23
de febrer
de
2018, 17:24
Actualitzat:
24
de febrer,
11:26h
Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és constitucionalista i catedràtic de la Universitat de Sevilla, de la qual va ser rector entre 1988 i 1992. Es va formar a la Universitat de Tubinga i a l'Institut Planck de dret comparat de Heidelberg. La seva mirada, molt crítica, sobre el funcionament del sistema polític espanyol està forjada a Alemanya. El judici de Pérez Royo sobre l'estat de la democràcia espanyola només pot ser sever. L'explica en aquesta entrevista amb NacióDigital, després de participar en la XIII Jornada de la Fundació Ernest Lluch sobre Democràcia, Legalitat i Legitimitat, organitzada junt amb la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF.
- Manté que a Catalunya no hi ha Constitució des de l'any 2010?
- És exactament així. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut destrueix la Constitució territorial, en la mesura en què aquesta descansa en dos pilars: el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts, i el referèndum dels ciutadans de Catalunya sobre aquest pacte. La sentència del TC desautoritza el pacte i desconeix el referèndum. A partir d'aquest moment, Catalunya queda sense Constitució.
- És molt crític amb tot l'argumentari jurídic contra els líders sobiranistes processats. Creu que el jutge Llarena tergiversa la realitat?
- El que crec és que aquí hi ha un munt d'irregularitats. Els delictes de rebel·lió i sedició impliquen un aixecament violent i aquí això no s'ha produït. Ha estat un moviment pacífic. Això no ho dic jo, ho pensa la gran majoria dels professionals de dret penal. Després, l'òrgan judicial que hauria d'entendre en això no és el que ha intervingut. La querella contra els membres del Govern s'hauria d'haver interposat davant l'Audiència Provincial de Barcelona i que després, en tot cas, hi hagués hagut l'apel·lació al Suprem. Anar directament a l'Audiència Nacional o al Tribunal Suprem és saltar-se la instància catalana i suposa vulnerar el dret a la doble instància. Un procés penal sempre implica el dret a una doble instància.
- Té clar que no hi ha delicte de rebel·lió.
- No hi ha delicte de rebel·lió. Ara s'estan buscant proves. Si s'estan buscant proves és que no hi ha delicte de rebel·lió. Després es pot investigar la trama que ha pogut haver al darrere, una cosa que no es va voler fer amb el 23-F, amb el cop de Tejero. Però el delicte s'ha d'haver produït. Si Tejero no hagués entrat al Congrés pistola en mà no hi hauria hagut rebel·lió. Per això, han de retirar l'euroordre, perquè no li poden dir a un jutge belga o danès que n'hi ha.
- Creu que el president Puigdemont va fer bé marxant a Bèlgica?
- Puigdemont està seguint una estratègia política. L'estratègia judicial està subordinada a la política. Si està bé o malament, és cosa seva, ell ha de fer el seu càlcul. El mateix que Anna Gabriel a Suïssa. És un pas més cap a la internacionalització del conflicte.
- Què opina del processament del major dels Mossos?
- Aquest cas concret el conec menys. Crec que haver judicialitzat el procés és una monstruositat, un fracàs de la política. Però em falta informació sobre la instrucció que s'està fent del cas del senyor Trapero. En general, em sembla tot un disbarat.
- Paradoxalment, la sort de l'independentisme decidirà la sort de la democràcia espanyola?
- Sí, perquè si no hi ha democràcia a Catalunya, tampoc n'hi ha a Espanya.
- En aquests moments, creu que la democràcia està suspesa a Catalunya?
- Ara, sí. I a Espanya. De facto, la democràcia a Espanya està suspesa. La Constitució està suspesa de facto, com també el normal funcionament de la Constitució. Hi ha una legislatura en què ni es fan lleis ni s'aproven pressupostos.
- Confia en una reforma de la Constitució?
- En absolut. Ja li dic que no n'hi haurà cap de reforma. Miri, aquí el que hi ha és que el principi de legitimitat democràtica condicionat i encotillat pel principi monàrquic. El principi de legitimitat democràtica es desenvolupa en llibertat, no en captivitat.
