Des del Suprem, els processats es traslladen al calabós de l'Audiència Nacional, des d'on s'ha de tramitar el registre penitenciari i dividir-los vehicles pel seu trasllat a les dues presons. 

Els arguments del jutge per enviar-los a la presó són que hi ha risc de reiteració delictiva i risc de fuga, dos elements derivats del delicte de rebel·lió pel qual s'ha processat fins a 13 dirigents independentistes. 

Segons Llarena, "les sospites que es plasmaven com a base de l'inici del procés, així com l'adopció de mesures cautelars, són avui indicis racionals i ferms de la possible perpetració d'uns fets que tenen consideració delictiva". Amb aquesta justificació, el jutge creu que el risc de fuga és "greu", sobretot tenint en compte l'actuació de Rovira, que també havia estat citada i no ha comparegut. Pel que fa als processats que han renunciat a la seva acta de diputat -com és el cas de Bassa i Forcadell-, tots ells han "compartit la determinació d'arribar a la independència" i han "trencat normes" penals amb el suport de moviments socials. Per això, entén que la renúncia "no aparta la possibilitat que es persisteixi" en el camí secessionista, ni els exclou que, d'alguna manera, puguin col·laborar-hi. 

El jutge també parla de la situació de Turull i de la resta de diputats, que no podran assistir i desenvolupar les seves funcions com a parlamentaris, i ho justifica dient que aquesta limitació de drets fonamentals està justificada perquè es posa "en perill" l'ordenament de l'Estat: "Malgrat que qualsevol ciutadà pot optar a una investidura democràtica i representativa, la facultat no desactiva la seva obligació legal de vetllar perquè l'exercici de dret (...) no posi en risc facultats de major rellevància i que estiguin més necessitades de protecció".

L'auto no fa referència a les ordres de detenció internacional que ha demanat la Fiscalia i l'acusació popular de Vox. No obstant això, a última hora d'aquest divendres el jutge ha reactivat ordres de detenció internacional per a les persones exiliades, a excepció de Gabriel, que es troba a Suïssa. 
 
No renuncien als seus objectius polítics

Tots els processats que han comparegut al Suprem aquest divendres han aprofitat per fer ús de l'última paraula abans d'escoltar la decisió del jutge. Els seus advocats han defensat davant de Llarena que la seva situació no s'ha de confondre amb la de la número dos d'ERC, que no ha comparegut. Segons fonts de l'acusació popular presents a la sala, el més contundent ha estat l'exconseller Josep Rull, que ha retret al jutge que avanci les seves resolucions als mitjans de comunicació i li ha retret que tot estigui escrit, dues afirmacions que Llarena ha negat. 

Per altra banda, fonts judicials també han explicat que tots els processats han coincidit en afirmar que no renuncien als seus objectius polítics, que estan convençuts que el que s'està criminalitzant són les seves idees polítiques i que aposten per la negociació política per resoldre el conflicte amb Catalunya. En aquest punt, Turull ha basat la seva intervenció en el discurs que va pronunciar al Parlament, mentre que Forcadell ha parlat de forma molt breu i ha al·legat que sempre que l'han citat al Suprem, hi ha acudit. A més, l'expresidenta del Parlament ha recordat la seva renúncia a l'escó.

Abans que el jutge comuniqués la seva decisió als processats, s'ha celebrat una "vistilla" conjunta on la Fiscalia i el partit ultradretà Vox han aprofitat la segona oportunitat per demanar al jutge la privació de llibertat. De fet, tots sis ja havien declarat anteriorment davant de Llarena, qui ja va decretar el seu ingrés a la presó el passat 2 de novembre, tot i que posteriorment, el 4 de desembre, van quedar en llibertat sota fiança. En el cas de la secretària general d'ERC, el jutge li va imposar una fiança de 60.000 euros que li va permetre esquivar la presó, mentre que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell no va tenir tanta sort. Malgrat pagar 150.000 euros, va haver de passar una nit a Alcalá de Meco. Pel que fa a Rovira, però, aquest divendres ha anunciat la seva decisió de marxar a l'exili i, per tant, no s'ha personat davant del jutge. 

La Fiscalia s'alinea amb Vox

La Fiscalia ha demanat presó provisional incondicional per a tots ells. Una petició que s'ha fet publica poc després de les 13.15 hores, i que acompanya la ja sempre exigent demanda de Vox, que ja havia anunciat que reclamaria que els líders polítics catalans estiguessin entre reixes. El ministeri públic també ha demanat al jutge que activi una ordre de detenció internacional en contra dels set dirigents processats que estan fora del país (Carles Puigdemont, Marta Rovira, Anna Gabriel, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret). Els motius que esgrimeix, i que també recull el jutge en la seva interlocutòria de processament, són el risc de fuga i la reiteració delictiva. 

La situació catalana, doncs, es complica, ja que el delicte de rebel·lió pel qual se'ls processa també comportarà, de facto, una suspensió del seu càrrec, segons permet l'article 384bis de la llei d'enjudiciament criminal. 

Processats per rebel·lió

El Suprem també ha processat per rebel·lió 13 líders independentistes. El jutge ha fet pública ja la interlocutòria en la qual detalla que estan sent investigats per aquest delicte Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Jordi Turull, a més d'exconsellers, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La resta de processats per rebel·lió són Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i la mateixa Rovira. A Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret els imputa els delictes de malversació de diners públics i desobediència.

En el cas de Puigdemont, Junqueras i els set consellers processats per rebel·lió, Llarena hi suma els delictes de malversació. Als exmembres de la mesa del Parlament durant l'etapa de Forcadell els processa, a més, per un delicte de desobediència. Entre ells hi ha Lluis María Corominas (PDECat), Lluis Guinó (PDECat), Anna Simó (ERC), Ramona Barrufet (PDECat), i Joan Josep Nuet (Catalunya en Comú). Per desobediència també estan acusades Mireia Boya, expresidenta del grup parlamentari de la CUP, i a Anna Gabriel, exportaveu dels anticapitalistes i que està exiliada a Ginebra.

A més dels delictes pels quals estan processats, el jutge també ha fixat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d'euros que hauran de pagar de forma solidària pels 14 exmembres del Govern de Puigdemont. Aquesta quantitat es deriva dels 1,6 milions que Llarena considera que es van utilitzar per pagar el referèndum de l'1-O més les fiances imposades per assegurar les responsabilitats pecuniàries. A banda, el jutge apunta la possibilitat que les circumstàncies processals que ara s'inicien comportin "actuacions d'ocultació o fuga".

Finalment, el jutge Llarena no ha processat ni Artur Mas ni Marta Pascal ni Neus Lloveras.
 

Auto Suprem by naciodigital on Scribd