Relat de les hores més crítiques dels atemptats: operatiu d'urgència a Sant Jaume

El telèfon sona, i ho fa amb urgència. "President, hi ha hagut un atemptat a La Rambla". Immediatament, Carles Puigdemont es desplaça de Girona cap a Barcelona. En el trajecte rep informació actualitzada -balanç de víctimes, situació policial- que li filtra el seu cap de gabinet, Josep Rius. La comitiva del president s'atura al departament d'Interior, on ja hi ha organitzat el gabinet de crisi amb presència dels Mossos, el Servei d'Emergències Mèdiques, Protecció Civil, l'Ajuntament de Barcelona -Ada Colau- i la delegació del govern espanyol -Enric Millo-. Corrien les hores més complicades del 2017: l'amenaça gihadista s'havia concretat al carrer més emblemàtic de la capital.

"Des del primer moment es té constància de la gravetat de la situació", ressalten diverses fonts consultades per NacióDigital que van viure la jornada en primera persona. Després de la trobada a Interior, les autoritats van cap al Palau de la Generalitat. S'hi suma el vicepresident Oriol Junqueras, que era fora amb la família. Primer es desplaça cap a Sant Vicenç dels Horts, on queda retingut durant 25 minuts perquè es posa en marxa l'Operació Gàbia per evitar que l'autor de l'atropellament fugi -com finalment va aconseguir, enduent-se la vida d'un jove de Vilafranca de Penedès- de la ciutat. Tots els consellers, en aquell moment, ja han rebut l'avís.

Grup de coordinació

A les 17.16 es crea un grup de missatgeria de coordinació interdepartamental amb els responsables de coordinació de tots els departaments implicats -Interior, Salut, Justícia, Exteriors, els equips de confiança de Puigdemont i Junqueras- i es decideix una primera compareixença a les 19 per donar tota la informació disponible dues hores després dels atemptats. S'explica Forn, que porta només un mes i mig al càrrec. Dues hores més tard, a les 21, el president, el vicepresident i l'alcaldessa compareixen conjuntament de de la sala de premsa de Palau. Les paraules de Puigdemont es distribueixen després en castellà, anglès i francès pels canals de comunicació de la Generalitat. Tots els consellers coneixien les línies mestres del discurs del president. Els perfils de Mossos i Emergències aporten informació instantània en quatre idiomes.

Amb el pas de les hores, el Saló Verge de Montserrat, l'avantsala del despatx del president, s'ha acabat convertint en el en el centre d'operacions. Hi ha Ada Colau i, puntualment, també Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, que acabaria convertint-se en una de les icones públiques de la resposta al 17-A. La policia catalana, a mida que passen les hores, comença a vincular l'explosió d'Alcanar amb els fets de Barcelona. "Allò no era normal. I potser es va trigar a relacionar", recalca ara un dels dirigents implicats en l'operatiu. En aquell moment, a Cambrils res feia pensar que, ja de matinada, la cèl·lula gihadista desencadenaria un nou espisodi de violència.

Rajoy no truca Puigdemont fins les vuit del vespre i, quan arriba a Barcelona, se'n va a la delegació del govern espanyol per participar en una reunió en la qual no hi havia els Mossos

Mentrestant, l'activitat segueix sent frenètica a Palau. Ja s'ha superat el primer episodi crític: determinar el nombre de víctimes -oficialment, només una- davant les informacions periodístiques de l'agència Reuters, que ja publica una desena de morts. Els professionals del Servei d'Emergències Mèdiques no podien entrar a la zona perquè els Mossos escatien si hi havia perill de més activitat terrorista immediata. "Mitja hora crítica", resumeix ara un alt càrrec. La Generalitat observa amb temor com proliferen rumors, com ara que hi ha un terrorista amb ostatges a un restaurant de la Rambla. Es demana a la ciutadania que confiï, només, en les fonts oficials. Junqueras i el conseller de Salut, Toni Comín, visiten sense càmeres els ferits a l'Hospital Clínic.

L'equip de comunicació, a banda, ja treballa per contrarestar per identificar les possibles crítiques que puguin sorgir. La instal·lació de pilones a la Rambla o la vinculació dels atemptats a la situació política -el procés- són dos dels escenaris que es tenen en compte a l'hora de respondre a l'opinió pública. Puigdemont, quan comença a donar entrevistes a mitjans a partir de l'endemà, reforça la idea de "Catalunya, un sol poble" per intentar evitar l'estigmatització dels musulmans. Se segueix amb atenció què pugui passar a Ripoll, d'on provenen la majoria dels integrants de la cèl·lula.

