a no desafiar la legalitat del marc autonòmic.

I és que, veient que el jutge Pablo Llarena manté en presó preventiva Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -malgrat haver assegurat, fins i tot, que l'1-O va ser "simbòlic", que la República mai es va fer "efectiva" i que estaven disposats a moure's només en el marc constitucional-, els anticapitalistes havien arribat a la conclusió que de poc serviria abjurar de la seva ideologia en una causa que és "política". És per això que Boya havia advertit que aniria "de cara" per defensar el dret a l'autodeterminació i la "legitimitat i legalitat democràtica" del procés sobiranista. 
 
Ni formava part del Govern ni ostenta un càrrec públic

Val a dir que si Boya s'ha pogut permetre una estratègia diferent a la dels consellers del Govern de Carles Puigdemont, Carme Forcadell i els membres de l'antiga mesa i els líders de les entitats independentistes és perquè no va formar part del Govern i perquè en aquests moments no ostenta cap càrrec públic ni és susceptible d'assumir-ne un. Precisament per això, la Fiscalia ha considerat que ni hi havia risc de fuga ni de reiteració delictiva, malgrat que Llarena l'emmarca dins del "comitè estratègic" del referèndum de l'1 d'octubre.

Són molts els juristes que han acusat el jutge Llarena d'estar posant en escac la llibertat ideològica que recull l'article 16 de la Constitució perquè denega la llibertat dels empresonats pel procés sobiranista en la no renúncia a l'independentisme i a l'actuació de tercers. Partint d'aquesta premissa, fins ara els dirigents que han aconseguit l'excarceració o evitar la presó ho han fet a costa de renegar del full de ruta que van abanderar.

Els resultats desiguals d'acatar la Constitució

Forcadell va afirmar que el 27 d'octubre "no es va proclamar res" i que la declaració va ser "simbòlica". I Llarena va ordenar el seu ingrés a presó sota fiança de 150.000 euros. Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet van haver d'abonar 25.000 euros cadascun. Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs van ser excarcerats després de 32 dies entre reixes. Cadascun amb diferents paraules i matisos, van argumentar que havien acatat el 155 i que es comprometien a acatar la Constitució i el marc legal vigent.
 
Per contra, de poc li ha servit a Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart utilitzar aquests mateixos arguments per aconseguir la llibertat. En el cas de Forn, ha renunciat fins i tot a l'escó i el president d'Òmnium ni tan sols es va presentar a les llistes del 21-D. El jutge, però, en les dues darreres interlocutòries en les quals argumentava per què no podien ser alliberats Forn i Sànchez repetia dues premisses: mantenen la seva ideologia sobiranista i Puigdemont, que no té intenció de tornar de Brussel·les, és qui va dipositar la seva confiança en ells incloent-los a la llista de Junts per Catalunya.

Després de declarar al Suprem durant una hora i deu minuts, Boya ha insistit que es tracta d'un "judici polític" i que per això cal "actuar com a tal" defensant el programa electoral amb el qual van concórrer a les eleccions i els acords assolits al Parlament "per acatar el mandat popular". Per aquest motiu, ha suggerit a la resta de dirigents que hauran de declarar en els pròxims dies -Marta Rovira i Marta Pascal el dilluns i Artur Mas i Neus Lloveras dimarts-, que segueixin la mateixa línia discursiva que ella. "Les pròximes declaracions s'haurien d'assemblar a les que he fet avui aquí", ha dit.

Les declaracions dels pròxims dies

Segons ha pogut saber NacióDigital, no sembla que alguns dirigents estiguin disposats a seguir la mateixa estratègia de defensa que Boya. Caldrà veure què fa finalment Anna Gabriel, que està citada el dia 21. És prou conegut, però, que Pascal, per exemple, va ser una de les dirigents que va intentar convèncer Puigdemont perquè convoqués eleccions en comptes d'impulsar la declaració d'independència, un paper que podria posar en valor durant la seva cita al Suprem. Mas, per la seva banda, ja no ostenta cap càrrec públic ni presideix el PDECat, a més de ser una altra de les veus que va intentar que el cap de llista de JxCat es fes enrere.

Lloveras ha deixat la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència i caldrà veure quina línia argumental segueix Rovira, que es manté en primera línia de la política i a qui el sumari de la causa que està en mans del jutjat d'instrucció número 13 situa com el cervell de l'organització de l'1-O.