27
de febrer
de
2018, 21:10
Actualitzat:
28
de febrer,
16:01h
La conselleria de l'Interior s'ha convertit en una de les patates calentes de la negociació entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. No serà un departament senzill de gestionar, per almenys dues raons: el futur titular haurà de decidir sobre la restitució -o no- del major Josep Lluís Trapero, relegat a tasques administratives després de l'aplicació de l'article 155, i establir els paràmetres d'ordre públic en el moment en què els comitès de defensa del referèndum (CDR), com va passar diumenge amb la visita del rei Felip VI, emprenen accions directes al carrer per defensar el procés i l'unionisme ha protagonitzat accions violentes.
En les últimes hores, segons recalquen fonts de la negociació consultades per NacióDigital, tot indica que acabarà assumint la responsabilitat un dirigent proposat per JxCat. En aquest sentit, tal com han publicat el diari Ara i Eldiario.es, un dels noms que pren més força és el de Brauli Duart, actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En cas que Duart -a qui dins del PDECat enquadren en el cercle més pròxim a David Madí, teòricament allunyat de l'escena política però sempre en boca de tothom, i a Francesc Homs- anés a Interior, ERC podria assumir la cobejada presidència de la CCMA i ampliar la seva influència en el panorama mediàtic públic.
Duart havia estat vinculat a la conselleria d'Interior amb els govern de Pujol, manté bons contactes al cos dels Mossos i ja va sonar per una responsabilitat al departament el 2010 si Homs era el conseller. Finalment, però, Artur Mas va optar per Felip Puig, que va fer director de la Policia Manel Prat. En el seu moment, a ERC s'havia assenyalat Carles Mundó, que va ser conseller de Justícia de l'anterior govern i ara ha deixat la política activa, com una persona preparada per assumir el càrrec.
En tot cas, com admeten diversos alts dirigents dels dos partits consultats, "ningú vol Interior". És una de les qüestions que més desacord han generat durant unes negociacions que haurien de culminar aquesta setmana amb un pacte global de legislatura que inclogués la investidura efectiva d'un candidat a la presidència -Jordi Sànchez-, la formació de l'executiu -amb catorze conselleries- i la planificació d'un full de ruta. En bona part de les fases de les converses, JxCat ha ofert reiteradament Interior a ERC, però els republicans en cap moment ho han acabat de veure amb bons ulls. "Ho hauria d'agafar la CUP", reflexiona irònicament un dels coneixedors de les negociacions.
La gestió dels Mossos
Interior ha estat un departament complicat de comandar durant els últims anys. Només cal recordar el pas de Jordi Jané per aquesta responsabilitat: va acabar plegant al juliol del 2017, tres mesos abans del referèndum, perquè no veia clara la via unilateral cap a la qual s'encaminava l'1-O. Jané, ben connectat amb Madrid -al llarg dels primers mesos de l'any passat va estar en contacte amb l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que li va fer arribar que l'estratègia judicial per frenar el procés seria dura-, feia temps que advertia de les conseqüències de tirar endavant el referèndum.
Segons diverses fonts consultades, Jané sabia que els Mossos no farien costat al referèndum unilateral, un fet que es va demostrar en el moment en què es van aprovar les lleis de desconnexió en el convuls ple dels dies 6 i 7 de setembre de l'any passat. A partir d'aquell moment, la prefectura de la policia catalana "va tallar la comunicació" amb l'aparell polític de la conselleria -ja comandada per Joaquim Forn, empresonat- i bona part de les decisions van començar a ser assumides per Trapero.
El major dels Mossos, que va advertir davant dels màxims responsables del Govern que hi hauria càrregues policials l'1-O, està sent investigat per l'Audiència Nacional i per ara està en llibertat, fet que faria difícil de justificar no restituir-lo al cadpavant del cos, més després de la seva bona actuació després dels atemptats del 17-A. Fer-ho seria, però, començar el mandat desafiant l'Estat. L'executiu espanyol, després d'aplicar el 155, el va destinar a funcions administratives, i el proper conseller haurà de decidir què en fa.
La imatge i la moral del cos
El cos va millorar molt la imatge per la gestió dels atemptats gihadistes però que amb càrregues com la de l'altre dia contra els manifestants que protestaven per la visita del rei corren el perill de fer-la decaure. Segons diverses fonts la situació al cos és de desorientació després de l'aplicació de l'article 155 i s'acusa la falta de direcció política.
"Per fer la independència, en el fons, necessites quatre coses: finançament, reconeixements internacionals, la policia i la ciutadania. I va resultar, com es va comprovar l'1-O, que només teníem això últim", ressalta un alt dirigent consultat que va viure tota la cadena d'esdeveniments de l'octubre passat. Els sectors més resolutius de l'independentisme, de fet, assenyalen que una de les claus de la legislatura serà preparar veritablement els Mossos per fer República. En cas que això sigui així, la tasca recaurà en el futur conseller d'Interior. No serà una tasca fàcil i per això tothom en voldria de més agraïdes.