- El principi monàrquic manté en captivitat la democràcia a Espanya?
- Sí, sí. La democràcia està encotillada pel principi monàrquic. La condiciona.
- Des d'un punt de vista constitucional, el rei Felip VI es va extralimitar en les seves funcions amb el seu discurs del 3 d'octubre?
- Completament. Ja ho vaig qualificar com a desastre sense pal·liatius. Va ser un discurs impropi d'un rei d'una monarquia parlamentària. Va posar l'article 1.3 de la Constitució davant de l'1.2, la monarquia per damunt de la sobirania nacional en mans del poble espanyol, del qual emanen les institucions de l'Estat. No es pot fer un discurs polític d'aquesta naturalesa. La monarquia espanyola es defineix com a parlamentària, però no ho és.
- Aquest és un dels problemes de fons del sistema constitucional espanyol?
- Ho és. El principi monàrquic intervé on no ha d'intervenir.
- Entrem en un tema sobre el qual vostè ha escrit molt recentment, com és el de la corrupció. Els escàndols s'emportaran el Partit Popular?
- Jo crec que sí. El PP desapareixerà. El PP no poden ser les sigles definitives de la dreta espanyola. Fa temps que ho dic. Són unes sigles podrides i el mur que s'està aixecant entre elles i la societat espanyola farà impossible que pugui existir. Ja s'ha acabat la complicitat. Sense el silenci de Luis Bárcenas i Francisco Correa, Mariano Rajoy no s'hauria pogut mantenir a la presidència del govern.
- Creu que ja conclou la seva etapa a la presidència?
- El senyor Rajoy s'ha mantingut gràcies a una complicitat criminal. Al gener del 2012, la justícia suïssa va posar a disposició de l'espanyola la informació que tenia sobre els comptes de Bárcenas a Suïssa. I és el recurs que fa Bárcenas contra aquesta decisió judicial el que ajorna el lliurament de la documentació dos anys. Això va permetre a Rajoy assentar-se en el poder. Amb els papers de Bárcenas el gener del 2012, quan Rajoy duia setmanes en el govern, no hauria pogut mantenir-se al govern. Però això s'ha acabat. Ja tenim el Bigotes cantant la Traviata. El PP no sobreviurà.
- Com pot incidir l'ascens de Ciutadans en l'evolució del conflicte?
- Ciutadans pot accelerar el procés de caiguda del Partit Popular.
- Però per la resolució del conflicte amb Catalunya...
- Pel que fa al tema de Catalunya, Ciutadans neix pitjor que el PP. Ara bé, Ciutadans no sabem el que és. Ha utilitzat l'anticatalanisme com a bandera, i també escomet contra el País Basc. Però si arribés al govern, es trobaria amb què el País Basc existeix, Catalunya existeix, i hauria d'afrontar-ho. Pel que traspua ideològicament, no pinta bé. Però és una incògnita. El PP sabem el que és, i li va costar molt arribar al poder des de la desfeta d'UCD. El PP guanya les eleccions el 1996. Pot traspassar-se el poder que té el PP a Ciutadans? Una part potser sí, però aquestes substitucions no es fan tan ràpid.
- Ha estudiat a la universitat alemanya de Tubinga i a l'Institut Max Planck de Heidelberg, institucions de molt de prestigi. Què va aprendre allí que a Espanya encara no se sàpiga?
- Em vaig formar com a constitucionalista a Alemanya. Vaig aprendre molt. Miro la realitat molt impregnat d'aquella formació. En les altres branques jurídiques, el dret comparat té un pes relatiu, però en constitucionalisme el dret comparat és fonamental. Hem de veure el que succeeix aquí a la llum de com funcionen les altres democràcies. Per algú format a Alemanya, queda clar que a Espanya li falta cultura democràtica. Pensem que Espanya és el país de l'Europa occidental que arriba més tard a la democràcia. Tot el que passa ara no és per casualitat.
- Manté que a Catalunya no hi ha Constitució des de l'any 2010?
