16
de desembre
de
2019
Actualitzat:
04
de maig
de
2021,
18:08h
Els conductors que circulin per l'autovia A-2 a Fornells de la Selva (el Gironès) passen per sota d'un pont recobert de fusta. No hauran pogut veure mai ni cotxes ni camions que el travessin ja que es tracta d'un gran pas superior de fauna, una autèntica autopista per a tot tipus d'animals. En poc temps s'ha convertit en "font d'inspiració" per a altres projectes similars tant a Europa com als Estats Units.
Hi passen senglars, cabirols, teixons i genetes. També rat-penats i micromamífers com ratolins i talps –de fet, la primera observació s'ha fet coincidint amb la visita de NacióDigital–. A més, s'hi ha pogut documentar la presència de dotzenes d'espècies d'invertebrats com escarabats i papallones. Es tracta d'un autèntic ecoducte que, més enllà del seu paper de connexió, s'ha dissenyat com un hàbitat per si sol.
El pas de fauna està a pocs centenars de metres del poble de Fornells i a tocar de l'enllaç de l'autovia A-2 i l'autopista AP-7. En aquest punt, precisament, els vehicles que circulen per l'antiga N-II desdoblada s'incorporen a l'autopista per recórrer els 20 quilometres gratuïts a l'entorn de la ciutat de Girona.
Per evitar l'impacte ambiental que hauria suposat desdoblar la carretera nacional en el seu pas per la vall de Sant Daniel, es va apostar per ampliar de dos a quatre carrils l'autopista en aquest tram (i no a tres, com a la resta del recorregut). Aquest fet va suposar que Autopistas assumís com a mesura correctora de l'ampliació, la creació d'aquest ecoducte. El projecte es va portar a terme amb la col·laboració del Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya.
Les obres es van realitzar en set mesos –de l'abril al novembre del 2016– i, malgrat la complexitat, pràcticament no es va afectar el trànsit en un punt on diàriament hi circulen 50.000 vehicles. Només van ser necessaris alguns talls nocturns molt puntuals per tal de col·locar les bigues de la infraestructura, destaca Josep Miranda, enginyer d'Autopistas.
Les dimensions són notables: 20 metres d'amplada per 100 de llargada. "És com un terç de camp de futbol", destaca Miranda. La companyia d'infraestructures va invertir-hi uns 960.000 euros.
Els Països Baixos són el gran referent en passos de fauna superiors. Va ser el primer país a construir-ne i una simple cerca del terme ecoduct a Google imatges mostra la gran varietat i l'espectacularitat d'alguns projectes.
Aquest tipus d'infraestructures s'han estès arreu del continent des del centre d'Europa. Catalunya no n'és una excepció i ja n'hi ha una vintena. Ara bé, el de Fornells és pioner i singular. Ho explica Carme Rosell, doctora en Biologia, directora de la consultora Minuartia i referent en l'àmbit de la connectivitat i les infraestructures.
La primera singularitat és que es tracta d'una actuació de desfragmentació. Feia dècades que existia l'N-II i quan es va construir el pas de fauna feia uns cinc anys que s'havia desdoblat. "Aquest espai ja estava fragmentat: vam restaurar la connectivitat entre dos hàbitats", explica Rosell a NacióDigital. "Sempre m'imagino que quan es devien trobar aquí els animals de les dues bandes va ser com una petita festa", afegeix mig rient.
L'altre element que el fa únic al nostre país és que s'ha pensat per a tot tipus d'animals, més enllà de grans mamífers com els senglars, cabirols i guineus. L'ecoducte de Fornells –a banda de complir l'objectiu principal de reduir els accidents vinculats a la fauna– incorpora petites actuacions per afavorir altres espècies com els rat-penats, els rèptils i, especialment, els insectes. "Els pol·linitzadors són els grans oblidats dels passos de fauna", destaca Rosell.
La infraestructura és fruit del treball conjunt i complementari d'enginyers i biòlegs. Per exemple, ha de poder suportar una tona de pes per metre quadrat a causa del gruix de terra vegetal. "És una singularitat a nivell de resistència estructural", destaca Miranda. "Aconseguir una continuïtat de comunitats vegetals requereix un disseny específic", afegeix Rosell.
De fet, un dels elements que s'hi ha tingut en compte és el drenatge. La superfície del pont és impermeable i s'afavoreix que l'aigua s'acumuli als laterals de l'estructura per tal que s'acabi evacuant per gravetat. També s'han situat elements per impedir el pas de vehicles, i l'accés de vianants és molt complicat, especialment en una de les dues bandes.
Diversos estudis de la Diputació de Girona i la Generalitat ja havien identificat aquesta zona de Fornells com un indret d'especial interès per la connectivitat. A l'oest té la plana de la Selva, mentre que a l'est hi ha les Gavarres, una de les zones amb major continuïtat forestal del país.
