03
de gener
de
2019
Actualitzat:
26
de febrer,
19:30h
Joaquim Forn és el candidat de consens de l'espai neoconvergent a Barcelona. L'exconseller encapçalarà amb tota probabilitat la llista que la Crida Nacional per la República i el PDECat presentaran a la capital catalana en les eleccions municipals del maig. Així ho han confirmat diverses fonts a NacióDigital, que destaquen que la figura de l'exprimer tinent d'alcalde de Barcelona és l'única amb prou capacitat per refer les malmeses relacions entre les noves sigles impulsades per Carles Puigdemont i el PDECat i, alhora, disputar l'alcaldia de Barcelona.
Forn, reclòs a Lledoners i que aquest gener afrontarà el judici al Tribunal Suprem amb la resta de presos independentistes, ja havia accedit a formar part de la candidatura de les municipals. Ara, quan falten menys de cinc mesos per als comicis, està disposat a liderar-la. L'exconseller ha demanat marge fins a la segona setmana de gener per confirmar la decisió. Forn vol acabar de concretar la formulació de la candidatura i els detalls de la llista, així com resoldre interrogants de la seva situació processal. Les fonts consultades exposen que vol esperar a que "encaixi tot", inclosos els noms que l'acompanyaran a la candidatura.
Diverses veus del PDECat i també de la Crida -formació hereva de Junts per Catalunya (JxCat)- havien apuntat mesos enrere la idoneïtat del nom de Forn, per molt que Neus Munté ja s'hagués imposat en les primàries del partit i Ferran Mascarell hagi fet un pas endavant carregat d'incògnites. Munté no ha posat obstacles a integrar la llista encara que finalment no sigui ni candidata ni número dos. I Mascarell és, ara mateix, una figura que no participa directament del disseny de la candidatura.
L'ascendent polític guanyat per Forn en l'any llarg d'empresonament i la seva experiència com a tinent d'alcalde amb Xavier Trias -afegit a una llarga trajectòria en la política municipal- avalen la candidatura a l'alcaldia. De Forn també es valora que pugui fer de frontissa entre el nou projecte liderat per Puigdemont, el grup parlamentari de JxCat -fidel a l'expresident-, i el PDECat. Ell mateix participa en les negociacions per buscar l'encaix entre la formació presidida per David Bonvehí i la Crida, de la qual n'és membre impulsor.
Artadi i les reticències
La privació de llibertat de Forn és el principal hàndicap de la candidatura, que ja ha registrat dominis a Internet amb el nom de l'alcaldable. Tot està preparat. Tanmateix, el paper del cap de cartell, tot i ser referent del projecte, haurà de ser simbòlic per força: no participarà en la campanya i difícilment podria assumir l'alcaldia si obtingués els vots necessaris. La figura de número dos, doncs, serà clau per fer que la candidatura de l'espai neoconvergent afronti les municipals amb totes les garanties. I aquí és on la discussió està encallada, fins al punt que aquest és un dels motius que ha endarrerit la convenció fundacional de la Crida, prevista ara per al 26 de gener. Segons les fonts consultades per aquest diari, la tria del nom que farà tàndem amb Forn no s'ha resolt.
La figura escollida, preferiblement d'una dona si es pretén mantenir la llista cremallera, haurà de comptar amb l'aval de Forn i també de Puigdemont, que s'havia implicat en la recerca d'un candidat. Mesos enrere l'expresident va sondejar el periodista Antoni Bassas i també el metge Bonaventura Clotet per ser caps de cartell. Els moviments des de Waterloo van alentir els treballs, exposen diverses fonts.
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha format part de les travesses per convertir-se en número dos de la llista. Fonts coneixedores de les negociacions subratllen que Artadi encara no ha concretat una resposta definitiva i que, de moment, s'ha resistit a assumir aquesta funció. La consellera ha analitzat amb el mateix Forn i Jordi Sànchez la confecció de la candidatura de Barcelona. Sobre la taula també hi figuren altres noms. Amb qui no hi haurà aliança és amb Jordi Graupera, el candidat escollit en les primàries independentistes que compten amb el suport de l'ANC.
El pas de ser número dos a Barcelona comportaria riscos per a Artadi. Uns mals resultats a les municipals podrien truncar el recorregut polític de la consellera, que és vista com una futura candidata a la presidència de la Generalitat per les sigles de la Crida. Quim Torra no té intenció de repetir, i la situació de Puigdemont i Jordi Sànchez impedeixen una investidura, malgrat les periòdiques proclames de diputats de JxCat per restituir l'expresident. Artadi compta amb l'aval de Puigdemont i disposa d'un equip propi a Palau, que fins ara l'ha protegida de les turbulències que sí que han afectat Torra.
