Puigdemont renuncia «provisionalment» i proposa Sànchez com a candidat

Ja és un fet: Carles Puigdemont renuncia provisionalment" a la candidatura a la presidència de la Generalitat i proposa que li agafi el relleu Jordi Sànchez, número dos de Junts per Catalunya (JxCat). És un gest que estava damunt la taula des de les eleccions del 21 de desembre com a pla B en cas que fos inviable -com s'ha acabat comprovant- la possibilitat que el màxim dirigent del país a l'exili pogués tornar de Brussel·les. La legislatura s'encamina cap al desbloqueig però no defuig la confrontació: caldrà un permís del jutge Pablo Llarena per tal que Sànchez se sotmeti a la investidura.

En tot cas, però, la decisió de Puigdemont comporta que el president del Parlament, Roger Torrent, enceti a principis de la setmana vinent una nova ronda de contactes per tal de constatar quins suports té l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). El preacord al qual van arribar JxCat i ERC, traslladat a la CUP, ha inclou el nom de Sànchez, que ha rebut l'encàrrec amb "un gran honor i una enorme responsabilitat". Malgrat que no compleix amb el requisit de restitució defensat en campanya, el seu perfil compleix amb el moment excepcional: la justícia el manté entre reixes per un presumpte delicte de sedició per les mobilitzacions del 20 de setembre. El consell polític de la CUP, que es reuneix dissabte, haurà de valorar aquestes novetats.

Puigdemont convocarà durant els propers dies els diputats per una sessió solemne que posi en marxa el Consell de la República

Per què proposar Sànchez? "Ateses les circumstàncies, aquesta és l'única manera perquè es pugui acordar un Govern el més ràpid possible, d'acord amb la voluntat del poble de Catalunya que les nostres institucions continuin governades per l'independentisme i no per l'autoritarisme del 155", ha recalcat Puigdemont. "Cap motivació individual és indispensable per al nostre moviment, i sé que el camí que tenim davant és llarg i ple de dificultats", ha resumit el president a l'exili, que ha considerat que ara "Madrid no tindrà cap excusa per continuar la política d'ocupació". En tot cas, el govern espanyol -satisfet amb la renúncia- ja ha advertit que apostar per Sànchez podria comportar un allargament de l'aplicació de la intervenció de l'autonomia.

Una de les preguntes que planen sobre la investidura és si ja corre el termini de dos mesos previ a la convocatòria automàtica. L'obertura d'una una nova ronda de contactes, segons l'informe dels lletrats encarregat sobre aquesta qüestió, podria convertir-se en un acte parelamentari que permetés que el calendari comencés a circular. Magrat tot, la decisió sobre això compet directament a Torrent, que dimarts previsiblement reunirà la mesa per abordar el nou escenari.

Cap al Consell de la República (i la ONU)

Els passos immediats que seguirà Puigdemont es basaran en posar en marxa el Consell de la República a Brussel·les. En aquest sentit, el president a l'exili -que ha volgut deixar clar que "no claudica"- ha anunciat que convocarà en els propers dies els diputats per tal de posar en marxa la maquinària institucional que ha de permetre dissenyar el procés constituent des de l'exterior. "Són decisions que permeten el manteniment i, de fet, el reforçament del camí per a una República d'homes i dones lliures, no súbdits, de Ciutadans esperançats i sense por", ha recalcat Puigdemont.

El dirigent nacionalista, molt crític amb l'Estat i amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, ha defensat que els nous passos del procés permetran "emprendre la propera fase del camí cap a la independència i el desplegament de la República catalana des d'espais més lliures i democràtics que l'actual estat espanyol i l'actual sistema institucional sota llibertat vigilada". "Ratifico la meva ferma voluntat de mantenir la legitimitat de la República votada pels ciutadans l'1-O i ratificada pel Parlament el 27 del mateix mes, i treballar, mentre pugui gaudir de llibertat, per fer-la possible", ha dit.

El president a l'exili assegura que no "claudicarà" i que treballarà, mentre "pugui gaudir de llibertat", per fer possible la República

El president a l'exili ha aprofitat per anunciar que un equip d'advocats ha presentat en nom seu una demanda contra Espanya davant del comitè de drets humans de les Nacions Unides per violació de la Declaració Universal de Drets Humans i la Carta de Drets Civils i Polítics. "Aquests instruments reconeixen expressament el dret a l'autodeterminació", ha recalcat Puigdemont, que ha insistit que no "claudicarà" davant "l'actuació il·legítima dels qui han perdut a les urnes ni l'arbitrarietat dels qui estan tisposats a abandonar l'estat de dret i la justícia per defensar la unitat de la pàtria".
 

Discurs del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, des de Brussel·les by naciodigital on Scribd

Questions pendents de negociar

La previsió amb la qual treballen els negociadors independentistes passa per anunciar en els propers dies un acord global a l'espera que el consell polític de la CUP de dissabte l'avali. Els anticapitalistes es van incorporar aquesta setmana de nou a les negociacions i abans del ple van intentar que JxCat i ERC reafirmessin el seu suport a la declaració de la independència del 27 d'octubre, però finalment han acabat transaccionant esmenes i arribant a una entesa parlamentària.

Encara existeixen discrepàncies entre JxCat i ERC per tancar l'acord global: IRPF, impost de patrimoni, vegueries i procés constituent

Malgrat això, existeixen encara discreàncies rellevants entre les dues formacions, com per exemple el disseny del procés constituent, recaptació de l'impost de patrimoni, assumptes relacionats amb l'IRPF, la implantació de les vegueries i la llei de territori. Segons fonts de la negociació, aquest allunyament -Puigdemont vol dirigir políticament el debat constituent, i els republicans no ho volen- podria ajornar uns dies encara l'entesa global, que haurà de ser avalada per la CUP. El consell polític dels anticapitalistes es reunirà aquest dissabte amb una preacord sobre la taula.

Govern dissenyat

Serà des de l'exili on anunciarà quins han de ser els propers passos del procés, que passen per una investidura efectiva al Parlament -el nom proposat serà el de Jordi Sànchez, número dos de JxCat i expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i per posar en marxa l'anomenat Espai Lliure de Brussel·les, una institució privada que tindrà atribucions polítiques i que posarà en marxa aspectes com el procés constituent.

El calendari que la CUP va remetre a la militància passava per la convocatòria de l'anomenada Assemblea de Representants a Bèlgica el dilluns 5 de març, i a partir d'aquí posar en marxa el Consell de la República. Al cap de pocs dies s'hauria de celebrar la investidura efectiva, que tindria complicacions en la mesura que Sànchez està empresonat a Soto del Real des del 16 d'octubre i no podria exercir amb normalitat.

En paral·lel, JxCat i ERC ja tenen molt perfilat un acord per formar Govern que inclourà una vicepresidència política per als republicans. El dubte és qui l'ocuparà: els dos noms que apareixen en totes les travesses internes són els de Marta Rovira, secretària general del partit, i Pere Aragonès, un dels homes forts d'Oriol Junqueras a Economia i que amb tota probabilitat liderarà aquest àmbit de l'executiu.