06
de febrer
de
2019, 06:32
Aquest dimecres, si tot va com està previst, el ple del Parlament de Catalunya votarà a favor d'eliminar el Consell Comarcal del Barcelonès. Es ratificarà així una decisió presa pel ple de l'ens comarcal el març del 2017, quan tots els grups van aprovar una moció unitària instant a la supressió i que establia el compromís de col·laborar amb Sindicatura de Comptes de la Generalitat per aclarir possibles irregularitats en la gestió de la institució.
Les irregularitats i els deutes del consell i les empreses que en formen part així com el futur dels seus treballadors són les principals incògnites sobre el futur de l'ens, mentre que tot sembla indicar que les seves competències seran assumides per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El consell va néixer el 1988 i gestiona serveis socials, esportius i educatius, promou la construcció d'habitatges i s'encarrega del manteniment de les rondes de Barcelona.
Proposició de llei
A més de la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, la proposició de llei que votarà el Parlament també inclou la "necessitat" de mantenir la gestió supramunicipal dels seus serveis, especialment per l'AMB i planteja la creació d'una comissió mixta. El text proposa que la comissió estigui formada per representants de la Generalitat, dels ajuntaments de la comarca, del consell i de l'AMB i el seu objectiu serà fer una proposta per la distribució de les competències de l'ens.
La comissió haurà de plantejar de qui assumirà els serveis, béns, drets i obligacions del consell, el calendari per materialitzar els traspassos i la manera de no interrompre la prestació de serveis de l'ens comarcal en la fase de desmantellament. Si el Parlament aprova la proposició, la comissió s'haurà de constituir en el termini d'un mes i haurà de presentar la proposta abans de tres mesos i després de sotmetre-la a consulta dels representants dels treballadors del consell.
Un cop rebi a proposta, la Generalitat l'haurà de sotmetre a audiència dels municipis involucrats i si es produeixen discrepàncies, l'haurà d'elevar al Parlament.
Deutes i irregularitats
Un dels deures de la comissió mixta serà determinar qui es farà càrrec del deute del Consell Comarcal del Barcelonès. En la darrera informació feta pública a la seva pàgina web, l'ens reconeix un endeutament de 56 milions d'euros el 2017, les últimes dades que hi ha disponibles. Una xifra que s'ha de sumar al deute de l'empresa urbanística del consell, Regesa, que frega els 80 milions d'euros.
Els maldecaps econòmics del consell, però, no acaben aquí. En un informe publicat el 2016, la Sindicatura de Comptes assenyalava possibles irregularitats en l'administració de l'ens comarcal entre el 2005 i el 2011 i va facilitar la informació a la fiscalia.
L'informe posava el focus sobre obres fetes per Regesa sense el finançament del consell, projectes executats no inclosos als pressupostos, vendes de terrenys sense convocar concurs públic i operacions de compravenda fetes sense l'autorització corresponent de la Generalitat.
La sindicatura també relata adjudicacions a dit, encariment de contractes sense justificació i inflació de costos que afecten tant a Regesa com a Rassa, l'altra empresa dependent del Consell i que es dedica a l'explotació d'aparcaments de vehicles. Unes irregularitats que haurien beneficiat empreses com Proinosa, vinculada al cas Pretòria.
La CUP ha presentat una esmena a la proposició de llei a través de la qual demana una auditoria externa de l'ens comarcal i les seves empreses, prèvia a la proposta de la comissió mixta per redistribuir serveis, béns i obligacions del consell. Els cupaires també demanen analitzar la presa de "decisions estratègiques" de Regesa i Rassa. El partit ja va presentar una denúncia a l'Oficina Antifrau el març del 2017, després de la publicació de l'informe de la Sindicatura de Comptes.
