23
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
17:28h
En un escenari complicat de les negociacions entre JxCat i ERC per conformar Govern que podria desembocar en unes noves eleccions, aquests comicis podrien ser una mala notícia per a la candidatura de Carles Puigdemont i, en general, per a l'independentisme. Segons l'última enquesta del CEO, feta pública aquest divendres, la llista del president podria caure dels 34 diputats fins a 29-31, és a dir, perdre'n entre tres i cinc.
Alguns d'aquests escons els recolliria ERC, que creixeria dels 32 fins a 33-35, situant-se així en primera posició empatada amb Cs, que perdria algun dels seus 36 diputats del 21-D. L'altra força que creixeria seria la CUP, que podria duplicar els 4 obtinguts fins a situar-se en 7-8. D'aquesta manera, la majoria independentista es mantindria i fins i tot es podria augmentar, ja que els 70 escons que sumen ara JxCat, ERC i la CUP passaria a un marge d'entre 69 i 74.
Al seu torn, el PSC podria caure també, passant de 17 a 15-16, com el PP, que podria retenir els 4 assolits o perdre'n un. Així mateix, Catalunya en Comú-Podem mantindria els 8 diputats aconseguits el 21-D.
Aquests canvis es deuen a que JxCat cediria un 6,6% dels votants del 21-D, que també pescaria entre altres electorats, ja que es faria seu el 4,8% del de la CUP, el 4,1% dels "comuns" i el 2,2% del PSC. En canvi, la CUP no sumaria massa nous votants (l'1,4% dels d'ERC i l'1,3% de JxCat), però sí que li permetrien assolir el mínim per aconseguir representació a Lleida o Tarragona, d'on va quedar fora el 21-D, a banda de créixer a Barcelona.
Sigui com sigui, segons una altra pregunta, queda clar que la qüestió nacional va condicionar molt el resultat del 21-D, ja que un 57,4% dels enquestats afirma que va decidir el vot en funció del posicionament del partit sobre la relació entre Catalunya i Espanya, mentre que tan sols un 22,2% que ho van fer en funció de les propostes contra la crisi. Un 15,9%, al seu torn, ho va fer calibrant les dues qüestions. En tots els electorats, de fet, prima l'eix nacional.
ERC s'imposa a les estatals
Pel que fa a unes eleccions espanyoles, ERC s'imposaria ara clarament, ja que guanyaria 4 escons i assoliria els 13, mentre que En Comú Podem podria caure dels 12 actuals fins a 8-10. Així mateix, Cs creixeria molt, dels 5 assolits el 2016 fins a 8-9, molt a prop dels "comuns" i de la candidatura que pogués presentar el PDECat o JxCat, que es quedaria amb 7-9 (el PDECat en té ara 8). El PSC retindria els 7 actuals o en perdria un i el PP patiria una forta caiguda, dels 6 diputats a 2.
El creixement republicà es deu a que ara aconseguiria la confiança del 13,4% dels votants dels "comuns" del 2016, el 9,3% dels del PDECat i el 3,5% dels del PSC. Al seu torn, Cs creixeria a costa del PP, a qui li prendria un terç dels votants de fa dos anys, i del 8,7% del PSC que ara optarien per Albert Rivera.
Alguns d'aquests escons els recolliria ERC, que creixeria dels 32 fins a 33-35, situant-se així en primera posició empatada amb Cs, que perdria algun dels seus 36 diputats del 21-D. L'altra força que creixeria seria la CUP, que podria duplicar els 4 obtinguts fins a situar-se en 7-8. D'aquesta manera, la majoria independentista es mantindria i fins i tot es podria augmentar, ja que els 70 escons que sumen ara JxCat, ERC i la CUP passaria a un marge d'entre 69 i 74.
Al seu torn, el PSC podria caure també, passant de 17 a 15-16, com el PP, que podria retenir els 4 assolits o perdre'n un. Així mateix, Catalunya en Comú-Podem mantindria els 8 diputats aconseguits el 21-D.
Sigui com sigui, segons una altra pregunta, queda clar que la qüestió nacional va condicionar molt el resultat del 21-D, ja que un 57,4% dels enquestats afirma que va decidir el vot en funció del posicionament del partit sobre la relació entre Catalunya i Espanya, mentre que tan sols un 22,2% que ho van fer en funció de les propostes contra la crisi. Un 15,9%, al seu torn, ho va fer calibrant les dues qüestions. En tots els electorats, de fet, prima l'eix nacional.
ERC s'imposa a les estatals
Pel que fa a unes eleccions espanyoles, ERC s'imposaria ara clarament, ja que guanyaria 4 escons i assoliria els 13, mentre que En Comú Podem podria caure dels 12 actuals fins a 8-10. Així mateix, Cs creixeria molt, dels 5 assolits el 2016 fins a 8-9, molt a prop dels "comuns" i de la candidatura que pogués presentar el PDECat o JxCat, que es quedaria amb 7-9 (el PDECat en té ara 8). El PSC retindria els 7 actuals o en perdria un i el PP patiria una forta caiguda, dels 6 diputats a 2.
El creixement republicà es deu a que ara aconseguiria la confiança del 13,4% dels votants dels "comuns" del 2016, el 9,3% dels del PDECat i el 3,5% dels del PSC. Al seu torn, Cs creixeria a costa del PP, a qui li prendria un terç dels votants de fa dos anys, i del 8,7% del PSC que ara optarien per Albert Rivera.