31
de maig
de
2018
Actualitzat:
18
de novembre
de
2019,
18:18h
Trencar amb un món masculí i masculinitzat segueix sent, avui dia, un dels reptes de la perspectiva de gènere en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Acabar amb la bretxa digital, aconseguir la paritat entre homes i dones, i fer entendre que les dones tenen les mateixes capacitats de treball i lideratge són encara assignatures pendents. En aquest punt, els rols educatius diferenciadors i algunes dinàmiques empresarials no ajuden. Però està canviant alguna cosa?
Des de fa anys, les dones treballen per fer-se forat en el món de les noves tecnologies, on encara són menys del 30%. Elles hi són i hi volen ser. I en aquest camí, l'encara baix percentatge femení en aquest àmbit es planta amb l'objectiu de decantar la balança. Ara, els aires canvien i les dones es pregunten com fer-se més presents en alguns escenaris. Sorgeixen conceptes com el de visibilització, i també prenen força les polítiques i actuacions públiques de gènere, ja siguin d'àmbit internacional, nacional o municipal. El repte femení en les TIC és ser més i més visibles.
Empoderament i visibilitat
"La tecnologia és un sector de futur; per què no hi entrem?", es pregunta Vanesa Estorach, consultora d'estratègies mòbils i cofundadora de Women in Mobile. Precisament, explica a NacióDigital, és a través de plataformes com la que ha impulsat amb què s'ha de donar visibilitat a les treballadores d'aquest sector. En termes globals, relata, hi ha un 30% de dones que treballen en l'àmbit tecnològic: "Som poques, però hi som; el problema és que no tenim visibilitat".
Per això, considera que la clau de l'èxit és "crear un model de dones que inspirin noies i nenes", i que aquest sigui el pas que les motivi a estudiar o entrar en el sector. A través de la xarxa entre dones, assegura, es fomentarà l'empoderament: "Ens hem de creure el nostre potencial i hem de saber desenvolupar-lo; només això ens permetrà arribar als nostres objectius, siguin quins siguin".
Poc a poc, aquesta visibilitat va guanyant terreny. Therese Jamaa, general mànager de la GSMA -organitzadora del Mobile World Congress-, explica que aquest any el congrés ha superat el 24% de dones, i malgrat que és un sector "molt masculí", diverses iniciatives com Women4Tech, Dones en Xarxa o Women in Mobile guanyen espai de motivació. "Cal demanar el lloc que vols ocupar i pel qual estàs capacitada, cal lluitar i no esperar que et caigui del cel", assegura.
La bretxa digital de gènere i l'educació
Aconseguir la igualtat en l'àmbit tecnològic, però, no és fàcil. La bretxa digital aprofundeix en el gènere, i no només des de la perspectiva d'accés a la tecnologia, sinó també amb desigualtats de creació i en l'ús o els tipus d'ús. Això porta, segons l'estudi de la Regidoria de Feminismes i LGTBI L'ecosistema de les TIC des de la perspectiva de gènere a Barcelona a una "infrarepresentació de les dones en els sectors estratègics de l'educació, la investigació i l'ocupació".
Una de les primeres qüestions que s'han de plantejar és: per què les nenes no s'interessen per la tecnologia? Segons la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, "la desigualtat ja s'inicia quan els nens i les nenes estan estudiant". En aquest punt s'alimenta un "desinterès" envers les dones, que fomenta estereotips i rols de gènere, i que es reforça per la manca de referents. Només el 7,5% dels referents culturals i científics que apareixen en llibres de text de secundària són dones.
A les universitats, revela l'informe, tan sols un 13% de les dones es formen en graus TIC, i pel que fa a la formació professional, només un 6% de noies es decanten per estudis d'informàtica i comunicació, mentre que un 93% cursen formacions d'imatge personal. Davant d'aquest escenari, la investigadora de l'Internet Interdisciplinari Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana María González considera que és "important trobar punts de trobada entre camps de coneixement". Per tant, indica, el repte es planteja també com un "missatge positiu i d'oportunitats" que s'hauria de transmetre des de l'educació.
