La febre de la despersonalització de Barcelona i l'afany per mostrar-nos objecte de desig del turisme sembla que es cobrarà una nova víctima. Si ens pensàvem que, veient convertir-se la Llibreria Canuda en un Mango o la Catalònia en un McDonald's ja ho havíem vist tot, anàvem errats.
El dia 14 d'abril, d'aquí a no res, la rebotiga de la rellotgeria on Serafí Pitarra muntava tertúlies, iniciarà les obres per convertir-se en un pub irlandès, segons informacions de David Domènech. Domènech és bibliotecari de la Biblioteca Pública Arús i està preparant un llibre sobre les tertúlies que feia Pitarra.
Frederic Soler, més conegut pel seu pseudònim de Serafí Pitarra, fou sense cap mena de dubte un dels pares del teatre català modern.
La història de Pitarra és la d'un jove del segle XIX que, dotat d'un gran carisma i creativitat, va aconseguir reunir i dinamitzar al seu voltant una increïble colla de gent que va engrandir l'humorisme i la dramatúrgia catalana des del seu vessant més popular, aconseguint difondre l'entusiasme per la cultura entre les capes més humils de la societat.
Pitarra va engrandir al segle XIX l'humorisme i la dramatúrgia catalana des del seu vessant més popular
Quedant-se orfe de mare en el part de la seva germana i amb un pare mort de jove, va passar a ser mantingut pels seus oncles, que el van iniciar en l'ofici de rellotger. El seu pare s'havia cuidat molt de fer-lo anar a escola, on va aprendre a llegir i escriure i va fer bones amistats que li van perdurar tota la vida.
El jove Frederic, que feia de mestre rellotger, aviat va començar a freqüentar i actuar a les representacions de "sala i alcova", que es feien a pisos particulars barcelonins i també a envoltar-se dels personatges més àcids de la sàtira a la Ciutat Comtal.
Aviat la rebotiga de la seva rellotgeria de l'actual carrer Avinyó 56 (que aleshores era un tram del carrer Escudellers) es va convertir en un cau de creativitat sense límits. Al voltant de la taula es reunien els dibuixants, poetes, dramaturgs i polítics més avançats del moment. Entre ells cal destacar Padró, Pellicer, Conrad Roure, Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé, Víctor Balaguer o José Zorrilla, que hi fou acollit un temps.
A les tertúlies es reunien els artistes i polítics més avançats, com Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé i Víctor Balaguer
L'amor de Pitarra pels felins va dur a la colla d'amics a crear la companyia La Gata, que representava les seves gatades, que van tenir gran èxit al teatre Odeón fins al punt que aquest escenari es va quedar petit i van fundar el Teatre Romea, que dirigí el mateix Pitarra durant un temps. De La Gata va sorgir la companyia Teatre Català. L'obra L'Esquella de la Torratxa, paròdia de la coetània La campana de la almudiana va tenir un èxit espectacular.
A part de la Faràndula, la rebotiga fou prolífica en ser bressol de publicacions satíriques. Des dels Singlots poètics del mateix Serafí Pitarra passant per El noy de la mare o El Xanguet.
El Restaurant Pitarra al carrer Avinyó de Barcelona. Foto: Albert Alcaide
La colla d'en Pitarra, desvergonyida, informal i que escrivia en "el català qu'ara es parla", xocava frontalment amb l'estil dels "floralers", els escriptors formals i estirats que es movien a l'entorn dels "Jochs Florals" i feien contundents crítiques a tot allò que es gestava a la rebotiga d'en Pitarra.
Tampoc el Diario de Barcelona es va prendre gaire bé que Pitarra i els seus publiquessin una paròdia del mateix diari però en clau humorística, farcida del que ara en diríem fake news...
Malgrat les crítiques, ells sempre s'ho van prendre en broma, com hauria de ser si no?
La rebotiga d'en Pitarra ha anat canviant de mans, i els germans Roig van recuperar-ne l'estructura original
Les crítiques dels "floralistes" es van acabar de cop quan Pitarra va presentar-se als Jocs Florals i va aconseguir ser nomenat Mestre en Gai Saber i dos premis accèssits, demostrant així, que la poesia i la literatura popular no estava renyida amb l'alta cultura.
L'antiga rebotiga d'en Pitarra, ha anat canviant de mans al llarg de la història. Durant el temps que fou gestionada pels germans Jaume i Marc Roig, es va recuperar l'estructura original, inclòs l'escriptori i fins ara el que actualment és encara el Restaurant Pitarra ha fet honor al llegat que aquesta petita rellotgeria i la seva rebotiga han deixat a la cultura catalana, amb un museu-biblioteca dedicat al prolífic autor satíric.
L'actual propietari, que ni tan sols viu a Barcelona sinó a Irlanda, té previst convertir a partir del dia 14 d'aquest mes i mitjançant una important remodelació faraònica, l'antiga rebotiga de Pitarra en un pub irlandès.
El nou propietari, que viu a Irlanda, començarà una remodelació faraònica del local a partir del 14 d'abril
Incomprensiblement, segons indagacions del mateix David Domènech, malgrat la medalla d'Or que l'Ajuntament va concedir a Jaume Roig per mantenir la memòria del local, aquest no apareix al catàleg de protecció d'establiments emblemàtics de Barcelona, com sí que ho estan les finques adjacents, una de les quals volia ser unida al Restaurant Pitarra per l'actual propietari en les noves obres.
Potser ara ja no serem a temps d'aturar les obres. Però qui sap, no és la primera vegada que s'aconsegueix parar una atrocitat contra el patrimoni a darrera hora... Per si de cas, l'estàtua de Pitarra, a la Rambla, segueix d'esquena a la seva rebotiga. Si tot plegat ha de tenir un desenllaç fatal millor que no ho vegi, pobre Pitarra.