11
de maig
de
2018, 06:00
Actualitzat:
20:01h
Quim Torra serà investit 131è president. Només falta la data en la qual la majoria independentista li farà confiança, previsiblement en segona volta. Un cop el candidat proposat per Carles Puigdemont superi la votació, s'activarà immediatament la maquinària per formar un Govern que cavalcarà entre el Palau, on es mirarà de tornar a la gestió de la normalitat institucional un cop aixecat el 155, i l'exili, amb Puigdemont com a figura capital. El pes de l'executiu recaurà en Pere Aragonès i Elsa Artadi els pesos pesants.
El nou govern tindrà els mateixos departaments que l'anterior -tretze-, però repartits de manera diferent, perquè ERC guanya Ensenyament repescant per a la conselleria Josep Bargalló i manté les carteres que ja gestionava. Dos dels noms principals del Govern, previsiblement, seran Artadi -que podria arrencar a Empresa perquè per a Presidència hi ha l'opció de restituir, encara que sigui temporalment i simbòlica, l'empresonat Jordi Turull, tal com va explicar NacióDigital- i Pere Aragonès, que es perfila com a vicepresident i conseller d'Economia. Artadi tindrà, com volia, una funció executiva sense rostir-se en tasques de presidenta.
Les conselleries de les quals disposarà JxCat són aquestes: Presidència -per a Turull, nominalment-, Territori i Sostenibilitat, Empresa i Coneixement, Cultura, Governació i Interior. A falta del càsting definitiu, que estarà molt marcat pel criteri de Carles Puigdemont i que haurà de rebre l'aval del futur president de la Generalitat, les travesses per saber els seus ocupants són cada vegada més definitives. En el cas d'Interior, el nom més ben posicionat és el de Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Buch és un pes pesant del PDECat, on exerceix una àrea notable d'influència dins dels crítics amb la direcció que encapçala Marta Pascal.
En relació a Territori i Sostenibilitat, tot i la possibilitat que es nomeni el conseller empresonat Josep Rull durant un temps, hi ha dos noms que sobresurten. Es tracta de Damià Calvet, que ja és alt càrrec del departament i que s'ha convertit en un dels negociadors clau de JxCat, i d'Albert Batet, alcalde de Valls i membre de la guàrdia pretoriana de Puigdemont. Batet, que també es va incorporar a les travesses per ser president en la recta final de la tria del pla D, no té una bona relació amb la cúpula del PDECat, però disposa d'interlocució directa amb el president a l'exili. De fet, va ser un dels principals col·laboradors en la campanya electoral.
Pel que fa a Cultura, des de fa setmanes el departament sembla assignat per a Laura Borràs, un dels fitxatges estrella de Puigdemont. Borràs va dirigir l'última etapa de la Institució de les Lletres Catalanes i va participar activament en els mítings de campanya. També s'ha encarregat de negociar amb la CUP en els primers compassos de la legislatura. Un dels noms que sonen amb més força per ser conseller de Governació és, precisament, algú que també ha format part de l'equip negociador del PDECat de cara a la investidura: Marc Solsona. L'alcalde de Mollerussa és un dels principals valors del partit a nivell municipal, des d'on ha cultivat un perfil propi.
Empresa i Coneixement, una conselleria pensada per interlocutar amb el món econòmic i amb l'ecosistema universitari i de recerca, hauria d'estar ocupada "per una dona", segons fonts de JxCat, malgrat que ha irromput amb força el nom de Ramon Tremosa, que podria guanyar enters si Artadi acabés a Presidència. Tremosa és eurodiputat del PDECat i va col·laborar estretament amb Puigdemont quan el president va emprendre l'exili a Brussel·les. A vint quilòmetres d'allà, a Waterloo, Puigdemont hi vol posar en marxa la Casa de la República, que dependrà del futur judicial dels desplaçats.
Capella i Jordà, conselleres
Pel que fa al cantó republicà de l'executiu, les carteres que li corresponen són aquestes: vicepresidència i conselleria d'Economia -Aragonès-, Salut, Ensenyament, Afers Socials i Famílies, Justícia i Agricultura. Per aquestes dues últimes hi ha confirmades, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat públicament Joan Tardà des de Madrid, Ester Capella i Teresa Jordà. Les dues són diputades al Congrés i substituiran Carles Mundó -que ha deixat la primera fila de la política i ha tornat a l'activitat privada- i Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les.
