La «no normalitat» de la família Rull

"Jo parlo de rutina, no de normalitat". Ho diu gairebé sense parpellejar. Serena. Necessita que l'activitat sigui frenètica perquè és quan s'atura que venen els moments de debilitat. Els dos pitjors episodis dels darrers mesos: quan el 3 de novembre va haver de despertar el seu fill gran per explicar-li que el pare no havia pogut tornar a casa; i el 4 de desembre, quan els van comunicar que no tots els empresonats sortirien. Tres mesos i mig després, hi tornen a ser tots. "El Josep està ferm, està fort. La família, també", assegura.

A Meritxell Lluís (Barcelona, 1974) no li ha agradat mai que la presentin com a "dona de" Josep Rull, malgrat que assumeix que el paper de representar la seva veu mentre ell sigui a la presó ho ha fet inevitable. És llicenciada en Ciències Polítiques, màster en Govern Local, diplomada en Gestió i Administració Pública i regidora del PDECat a Terrassa. "Sí, el dia a dia canvia per complet. Falta el company, amb qui comparteixo un projecte de vida i un projecte polític. Però també falta el pare", explica arrufant el front.

"El gran n'és conscient. Li vam explicar que s'havia de sentir molt orgullós del seu pare perquè està defensant unes idees molt nobles i no ha fet res malament"

"Avui vostè decideix si veig créixer els meus fills", va etzibar-li Rull a Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el procés, el passat 23 de març minuts abans que ordenés de nou presó per a ell i per a Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa. Amb dues criatures de 8 i 3 anys, la vida familiar és encara més complicada. "El gran n'és conscient. Tant la primera vegada com la segona, li vam explicar que s'havia de sentir molt orgullós del seu pare perquè està defensant unes idees molt nobles i que estigués convençut que no havia fet res malament. És difícil, estem parlant de nens molt petits i a tots ens ensenyen que la presó és per als dolents", explica la Meritxell. El petit no n'és conscient de la situació.
 
Una visita a la setmana de 40 minuts a Estremera amb vidre entremig. Un vis a vis familiar i un amb la parella dues hores cadascun al mes. I, cada trimestre, un vis a vis familiar de quatre hores. Aquest és el règim de visites que té Rull amb la seva família. Tan esgotador -640 kilòmetres per trajecte- i, a la vegada, tan insuficient. A banda, les deu trucades setmanals de cinc minuts. "Perdre una trucada és perdre un tresor", diu agafant en un acte reflex amb la mà dreta el mòbil. "Cada vegada aquests cinc minuts duren menys", va lamentar l'exconseller en la trucada del passat dimarts. Tenen poc temps de parlar de política. Però sí hi ha un missatge clar que repeteixen tant Rull com la resta de presos. "Ens demanen que transmetem, sobretot, que cal formar Govern. Per a ells és molt important", explica Lluís.

Rull és aquesta vegada al mòdul tres, el de preventius, i comparteix habitació amb Raül Romeva. Dos dies a la setmana fa atletisme -"donar voltes al pati"- i ja ha trobat contrincants per jugar al ping pong. "És dur de dir, però està fent nous amics. Allà dins necessita una certa rutina", explica la regidora de Terrassa. Segueix llegint i escrivint cartes com ho feia la primera vegada que va estar a Estremera. Com també segueix escoltant Radio María per esquivar altres emissores en les quals no reconeix el relat que es fa amb la realitat.  

"A casa ho teníem molt clar. Vam decidir que ens quedàvem i ens vam quedar"

Mertixell Lluís tanca els punys i, amb posat seriós, denuncia "la vulneració absoluta dels drets individuals però també dels drets com a poble" que s'està produint amb nou dirigents a presó preventiva acusats de rebel·lió i set més a l'exili. Ha pensat mai que potser era millor que Josep Rull hagués marxat fora per evitar la presó? "A casa ho teníem molt clar. Vam decidir que ens quedàvem i ens vam quedar. Les decisions s'han pres de forma personal". Alguna vegada va dir-li al seu home que el Govern no hauria d'haver fet alguna cosa? "No. No he qüestionat mai res. El que van fer era lògic i era el que jo demanava al meu Govern. Es pot pensar que es podrien haver fet coses diferents, ni millors ni pitjors, això sí". 
 
El 22 de març a la nit, el dia abans que Llarena l'enviés per segon cop a la presó, Rull anava al Suprem amb "la bossa horrible de quadres" preparada. Va saber que el citaven a declarar de nou per una trucada de la Meritxell, precisament. "Tan de bo haguéssim tornat amb la bossa plena i amb tots ells, però estàvem preparats perquè sabíem que podria tornar a passar", relata. Fa un any, ni de bon tros s'hagués imaginat que per un procés polític i per "defensar unes idees de forma cívica i pacífica" un Govern podria acabar a la presó. Va ser el 16 d'octubre, quan els "Jordis" van entrar a Soto del Real, quan en van ser conscients. "És molt fort, és molt fort", resumeix. I dona pas a uns segons de silenci. Creu Meritxell Lluís en la justícia? "És que no n'hi ha hagut. On estem arribant? Els CDR, Valtonyc, Arco... Alguns creuen que la seva manera de pensar hauria de ser l'única. Un dia ens acabaran dient quin color, quin menjar i quina cançó ens ha d'agradar".  

L'escalf de la gent reconforta. A nivell municipal, l'apropament de forces de tots els colors és més senzill. Ha rebut mostres de suports d'aquells que, amb independència de les sigles on militen o del que pensen, són veïns i han compartit moments amb la família. No és tan senzill a escala nacional. "De Ciutadans i el PP no n'esperes res. D'altres partits, com el PSC, fa més mal. Sap greu veure com algú a qui coneixes i que ha compartit moltes hores amb el Josep es queda assegut a l'escó", admet. I acte seguit, afegeix: "Això no va d'independència, va de democràcia. Jo em trencaré la cara perquè aquestes persones puguin defensar pacíficament allò que pensen encara que a mi no m'agradi".

"Sap greu veure com algú a qui coneixes i que ha compartit moltes hores amb el Josep es queda assegut a l'escó"

El revés de la justícia alemanya a les tesis del jutge Llarena denegant l'extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió va ser rebuda amb "alegria" pels presos. Ara bé, es mantenen en la prudència perquè no saben si pot tenir repercussió o no sobre els empresonats. De fet, els últims plans que va fer amb Josep Rull eren tres o quatre dies de desconnexió durant la Setmana Santa. "No va poder ser", lamenta. Meritxell Lluís no confia que surtin en qüestió de mesos. La paraula "anys" li fa basarda: "Tenim clar que no serà curt. Però no tenim perspectiva de futur".