Quin és el límit de l'art? On comença un insult i on acaba una provocació? Qui dictamina allò que és una ficció o un perill públic? Denúncia o amenaça? En ple segle XXI, la Corona ha de ser un organisme inviolable del qual no es pot dir absolutament res? En aquesta tessitura, amb la llibertat d'expressió amenaçada i sota vigilància permanent, és on es troba Valtonyc. Però, qui és el raper que ha estat condemnat a tres anys i mig de presó per les seves lletres?
Josep Miquel Arenas Beltran va néixer a Sa Pobla, a Mallorca, el 18 de desembre de 1993. Té 24 anys i ell mateix ha explicat en diverses ocasions que no va tenir una infantesa fàcil. Criat per la seva germana des que tenia 7 anys, va començar al món del rap de molt jovenet, en plena erupció d'idealismes i desamors adolescents. L'inici va ser a través de lletres i cançons que parlaven d'assumptes familiars, majoritàriament carregats de tristesa; potser, justament, perquè no va tenir la vida que se pressuposa que han de tenir els nens.
El rap polític, amb la descoberta d'un llibre
Amb 11 anys, un company de l'institut l'anima a deixar-se anar i a desenvolupar la vena artística. En Josep Miquel comença a fer rap i ja no té aturador. Amb aquelles primeres cançons va començar a fer concerts, fins que una descoberta li fa canviar el rumb de la seva música, però també de la seva vida, com sabria uns anys més tard: el llibre Las venas abiertas de América Latina, d'Eduardo Galeano. Va ser el punt d'inflexió, quan ell mateix reconeix que comença a adoptar una posició decididament política, i l'aplica al seu rap.
Poc després, Valtonyc publicava la seva primera maqueta, Misantropia (2010), quan encara no era un "comunista declarat", però sí que tenia consciència que calia denunciar certes "coses" i injustícies de la realitat on li havia tocat viure. Fam, racisme, discriminacions, temes als quals aviat se li afegirien la lluita per la cultura, per la llengua i per la situació política d'una societat assetjada per la corrupció, encara amb el pòsit d'un feixisme latent, i amb un cap d'Estat que és triat per raons de consanguinitat. Sobre la famosa cançó No al Borbó, el mallorquí va declarar que va ser Pablo Iglesias qui li va encarregar per al programa La Tuerka.
Condemnat per les seves lletres
Anys després, la lluita que Valtonyc emprèn amb les seves lletres, sempre denunciant els rics i parlant des d'una concepció de classe obrera, es veu castigada amb duresa. Se l'ha condemnat per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces arran d'una sèrie de cançons que va fer i publicar a la xarxa. També haurà d'indemnitzar amb 3.000 euros el president del Círculo Balear, Jorge Campos, qui va denunciar-lo per una cançó on deia que "mereix una bomba de destrucció nuclear".
El tribunal també considera que el mallorquí aprofita les lletres per dotar d'un "indubtable caràcter enaltidor a les organitzacions terroristes ETA i Grapo, dels seus integrants i de les accions violentes comeses". En concret, Valtonyc ha estat condemnat per deu cançons de l'àlbum Residus de un poeta, unes altres deu de Mallorca es Ca nostra, i per dues cançons que van ser penjades pel raper a Youtube amb el títol de Marca España i El fascismo se cura muriendo.
Una condemna que posa en quarantena l'exercici de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol, cada vegada més contundent amb la dissidència. Valtonyc, però, ha rebut el suport immediat d’altres músics des que es va ratificar la sentència. De Pau Donés a Pau Lloch, que promou una acció per rapejar les cançons del mallorquí en un acte que podria transcendir l'àmbit musical del rap. Ara mateix, la mobilització, el front comú en pro dels drets civils i el carrer semblen l'única via per aturar la deriva autoritària que es viu a l'Estat.
A continuació, algunes de les cançons per les quals Valtonyc ha estat condemnat.