En canvi, al nord d'aquesta zona comença l'àrea urbana de Girona, mentre que pocs quilòmetres al sud hi ha una barrera en forma d'aeroport. A més, és un dels pocs punts on l'autovia passa encaixada en una trinxera, fet que facilita la construcció del pas de fauna. Si s'hagués volgut construir en una plana, haurien estat necessaris grans talussos per salvar el desnivell i l'obra s'hagués complicat.
Desfragmentar un espai no és senzill i Carme Rosell –després d'anys d'experiència– recepta paciència. "L'ús per part dels animals és progressiu", explica. De fet, recorda que en els primers projectes tenien molta pressa. "Ens desanimàvem si el primer o segon mes encara eren poc utilitzats". Tres anys després d'acabar les obres l'èxit és evident i ho certifica, entre altres, les desenes de petjades de senglar que travessen tot l'ecoducte.
L'ecoducte de Fornells de la Selva s'ha convertit en un referent internacional pel fet de tenir en compte tot tipus d'animals, més enllà dels grans mamífers. De fet, més que un pas de fauna és un hàbitat en si mateix, tal com destaca Carme Rosell.
Una de les innovacions ha estat instal·lar una fila de rocs de pedrera que serveixen d'espai per a invertebrats com cargols i escarabats però també faciliten el pas de rèptils (serps, sargantanes, llangardaixos...). També és una novetat en aquest tipus d'infraestructures la instal·lació d'"hotels" d'insectes. Això sí, en un format natural i senzill consistent en troncs verticals amb uns forats de la mida justa per atraure una petita abella pol·linitzadora.
Totes les plantes que s'han plantat estan pensades per afavorir espècies en regressió, com les papallones blavetes. Hi ha aladern, arboç, romaní, sàlvia... que en conjunt garanteixen florides successives al llarg de l'any. L'objectiu final és afavorir els pol·linitzadors, per la importància que tenen en el conjunt de la biodiversitat.
Finalment, una altra de les singularitats és la creació d'un corredor de rat-penats. S'han plantat arbusts a tocar de les tanques ja que els quiròpters tendeixen a volar quan detecten passadissos. Es tracta d'una actuació que just ara comença a funcionar i que es va fer a partir de les observacions d'ecòlegs francesos.
Hi passen senglars, cabirols, teixons i genetes. També rat-penats i micromamífers com ratolins i talps –de fet, la primera observació s'ha fet coincidint amb la visita de NacióDigital–. A més, s'hi ha pogut documentar la presència de dotzenes d'espècies d'invertebrats com escarabats i papallones. Es tracta d'un autèntic ecoducte que, més enllà del seu paper de connexió, s'ha dissenyat com un hàbitat per si sol.
Sis mesos d'obres sense tallar el trànsit
El pas de fauna està a pocs centenars de metres del poble de Fornells i a tocar de l'enllaç de l'autovia A-2 i l'autopista AP-7. En aquest punt, precisament, els vehicles que circulen per l'antiga N-II desdoblada s'incorporen a l'autopista per recórrer els 20 quilometres gratuïts a l'entorn de la ciutat de Girona.
Per evitar l'impacte ambiental que hauria suposat desdoblar la carretera nacional en el seu pas per la vall de Sant Daniel, es va apostar per ampliar de dos a quatre carrils l'autopista en aquest tram (i no a tres, com a la resta del recorregut). Aquest fet va suposar que Autopistas assumís com a mesura correctora de l'ampliació, la creació d'aquest ecoducte. El projecte es va portar a terme amb la col·laboració del Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya.
Característiques de la infraestructura
Dimensions: 20 metres d'amplada per 100 de llargada
Gàlib: 5,30 metres d'alçada neta
Bigues centrals: 30 metres de longitud
Trànsit: sis carrils i 50.000 cotxes diaris de trànsit
Inversió: 960.000 euros
Les obres es van realitzar en set mesos –de l'abril al novembre del 2016– i, malgrat la complexitat, pràcticament no es va afectar el trànsit en un punt on diàriament hi circulen 50.000 vehicles. Només van ser necessaris alguns talls nocturns molt puntuals per tal de col·locar les bigues de la infraestructura, destaca Josep Miranda, enginyer d'Autopistas.
Les dimensions són notables: 20 metres d'amplada per 100 de llargada. "És com un terç de camp de futbol", destaca Miranda. La companyia d'infraestructures va invertir-hi uns 960.000 euros.
Una infraestructura pionera i singular
Els Països Baixos són el gran referent en passos de fauna superiors. Va ser el primer país a construir-ne i una simple cerca del terme ecoduct a Google imatges mostra la gran varietat i l'espectacularitat d'alguns projectes.
