19
de març
de
2018, 20:30
Actualitzat:
20
de març,
7:22h
Elisenda Paluzie, aquest dissabte a la seu de l'ANC Foto: Sara González
No tenia previst ser presidenta de l'ANC, però el suport aclaparador obtingut l'ha abocat a acceptar el repte. La professora d'Economia de la UB Elisenda Paluzie està disposada a ser la nova líder de l'entitat que ha exercit de locomotora de l'independentisme civil. Ho farà, però, si es compleixen dues condicions que considera imprescindible: que la nova direcció sigui "col·legiada" i que hi hagi "cohesió" perquè no es repeteixi la situació de "divisió" viscuda en el secretariat presidit per Jordi Sànchez.
Així ho ha explicat Paluzie a NacióDigital, que argumenta que la seva prioritat és no deixar la seva tasca docent. És per això que proposa que hi hagi "un equip d'entre cinc o sis persones" que es reparteixin "la feina i la projecció pública" i que la permanent assumeixi de forma conjunta el gran gruix de la tasca a exercir. "Això també permetrà una tasca més plural, però cal aconseguir un equip de consens i cohesionat", argumenta. Es refereix, en concret, als dos grans projectes que han pugnat en aquest procés electoral: el que ha abanderat el president del CIEMEN, David Minoves, que va quedar tercer en la votació i que defensa guanyar transversalitat i més suport per a la República; i el del cap de premsa de l'ANC, Adrià Alsina, que va quedar en sisè lloc i que aposta per la via de l'apoderament de la ciutadania per implementar la República.
Suports dels diferents sectors i de les bases
Que Paluzie es replantegi ara assumir la presidència s'explica pel paper de figura de consens que pot exercir, a més de comptar amb la legitimitat dels suports obtinguts. De fet, l'economista ha estat fent una ronda de contactes en les últimes hores. Ha parlat ja amb Minoves i amb el vicepresident del Cercle Català de Negocis, David Fernàndez, un dels altres aspirants que es va postular per a la presidència. Aquest dimarts parlarà amb el cofundador d'aquesta entitat, Pep Canadell, i ho farà posteriorment amb Alsina. La decisió definitiva la prendrà el dijous.
"La veritat és que durant la campanya vaig estar en un plànol molt secundari, però arran dels resultats he rebut molts suports", explica Paluzie, que és conscient que el sistema d'elecció del president de l'ANC és de difícil comprensió pel públic en general perquè la persona més votada no té per què liderar l'entitat. Ja va passar, de fet, al 2015 i al 2016, quan la més votada va ser Liz Castro però els 77 membres del secretariat van decidir que finalment fos Jordi Sànchez el president. Que el suport que ha obtingut en el procés per part de les bases tingui una traducció directa en la direcció és un dels arguments que pesa en aquests moments en la decisió de Paluzie.