La masculinització en l'àmbit TIC
A Europa, de cada 1.000 dones que treballen, només quatre ho fan en el sector TIC. En molts casos les dones es veuen afectades per l'anomenat "sostre de vidre", és a dir, una sèrie de limitacions per ascendir laboralment. Això fa que, segons l'estudi de l'Ajuntament de Barcelona, només un 19% del total de les dones tecnològiques tinguin altes responsabilitats en el projecte.
La creença que el sector TIC és mes apropiat pels homes és un dels prejudicis que la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, considera que s'ha de trencar. "Tinguem ambició, visió i anem a canviar-ho amb big plans, no small plans", destaca. Berbel assegura que la cultura empresarial masculinitzada es combat amb major visibilització de la dona, i que això només s'aconsegueix fomentant "l'admiració" femenina en tots els àmbits.
"La paraula admiració és bàsica perquè és de comunicació no verbal i serveix per trencar els prejudicis", afirma. Segons ella, el talent femení s'ha de destacar a través de l'admiració, el prestigi i la passió, com a camí per acabar amb el sostre de vidre i la bretxa salarial. Actualment, el sou per una mateixa feina segueix sent inferior per a les dones que per als homes. En el sector tecnològic, el salari mitjà femení a Barcelona és de 33.800 euros, mentre que el d'un homes és de 37.846 euros. Segons Francesca Bria, comissionada de Tecnologia i Innovació Digital de l'Ajuntament de Barcelona, també a nivell internacional hi ha aquesta discriminació: "A Silicon Valley les dones guanyen un 60% menys que els homes amb el mateix nivell d'estudis".
Una aliança público-privada
Bria, experta en polítiques d'innovació social digital, és una de les persones que posa llum sobre algunes de les propostes per millorar la situació a Barcelona, però també en altres països on ha realitzat conferències. "Cal una forta aliança des de l'administració pública, empreses, indústria i acadèmia", assegura, que ajudi a "posar al centre la societat del futur".
Això significa, segons diu, posar en marxa la "revolució de les dones", que també s'ha d'impulsar en l'àmbit de les TIC, i que s'ha d'entendre de forma "holística", és a dir, analitzant l'impacte legal, humanístic i social de la tecnologia, i fent-la present en totes les disciplines. Només així, assegura, s'aconseguirà la veritable revolució digital: "Hem de creure que realment les dones estan al centre de la revolució digital, i que aquesta, o serà feminista o no serà".
Des de fa anys, les dones treballen per fer-se forat en el món de les noves tecnologies, on encara són menys del 30%. Elles hi són i hi volen ser. I en aquest camí, l'encara baix percentatge femení en aquest àmbit es planta amb l'objectiu de decantar la balança. Ara, els aires canvien i les dones es pregunten com fer-se més presents en alguns escenaris. Sorgeixen conceptes com el de visibilització, i també prenen força les polítiques i actuacions públiques de gènere, ja siguin d'àmbit internacional, nacional o municipal. El repte femení en les TIC és ser més i més visibles.
Empoderament i visibilitat
"La tecnologia és un sector de futur; per què no hi entrem?", es pregunta Vanesa Estorach, consultora d'estratègies mòbils i cofundadora de Women in Mobile. Precisament, explica a NacióDigital, és a través de plataformes com la que ha impulsat amb què s'ha de donar visibilitat a les treballadores d'aquest sector. En termes globals, relata, hi ha un 30% de dones que treballen en l'àmbit tecnològic: "Som poques, però hi som; el problema és que no tenim visibilitat".
Vanesa Estorach: "Som poques, però hi som; el problema és que no tenim visibilitat"
Per això, considera que la clau de l'èxit és "crear un model de dones que inspirin noies i nenes", i que aquest sigui el pas que les motivi a estudiar o entrar en el sector. A través de la xarxa entre dones, assegura, es fomentarà l'empoderament: "Ens hem de creure el nostre potencial i hem de saber desenvolupar-lo; només això ens permetrà arribar als nostres objectius, siguin quins siguin".