La trucada de Rajoy

A les vuit de la tarda sona per enèsima vegada el telèfon de Puigdemont. És Mariano Rajoy, de vacances prop de Santiago de Compostel·la, que l'informa que agafarà ràpidament un avió per dirigir-se cap a Barcelona. Però la primera aturada que fa no és a la Generalitat, ni tampoc a la conselleria d'Interior. Se'n va a la delegació del govern espanyol, on se cita amb els responsables de tots els cossos i forces de seguretat de l'Estat amb l'excepció dels Mossos. Compareix públicament a les dotze, tres hores després que ho hagin fet Puigdemont, Junqueras i Colau des de Palau.

El president sopa tard, molt tard, a la Casa dels Canonges, on també passarà la nit. Des d'allà segueix, en contacte directe amb Forn, Trapero i el seu cap de gabinet, les novetats que arriben de Cambrils, on cinc terroristes intenten provocar el caos -i més morts- després de Barcelona. Amb el temps se sabrà que tots ells formen part d'una cèl·lula comandada per Abdelbaki es Satty, un imam de Ripoll que radicalitza els joves i sobre el qual hi ha l'ombra de vincles amb el CNI espanyol. Alcanar és el seu camp base i, des d'allà, pretenen organitzar un atemptat contra emblemes turístics de Barcelona. L'explosió del 16 d'agost precipita que perpetrin l'atropellament.
 
La matinada del dia 17 ja queda clar que Alcanar, Barcelona i Cambrils estan units a les activitats dels gihadistes. Al llarg del dia, Rajoy i Puigdemont es reuneixen per primera vegada des que es va activar l'alerta. El president, Trapero i Forn assumeixen el pes comunicatiu de la Generalitat. "Ens n'adonem que el major comunica bé i que cal aprofitar aquesta circumstància", ressalta una font consultada. Des del maig del 2016, l'aparell de difusió del Govern rep ordres per elaborar un pla de comunicació de crisi, observant els exemples de París i Londres, ciutats colpejades pel terrorisme.

L'alerta és alta, l'agost de l'any passat. "Podia passar en qualsevol moment", resolen a Interior. El departament liderat per Forn, i anteriorment comandat per Jordi Jané, ja sabia què era conviure amb l'amenaça: en dona fe la tensió amb la qual es va viure el Cap d'Any del 2016. Els atemptats del Bataclan a la capital francesa, on a principis del 2015 ja hi va haver l'assalt a la revista satírica Charlie Hebdo, fan extremar totes i cadascuna de les alarmes. "Aquell Cap d'Any és el que més malament ho he passat de la meva vida", diu, passats els anys, un treballador d'Interior que encara hi pensa. 

Felip VI s'hi suma

Amb el pas dels dies, ja desarticulada la cèl·lula amb la mort de Younes Abouyaaqoub al Penedès, la Generalitat i l'Ajuntament tenen la mateixa idea: organitzar una manifestació. El clam espontani del "No tinc por" ha de ser el protagonista de la marxa, segons consensuen les dues administracions. "Nosaltres truquem al consistori i, quan els ho proposem, ens diuen que han pensat el mateix. La idea és compartida", rememoren a Palau. La manifestació es fixa per al 26 d'agost, nou dies després de l'atemptat, i comptarà amb un representant inesperat.

Dos dies abans, el cap de protocol de la Generalitat, Carles Fabró, rep una trucada de la Casa Reial: "El rei vol venir a la concentració". No s'hi posarà al capdavant, perquè les primeres files estan reservades per a familiars i els equips dels serveis d'emergències que van atendre les víctimes des del primer moment. Felip VI, en algunes fases de la manifestació, rep escridassades de part del públic. La relació de la família reial espanyola amb la saudita -que al seu temps té vincles amb Estat Islàmic-, juntament amb la situació política, fan aflorar les protestes contra el monarca.

Dos dies abans de la manifestació contra els atemptats, el departament de protocol de la Casa Reial truca a la Generalitat per informar que Felip VI assistirà a la concentració

La concentració és el punt i final a les pitjors hores de la legislatura passada. Per bé que existia un protocol d'actuació -amb un programa pensat per atendre en 25 idiomes persones afectades per un hipotètic atemptat-, la realitat sempre acaba superant les previsions. Fins i tot s'havia analitzat al detall la compareixença de François Hollande, expresident francès, en la qual declara la guerra a Estat Islàmic. "Un exemple del que nosaltres, com a societat pacífica i sense exèrcit, no havíem de fer", resol un alt càrrec.

De moment, el Congrés dels Diputats no investigarà què va passar amb els atemptats ni els vincles d'Es Satty amb el CNI. La història del 17-A encara no es coneix del tot.