- És exactament així. La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut destrueix la Constitució territorial, en la mesura en què aquesta descansa en dos pilars: el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts, i el referèndum dels ciutadans de Catalunya sobre aquest pacte. La sentència del TC desautoritza el pacte i desconeix el referèndum. A partir d'aquest moment, Catalunya queda sense Constitució.
"No hi ha hagut rebel·lió perquè no hi ha hagut cap aixecament violent, per això retiren l'euroordre"
- És molt crític amb tot l'argumentari jurídic contra els líders sobiranistes processats. Creu que el jutge Llarena tergiversa la realitat?
- El que crec és que aquí hi ha un munt d'irregularitats. Els delictes de rebel·lió i sedició impliquen un aixecament violent i aquí això no s'ha produït. Ha estat un moviment pacífic. Això no ho dic jo, ho pensa la gran majoria dels professionals de dret penal. Després, l'òrgan judicial que hauria d'entendre en això no és el que ha intervingut. La querella contra els membres del Govern s'hauria d'haver interposat davant l'Audiència Provincial de Barcelona i que després, en tot cas, hi hagués hagut l'apel·lació al Suprem. Anar directament a l'Audiència Nacional o al Tribunal Suprem és saltar-se la instància catalana i suposa vulnerar el dret a la doble instància. Un procés penal sempre implica el dret a una doble instància.
Per Javier Pérez Royo, no hi ha base jurídica per argumentar un delicte de rebel·lió contra els dirigents sobiranistes. Foto: Adrià Costa
- Té clar que no hi ha delicte de rebel·lió.
- No hi ha delicte de rebel·lió. Ara s'estan buscant proves. Si s'estan buscant proves és que no hi ha delicte de rebel·lió. Després es pot investigar la trama que ha pogut haver al darrere, una cosa que no es va voler fer amb el 23-F, amb el cop de Tejero. Però el delicte s'ha d'haver produït. Si Tejero no hagués entrat al Congrés pistola en mà no hi hauria hagut rebel·lió. Per això, han de retirar l'euroordre, perquè no li poden dir a un jutge belga o danès que n'hi ha.
- Creu que el president Puigdemont va fer bé marxant a Bèlgica?
- Puigdemont està seguint una estratègia política. L'estratègia judicial està subordinada a la política. Si està bé o malament, és cosa seva, ell ha de fer el seu càlcul. El mateix que Anna Gabriel a Suïssa. És un pas més cap a la internacionalització del conflicte.
- Què opina del processament del major dels Mossos?
- Aquest cas concret el conec menys. Crec que haver judicialitzat el procés és una monstruositat, un fracàs de la política. Però em falta informació sobre la instrucció que s'està fent del cas del senyor Trapero. En general, em sembla tot un disbarat.
"Si no hi ha democràcia a Catalunya, tampoc n'hi ha a Espanya"
- Paradoxalment, la sort de l'independentisme decidirà la sort de la democràcia espanyola?
- Sí, perquè si no hi ha democràcia a Catalunya, tampoc n'hi ha a Espanya.
Pérez Royo qualifica el discurs de Felip VI el 3 d'octubre de "desastre sense pal·liatius". Foto: Adrià Costa
- En aquests moments, creu que la democràcia està suspesa a Catalunya?
- Ara, sí. I a Espanya. De facto, la democràcia a Espanya està suspesa. La Constitució està suspesa de facto, com també el normal funcionament de la Constitució. Hi ha una legislatura en què ni es fan lleis ni s'aproven pressupostos.
- Confia en una reforma de la Constitució?
- En absolut. Ja li dic que no n'hi haurà cap de reforma. Miri, aquí el que hi ha és que el principi de legitimitat democràtica condicionat i encotillat pel principi monàrquic. El principi de legitimitat democràtica es desenvolupa en llibertat, no en captivitat.
- El principi monàrquic manté en captivitat la democràcia a Espanya?
- Sí, sí. La democràcia està encotillada pel principi monàrquic. La condiciona.
"El discurs del rei del 3 d'octubre és impropi d'una monarquia parlamentària"
- Des d'un punt de vista constitucional, el rei Felip VI es va extralimitar en les seves funcions amb el seu discurs del 3 d'octubre?
