17
d'abril
de
2018, 15:01
Actualitzat:
18
d'abril,
0:19h
.jpg)
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Foto: Josep M. Montaner
El Suprem ha obert la porta al delicte de sedició per extradir Carles Puigdemont a Espanya. En una interlocutòria dictada per la sala d'apel·lacions, l'alt tribunal contradiu la justícia alemanya i insisteix en els indicis de rebel·lió en la cúpula dirigent del procés català entre els anys 2015 i 2017. En aquest sentit, assegura que "no és raonable", com fa el jutge de Schleswig-Holstein, comparar el procés sobiranista amb les revoltes organitzades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt. Malgrat dedicar la resolució a insistir i acotar el relat de la violència, la sala d'apel·lacions recull també que la Fiscalia va deixar la porta oberta perquè "si no es constata de manera suficient la violència", es subsumeixi la conducta dels investigats al delicte de sedició.
En la interlocutòria del Suprem s'assegura que a Catalunya, "després de dos anys de laminar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic, i oposar-se al compliment de sentències bàsiques del TC", es culminava el procés sobiranista dins d'un país de la Unió Europea, "posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l'Estat que protegia uns suposats col·legis electorals".
La sala acota també què entén pel delicte de rebel·lió i, en concret, per violència. Assegura que en lloc de valer-se de la violència per prendre el poder central de l'Estat, els líders independentistes "intentaven desconnectar de l'Estat les institucions autonòmiques". "En aquest context és clar que la violència física passava a un segon lloc, perquè només era precís utilitzar-la en algun moment puntual del full de ruta marcat. Especialment per dur a terme el referèndum d'independència", argumenta l'alt tribunal.
Els magistrats destaquen també que, malgrat les advertències dels tribunals i les autoritats governamentals, "els protagonistes del procés van tirar endavant amb el full de ruta i van induir uns dos milions de persones a sortir al carrer per votar il·legalment". D'aquesta manera, el Suprem argumenta que "era previsible i inevitable" que hi hagués violència. En aquest punt, el tribunal assegura que els 6.000 agents que es van utilitzar per impedir el referèndum van ser superats pels dos milions de votants. Afegeix, també, que "si hagués intervingut un número més elevat de policies és molt probable que tot hagués acabat en una massacre i aleshores sí que seria molt factible que el resultat de l'euroordre fos diferent"
D'altra banda, la interlocutòria desestima el recurs plantejat per Jordi Sànchez contra la decisió del jutge Pablo Llarena de passat 9 de març, que va denegar la llibertat del diputat de Junts per Catalunya per assistir al ple d'investidura del 12 de març.
Interlocutòria de la sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem sobre el recurs de Jordi Sànchez by naciodigital on Scribd