09
d'abril
de
2019, 13:45
Actualitzat:
13:54h
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha avançat aquest dimarts que el Govern retirarà de l'ordre del dia del Parlament la votació del decret llei d'habitatge aprovat el 5 de març degut a la manca de suport de la resta de grups. Així ho ha comunicat el conseller de Terrritori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la reunió de l'executiu. La idea és portar-lo de nou a la cambra passat el cicle electoral. Es vol evitar així una nova derrota a la cambra com la de la setmana passada, quan una moció que demanava al president Quim Torra convocar eleccions va prosperar gràcies a l'oposició.
El decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge tenia un triple objectiu, segons va explicar Calvet quan el va presentar: fer front al dèficit d'habitatges de protecció pública de lloguer, tenir "més instruments" per combatre les situacions d'emergència i els desnonaments, i "propiciar" una moderació dels preus de lloguer dels habitatges lliures.
El text arribava just l'endemà que la consellera de Justícia, Ester Capella, anunciés una modificació del codi civil de Catalunya per regular el lloguer amb una duració mínima de contractes de sis anys i una limitació dels preus. El text del 5 de març no anava tant enllà i es limitava a donar "rang i efectes legals" a l'índex de referència del preu del lloguer, que informa sobre la mitjana dels preus en un entorn urbà.
Pla de despesa
El Govern ha aprovat, a banda, els criteris i la metodologia destinats a "prioritzar" les noves actuacions que es duran a terme per part de les conselleries durant el període de pròrroga pressupostària -els comptes en vigor són els de 2017, els últims aprovats al Parlament gràcies al vot de Junts pel Sí i la CUP- en funció de les "necessitats i compromisos ineludibles" de cada Departament. El pla quedarà aprovat en el consell executiu de la setmana de Sant Jordi, segons ha explicat Budó.
L'encarregat de liderar aquest pla és el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès. Les necessitats de despesa que aporti cada Departament es classificaran "d'acord amb el nivell de compromís o capacitat d'actuació", i es donarà prioritat a aquelles que estiguin emparades per un mandat legal, acord del Govern o contracte, així com les que tinguin un "major retorn social". També es tindrà en compte si són despeses revisables o ajornables. El pla, en tot cas, s'haurà d'adaptar als objectius d'estabilitat pressupostària vigents en aquests moments.
Aquests objectius són el compliment dels límits de dèficit i de deute, així com també la regla de despesa. L'acord d'aquest dimarts s'inscriu en el marc de les mesures de contingència que la Generalitat va activar la setmana passada amb l'aprovació d'un suplement de crèdit de 814 milions d'euros per atendre les noves necessitats de despeses de personal que s'han produït des del 2017. Aquesta mesura, segons el Govern, permetrà "fer front" a les millores retributives dels treballadors públics, a l'increment de personal per atendre la prestació de serveis i al retorn del 40% de la paga extra del 2013.
El decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge tenia un triple objectiu, segons va explicar Calvet quan el va presentar: fer front al dèficit d'habitatges de protecció pública de lloguer, tenir "més instruments" per combatre les situacions d'emergència i els desnonaments, i "propiciar" una moderació dels preus de lloguer dels habitatges lliures.
El text arribava just l'endemà que la consellera de Justícia, Ester Capella, anunciés una modificació del codi civil de Catalunya per regular el lloguer amb una duració mínima de contractes de sis anys i una limitació dels preus. El text del 5 de març no anava tant enllà i es limitava a donar "rang i efectes legals" a l'índex de referència del preu del lloguer, que informa sobre la mitjana dels preus en un entorn urbà.
Pla de despesa
El Govern ha aprovat, a banda, els criteris i la metodologia destinats a "prioritzar" les noves actuacions que es duran a terme per part de les conselleries durant el període de pròrroga pressupostària -els comptes en vigor són els de 2017, els últims aprovats al Parlament gràcies al vot de Junts pel Sí i la CUP- en funció de les "necessitats i compromisos ineludibles" de cada Departament. El pla quedarà aprovat en el consell executiu de la setmana de Sant Jordi, segons ha explicat Budó.
L'encarregat de liderar aquest pla és el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès. Les necessitats de despesa que aporti cada Departament es classificaran "d'acord amb el nivell de compromís o capacitat d'actuació", i es donarà prioritat a aquelles que estiguin emparades per un mandat legal, acord del Govern o contracte, així com les que tinguin un "major retorn social". També es tindrà en compte si són despeses revisables o ajornables. El pla, en tot cas, s'haurà d'adaptar als objectius d'estabilitat pressupostària vigents en aquests moments.
▶️El #Govern aprova els criteris per prioritzar les noves necessitats de despesa durant la pròrroga pressupostària amb objectiu de mantenir el nivell de prestació de serveis públics fonamentals i garantir que s’atendran tots els compromisos ineludibles @vicepresicatpic.twitter.com/fzkGxvCoIq
— Govern. Generalitat (@govern) 9 d’abril de 2019
Aquests objectius són el compliment dels límits de dèficit i de deute, així com també la regla de despesa. L'acord d'aquest dimarts s'inscriu en el marc de les mesures de contingència que la Generalitat va activar la setmana passada amb l'aprovació d'un suplement de crèdit de 814 milions d'euros per atendre les noves necessitats de despeses de personal que s'han produït des del 2017. Aquesta mesura, segons el Govern, permetrà "fer front" a les millores retributives dels treballadors públics, a l'increment de personal per atendre la prestació de serveis i al retorn del 40% de la paga extra del 2013.