23
de febrer
de
2018, 12:00
Actualitzat:
15:40h
Josep Lluís Trapero queda en llibertat. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha decidit no decretar presó provisional, ni tampoc imposar una fiança a l'excap dels Mossos d'Esquadra, que aquest divendres ha declarat per un nou delicte de sedició, després que el 16 d'octubre ja fos citat, també a l'alt tribunal espanyol, en una causa paral·lela que el vincula a l'actuació dels Mossos durant la manifestació del 20 i 21 de setembre davant del Departament d'Economia.
En aquest cas, la jutgessa no ha donat compliment a la petició de la Fiscalia, l'única acusació en aquesta causa, que sol·licitava una fiança de 50.000 euros com a mesures cautelars. El major dels Mossos, però, haurà de continuar presentant-se cada 15 dies davant d'un tribunal, i continuarà vigent l'entrega del passaport i la prohibició de sortir del territori de l'Estat.
Trapero ha arribat a les 8.30 a l'alt tribunal espanyol, acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau, per declarar a partir de les 9 hores davant la jutgessa Carmen Lamela. També ha estat citat –en qualitat de testimoni- el nou cap del mossos, Ferran López, que ha arribat a les 10.15 hores. L'excap dels Mossos ha declarat durant més de dues hores.
La defensa de Trapero
Un dels seus objectius ha estat confrontar la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, i que va relatar al Tribunal Suprem que Joaquim Forn -actualment a la presó- i Trapero havien posat obstacles a les forces policials de l'Estat desplegades durant la preparació i execució del referèndum. Així, ha dedicat part de la seva declaració a defensar el paper dels Mossos el dia del referèndum de l'1 d'octubre.
Trapero ha tornat a seure davant la jutge, qui el fa responsable de dissenyar un "pla" com a responsable dels Mossos que hauria col·lisionat amb les ordres de la policia espanyola d'aturar la votació. En aquesta línia, la jutge apunta que Trapero podria haver ajudat a facilitar el referèndum i, per tant, la posterior proclamació de la República.
El presumpte delicte de sedició pel qual s'interroga Trapero s'engreixa, a més a més, amb un possible nou delicte: el de pertinença a organització criminal. Aquest segon es justifica per entendre, segons la jutge, que hi havia una "estratègia perfectament coordinada, d'acord amb un pla comú i amb repartiment de papers" per permetre el referèndum.
Menys risc de reiteració delictiva
La Fiscalia considera que la situació de Trapero s'ha agreujat des de l'última vegada que va comparèixer davant de la jutge, sobretot, pel fet que se l'investiga per un nou delicte de sedició i aquest "podria amagar proves". De fet, ha desvetllat "detalls importants que antigament va amagar", com ara reunions amb el president Puigdemont, el conseller d'Interior i altres càrrecs del cos policial sobre el referèndum. El fiscal creu que "no hi va haver cap intent" d'impedir la votació de l'1-O.
La jutge, però, no ho veu de la mateixa manera, i la decisió de deixar-lo en llibertat la justifica perquè no hi ha risc de reiteració delictiva, fuga o destrucció de proves, perquè Trapero sempre ha comparegut a totes les cites judicials, i perquè ja no ostenta el càrrec de cap dels Mossos, ni té cap posició de comandament dins del cos.
Tercera declaració a l'Audiència Nacional
Es tracta de la tercera declaració de Trapero davant la jutge Lamela. En la primera compareixença judicial del 6 d'octubre, on va aparèixer vestit amb l'uniforme oficial, va respondre a totes les parts i va al·legar que la policia catalana no va ser avisada amb "suficient antelació per poder planificar el dispositiu" i que el van haver d'anar adaptant "en funció de les circumstàncies". El màxim dirigent del cos policial català també va criticar que els Mossos es van assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum "a través dels mitjans de comunicació".
