01
d'octubre
de
2019, 13:05
Actualitzat:
13:45h
Una resposta flexible, perllongada més enllà del dia en què es faci pública la sentència de l'1-O per part del Suprem, i lligada a tres principis molt clars: llibertat, aturada de la repressió i autodeterminació. Com? A través d'una acció que ha de ser massiva, no-violenta i vinculada a la desobediència civil pacífica. Aquest és el marc unitari que partits i entitats han anunciat aquest dimarts, coincidint amb el segon aniversari de l'1-O, als Jardins de la Sedeta, davant d'un dels centres que van acollir la votació del referèndum l'any 2017.
L'acte, que ha volgut representar la transversalitat pels drets i les llibertats, ha estat organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP, però no hi han participat els comuns, que sí que havien estat presents durant la campanya del 80% de l'entitat que presideix Jordi Cuixart. Malgrat que ni partits ni entitats han volgut definir accions concretes sobre l'esperada resposta unitària, sí que han assegurat que serà massiva i perllongada. D'aquesta manera, i més enllà de donar respostes a l'esperada pregunta, l'acte ha servit per fer una crida a la ciutadania perquè no es quedi a casa.
Una de les opcions, això sí, són marxes organitzades arreu del país amb un punt de confluència que podria ser Barcelona, en la línia del que ja va avançar aquest dilluns el secretari nacional de l'ANC David Fernàndez en una entrevista a Betevé. La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha afirmat que "és una de les propostes que s'estan valorant", tot i que ha admès que n'hi haurà d'altres. "Hem fet reunions i sí, és una de les propostes que hi ha sobre la taula", ha assegurat. No obstant això, ha avisat que caldrà que la ciutadania "tingui flexibilitat" i capacitat de mobilització, en funció dels esdeveniments.
"És molt important que responguem com un sol poble", ha afegit el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, justament el dia en què el president de l'entitat, però també l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, han adreçat una carta a la ciutadania en uns termes molt similars. De fet, Mauri ha recordat que la sentència "no només serà contra els presos polítics", sinó contra tots els ciutadans: "Estem construint una resposta que sigui col·lectiva. Si no ho és, no serà exitosa".
L'impacte dels empresonaments
Les mobilitzacions han rebut l'impacte, en els últims dies, de l'empresonament de set membres de comitès de defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. Des de les detencions, fa tot just una setmana, de nou activistes per presumptes activitats terroristes ha instal·lat el marc de vincular l'independentisme amb la violència, i s'ha intensificat la pressió dels partits espanyols al president Quim Torra per tal que la condemni. Ell s'hi nega perquè aquesta violència, sosté, no s'ha produït.
Partits i organitzacions sobiranistes porten mesos debatent quina és la millor estratègia per respondre a la sentència. Des dels Jardins de la Sedeta, però, el fet ha estat més la foto que la concreció de cap proposta. Els periodistes Martí Anglada i David Fernández, i la historiadora Anna Sallés han estat els encarregats de representar aquest marc comú. A través d'un discurs coral, Anglada ha afirmat que "qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà injusta" perquè condemnarà tothom que va participar en el procés d'autodeterminació.
Sallés, per la seva part, ha advertit que "no serà l'última vegada" que els ciutadans exerciran aquests drets i llibertats que ara es condemnen, i ha afirmat que la mobilització ciutadana pacífica i la desobediència civil "són els instruments" per respondre als "abusos de poder i a les situacions injustes". Fernández, finalitzant l'escrit, s'ha dirigit al conjunt de la ciutadania: "Cridem tothom a sortir al carrer i a participar en un nou marc de mobilitzacions".
L'acte, que ha volgut representar la transversalitat pels drets i les llibertats, ha estat organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP, però no hi han participat els comuns, que sí que havien estat presents durant la campanya del 80% de l'entitat que presideix Jordi Cuixart. Malgrat que ni partits ni entitats han volgut definir accions concretes sobre l'esperada resposta unitària, sí que han assegurat que serà massiva i perllongada. D'aquesta manera, i més enllà de donar respostes a l'esperada pregunta, l'acte ha servit per fer una crida a la ciutadania perquè no es quedi a casa.
Una de les opcions, això sí, són marxes organitzades arreu del país amb un punt de confluència que podria ser Barcelona, en la línia del que ja va avançar aquest dilluns el secretari nacional de l'ANC David Fernàndez en una entrevista a Betevé. La presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha afirmat que "és una de les propostes que s'estan valorant", tot i que ha admès que n'hi haurà d'altres. "Hem fet reunions i sí, és una de les propostes que hi ha sobre la taula", ha assegurat. No obstant això, ha avisat que caldrà que la ciutadania "tingui flexibilitat" i capacitat de mobilització, en funció dels esdeveniments.
"És molt important que responguem com un sol poble", ha afegit el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, justament el dia en què el president de l'entitat, però també l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, han adreçat una carta a la ciutadania en uns termes molt similars. De fet, Mauri ha recordat que la sentència "no només serà contra els presos polítics", sinó contra tots els ciutadans: "Estem construint una resposta que sigui col·lectiva. Si no ho és, no serà exitosa".
L'impacte dels empresonaments
Les mobilitzacions han rebut l'impacte, en els últims dies, de l'empresonament de set membres de comitès de defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. Des de les detencions, fa tot just una setmana, de nou activistes per presumptes activitats terroristes ha instal·lat el marc de vincular l'independentisme amb la violència, i s'ha intensificat la pressió dels partits espanyols al president Quim Torra per tal que la condemni. Ell s'hi nega perquè aquesta violència, sosté, no s'ha produït.
Partits i organitzacions sobiranistes porten mesos debatent quina és la millor estratègia per respondre a la sentència. Des dels Jardins de la Sedeta, però, el fet ha estat més la foto que la concreció de cap proposta. Els periodistes Martí Anglada i David Fernández, i la historiadora Anna Sallés han estat els encarregats de representar aquest marc comú. A través d'un discurs coral, Anglada ha afirmat que "qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà injusta" perquè condemnarà tothom que va participar en el procés d'autodeterminació.
Sallés, per la seva part, ha advertit que "no serà l'última vegada" que els ciutadans exerciran aquests drets i llibertats que ara es condemnen, i ha afirmat que la mobilització ciutadana pacífica i la desobediència civil "són els instruments" per respondre als "abusos de poder i a les situacions injustes". Fernández, finalitzant l'escrit, s'ha dirigit al conjunt de la ciutadania: "Cridem tothom a sortir al carrer i a participar en un nou marc de mobilitzacions".