Encara no està confirmat, però, qui ocuparà dues de les conselleries més rellevants de l'executiu, Salut i Ensenyament, que són les que gestionen més pressupost. Per aquesta última NacióDigital ha pogut saber que es recuperarà Josep Bargalló, que ja va ser conseller del ram al primer tripartit. Ho va ser només unes setmanes perquè la crisi arran de la reunió de Carod amb ETA el va acabar fent-lo conseller en cap. Bargalló, un perfil polític alt, haurà de frenar les andanades contra l'escola catalana i la immersió.
Pel que fa a l'àmbit sanitari, el nom que més va sonar fa unes setmanes és el de David Elvira, director de l'Institut Català de la Salut (ICS), per bé que en les travesses també hi va aparèixer Alba Vergés, que és secretària de la mesa del Parlament, i Joan Ignasi Elena. Toni Comín, exiliat, tenia intenció de tornar a ser nomenat, qüestió que ja s'ha debatut internament. Josep Rull i Jordi Turull, de JxCat, insisteixen en l'esquema de la restitució -eix central de la campanya electoral de Puigdemont- i volen tornar a ser escollits, encara que sigui de manera simbòlica perquè se'ls aproxima la suspensió per exercir càrrec públic.
A la conselleria de Treball, Benestar Social i Família els republicans tampoc han decidit, com els passa a Exteriors. Per la primera es podria confiar el càrrec a Chakir el Homrani, diputat i que va fer de sindicalista a la UGT. El nom de Laura Pelay, del mateix sindicat i militant d'ERC, també és damunt la taula. També es valoren, però, els perfils d'alts càrrecs durant el mandat de Dolors Bassa.
Dins del Govern s'hi crearà, a banda, la figura d'un comissionat que avaluarà els danys que ha causat l'article 155 de la Constitució. ERC també posarà en marxa una oficina de drets civils per acabar amb la impunitat de l'extrema dreta. I, mentrestant, sempre i quan les resolucions judicials ho permeten i si no hi ha cap dirigent extradit a Espanya per ser jutjat per rebel·lió l Tribunal Suprem, els exiliats aspiren a mantenir viva la flama de la legitimitat de la Generalitat cessada per Rajoy i a dissenyar la República.
El nou govern tindrà els mateixos departaments que l'anterior -tretze-, però repartits de manera diferent, perquè ERC guanya Ensenyament repescant per a la conselleria Josep Bargalló i manté les carteres que ja gestionava. Dos dels noms principals del Govern, previsiblement, seran Artadi -que podria arrencar a Empresa perquè per a Presidència hi ha l'opció de restituir, encara que sigui temporalment i simbòlica, l'empresonat Jordi Turull, tal com va explicar NacióDigital- i Pere Aragonès, que es perfila com a vicepresident i conseller d'Economia. Artadi tindrà, com volia, una funció executiva sense rostir-se en tasques de presidenta.
Les conselleries de les quals disposarà JxCat són aquestes: Presidència -per a Turull, nominalment-, Territori i Sostenibilitat, Empresa i Coneixement, Cultura, Governació i Interior. A falta del càsting definitiu, que estarà molt marcat pel criteri de Carles Puigdemont i que haurà de rebre l'aval del futur president de la Generalitat, les travesses per saber els seus ocupants són cada vegada més definitives. En el cas d'Interior, el nom més ben posicionat és el de Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Buch és un pes pesant del PDECat, on exerceix una àrea notable d'influència dins dels crítics amb la direcció que encapçala Marta Pascal.
Alguns dels perfils que sonen amb més força per a conselleries de pes, com ara Buch i Batet, no disposen d'una bona relació amb la cúpula del PDECat
En relació a Territori i Sostenibilitat, tot i la possibilitat que es nomeni el conseller empresonat Josep Rull durant un temps, hi ha dos noms que sobresurten. Es tracta de Damià Calvet, que ja és alt càrrec del departament i que s'ha convertit en un dels negociadors clau de JxCat, i d'Albert Batet, alcalde de Valls i membre de la guàrdia pretoriana de Puigdemont. Batet, que també es va incorporar a les travesses per ser president en la recta final de la tria del pla D, no té una bona relació amb la cúpula del PDECat, però disposa d'interlocució directa amb el president a l'exili. De fet, va ser un dels principals col·laboradors en la campanya electoral.
