Cinc claus per entendre el pacte de govern a Barcelona

La recuperació de la confiança entre Barcelona en Comú i el PSC serà clau en un executiu on els socialistes assumeixen grans àrees

Encaixada de mans entre Colau i Collboni
Encaixada de mans entre Colau i Collboni | ACN
10 de juliol de 2019, 18:40
Actualitzat: 11 de juliol, 13:19h

El 12 de novembre del 2017 Barcelona en Comú trencava el pacte de govern municipal a Barcelona amb el PSC després del suport dels socialistes a l'aplicació del 155 a Catalunya. Menys de dos anys després, aquest dimecres les dues parts presentaven un nou acord per governar la capital catalana. La reivindicació d'un govern fort i cohesionat ha estat protagonista del discurs d'Ada Colau i Jaume Collboni a l'hora de presentar l'esquema d'un executiu en què els socialistes assumeixen grans àrees.

L'habitatge, la seguretat, el turisme o la lluita contra la contaminació centraran l'activitat política en el mandat que ara s'estrena però comuns i socialistes també hauran de fer equilibris en relació al conflicte polític català. Les dues parts defensen postures allunyades i en la presentació del pacte ja s'han evidenciat les discrepàncies sobre el fet que el llaç groc en solidaritat amb els presos polítics pengi de la façana del consistori. En aquest escenari, aquestes són les cinc claus per entendre el pacte de govern:

- L'esforç per reivindicar la cohesió

En la seva compareixença a la Galeria Gòtica de l'Ajuntament, Colau i Collboni han insistit en la fortalesa del seu govern. Els 18 regidors representen l'executiu més ampli dels darrers tres mandats però el repte serà refer ponts entre comuns i socialistes. La trencadissa del govern avalada per les bases dels comuns el 2017 va fer mal al PSC i durant la darrera campanya electoral Collboni va assegurar tenir "confiança zero" en Colau.

L'acord de cartipàs estableix la creació de sis tinences d'alcaldia, repartides a parts iguals entre Barcelona en Comú i el PSC. Aquestes engloben regidories que no necessàriament estan encapçalades per regidors de la mateixa formació que el tinent d'alcaldia, la qual cosa obligarà a enfortir la coordinació entre les dues parts i, sobre el paper, hauria de fer més difícil tenir un govern de dues velocitats.

- Discrepàncies en la qüestió nacional

No és cap secret que comuns i socialistes mantenen posicions allunyades en relació al conflicte polític català. El suport del PSC a l'aplicació del 155 ja va ser el detonant del trencament de govern el 2017, però l'adeu de les figures més sobiranistes a les files de Barcelona en Comú -Gerardo Pisarello i Jaume Asens- hauria de limitar les topades.

En la presentació de l'acord Colau i Collboni han assumit les seves diferències i l'alcaldessa ha assegurat que els dos partits mantindran la seva "pròpia posició". El compromís a respectar els posicionaments de l'altre fan difícil pensar que es pot repetir un escenari de consulta interna com la del 2017 i la primera prova de foc que haurà de superar el govern en aquest sentit serà la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics. Per començar, però, ja han fet públiques les seves discrepàncies amb el fet que el llaç groc llueixi a la façana de Sant Jaume, mentre que PP i Ciutadans ja han reclamat la seva retirada.

- El PSC assumeix grans àrees

Economia, Hisenda, Turisme, Mobilitat, Seguretat i Coordinació Metropolitana són algunes de les carteres que assumirà el PSC. Àrees rellevants que donen molta força als socialistes dins el govern i que, en alguns casos, són les que més preocupen als barcelonins.

És el cas de l'àrea de Seguretat. Els socialistes han aconseguit l'objectiu de deixar la regidoria en mans de l'exdirector dels Mossos Albert Batlle. Des de la seva incorporació al PSC procedent d'Units per Avançar, Collboni ha presentat Batlle com l'home que té la solució a la "crisi d'inseguretat" que pateix la ciutat. Amb un historial polèmic, Batlle vincula les polítiques de seguretat amb les de civisme, mantenint així la tradició dels governs socialistes a la capital catalana.

- Contrapès a Ciutat Vella

Si hi ha un districte on el debat sobre la seguretat ha estat protagonista és Ciutat Vella. La presidència del districte l'assumiran els comuns, a través de Jordi Rabassa, que fins ara exercia de conseller. Amb el seu nomenament els comuns garanteixen un contrapès a les polítiques de seguretat que Batlle apliqui a Ciutat Vella.

El repartiment dels districtes ha estat equitativa i els dos partits n'assumeixen cinc cada un. A banda de Ciutat Vella els comuns presidiran l'Eixample, Sant Andreu, Gràcia i Sants-Montjuïc. El PSC tindrà a les seves mans Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó, Sant Martí i Nou Barris.

- Un exsocialista als comandaments

En un govern que neix tensionat, l'home fort de l'executiu serà un regidor que coneix les dues formacions. Jordi Martí, ara a Barcelona en Comú i amb passat al PSC, exercirà de coordinador del govern, a més de controlar la regidoria de pressupost, que depèn del primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni.

Colau va incorporar Martí com a gerent municipal en l'anterior mandat, després que marxés del PSC el 2014 quan Collboni va guanyar les primàries per ser alcaldable a les eleccions municipals.