La segona declaració del 16 d'octubre -que va fer sense anar uniformat, vestit de civil- va estar marcada per un nou informe de la Guàrdia Civil que incloïa qüestions respectives a l'1-O, i que acusava Trapero "d'innació flagrant" i el situava com el "braç executor" del pla independentista impulsat pel Govern. En aquest pla, els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -que van acabar a la presó per aquesta mateixa causa-, tenien un "paper decisiu" en la resistència civil i mobilització ciutadana. Després d'aquesta, Trapero va quedar en llibertat amb mesures cautelars.
El nou cap dels Mossos, com a testimoni
Aquest divendres, Lamela també ha citat a declarar, com a testimoni, el nou cap dels Mossos, Ferran López, que va substituir Trapero després de la seva destitució, quan es va aplicar l'article 155. López ja va declarar davant de la jutge de l'Audiència pels fets del 20 i 21 de setembre, a proposta de la defensa de Trapero, corroborant la versió que havia donat el llavors líder de l'ANC, Jordi Sànchez, (també empresonat per la mateixa causa). López va criticar l'informe de la Guàrdia Civil, on s'acusava els Mossos d'inacció, i va defensar que la policia catalana va fer un cordó policial per protegir la secretària judicial i els agents de la Guàrdia Civil de la conselleria d'Economia en cotxe era "físicament impossible".
La Fiscalia també ha demanat a Lamela que citi en qualitat d'investigats l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i l'ex-secretari general de la conselleria d'Interior César Puig en la causa oberta contra l'excap del cos policial català.
Gestió d'uns atemptats amb conseqüències
Trapero va centrar totes les mirades després dels atemptats de Barcelona, quan va ser la imatge de la gestió exitosa dels Mossos d'Esquadra. Els encerts en la investigació i la comunicació, valorats positivament per la ciutadania, va generar recels al Ministeri d'Interior. "La informació que ve dels cossos policials europeus entra per una finestreta a Madrid i no arriba a Catalunya. Això provoca disfuncions greus", va lamentar Trapero llavors. Les crítiques anaven dirigides a l'estrcutura policial espanyola.
Un mes després, l'actuació dels Mossos es tornava a posar en entredit, aquesta vegada pel seu paper en l'1-O, davant el desplegament policial de l'Estat a Catalunya. Qui durant l'agost havia estat lloat i felicitat per la seva tasca, dos mesos més tard es veia citat a declarar per sedició.
En aquest cas, la jutgessa no ha donat compliment a la petició de la Fiscalia, l'única acusació en aquesta causa, que sol·licitava una fiança de 50.000 euros com a mesures cautelars. El major dels Mossos, però, haurà de continuar presentant-se cada 15 dies davant d'un tribunal, i continuarà vigent l'entrega del passaport i la prohibició de sortir del territori de l'Estat.
Trapero ha arribat a les 8.30 a l'alt tribunal espanyol, acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau, per declarar a partir de les 9 hores davant la jutgessa Carmen Lamela. També ha estat citat –en qualitat de testimoni- el nou cap del mossos, Ferran López, que ha arribat a les 10.15 hores. L'excap dels Mossos ha declarat durant més de dues hores.
La defensa de Trapero
Un dels seus objectius ha estat confrontar la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l'1-O, i que va relatar al Tribunal Suprem que Joaquim Forn -actualment a la presó- i Trapero havien posat obstacles a les forces policials de l'Estat desplegades durant la preparació i execució del referèndum. Així, ha dedicat part de la seva declaració a defensar el paper dels Mossos el dia del referèndum de l'1 d'octubre.
Trapero ha tornat a seure davant la jutge, qui el fa responsable de dissenyar un "pla" com a responsable dels Mossos que hauria col·lisionat amb les ordres de la policia espanyola d'aturar la votació. En aquesta línia, la jutge apunta que Trapero podria haver ajudat a facilitar el referèndum i, per tant, la posterior proclamació de la República.
El presumpte delicte de sedició pel qual s'interroga Trapero s'engreixa, a més a més, amb un possible nou delicte: el de pertinença a organització criminal. Aquest segon es justifica per entendre, segons la jutge, que hi havia una "estratègia perfectament coordinada, d'acord amb un pla comú i amb repartiment de papers" per permetre el referèndum.