Pel que fa a Cultura, des de fa setmanes el departament sembla assignat per a Laura Borràs, un dels fitxatges estrella de Puigdemont. Borràs va dirigir l'última etapa de la Institució de les Lletres Catalanes i va participar activament en els mítings de campanya. També s'ha encarregat de negociar amb la CUP en els primers compassos de la legislatura. Un dels noms que sonen amb més força per ser conseller de Governació és, precisament, algú que també ha format part de l'equip negociador del PDECat de cara a la investidura: Marc Solsona. L'alcalde de Mollerussa és un dels principals valors del partit a nivell municipal, des d'on ha cultivat un perfil propi.
Josep Bargalló és ara professor de la URV
Empresa i Coneixement, una conselleria pensada per interlocutar amb el món econòmic i amb l'ecosistema universitari i de recerca, hauria d'estar ocupada "per una dona", segons fonts de JxCat, malgrat que ha irromput amb força el nom de Ramon Tremosa, que podria guanyar enters si Artadi acabés a Presidència. Tremosa és eurodiputat del PDECat i va col·laborar estretament amb Puigdemont quan el president va emprendre l'exili a Brussel·les. A vint quilòmetres d'allà, a Waterloo, Puigdemont hi vol posar en marxa la Casa de la República, que dependrà del futur judicial dels desplaçats.
Capella i Jordà, conselleres
Pel que fa al cantó republicà de l'executiu, les carteres que li corresponen són aquestes: vicepresidència i conselleria d'Economia -Aragonès-, Salut, Ensenyament, Afers Socials i Famílies, Justícia i Agricultura. Per aquestes dues últimes hi ha confirmades, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat públicament Joan Tardà des de Madrid, Ester Capella i Teresa Jordà. Les dues són diputades al Congrés i substituiran Carles Mundó -que ha deixat la primera fila de la política i ha tornat a l'activitat privada- i Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les.
Encara no està confirmat, però, qui ocuparà dues de les conselleries més rellevants de l'executiu, Salut i Ensenyament, que són les que gestionen més pressupost. Per aquesta última NacióDigital ha pogut saber que es recuperarà Josep Bargalló, que ja va ser conseller del ram al primer tripartit. Ho va ser només unes setmanes perquè la crisi arran de la reunió de Carod amb ETA el va acabar fent-lo conseller en cap. Bargalló, un perfil polític alt, haurà de frenar les andanades contra l'escola catalana i la immersió.
ERC aposta fort a Ensenyament i repesca Josep Bargalló, que va ser el conseller en cap de Maragall
Pel que fa a l'àmbit sanitari, el nom que més va sonar fa unes setmanes és el de David Elvira, director de l'Institut Català de la Salut (ICS), per bé que en les travesses també hi va aparèixer Alba Vergés, que és secretària de la mesa del Parlament, i Joan Ignasi Elena. Toni Comín, exiliat, tenia intenció de tornar a ser nomenat, qüestió que ja s'ha debatut internament. Josep Rull i Jordi Turull, de JxCat, insisteixen en l'esquema de la restitució -eix central de la campanya electoral de Puigdemont- i volen tornar a ser escollits, encara que sigui de manera simbòlica perquè se'ls aproxima la suspensió per exercir càrrec públic.
A la conselleria de Treball, Benestar Social i Família els republicans tampoc han decidit, com els passa a Exteriors. Per la primera es podria confiar el càrrec a Chakir el Homrani, diputat i que va fer de sindicalista a la UGT. El nom de Laura Pelay, del mateix sindicat i militant d'ERC, també és damunt la taula. També es valoren, però, els perfils d'alts càrrecs durant el mandat de Dolors Bassa.
Dins del Govern s'hi crearà, a banda, la figura d'un comissionat que avaluarà els danys que ha causat l'article 155 de la Constitució. ERC també posarà en marxa una oficina de drets civils per acabar amb la impunitat de l'extrema dreta. I, mentrestant, sempre i quan les resolucions judicials ho permeten i si no hi ha cap dirigent extradit a Espanya per ser jutjat per rebel·lió l Tribunal Suprem, els exiliats aspiren a mantenir viva la flama de la legitimitat de la Generalitat cessada per Rajoy i a dissenyar la República.
Ester Capella i Carles Mundó, en una imatge del setembre del 2017 Foto: ACN