19
de desembre
de
2018, 20:46
Actualitzat:
23:17h
Les organitzacions de l'esquerra independentista, amb la CUP al capdavant, han assenyalat el 21-D com un punt d'inflexió en la mobilització de l'independentisme. Ho han fet en un acte titulat Alcem-nos, celebrat aquest dimecres al Teatre Poliorama de Barcelona,menys de 48 hores de la reunió del Consell de Ministres a la capital catalana.
El cap de files dels cupaires al Parlament, Carles Riera, ha reclamat la creació d'un front ampli de protestes pels drets civils i en defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació. "Iniciem un cicle de protesta i combat", ha reclamat el diputat.
No ha estat l'única data marcada en vermell al calendari. També la del judici contra els presos polítics, encara per definir. "Fem que els judicis esdevinguin un temps de lluita excepcional, mobilització permanent i desobediència civil", ha dit Riera. A falta de definir una acció política conjunta, l'acte d'aquest dimecres evidencia un cop més que la necessitat de reaccionar sentència contra els presos polítics és l'únic consens entre els partits independentistes.
El rastre del Crist
L'advocat de la cupaire Mireia Boya, Carles López, ha demanat no dipositar expectatives en la sentència del judici. "La sentència de veritat serà la que es faci des del carrer", ha etzibat. "Que el judici de Madrid sigui la tomba de la justícia espanyola", ha afegit. Boya s'ha expressat en els mateixos termes i ha assegurat que "en un judici polític s’hi va a acusar l’Estat".
López ha argumentat que el resultat del judici no canviarà la naturalesa de l'estat espanyol i ha ironitzat sobre el crucifix que fins fa uns dies continuava penjat a la sala del Tribunal Suprem on se celebrarà el judici: "han retirat el Crist però la marca a la paret, després de tants anys, continua".
L'exdiputat cupaire i advocat Benet Salellas també s'ha referit al judici i a l'"onada repressiva sense precedents" impulsada per l'estat espanyol. També ha tingut temps de llençar un dard a la Generalitat. "El govern efectiu no ha procurat tenir les dades sobre totes les persones represaliades", ha dit, alhora que feia referència als activistes dels Comitès de Defensa de la República Tamara Carrasco, confinada a Viladecans, i Adrià Carrasco, exiliat a Bèlgica.
Un estat "deslegitimat"
Tots dos han intervingut a l'acte a través d'un vídeo enregistrat. Tamara Carrasco ha fet una crida a la "resistència no violenta" i Adrià Carrasco ha recordat que la repressió "no només afecta els polítics".
També ha participat a l'acte el raper Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó per injúries al rei i exiliat a Bèlgica. "No podem manifestar-nos, cantar ni votar; iniciem un nou cicle el 21-D", ha reclamat.
Sens dubte la intervenció més esperada per les 700 persones que han omplert el Poliorama era la d'Anna Gabriel. El també exparlamentari David Fernàndez i la periodista Natza Farré han llegit una carta de Gabriel en què reivindicava el dret a a l'autodeterminació. "Si ens neguen aquest dret, ens els neguen tots", deia. Gabriel també ha afirmat que el "càstig a la dissidència" cada cop s'eixampla més i ha defensava que l'Estat ha perdut "qualsevol legitimitat".
Obstaculitzar el "pacte autonomista"
Al llarg de l'acte han intervingut representants de la CUP, Arran, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la Coordinadora Obrera Sindical i Poble Lliure. També d'Endavant-OSAN, com Isabel Vallet. L'exdiputada ha vaticinat la proposta d'un "pacte autonomista" de l'Estat a Catalunya i ha assegurat que "l'independentisme d'arrel popular té capacitat d'obstaculitzar-lo".
Per fer-ho, però, encara falta sumar forces. Almenys segons qui va ser company de bancada de Vallet, David Fernàndez. "No hi sobre ningú i encara hi falta gent", ha afirmat, alhora que demanava recuperar l'essència de l'1-O i el 3-O.
El regidor de la CUP a Vic i portaveu de la campanya Alcem-nos, Joan Coma, ha tancat l'acte insistint a respondre la "provocació" que, pels cupaires, suposa la celebració del Consell de Ministres a Barcelona. Coma, ha volgut acabar demanant suport a altres actors polítics de l'estat espanyol per "fer caure el Règim del 78".
