22
d'agost
de
2019, 21:00
Actualitzat:
23
d'agost,
19:43h
L'espionatge ordenat pel Ministeri d'Exteriors a les delegacions catalanes surt de la frontera espanyola i ja l'està analitzant la Fiscalia General Federal d'Alemanya, que hi veu indicis de delicte. És així arran de la denúncia que la delegada del Govern a aquell país, Marie Kapretz, va presentar a finals de juliol, quan es va saber que el ministeri -comandat per Josep Borrell- havia estat vigilant, segons ella i l'executiu català de forma irregular, l'aparell diplomàtic de la Generalitat.
Segons ha pogut saber NacióDigital, la denúncia de Kapretz contra Borrell davant la Fiscalia ja ha estat acceptada, per a la posterior investigació dels fets. Ara el ministeri fiscal alemany ha de decidir si inicia una investigació i fins on la porta. La Fiscalia General Federal d'Alemanya, que ha acceptat posar en marxa el procediment, gaudeix d'unes característiques diferents de les del ministeri fiscal espanyol. Al país germànic, aquesta s'encarrega d'estudiar tots els delictes greus que afectin significativament la seguretat interior i exterior de l'estat -ho fa en el lloc del jutge-, i se centra especialment en els delictes polítics com l'espionatge i el terrorisme.
Els fets que va denunciar Kapretz van saltar a la llum pública a principis de juliol, quan es va saber que el Ministeri d'Exteriors havia vigilat diversos membres de la Generalitat que exercien tasques a l'exterior. Un moviment en fals de Borrell, que es va destapar després que ell mateix presentés una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sol·licitant el tancament de les delegacions del Govern.
Va ser amb la documentació que el ministre va registrar a l'alt tribunal català que es van donar a conèixer comunicacions de les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya on constava el dia a dia dels delegats de la Generalitat, les reunions, els contactes i la seva activitat a les xarxes socials.
Seguiment de l'activitat privada
Arran d'aquesta notícia, Kapretz va denunciar a la Fiscalia General Federal haver patit seguiments durant el període d'aplicació de l'article 155 a Catalunya, quan, a causa d'aquest, ella ja no exercia cap càrrec de representació de l'executiu català. No obstant això, la delegada del Govern va ser igualment espiada per l'Estat, en aquest cas, en seguiment de la seva activitat privada.
La denúncia de Kapretz fa referència al dossier elaborat pels serveis secrets espanyols amb informació producte de l'espionatge del seu correu electrònic, així com de seguiments en persona. Per exemplificar-ho, la delegada del Govern recorda en la denúncia que l'informe de l'Estat cita l'hora exacta en què va accedir al recinte de Berlín on es va oferir una conferència de premsa el 7 d'abril de 2018 -amb Carles Puigdemont com a protagonista, després de sortir de la presó de Neumünster-, i que s'hi adjunta una fotografia d'ella mateixa.
La delegada del Govern va denunciar un atac contra les seves "llibertats personals". En una entrevista a NacióDigital també va lamentar que l'Estat havia volgut utilitzar les delegacions "per atiar el conflicte", promovent un "joc de paraules per despistar".
Segons ha pogut saber NacióDigital, la denúncia de Kapretz contra Borrell davant la Fiscalia ja ha estat acceptada, per a la posterior investigació dels fets. Ara el ministeri fiscal alemany ha de decidir si inicia una investigació i fins on la porta. La Fiscalia General Federal d'Alemanya, que ha acceptat posar en marxa el procediment, gaudeix d'unes característiques diferents de les del ministeri fiscal espanyol. Al país germànic, aquesta s'encarrega d'estudiar tots els delictes greus que afectin significativament la seguretat interior i exterior de l'estat -ho fa en el lloc del jutge-, i se centra especialment en els delictes polítics com l'espionatge i el terrorisme.
Els fets que va denunciar Kapretz van saltar a la llum pública a principis de juliol, quan es va saber que el Ministeri d'Exteriors havia vigilat diversos membres de la Generalitat que exercien tasques a l'exterior. Un moviment en fals de Borrell, que es va destapar després que ell mateix presentés una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sol·licitant el tancament de les delegacions del Govern.
Va ser amb la documentació que el ministre va registrar a l'alt tribunal català que es van donar a conèixer comunicacions de les ambaixades espanyoles al Regne Unit, Suïssa i Alemanya on constava el dia a dia dels delegats de la Generalitat, les reunions, els contactes i la seva activitat a les xarxes socials.
Seguiment de l'activitat privada
Arran d'aquesta notícia, Kapretz va denunciar a la Fiscalia General Federal haver patit seguiments durant el període d'aplicació de l'article 155 a Catalunya, quan, a causa d'aquest, ella ja no exercia cap càrrec de representació de l'executiu català. No obstant això, la delegada del Govern va ser igualment espiada per l'Estat, en aquest cas, en seguiment de la seva activitat privada.
La denúncia de Kapretz fa referència al dossier elaborat pels serveis secrets espanyols amb informació producte de l'espionatge del seu correu electrònic, així com de seguiments en persona. Per exemplificar-ho, la delegada del Govern recorda en la denúncia que l'informe de l'Estat cita l'hora exacta en què va accedir al recinte de Berlín on es va oferir una conferència de premsa el 7 d'abril de 2018 -amb Carles Puigdemont com a protagonista, després de sortir de la presó de Neumünster-, i que s'hi adjunta una fotografia d'ella mateixa.
La delegada del Govern va denunciar un atac contra les seves "llibertats personals". En una entrevista a NacióDigital també va lamentar que l'Estat havia volgut utilitzar les delegacions "per atiar el conflicte", promovent un "joc de paraules per despistar".