El Consell Comarcal del Barcelonès també s'ha vist afectat per una investigació judicial sobre la construcció del port de Badalona, després que la fiscalia considerés possible que dirigents del consell, de l'Ajuntament de Barcelona i de FCC Construcción SA maniobressin per beneficiar econòmicament aquesta empresa en la construcció del port de Badalona.
Demandes dels treballadors
Els 74 treballadors de l'ens comarcal i de les empreses que en depenen tenen coll avall que acabaran a l'AMB. Amb tot, demanen que se'ls tingui en compte a l'hora de gestionar el tancament del consell i per això demanen tenir veu i vot a la comissió mixta, i no només veu, com recull la proposició de llei.
Ciutadans, Catalunya en Comú Podem, la CUP i el PP han presentat una esmena per introduir la demanda al text i els treballadors consultats per NacióDigital esperen que tiri endavant. "Ens sembla el més lògic anar a l'AMB", expliquen el representant dels treballadors funcionaris, Luis Garrido (UGT), i la representant dels treballadors laborals, Gemma Morelló (CCOO). Tots dos recorden que el seu objectiu mai havia estat la dissolució de l'ens però ara que sembla inevitable demanen a la Generalitat que tingui especialment en compte l'article 5 de la proposició de llei. "S'han de respectar i garantir els drets i les condicions laborals dels funcionaris i personal del Consell Comarcal i dels organismes, entitats i empreses vinculats o dependents", recull el text.
En la mateixa línia s'expressa el representant dels treballadors a Regesa, Jordi Calderón (UGT). L'empresa del consell té 34 treballadorsi Calderón explica que actualment la seva prioritat és ser membres de ple dret de la comissió mixta. Calderón recorda que els treballadors de Regesa tenien la demanda històrica de poder participar a les reunions del Consell d'Administració de l'empresa i que només se'ls ha permès dues vegades. "Quan hi vam anar, es va presentar l'estat de comptes de l'empresa però no es van mencionar les presumptes irregularitats", recorda.
El Consell Comarcal del Barcelonès, doncs, està a punt de desaparèixer. La situació dels treballadors i les explicacions sobre el deute i les irregularitats assenyalades per la Sindicatura de Comptes seran la patata calenta que hauran de resoldre les administracions que assumeixin els béns, serveis, deures i obligacions de la institució.
Les irregularitats i els deutes del consell i les empreses que en formen part així com el futur dels seus treballadors són les principals incògnites sobre el futur de l'ens, mentre que tot sembla indicar que les seves competències seran assumides per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El consell va néixer el 1988 i gestiona serveis socials, esportius i educatius, promou la construcció d'habitatges i s'encarrega del manteniment de les rondes de Barcelona.
Proposició de llei
A més de la supressió del Consell Comarcal del Barcelonès, la proposició de llei que votarà el Parlament també inclou la "necessitat" de mantenir la gestió supramunicipal dels seus serveis, especialment per l'AMB i planteja la creació d'una comissió mixta. El text proposa que la comissió estigui formada per representants de la Generalitat, dels ajuntaments de la comarca, del consell i de l'AMB i el seu objectiu serà fer una proposta per la distribució de les competències de l'ens.
La comissió haurà de plantejar de qui assumirà els serveis, béns, drets i obligacions del consell, el calendari per materialitzar els traspassos i la manera de no interrompre la prestació de serveis de l'ens comarcal en la fase de desmantellament. Si el Parlament aprova la proposició, la comissió s'haurà de constituir en el termini d'un mes i haurà de presentar la proposta abans de tres mesos i després de sotmetre-la a consulta dels representants dels treballadors del consell.
Un cop rebi a proposta, la Generalitat l'haurà de sotmetre a audiència dels municipis involucrats i si es produeixen discrepàncies, l'haurà d'elevar al Parlament.
Deutes i irregularitats
Un dels deures de la comissió mixta serà determinar qui es farà càrrec del deute del Consell Comarcal del Barcelonès. En la darrera informació feta pública a la seva pàgina web, l'ens reconeix un endeutament de 56 milions d'euros el 2017, les últimes dades que hi ha disponibles. Una xifra que s'ha de sumar al deute de l'empresa urbanística del consell, Regesa, que frega els 80 milions d'euros.