Aquest tipus d'infraestructures s'han estès arreu del continent des del centre d'Europa. Catalunya no n'és una excepció i ja n'hi ha una vintena. Ara bé, el de Fornells és pioner i singular. Ho explica Carme Rosell, doctora en Biologia, directora de la consultora Minuartia i referent en l'àmbit de la connectivitat i les infraestructures.
La primera singularitat és que es tracta d'una actuació de desfragmentació. Feia dècades que existia l'N-II i quan es va construir el pas de fauna feia uns cinc anys que s'havia desdoblat. "Aquest espai ja estava fragmentat: vam restaurar la connectivitat entre dos hàbitats", explica Rosell a NacióDigital. "Sempre m'imagino que quan es devien trobar aquí els animals de les dues bandes va ser com una petita festa", afegeix mig rient.
L'altre element que el fa únic al nostre país és que s'ha pensat per a tot tipus d'animals, més enllà de grans mamífers com els senglars, cabirols i guineus. L'ecoducte de Fornells –a banda de complir l'objectiu principal de reduir els accidents vinculats a la fauna– incorpora petites actuacions per afavorir altres espècies com els rat-penats, els rèptils i, especialment, els insectes. "Els pol·linitzadors són els grans oblidats dels passos de fauna", destaca Rosell.
La infraestructura és fruit del treball conjunt i complementari d'enginyers i biòlegs. Per exemple, ha de poder suportar una tona de pes per metre quadrat a causa del gruix de terra vegetal. "És una singularitat a nivell de resistència estructural", destaca Miranda. "Aconseguir una continuïtat de comunitats vegetals requereix un disseny específic", afegeix Rosell.
De fet, un dels elements que s'hi ha tingut en compte és el drenatge. La superfície del pont és impermeable i s'afavoreix que l'aigua s'acumuli als laterals de l'estructura per tal que s'acabi evacuant per gravetat. També s'han situat elements per impedir el pas de vehicles, i l'accés de vianants és molt complicat, especialment en una de les dues bandes.
L'accés al pas de fauna és impossible per als cotxes. Foto: Adrià Costa
Un punt de connexió entre les Gavarres i les Guilleries
Diversos estudis de la Diputació de Girona i la Generalitat ja havien identificat aquesta zona de Fornells com un indret d'especial interès per la connectivitat. A l'oest té la plana de la Selva, mentre que a l'est hi ha les Gavarres, una de les zones amb major continuïtat forestal del país.
En canvi, al nord d'aquesta zona comença l'àrea urbana de Girona, mentre que pocs quilòmetres al sud hi ha una barrera en forma d'aeroport. A més, és un dels pocs punts on l'autovia passa encaixada en una trinxera, fet que facilita la construcció del pas de fauna. Si s'hagués volgut construir en una plana, haurien estat necessaris grans talussos per salvar el desnivell i l'obra s'hagués complicat.
Desfragmentar un espai no és senzill i Carme Rosell –després d'anys d'experiència– recepta paciència. "L'ús per part dels animals és progressiu", explica. De fet, recorda que en els primers projectes tenien molta pressa. "Ens desanimàvem si el primer o segon mes encara eren poc utilitzats". Tres anys després d'acabar les obres l'èxit és evident i ho certifica, entre altres, les desenes de petjades de senglar que travessen tot l'ecoducte.
Les petjades de senglars són molt evidents en diversos punts de l'ecoducte. Foto: Adrià Costa
"Hotels" d'abelles, roques per a rèptils i corredors de rat-penats
L'ecoducte de Fornells de la Selva s'ha convertit en un referent internacional pel fet de tenir en compte tot tipus d'animals, més enllà dels grans mamífers. De fet, més que un pas de fauna és un hàbitat en si mateix, tal com destaca Carme Rosell.
Una de les innovacions ha estat instal·lar una fila de rocs de pedrera que serveixen d'espai per a invertebrats com cargols i escarabats però també faciliten el pas de rèptils (serps, sargantanes, llangardaixos...). També és una novetat en aquest tipus d'infraestructures la instal·lació d'"hotels" d'insectes. Això sí, en un format natural i senzill consistent en troncs verticals amb uns forats de la mida justa per atraure una petita abella pol·linitzadora.
Totes les plantes que s'han plantat estan pensades per afavorir espècies en regressió, com les papallones blavetes. Hi ha aladern, arboç, romaní, sàlvia... que en conjunt garanteixen florides successives al llarg de l'any. L'objectiu final és afavorir els pol·linitzadors, per la importància que tenen en el conjunt de la biodiversitat.
Finalment, una altra de les singularitats és la creació d'un corredor de rat-penats. S'han plantat arbusts a tocar de les tanques ja que els quiròpters tendeixen a volar quan detecten passadissos. Es tracta d'una actuació que just ara comença a funcionar i que es va fer a partir de les observacions d'ecòlegs francesos.
Les pedres afavoreixen la presència d'invertebrats i el pas de rèptils. Foto: Adrià Costa