- Completament. Ja ho vaig qualificar com a desastre sense pal·liatius. Va ser un discurs impropi d'un rei d'una monarquia parlamentària. Va posar l'article 1.3 de la Constitució davant de l'1.2, la monarquia per damunt de la sobirania nacional en mans del poble espanyol, del qual emanen les institucions de l'Estat. No es pot fer un discurs polític d'aquesta naturalesa. La monarquia espanyola es defineix com a parlamentària, però no ho és.
- Aquest és un dels problemes de fons del sistema constitucional espanyol?
- Ho és. El principi monàrquic intervé on no ha d'intervenir.
L'exrector de la Universitat de Sevilla va rebre NacióDigital a la UPF. Foto: Adrià Costa
- Entrem en un tema sobre el qual vostè ha escrit molt recentment, com és el de la corrupció. Els escàndols s'emportaran el Partit Popular?
- Jo crec que sí. El PP desapareixerà. El PP no poden ser les sigles definitives de la dreta espanyola. Fa temps que ho dic. Són unes sigles podrides i el mur que s'està aixecant entre elles i la societat espanyola farà impossible que pugui existir. Ja s'ha acabat la complicitat. Sense el silenci de Luis Bárcenas i Francisco Correa, Mariano Rajoy no s'hauria pogut mantenir a la presidència del govern.
"Sense el silenci de Correa i Bárcenas, Rajoy no s'hauria pogut mantenir a la presidència del govern"
- Creu que ja conclou la seva etapa a la presidència?
- El senyor Rajoy s'ha mantingut gràcies a una complicitat criminal. Al gener del 2012, la justícia suïssa va posar a disposició de l'espanyola la informació que tenia sobre els comptes de Bárcenas a Suïssa. I és el recurs que fa Bárcenas contra aquesta decisió judicial el que ajorna el lliurament de la documentació dos anys. Això va permetre a Rajoy assentar-se en el poder. Amb els papers de Bárcenas el gener del 2012, quan Rajoy duia setmanes en el govern, no hauria pogut mantenir-se al govern. Però això s'ha acabat. Ja tenim el Bigotes cantant la Traviata. El PP no sobreviurà.
- Com pot incidir l'ascens de Ciutadans en l'evolució del conflicte?
- Ciutadans pot accelerar el procés de caiguda del Partit Popular.
- Però per la resolució del conflicte amb Catalunya...
- Pel que fa al tema de Catalunya, Ciutadans neix pitjor que el PP. Ara bé, Ciutadans no sabem el que és. Ha utilitzat l'anticatalanisme com a bandera, i també escomet contra el País Basc. Però si arribés al govern, es trobaria amb què el País Basc existeix, Catalunya existeix, i hauria d'afrontar-ho. Pel que traspua ideològicament, no pinta bé. Però és una incògnita. El PP sabem el que és, i li va costar molt arribar al poder des de la desfeta d'UCD. El PP guanya les eleccions el 1996. Pot traspassar-se el poder que té el PP a Ciutadans? Una part potser sí, però aquestes substitucions no es fan tan ràpid.
"Espanya és el país d'Europa occidental que va arribar més tard a la democràcia, el que passar ara no és per casualitat"
- Ha estudiat a la universitat alemanya de Tubinga i a l'Institut Max Planck de Heidelberg, institucions de molt de prestigi. Què va aprendre allí que a Espanya encara no se sàpiga?
- Em vaig formar com a constitucionalista a Alemanya. Vaig aprendre molt. Miro la realitat molt impregnat d'aquella formació. En les altres branques jurídiques, el dret comparat té un pes relatiu, però en constitucionalisme el dret comparat és fonamental. Hem de veure el que succeeix aquí a la llum de com funcionen les altres democràcies. Per algú format a Alemanya, queda clar que a Espanya li falta cultura democràtica. Pensem que Espanya és el país de l'Europa occidental que arriba més tard a la democràcia. Tot el que passa ara no és per casualitat.
Pérez Royo durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa