25
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
14:17h
El ple de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat el rebuig a la sentència amb el suport dels comuns i el rebuig dels socialistes. Els comuns, ERC i JxCat han aprovat una proposició que reclama la "llibertat immediata dels presos i preses polítiques", el mateix dia en què s'ha fet efectiva la inhabilitació de Joaquim Forn com a regidor, reemplaçat per Francina Vila. En el mateix ple també s'han visualitzat les diferències entre Barcelona en Comú i el PSC per la resposta als aldarulls.
Republicans i postconvergents havien presentat per separat proposicions per exigir "la posada en llibertat immediata dels presos i preses polítiques". Finalment els grups independentistes han pactat amb Barcelona en Comú un únic text transaccionat que visualitza la divergència de postures al si del govern municipal entre els comuns i el PSC, atès el vot contrari del grup liderat per Jaume Collboni, que s'ha sumat al no de Ciutadans, el PP i Barcelona pel Canvi (BpC).
Jordi Martí, regidor de BComú, ha assegurat que cal "reparar una injustícia" que afecta els polítics empresonats i ha explicat que els empresonaments no ajuden a resoldre el conflicte polític, si bé s'ha desmarcat de l'estratègia de les formacions independentistes i, en concret, la petició del president Torra de celebrar un nou referèndum. "La desorientació política dels màxims dirigents del govern català ens porta a reclamar reforçar l'autogovern", ha proclamat.
Collboni ha afirmat que tot i que totes les sentències són "opinables", en un estat de dret hi ha "separació de poders". El primer tinent d'alcalde ha defensat que el judici s'ha realitzat "en condicions de màxima transparència i garantint el dret de totes les parts".
El text defensa "el dret a l'autodeterminació"
El text pactat per BComú, ERC i JxCat rebutja la sentència en considerar que "la via penal no ha sigut l'adequada per resoldre una qüestió de caràcter polític" i que "el judici s'ha desenvolupat sense les garanties exigibles". A més, exigeix l'alliberament dels presos i "el lliure retorn de les persones exiliades", tal com reclamava el text original presentat pels dos partits independentistes.
A més, el ple acorda comprometre's a "treballar conjuntament amb la resta d'institucions i amb la societat civil per trobar solucions per aconseguir la llibertat dels presos i preses polítiques" i denunciarà "la regressió de drets i llibertats que des de fa anys es pateix a Catalunya, així com la judicialització de la política catalana.
La proposició pactada entre el partit d'Ada Colau, ERC i JxCat inclou l'afirmació que la resolució del conflicte polític "s'ha de canalitzar a través de les vies democràtiques, el diàleg institucional i l'expressió democràtica de la voluntat de la ciutadania" i reconeix que Catalunya "té dret a l'autodeterminació".
ERC i JxCat retiren l'exigència d'establir contactes internacionals
La principal diferència entre el text aprovat i el que havien presentat les formacions independentistes és que a la proposició transaccionada s'expressa "el rebuig absolut a qualsevol forma de violència" i es reclama "vetllar per tal que la ciutadania pugui mobilitzar-se contra la sentència i a favor de drets i llibertats, de manera pacífica i ferma en defensa dels valors democràtics". ERC i JxCat reclamaven en un primer moment "sumar-se a la mobilització ciutadana".
Del text inicial de republicans i postconvergents havia desaparegut la reclamació d'establir "urgentment contactes internacionals per forçar la posada en llibertat dels presos", però es manté la voluntat de fer arribar l'acord a la resta d'institucions catalanes i de l'Estat, a més de les instàncies internacionals on participa Barcelona. ERC i JxCat inicialment concretaven que s'havia d'informar els governs de la resta dels estats membres de la Unió Europea, el Parlament Europeu, la Comissió Europea i tots els organismes internacionals.
La proposició aprovada no inclou l'acord que l'Ajuntament se sumi a les reclamacions de la resta de municipis de Catalunya, "incloent la participació en els actes conjunts de petició de llibertat", com incloïen els textos inicials que havien presentat Esquerra i JxCat.
Acord "de mínims" per a ERC
Ernest Maragall (ERC) ha qualificat l'acord "de mínims", però ha celebrat que hi hagi un "acord ferm" pel rebuig a la sentència i per l'autodeterminació; mentre que Elsa Artadi (JxCat) ha criticat que la sentència s'hagi basat en una causa "inventada i jutjada" sense cap de les garanties.
Des de Cs, Mari Luz Guilarte ha titllat la proposició aprovada de "contrària a la democràcia" i ha subratllat que a Espanya "no hi ha presos polítics, sinó persones condemnades" i "falsos exiliats" a l'estranger. Josep Bou (PP) ha remarcat que les sentències "s'han d'acatar", mentre que Manuel Valls (BpC) ha assegurat que la justícia espanyola és "independent".
Republicans i postconvergents havien presentat per separat proposicions per exigir "la posada en llibertat immediata dels presos i preses polítiques". Finalment els grups independentistes han pactat amb Barcelona en Comú un únic text transaccionat que visualitza la divergència de postures al si del govern municipal entre els comuns i el PSC, atès el vot contrari del grup liderat per Jaume Collboni, que s'ha sumat al no de Ciutadans, el PP i Barcelona pel Canvi (BpC).
Jordi Martí, regidor de BComú, ha assegurat que cal "reparar una injustícia" que afecta els polítics empresonats i ha explicat que els empresonaments no ajuden a resoldre el conflicte polític, si bé s'ha desmarcat de l'estratègia de les formacions independentistes i, en concret, la petició del president Torra de celebrar un nou referèndum. "La desorientació política dels màxims dirigents del govern català ens porta a reclamar reforçar l'autogovern", ha proclamat.
Jordi Martí (BComú) demana "reforçar l'autogovern" i critica la "desorientació" del Govern
Collboni ha afirmat que tot i que totes les sentències són "opinables", en un estat de dret hi ha "separació de poders". El primer tinent d'alcalde ha defensat que el judici s'ha realitzat "en condicions de màxima transparència i garantint el dret de totes les parts".
El text defensa "el dret a l'autodeterminació"
El text pactat per BComú, ERC i JxCat rebutja la sentència en considerar que "la via penal no ha sigut l'adequada per resoldre una qüestió de caràcter polític" i que "el judici s'ha desenvolupat sense les garanties exigibles". A més, exigeix l'alliberament dels presos i "el lliure retorn de les persones exiliades", tal com reclamava el text original presentat pels dos partits independentistes.
A més, el ple acorda comprometre's a "treballar conjuntament amb la resta d'institucions i amb la societat civil per trobar solucions per aconseguir la llibertat dels presos i preses polítiques" i denunciarà "la regressió de drets i llibertats que des de fa anys es pateix a Catalunya, així com la judicialització de la política catalana.
La proposició pactada entre el partit d'Ada Colau, ERC i JxCat inclou l'afirmació que la resolució del conflicte polític "s'ha de canalitzar a través de les vies democràtiques, el diàleg institucional i l'expressió democràtica de la voluntat de la ciutadania" i reconeix que Catalunya "té dret a l'autodeterminació".
ERC i JxCat retiren l'exigència d'establir contactes internacionals
La principal diferència entre el text aprovat i el que havien presentat les formacions independentistes és que a la proposició transaccionada s'expressa "el rebuig absolut a qualsevol forma de violència" i es reclama "vetllar per tal que la ciutadania pugui mobilitzar-se contra la sentència i a favor de drets i llibertats, de manera pacífica i ferma en defensa dels valors democràtics". ERC i JxCat reclamaven en un primer moment "sumar-se a la mobilització ciutadana".
Els partits independentistes esborren del text la participació de l'Ajuntament en actes per la llibertat dels empresonats
Del text inicial de republicans i postconvergents havia desaparegut la reclamació d'establir "urgentment contactes internacionals per forçar la posada en llibertat dels presos", però es manté la voluntat de fer arribar l'acord a la resta d'institucions catalanes i de l'Estat, a més de les instàncies internacionals on participa Barcelona. ERC i JxCat inicialment concretaven que s'havia d'informar els governs de la resta dels estats membres de la Unió Europea, el Parlament Europeu, la Comissió Europea i tots els organismes internacionals.
La proposició aprovada no inclou l'acord que l'Ajuntament se sumi a les reclamacions de la resta de municipis de Catalunya, "incloent la participació en els actes conjunts de petició de llibertat", com incloïen els textos inicials que havien presentat Esquerra i JxCat.
Acord "de mínims" per a ERC
Ernest Maragall (ERC) ha qualificat l'acord "de mínims", però ha celebrat que hi hagi un "acord ferm" pel rebuig a la sentència i per l'autodeterminació; mentre que Elsa Artadi (JxCat) ha criticat que la sentència s'hagi basat en una causa "inventada i jutjada" sense cap de les garanties.
Des de Cs, Mari Luz Guilarte ha titllat la proposició aprovada de "contrària a la democràcia" i ha subratllat que a Espanya "no hi ha presos polítics, sinó persones condemnades" i "falsos exiliats" a l'estranger. Josep Bou (PP) ha remarcat que les sentències "s'han d'acatar", mentre que Manuel Valls (BpC) ha assegurat que la justícia espanyola és "independent".