Els independentistes que s'hagin assegut aquest dimecres a la nit desmotivats davant el televisor per veure el llarg debat de TV3 tenen alguns motius més per acostar-se al col·legi electoral el diumenge malgrat que no ha estat precisament edificant. Ni Gabriel Rufián ni Laura Borràs -que no s'han fet cap retret- han exhibit projectes il·lusionants més enllà de defensar el referèndum al Congrés, i tampoc Jaume Asens i Meritxell Batet han estat convincents amb les seves solucions. Però Inés Arrimadas i Cayetana Álvarez de Toledo han ofert, amb la seva duresa i hipèrbole espanyolista, motius de mobilització per frenar a les urnes que tant agraden als sobiranistes la dreta i la seva oferta repressiva.

Les intervencions inicials del bloc sobre el procés han estat marcades pels context d'excepció en el cas d'Asens, Rufián i Borràs. El candidat d'ERC, a més, hi ha inclòs la defensa de TV3 i Vicent Sanchis, el seu director. Álvarez de Toledo i Arrimadas han obert foc parlant de cop d'estat i carregant contra els mitjans públics catalans, i singularment contra el director de la cadena per haver-la posat, segons elles, al servei de la propaganda independentista. El bloc principal ens ha deixat un debat sincopat i amb interrupcions continuades.

JAUME ASENS (En Comú Podem): patidor

A favor. El candidat dels comuns ha sabut explotar l'avantatge de ser l'únic sobiranista cridat a la taula de la governabilitat d'Espanya -encara que sigui com a soci del PSOE- per fer-se valer com a vot útil per l'àmplia majoria dels catalans que aspira a l'exercici del dret a decidir i a un govern progressista.

En contra. Asens ha intentat exhibir l'agenda social del seu partit, però els pocs resultats obtinguts del pacte d'Iglesias amb Sánchez i les dificultats del govern Colau -n'ha estat tinent d'alcalde- el llasten i l'han fet patir. La confrontació amb ERC segur que no l'ha ajudat a captar independentistes.

La frase: "Quan la dreta és al govern s'imposa una idea unificadora d'Espanya, per això necessitem l'esquerra a Catalunya i a Espanya"

GABRIEL RUFIÁN (ERC): confiat

A favor. El candidat d'ERC ha ocupat un lloc central al debat, tant per la seva capacitat de rèplica com per la forma en que entraven al cos a cos amb ells les candidates unionistes. Ha evitat les polèmiques estèrils i ha estat hàbil justificant el seu no als pressupostos espanyols sense perdre el to de "cavall guanyador" que busca.  

En contra. La tria per part de Sanchis del tall de veu de 2016, amb la promesa de deixar el Congrés en 18 mesos, li ha fet mal. Les expectatives creades amb el procés, que ERC ha coliderat i que per ara no ha acabat en república, són un llast. I segur que al votant clàssic d'Esquerra no li ha agradat sentir-lo parlar de "Comunitat Valenciana" enlloc de País Valencià.

La frase: "La via d'ERC a Madrid és el diàleg, el referèndum i treure les togues i les porres de la política"

LAURA BORRÀS (Junts per Catalunya): dialogant

A favor. Ha estat contundent amb el PSC i amb les candidates de la dreta i les ha posat en contradicció. Borràs ha confrontat bé amb Batet demostrant que pot ser útil per obrir un diàleg polític amb el govern del PSOE. I ho ha fet sense perdre el to conciliador.

En contra. La primera intervenció ha estat gràfica. L'ha hagut de dedicar a fer entendre perquè CDC ja no hi és i tot el trànsit de sigles de l'espai neoconvergent deixant enrere els noms però no dirigents ni espais electorals. Li ha costat entrar al debat sobre el procés perquè l'han interpel·lat poc i ella tampoc ha tallat a la resta, fet que l'ha penalitzada.

La frase: "La única solució és votar, és la democràcia; i això ara a Espanya és un problema"

MERITXELL BATET (PSC): atacada

A favor. El públic de TV3 és, segons el CEO, molt majoritàriament independentista i els atacs desaforats d'Arrimadas i Álvarez de Toledo a Batet en el seu intent d'espanyolitzar el debat l'han reforçada i presentat com a més federalista del que realment és el seu discurs. Ha estat moderada, però sense fer concessions al dret a decidir.

En contra. Ha deixat sense respondre dues preguntes clau que li feien. Una de Rufián sobre si, com la majoria dels seus votants, estaria disposada a un referèndum i una, reiterada, d'Álvarez de Toledo sobre si hi haurà indults als presos polítics.

La frase: "Volem refer consensos per votar un acord i no una ruptura. Mireu com han canviat les coses que ara parlar de reforma o de consensos sona a extemporani. Ens juguem si mantenim l'autogovern o un 155 perpetu"

CAYETANA ÁLVAREZ DE TOLEDO (PP): altiva

A favor. Ella no és candidata per Barcelona per fer vots per Barcelona. Ho és per fer vots a Espanya, per apuntalar Pablo Casado per la dreta. Encara més. I això, com que ho saben els espectadors i els seus adversaris, li permet fer un discurs més elevat i desacomplexat. 

En contra. A Álvarez de Toledo li importa poc (o gens) tot el que no sigui el procés. En el bloc social i econòmic no ha sortit dels llocs comuns i les crítiques a l'herència rebuda per Zapatero. Cap proposta. 

La frase: "No ajudin a la senyora Batet interrompent. Volen vostès indultar els presos independentistes? Sánchez no ho contesta mai perquè l'indult és crucial per ells. Digui que mai els indultaran. I no l'ajudi interrompent-me senyor Rufián, que no li fa cap favor"

INÉS ARRIMADAS (CIUTADANS): desaforada

A favor. Arrimadas sap que té poca cosa a fer entre els espectadors de TV3 i ha buscat els vídeos virals per la seva campanya espanyola confrontant amb Sanchis. Pobre des del punt de vista polític però efectista (amb gadget en forma de carta de dimissió inclòs) perquè l'unionisme ha posat els mitjans públics catalans a la diana.  

En contra. El contrast amb Álvarez de Toledo, més endreçada dialècticament, l'ha perjudicada. Habituada a ser el centre d'atenció unionista s'ha vist superada per la seva rival i no ha estat capaç de fer veure perquè cal votar-la a ella tenint la candidata del PP. Ha interromput constantment a la resta.  

La frase: "Li he portat la seva carta de dimissió senyor Sanchis perquè la pugui presentar i no hagi de perdre temps en redactar-la"