Forn, reclòs a Lledoners i que aquest gener afrontarà el judici al Tribunal Suprem amb la resta de presos independentistes, ja havia accedit a formar part de la candidatura de les municipals. Ara, quan falten menys de cinc mesos per als comicis, està disposat a liderar-la. L'exconseller ha demanat marge fins a la segona setmana de gener per confirmar la decisió. Forn vol acabar de concretar la formulació de la candidatura i els detalls de la llista, així com resoldre interrogants de la seva situació processal. Les fonts consultades exposen que vol esperar a que "encaixi tot", inclosos els noms que l'acompanyaran a la candidatura.
Abans de l'anunci Forn vol acabar de concretar la formulació de la candidatura i detalls de la llista, així com resoldre interrogants de la seva situació processal
Diverses veus del PDECat i també de la Crida -formació hereva de Junts per Catalunya (JxCat)- havien apuntat mesos enrere la idoneïtat del nom de Forn, per molt que Neus Munté ja s'hagués imposat en les primàries del partit i Ferran Mascarell hagi fet un pas endavant carregat d'incògnites. Munté no ha posat obstacles a integrar la llista encara que finalment no sigui ni candidata ni número dos. I Mascarell és, ara mateix, una figura que no participa directament del disseny de la candidatura.
L'ascendent polític guanyat per Forn en l'any llarg d'empresonament i la seva experiència com a tinent d'alcalde amb Xavier Trias -afegit a una llarga trajectòria en la política municipal- avalen la candidatura a l'alcaldia. De Forn també es valora que pugui fer de frontissa entre el nou projecte liderat per Puigdemont, el grup parlamentari de JxCat -fidel a l'expresident-, i el PDECat. Ell mateix participa en les negociacions per buscar l'encaix entre la formació presidida per David Bonvehí i la Crida, de la qual n'és membre impulsor.
Artadi i les reticències
La privació de llibertat de Forn és el principal hàndicap de la candidatura, que ja ha registrat dominis a Internet amb el nom de l'alcaldable. Tot està preparat. Tanmateix, el paper del cap de cartell, tot i ser referent del projecte, haurà de ser simbòlic per força: no participarà en la campanya i difícilment podria assumir l'alcaldia si obtingués els vots necessaris. La figura de número dos, doncs, serà clau per fer que la candidatura de l'espai neoconvergent afronti les municipals amb totes les garanties. I aquí és on la discussió està encallada, fins al punt que aquest és un dels motius que ha endarrerit la convenció fundacional de la Crida, prevista ara per al 26 de gener. Segons les fonts consultades per aquest diari, la tria del nom que farà tàndem amb Forn no s'ha resolt.
La figura escollida, preferiblement d'una dona si es pretén mantenir la llista cremallera, haurà de comptar amb l'aval de Forn i també de Puigdemont, que s'havia implicat en la recerca d'un candidat. Mesos enrere l'expresident va sondejar el periodista Antoni Bassas i també el metge Bonaventura Clotet per ser caps de cartell. Els moviments des de Waterloo van alentir els treballs, exposen diverses fonts.
La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha format part de les travesses per convertir-se en número dos de la llista. Fonts coneixedores de les negociacions subratllen que Artadi encara no ha concretat una resposta definitiva i que, de moment, s'ha resistit a assumir aquesta funció. La consellera ha analitzat amb el mateix Forn i Jordi Sànchez la confecció de la candidatura de Barcelona. Sobre la taula també hi figuren altres noms. Amb qui no hi haurà aliança és amb Jordi Graupera, el candidat escollit en les primàries independentistes que compten amb el suport de l'ANC.
Fonts coneixedores de les negociacions subratllen que Artadi encara no ha concretat una resposta definitiva i que es resisteix a assumir la funció de número dos
El pas de ser número dos a Barcelona comportaria riscos per a Artadi. Uns mals resultats a les municipals podrien truncar el recorregut polític de la consellera, que és vista com una futura candidata a la presidència de la Generalitat per les sigles de la Crida. Quim Torra no té intenció de repetir, i la situació de Puigdemont i Jordi Sànchez impedeixen una investidura, malgrat les periòdiques proclames de diputats de JxCat per restituir l'expresident. Artadi compta amb l'aval de Puigdemont i disposa d'un equip propi a Palau, que fins ara l'ha protegida de les turbulències que sí que han afectat Torra.