Menys risc de reiteració delictiva
La Fiscalia considera que la situació de Trapero s'ha agreujat des de l'última vegada que va comparèixer davant de la jutge, sobretot, pel fet que se l'investiga per un nou delicte de sedició i aquest "podria amagar proves". De fet, ha desvetllat "detalls importants que antigament va amagar", com ara reunions amb el president Puigdemont, el conseller d'Interior i altres càrrecs del cos policial sobre el referèndum. El fiscal creu que "no hi va haver cap intent" d'impedir la votació de l'1-O.
La jutge, però, no ho veu de la mateixa manera, i la decisió de deixar-lo en llibertat la justifica perquè no hi ha risc de reiteració delictiva, fuga o destrucció de proves, perquè Trapero sempre ha comparegut a totes les cites judicials, i perquè ja no ostenta el càrrec de cap dels Mossos, ni té cap posició de comandament dins del cos.
Tercera declaració a l'Audiència Nacional
Es tracta de la tercera declaració de Trapero davant la jutge Lamela. En la primera compareixença judicial del 6 d'octubre, on va aparèixer vestit amb l'uniforme oficial, va respondre a totes les parts i va al·legar que la policia catalana no va ser avisada amb "suficient antelació per poder planificar el dispositiu" i que el van haver d'anar adaptant "en funció de les circumstàncies". El màxim dirigent del cos policial català també va criticar que els Mossos es van assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum "a través dels mitjans de comunicació".
La segona declaració del 16 d'octubre -que va fer sense anar uniformat, vestit de civil- va estar marcada per un nou informe de la Guàrdia Civil que incloïa qüestions respectives a l'1-O, i que acusava Trapero "d'innació flagrant" i el situava com el "braç executor" del pla independentista impulsat pel Govern. En aquest pla, els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -que van acabar a la presó per aquesta mateixa causa-, tenien un "paper decisiu" en la resistència civil i mobilització ciutadana. Després d'aquesta, Trapero va quedar en llibertat amb mesures cautelars.
El nou cap dels Mossos, com a testimoni
Aquest divendres, Lamela també ha citat a declarar, com a testimoni, el nou cap dels Mossos, Ferran López, que va substituir Trapero després de la seva destitució, quan es va aplicar l'article 155. López ja va declarar davant de la jutge de l'Audiència pels fets del 20 i 21 de setembre, a proposta de la defensa de Trapero, corroborant la versió que havia donat el llavors líder de l'ANC, Jordi Sànchez, (també empresonat per la mateixa causa). López va criticar l'informe de la Guàrdia Civil, on s'acusava els Mossos d'inacció, i va defensar que la policia catalana va fer un cordó policial per protegir la secretària judicial i els agents de la Guàrdia Civil de la conselleria d'Economia en cotxe era "físicament impossible".
La Fiscalia també ha demanat a Lamela que citi en qualitat d'investigats l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Pere Soler i l'ex-secretari general de la conselleria d'Interior César Puig en la causa oberta contra l'excap del cos policial català.
Gestió d'uns atemptats amb conseqüències
Trapero va centrar totes les mirades després dels atemptats de Barcelona, quan va ser la imatge de la gestió exitosa dels Mossos d'Esquadra. Els encerts en la investigació i la comunicació, valorats positivament per la ciutadania, va generar recels al Ministeri d'Interior. "La informació que ve dels cossos policials europeus entra per una finestreta a Madrid i no arriba a Catalunya. Això provoca disfuncions greus", va lamentar Trapero llavors. Les crítiques anaven dirigides a l'estrcutura policial espanyola.
Un mes després, l'actuació dels Mossos es tornava a posar en entredit, aquesta vegada pel seu paper en l'1-O, davant el desplegament policial de l'Estat a Catalunya. Qui durant l'agost havia estat lloat i felicitat per la seva tasca, dos mesos més tard es veia citat a declarar per sedició.