Els maldecaps econòmics del consell, però, no acaben aquí. En un informe publicat el 2016, la Sindicatura de Comptes assenyalava possibles irregularitats en l'administració de l'ens comarcal entre el 2005 i el 2011 i va facilitar la informació a la fiscalia.
L'informe posava el focus sobre obres fetes per Regesa sense el finançament del consell, projectes executats no inclosos als pressupostos, vendes de terrenys sense convocar concurs públic i operacions de compravenda fetes sense l'autorització corresponent de la Generalitat.
La sindicatura també relata adjudicacions a dit, encariment de contractes sense justificació i inflació de costos que afecten tant a Regesa com a Rassa, l'altra empresa dependent del Consell i que es dedica a l'explotació d'aparcaments de vehicles. Unes irregularitats que haurien beneficiat empreses com Proinosa, vinculada al cas Pretòria.
La CUP ha presentat una esmena a la proposició de llei a través de la qual demana una auditoria externa de l'ens comarcal i les seves empreses, prèvia a la proposta de la comissió mixta per redistribuir serveis, béns i obligacions del consell. Els cupaires també demanen analitzar la presa de "decisions estratègiques" de Regesa i Rassa. El partit ja va presentar una denúncia a l'Oficina Antifrau el març del 2017, després de la publicació de l'informe de la Sindicatura de Comptes.
El Consell Comarcal del Barcelonès també s'ha vist afectat per una investigació judicial sobre la construcció del port de Badalona, després que la fiscalia considerés possible que dirigents del consell, de l'Ajuntament de Barcelona i de FCC Construcción SA maniobressin per beneficiar econòmicament aquesta empresa en la construcció del port de Badalona.
Demandes dels treballadors
Els 74 treballadors de l'ens comarcal i de les empreses que en depenen tenen coll avall que acabaran a l'AMB. Amb tot, demanen que se'ls tingui en compte a l'hora de gestionar el tancament del consell i per això demanen tenir veu i vot a la comissió mixta, i no només veu, com recull la proposició de llei.
Ciutadans, Catalunya en Comú Podem, la CUP i el PP han presentat una esmena per introduir la demanda al text i els treballadors consultats per NacióDigital esperen que tiri endavant. "Ens sembla el més lògic anar a l'AMB", expliquen el representant dels treballadors funcionaris, Luis Garrido (UGT), i la representant dels treballadors laborals, Gemma Morelló (CCOO). Tots dos recorden que el seu objectiu mai havia estat la dissolució de l'ens però ara que sembla inevitable demanen a la Generalitat que tingui especialment en compte l'article 5 de la proposició de llei. "S'han de respectar i garantir els drets i les condicions laborals dels funcionaris i personal del Consell Comarcal i dels organismes, entitats i empreses vinculats o dependents", recull el text.
En la mateixa línia s'expressa el representant dels treballadors a Regesa, Jordi Calderón (UGT). L'empresa del consell té 34 treballadorsi Calderón explica que actualment la seva prioritat és ser membres de ple dret de la comissió mixta. Calderón recorda que els treballadors de Regesa tenien la demanda històrica de poder participar a les reunions del Consell d'Administració de l'empresa i que només se'ls ha permès dues vegades. "Quan hi vam anar, es va presentar l'estat de comptes de l'empresa però no es van mencionar les presumptes irregularitats", recorda.
El Consell Comarcal del Barcelonès, doncs, està a punt de desaparèixer. La situació dels treballadors i les explicacions sobre el deute i les irregularitats assenyalades per la Sindicatura de Comptes seran la patata calenta que hauran de resoldre les administracions que assumeixin els béns, serveis, deures i obligacions de la institució.