En les últimes hores, segons recalquen fonts de la negociació consultades per NacióDigital, tot indica que acabarà assumint la responsabilitat un dirigent proposat per JxCat. En aquest sentit, tal com han publicat el diari Ara i Eldiario.es, un dels noms que pren més força és el de Brauli Duart, actual president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En cas que Duart -a qui dins del PDECat enquadren en el cercle més pròxim a David Madí, teòricament allunyat de l'escena política però sempre en boca de tothom, i a Francesc Homs- anés a Interior, ERC podria assumir la cobejada presidència de la CCMA i ampliar la seva influència en el panorama mediàtic públic.
L'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, a l'entrada de l'Audiència Nacional. Foto: ACN
Duart havia estat vinculat a la conselleria d'Interior amb els govern de Pujol, manté bons contactes al cos dels Mossos i ja va sonar per una responsabilitat al departament el 2010 si Homs era el conseller. Finalment, però, Artur Mas va optar per Felip Puig, que va fer director de la Policia Manel Prat. En el seu moment, a ERC s'havia assenyalat Carles Mundó, que va ser conseller de Justícia de l'anterior govern i ara ha deixat la política activa, com una persona preparada per assumir el càrrec.
En tot cas, com admeten diversos alts dirigents dels dos partits consultats, "ningú vol Interior". És una de les qüestions que més desacord han generat durant unes negociacions que haurien de culminar aquesta setmana amb un pacte global de legislatura que inclogués la investidura efectiva d'un candidat a la presidència -Jordi Sànchez-, la formació de l'executiu -amb catorze conselleries- i la planificació d'un full de ruta. En bona part de les fases de les converses, JxCat ha ofert reiteradament Interior a ERC, però els republicans en cap moment ho han acabat de veure amb bons ulls. "Ho hauria d'agafar la CUP", reflexiona irònicament un dels coneixedors de les negociacions.
La gestió dels Mossos
Interior ha estat un departament complicat de comandar durant els últims anys. Només cal recordar el pas de Jordi Jané per aquesta responsabilitat: va acabar plegant al juliol del 2017, tres mesos abans del referèndum, perquè no veia clara la via unilateral cap a la qual s'encaminava l'1-O. Jané, ben connectat amb Madrid -al llarg dels primers mesos de l'any passat va estar en contacte amb l'aleshores fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que li va fer arribar que l'estratègia judicial per frenar el procés seria dura-, feia temps que advertia de les conseqüències de tirar endavant el referèndum.
Segons diverses fonts consultades, Jané sabia que els Mossos no farien costat al referèndum unilateral, un fet que es va demostrar en el moment en què es van aprovar les lleis de desconnexió en el convuls ple dels dies 6 i 7 de setembre de l'any passat. A partir d'aquell moment, la prefectura de la policia catalana "va tallar la comunicació" amb l'aparell polític de la conselleria -ja comandada per Joaquim Forn, empresonat- i bona part de les decisions van començar a ser assumides per Trapero.
Jordi Jané, que va ocupar la conselleria fins al juliol, va marxar perquè estava en contra de la via unilateral i els seus interlocutors a Madrid l'havien avisat que la resposta de l'Estat seria contundent
El major dels Mossos, que va advertir davant dels màxims responsables del Govern que hi hauria càrregues policials l'1-O, està sent investigat per l'Audiència Nacional i per ara està en llibertat, fet que faria difícil de justificar no restituir-lo al cadpavant del cos, més després de la seva bona actuació després dels atemptats del 17-A. Fer-ho seria, però, començar el mandat desafiant l'Estat. L'executiu espanyol, després d'aplicar el 155, el va destinar a funcions administratives, i el proper conseller haurà de decidir què en fa.
La imatge i la moral del cos
El cos va millorar molt la imatge per la gestió dels atemptats gihadistes però que amb càrregues com la de l'altre dia contra els manifestants que protestaven per la visita del rei corren el perill de fer-la decaure. Segons diverses fonts la situació al cos és de desorientació després de l'aplicació de l'article 155 i s'acusa la falta de direcció política.
"Per fer la independència, en el fons, necessites quatre coses: finançament, reconeixements internacionals, la policia i la ciutadania. I va resultar, com es va comprovar l'1-O, que només teníem això últim", ressalta un alt dirigent consultat que va viure tota la cadena d'esdeveniments de l'octubre passat. Els sectors més resolutius de l'independentisme, de fet, assenyalen que una de les claus de la legislatura serà preparar veritablement els Mossos per fer República. En cas que això sigui així, la tasca recaurà en el futur conseller d'Interior. No serà una tasca fàcil i per això tothom en voldria de més agraïdes.
Els mossos, desallotjant les persones que bloquegen el TSJC Foto: Sergi Ambudio