El cap de files dels cupaires al Parlament, Carles Riera, ha reclamat la creació d'un front ampli de protestes pels drets civils i en defensa de l'exercici del dret a l'autodeterminació. "Iniciem un cicle de protesta i combat", ha reclamat el diputat.
No ha estat l'única data marcada en vermell al calendari. També la del judici contra els presos polítics, encara per definir. "Fem que els judicis esdevinguin un temps de lluita excepcional, mobilització permanent i desobediència civil", ha dit Riera. A falta de definir una acció política conjunta, l'acte d'aquest dimecres evidencia un cop més que la necessitat de reaccionar sentència contra els presos polítics és l'únic consens entre els partits independentistes.
El rastre del Crist
L'advocat de la cupaire Mireia Boya, Carles López, ha demanat no dipositar expectatives en la sentència del judici. "La sentència de veritat serà la que es faci des del carrer", ha etzibat. "Que el judici de Madrid sigui la tomba de la justícia espanyola", ha afegit. Boya s'ha expressat en els mateixos termes i ha assegurat que "en un judici polític s’hi va a acusar l’Estat".
López ha argumentat que el resultat del judici no canviarà la naturalesa de l'estat espanyol i ha ironitzat sobre el crucifix que fins fa uns dies continuava penjat a la sala del Tribunal Suprem on se celebrarà el judici: "han retirat el Crist però la marca a la paret, després de tants anys, continua".
L'exdiputat cupaire i advocat Benet Salellas també s'ha referit al judici i a l'"onada repressiva sense precedents" impulsada per l'estat espanyol. També ha tingut temps de llençar un dard a la Generalitat. "El govern efectiu no ha procurat tenir les dades sobre totes les persones represaliades", ha dit, alhora que feia referència als activistes dels Comitès de Defensa de la República Tamara Carrasco, confinada a Viladecans, i Adrià Carrasco, exiliat a Bèlgica.
Un estat "deslegitimat"
Tots dos han intervingut a l'acte a través d'un vídeo enregistrat. Tamara Carrasco ha fet una crida a la "resistència no violenta" i Adrià Carrasco ha recordat que la repressió "no només afecta els polítics".
També ha participat a l'acte el raper Valtònyc, condemnat a tres anys i mig de presó per injúries al rei i exiliat a Bèlgica. "No podem manifestar-nos, cantar ni votar; iniciem un nou cicle el 21-D", ha reclamat.
Sens dubte la intervenció més esperada per les 700 persones que han omplert el Poliorama era la d'Anna Gabriel. El també exparlamentari David Fernàndez i la periodista Natza Farré han llegit una carta de Gabriel en què reivindicava el dret a a l'autodeterminació. "Si ens neguen aquest dret, ens els neguen tots", deia. Gabriel també ha afirmat que el "càstig a la dissidència" cada cop s'eixampla més i ha defensava que l'Estat ha perdut "qualsevol legitimitat".
Obstaculitzar el "pacte autonomista"
Al llarg de l'acte han intervingut representants de la CUP, Arran, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, la Coordinadora Obrera Sindical i Poble Lliure. També d'Endavant-OSAN, com Isabel Vallet. L'exdiputada ha vaticinat la proposta d'un "pacte autonomista" de l'Estat a Catalunya i ha assegurat que "l'independentisme d'arrel popular té capacitat d'obstaculitzar-lo".
Per fer-ho, però, encara falta sumar forces. Almenys segons qui va ser company de bancada de Vallet, David Fernàndez. "No hi sobre ningú i encara hi falta gent", ha afirmat, alhora que demanava recuperar l'essència de l'1-O i el 3-O.
El regidor de la CUP a Vic i portaveu de la campanya Alcem-nos, Joan Coma, ha tancat l'acte insistint a respondre la "provocació" que, pels cupaires, suposa la celebració del Consell de Ministres a Barcelona. Coma, ha volgut acabar demanant suport a altres actors polítics de l'estat espanyol per "fer caure el Règim del 78".