07
de juny
de
2018, 18:25
Actualitzat:
08
de juny,
12:03h
L'activitat és frenètica aquests dies a Palau. Els primers dies de funcionament del Govern estan marcats per tres dinàmiques que conflueixen: nomenaments per nodrir l'estructura de l'executiu, reunions amb tots els grups parlamentaris i primeres decisions estratègiques en clau política i social. La reunió que han celebrat Quim Torra i els seus consellers aquest dijous ha servit per marcar les línies mestres de les properes setmanes, amb mesures que van des de la creació del nou comissionat per al Desplegament de l'Autogovern a l'aprovació d'una partida específica destinada a TV3.
Aquestes són les cinc primeres iniciatives concretes de l'executiu:
1. Avaluar l'impacte del 155
Ara que la intervenció de l'autonomia ja s'ha acabat -ho va fer dissabte, amb la presa de possessió dels nous consellers-, el Govern vol saber quins efectes exactes ha tingut dins de l'administració. Aquest serà, precisament, l'encàrrec que rebrà el futur comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, que es nomenarà previsiblement dimarts vinent. A banda de coordinar-se amb l'Institut d'Estudis d'Autogovern -liderat per Carles Viver i Pi-Sunyer, arquitecte de la desconnexió-, coordinarà "la difusió i la promoció de la realitat catalana" i també la representació de la Generalitat a Madrid.
La principal feina, en tot cas, serà avaluar quin és el mal que ha fet la intervenció de l'autonomia al Govern. Hi ha hagut departaments que han hagut d'interlocutar més que d'altres amb l'Estat -Presidència, Afers Exteriors (ara Acció Exterior) i Interior, per exemple- i que han vist torpedinat el seu funcionament habitual. Una de les primeres decisions que s'han pres per revertir el 155 és la de crear l'oficina del president i la del vicepresident, que van ser eliminades per Mariano Rajoy a l'octubre. Al comissionat s'hi afegeix, a banda, la personació contra l'acord del Senat que va validar la intervenció.
2. Al·legacions per les lleis socials
Amb l'aixecament del 155, la Generalitat ha recuperat la capacitat per personar-se davant de la justícia. I, a banda de fer-ho per la suspensió de l'autonomia, també ho aprofitarà per formular al·legacions en 14 procediments d'inconstitucionalitat oberts per l'Estat. En clau social, per exemple, hi haurà recursos per la llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge, la d'universalització de l'assistència sanitària i la de l'Agència de Protecció Social. La norma que crea l'Agència de Ciberseguretat també serà motiu d'al·legacions, així com també la del canvi climàtic, la primera de la legislatura passada.
En clau política, també hi haurà recurs per una llei especialment simbòlica: la que es va aprovar al Parlament a principis de maig per investir Carles Puigdemont a distància. Aquesta norma va ser ràpidament suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i, immediatament, la majoria independentista va posar damunt la taula el nom de Torra.
3. Renda garantida de ciutadania
Aquesta iniciativa va ser una de les més rellevants que va impulsar la conselleria d'Afers Socials i Famílies durant la legislatura passada, i ha de ser en els propers mesos que s'ha de desplegar. En aquesta línia, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha anunciat una partida de 42,8 milions d'euros per a la renda garantida de ciutadania, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament.
L'aportació estava prevista ja en el pressupost de la Generalitat per al 2017 -l'últim aprovat al Parlament- i el Govern, segons ha volgut remarcar Artadi, se sent "fortament compromès" amb l'execució d’aquesta partida pressupostària "per resoldre els problemes que s’han anat acumulant durant aquests mesos".
4. Gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat
En l'acord que van arribar Junts per Catalunya (JxCat) i ERC amb la CUP hi havia el compromís explícit de retornar l'empres Aigües Ter-Llobregat a la gestió pública. Artadi ha anunciat que el Govern ja ha comunicat als actuals gestors l'anul·lació del contracte de concessió, fet que fet que "obre la porta a la creació d'una entitat de dret públic amb voluntat que entri en servei el gener del 2019". Això vol dir que a finals d'aquest any ja hauria d'estar pràcticament enllestit el nou organisme.
La gestió d'ATLL es va adjudicar a un consorci liderat per Acciona el 2012, durant el mandat d'Artur Mas i sota la supervisió d'Andreu Mas-Colell, per 1.000 milions d'euros, dels quals 300 ens van cobrar en aquell moment i van servir per reduir cinc dècimes l'elevat dèficit en els comptes públics catalans d'aquell any. Després d'un llarg camí als jutjats, finalment el Tribunal Suprem va ratificar l'anul·lació de la concessió el febrer del 2018. Va ser la privatització més gran que ha fet mai la Generalitat.
5. Aportació a TV3 i Catalunya Ràdio
L'acord de Govern signat entre JxCat i ERC tenia en compte una aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que es troba en un litigi econòmic amb el ministeri d'Hisenda per la deducció de l'IVA. La primera reunió ordinària de l'executiu ha servit per fixar en 20,4 milions -de moment- aquesta aportació. Una quantitat que és la reclamada pels gestors de la televisió i la ràdio pública des de fa mesos.
