11
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
12:58h
El Tribunal Suprem proposa una altra via per justificar i forçar l'entrega del president a l'exili, Carles Puigdemont, a les autoritats espanyoles. Segons un escrit enviat al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, insta els jutges alemanys que lliurin el líder independentista per un delicte de sedició.
D'aquesta manera, el jutge Pablo Llarena proposa una qualificació alternativa del delicte de rebel·lió, tal com va apuntar fa pocs dies en la interlocutòria en què informava oficialment dels processaments i activava el compte enrere per suspendre els líders que ostenten càrrecs públics. Llavors, el magistrat va proposar que, si no considerava que existís rebel·lió, sí que hi havia elements per no arxivar la causa i cursar-la per sedició o conspiració a la rebel·lió.
La missiva del Suprem al tribunal alemany, però, dona un pas més en tot això, i argumenta que, malgrat que la causa ha de ser examinada en base a la rebel·lió, la interpretació dels fets serien, com a mínim, d'un delicte de sedició. Si fos així per part de la justícia alemanya, Llarena afirma que acceptaria aquesta interpretació.
No obstant això, el jutge remarca quines són les diferències entre els dos delictes, i puntualitza que la rebel·lió comporta un "aixecament violent i públic" amb la voluntat de derogar o modificar les bases de l'Estat i les normes que el regulen, i que aquest cas va ser el que es va viure a Catalunya durant el referèndum i la posterior proclamació d'independència al Parlament. Per altra banda, la sedició comportaria un "aixecament públic i tumultuari" per impedir l'aplicació de les lleis, i que no precisa violència.
En aquest punt, Llarena destaca en diverses ocasions que aquesta sí que va existir.
Judici a dues velocitats
Precisament aquest divendres també s'ha conegut la voluntat de Llarena de dividir en dos el procés judicial. El jutge ha obert una peça separada per Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, els consellers Toni Comí, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.
Això suposa, doncs, que els 18 processats per rebel·lió, malversació i/o desobediència que estan a disposició del Suprem seran els primers que s'asseuran al banc dels acusats, amb la previsió que el judici es pugui celebrar a la tardor. Un judici que es celebrarà sense Puigdemont a la sala. La Fiscalia i Llarena no volen que les entregues que han d'estudiar els tribunals d'Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia endarrereixin el judici.
Llarena s'havia resistit a acceptar aquest escenari i, de fet, al desembre va decidir retirar les euroordres contra Puigdemont i la resta de consellers destituïts a l'estranger per evitar que fossin entregats a la justícia espanyola per menys delictes (o delictes menys greus) que la resta d'investigats al Suprem. La decisió encara no s'ha notificat a les defenses.
D'aquesta manera, el jutge Pablo Llarena proposa una qualificació alternativa del delicte de rebel·lió, tal com va apuntar fa pocs dies en la interlocutòria en què informava oficialment dels processaments i activava el compte enrere per suspendre els líders que ostenten càrrecs públics. Llavors, el magistrat va proposar que, si no considerava que existís rebel·lió, sí que hi havia elements per no arxivar la causa i cursar-la per sedició o conspiració a la rebel·lió.
La missiva del Suprem al tribunal alemany, però, dona un pas més en tot això, i argumenta que, malgrat que la causa ha de ser examinada en base a la rebel·lió, la interpretació dels fets serien, com a mínim, d'un delicte de sedició. Si fos així per part de la justícia alemanya, Llarena afirma que acceptaria aquesta interpretació.
No obstant això, el jutge remarca quines són les diferències entre els dos delictes, i puntualitza que la rebel·lió comporta un "aixecament violent i públic" amb la voluntat de derogar o modificar les bases de l'Estat i les normes que el regulen, i que aquest cas va ser el que es va viure a Catalunya durant el referèndum i la posterior proclamació d'independència al Parlament. Per altra banda, la sedició comportaria un "aixecament públic i tumultuari" per impedir l'aplicació de les lleis, i que no precisa violència.
En aquest punt, Llarena destaca en diverses ocasions que aquesta sí que va existir.
Judici a dues velocitats
Precisament aquest divendres també s'ha conegut la voluntat de Llarena de dividir en dos el procés judicial. El jutge ha obert una peça separada per Puigdemont, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, els consellers Toni Comí, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel.
Això suposa, doncs, que els 18 processats per rebel·lió, malversació i/o desobediència que estan a disposició del Suprem seran els primers que s'asseuran al banc dels acusats, amb la previsió que el judici es pugui celebrar a la tardor. Un judici que es celebrarà sense Puigdemont a la sala. La Fiscalia i Llarena no volen que les entregues que han d'estudiar els tribunals d'Alemanya, Bèlgica, Suïssa i Escòcia endarrereixin el judici.
Llarena s'havia resistit a acceptar aquest escenari i, de fet, al desembre va decidir retirar les euroordres contra Puigdemont i la resta de consellers destituïts a l'estranger per evitar que fossin entregats a la justícia espanyola per menys delictes (o delictes menys greus) que la resta d'investigats al Suprem. La decisió encara no s'ha notificat a les defenses.