Poc a poc, aquesta visibilitat va guanyant terreny. Therese Jamaa, general mànager de la GSMA -organitzadora del Mobile World Congress-, explica que aquest any el congrés ha superat el 24% de dones, i malgrat que és un sector "molt masculí", diverses iniciatives com Women4Tech, Dones en Xarxa o Women in Mobile guanyen espai de motivació. "Cal demanar el lloc que vols ocupar i pel qual estàs capacitada, cal lluitar i no esperar que et caigui del cel", assegura.
Una dona al Mobile 2018, envoltada d'homes. Foto: José M. Gutiérrez
La bretxa digital de gènere i l'educació
Aconseguir la igualtat en l'àmbit tecnològic, però, no és fàcil. La bretxa digital aprofundeix en el gènere, i no només des de la perspectiva d'accés a la tecnologia, sinó també amb desigualtats de creació i en l'ús o els tipus d'ús. Això porta, segons l'estudi de la Regidoria de Feminismes i LGTBI L'ecosistema de les TIC des de la perspectiva de gènere a Barcelona a una "infrarepresentació de les dones en els sectors estratègics de l'educació, la investigació i l'ocupació".
Informe sobre TIC i gènere by naciodigital on Scribd
Una de les primeres qüestions que s'han de plantejar és: per què les nenes no s'interessen per la tecnologia? Segons la regidora de Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, "la desigualtat ja s'inicia quan els nens i les nenes estan estudiant". En aquest punt s'alimenta un "desinterès" envers les dones, que fomenta estereotips i rols de gènere, i que es reforça per la manca de referents. Només el 7,5% dels referents culturals i científics que apareixen en llibres de text de secundària són dones.
A les universitats tan sols un 13% de les dones es formen en graus TIC, i a la formació professional només un 6% de noies es decanten per estudis d'informàtica i comunicació
A les universitats, revela l'informe, tan sols un 13% de les dones es formen en graus TIC, i pel que fa a la formació professional, només un 6% de noies es decanten per estudis d'informàtica i comunicació, mentre que un 93% cursen formacions d'imatge personal. Davant d'aquest escenari, la investigadora de l'Internet Interdisciplinari Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ana María González considera que és "important trobar punts de trobada entre camps de coneixement". Per tant, indica, el repte es planteja també com un "missatge positiu i d'oportunitats" que s'hauria de transmetre des de l'educació.
La masculinització en l'àmbit TIC
A Europa, de cada 1.000 dones que treballen, només quatre ho fan en el sector TIC. En molts casos les dones es veuen afectades per l'anomenat "sostre de vidre", és a dir, una sèrie de limitacions per ascendir laboralment. Això fa que, segons l'estudi de l'Ajuntament de Barcelona, només un 19% del total de les dones tecnològiques tinguin altes responsabilitats en el projecte.
La creença que el sector TIC és mes apropiat pels homes és un dels prejudicis que la directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel, considera que s'ha de trencar. "Tinguem ambició, visió i anem a canviar-ho amb big plans, no small plans", destaca. Berbel assegura que la cultura empresarial masculinitzada es combat amb major visibilització de la dona, i que això només s'aconsegueix fomentant "l'admiració" femenina en tots els àmbits.
PERCENTATGE DE DONES TREBALLANT EN EL SECTOR DE LES TIC A L'ESTAT
Presentació de l'estudi «Ecosistema de les TIC des de la perspectiva de gènere a Barcelona». Foto: Adrià Costa
Una aliança público-privada
Bria, experta en polítiques d'innovació social digital, és una de les persones que posa llum sobre algunes de les propostes per millorar la situació a Barcelona, però també en altres països on ha realitzat conferències. "Cal una forta aliança des de l'administració pública, empreses, indústria i acadèmia", assegura, que ajudi a "posar al centre la societat del futur".
Això significa, segons diu, posar en marxa la "revolució de les dones", que també s'ha d'impulsar en l'àmbit de les TIC, i que s'ha d'entendre de forma "holística", és a dir, analitzant l'impacte legal, humanístic i social de la tecnologia, i fent-la present en totes les disciplines. Només així, assegura, s'aconseguirà la veritable revolució digital: "Hem de creure que realment les dones estan al centre de la revolució digital, i que aquesta, o serà feminista o no serà".