Aquestes són les cinc primeres iniciatives concretes de l'executiu:
1. Avaluar l'impacte del 155
Ara que la intervenció de l'autonomia ja s'ha acabat -ho va fer dissabte, amb la presa de possessió dels nous consellers-, el Govern vol saber quins efectes exactes ha tingut dins de l'administració. Aquest serà, precisament, l'encàrrec que rebrà el futur comissionat per al Desplegament de l'Autogovern, que es nomenarà previsiblement dimarts vinent. A banda de coordinar-se amb l'Institut d'Estudis d'Autogovern -liderat per Carles Viver i Pi-Sunyer, arquitecte de la desconnexió-, coordinarà "la difusió i la promoció de la realitat catalana" i també la representació de la Generalitat a Madrid.
El comissionat del 155 també coordinarà la representació de la Generalitat a Madrid i treballarà colze a colze amb Carles Viver i Pi-Sunyer
La principal feina, en tot cas, serà avaluar quin és el mal que ha fet la intervenció de l'autonomia al Govern. Hi ha hagut departaments que han hagut d'interlocutar més que d'altres amb l'Estat -Presidència, Afers Exteriors (ara Acció Exterior) i Interior, per exemple- i que han vist torpedinat el seu funcionament habitual. Una de les primeres decisions que s'han pres per revertir el 155 és la de crear l'oficina del president i la del vicepresident, que van ser eliminades per Mariano Rajoy a l'octubre. Al comissionat s'hi afegeix, a banda, la personació contra l'acord del Senat que va validar la intervenció.
2. Al·legacions per les lleis socials
Amb l'aixecament del 155, la Generalitat ha recuperat la capacitat per personar-se davant de la justícia. I, a banda de fer-ho per la suspensió de l'autonomia, també ho aprofitarà per formular al·legacions en 14 procediments d'inconstitucionalitat oberts per l'Estat. En clau social, per exemple, hi haurà recursos per la llei de mesures de protecció del dret a l'habitatge, la d'universalització de l'assistència sanitària i la de l'Agència de Protecció Social. La norma que crea l'Agència de Ciberseguretat també serà motiu d'al·legacions, així com també la del canvi climàtic, la primera de la legislatura passada.
En clau política, també hi haurà recurs per una llei especialment simbòlica: la que es va aprovar al Parlament a principis de maig per investir Carles Puigdemont a distància. Aquesta norma va ser ràpidament suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i, immediatament, la majoria independentista va posar damunt la taula el nom de Torra.
3. Renda garantida de ciutadania
Aquesta iniciativa va ser una de les més rellevants que va impulsar la conselleria d'Afers Socials i Famílies durant la legislatura passada, i ha de ser en els propers mesos que s'ha de desplegar. En aquesta línia, la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha anunciat una partida de 42,8 milions d'euros per a la renda garantida de ciutadania, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament.
El Govern destinarà 42,8 milions d'euros a aquesta iniciativa, una de les més rellevants de l'anterior legislatura en clau social
L'aportació estava prevista ja en el pressupost de la Generalitat per al 2017 -l'últim aprovat al Parlament- i el Govern, segons ha volgut remarcar Artadi, se sent "fortament compromès" amb l'execució d’aquesta partida pressupostària "per resoldre els problemes que s’han anat acumulant durant aquests mesos".
4. Gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat
En l'acord que van arribar Junts per Catalunya (JxCat) i ERC amb la CUP hi havia el compromís explícit de retornar l'empres Aigües Ter-Llobregat a la gestió pública. Artadi ha anunciat que el Govern ja ha comunicat als actuals gestors l'anul·lació del contracte de concessió, fet que fet que "obre la porta a la creació d'una entitat de dret públic amb voluntat que entri en servei el gener del 2019". Això vol dir que a finals d'aquest any ja hauria d'estar pràcticament enllestit el nou organisme.
La gestió d'ATLL es va adjudicar a un consorci liderat per Acciona el 2012, durant el mandat d'Artur Mas i sota la supervisió d'Andreu Mas-Colell, per 1.000 milions d'euros, dels quals 300 ens van cobrar en aquell moment i van servir per reduir cinc dècimes l'elevat dèficit en els comptes públics catalans d'aquell any. Després d'un llarg camí als jutjats, finalment el Tribunal Suprem va ratificar l'anul·lació de la concessió el febrer del 2018. Va ser la privatització més gran que ha fet mai la Generalitat.
5. Aportació a TV3 i Catalunya Ràdio
L'acord de Govern signat entre JxCat i ERC tenia en compte una aportació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que es troba en un litigi econòmic amb el ministeri d'Hisenda per la deducció de l'IVA. La primera reunió ordinària de l'executiu ha servit per fixar en 20,4 milions -de moment- aquesta aportació. Una quantitat que és la reclamada pels gestors de la televisió i la ràdio pública des de fa mesos.
Satisfet també que en el primer #govern hàgim pogut dotar amb 20,4 milions a TV3 i Catalunya Ràdio per afrontar els nous pagaments imposats injustament d’IVA i evitar així que afecti la qualitat de la programació dels mitjans públics
— Pere Aragonès