12
de desembre
de
2019, 12:00
Actualitzat:
13:32h
El Consell per la República, l'organisme que lidera Carles Puigdemont des de l'exili, ha aprovat definitivament el pla de govern que estableix les prioritats per als propers mesos. El projecte número quinze, segons consta en el document, estableix la creació d'un document digital d'identitat que acreditarà la pertinença al Consell de totes aquelles persones que s'hagin inscrit en l'anomenat registre ciutadà.
Aquest document digital permetrà exercir, segons el full de ruta de l'organisme, els drets que es deriven de formar part del Consell, bàsicament el dret a la participació política i els drets vinculats als "serveis" que ofereixin les iniciatives econòmiques que posarà en marxa l'entitat. Això vol dir participar en els instruments financers que s'impulsaran per nodrir de recursos el Consell i accedir, també, a l'aplicació per a mòbils.
Els instruments financers apareixen en l'apartat 14 del pla de govern de l'organisme, en el qual es detalla la creació de l'anomenat Fons per la República. Aprofitant la "seguretat jurídica derivada del fet d'estar fora de la jurisdicció espanyola", el Consell assenyala que aquest fons ha de dotar d'estabilitat i "robustesa financera" les estratègies per culminar la independència. L'entitat, a banda, fa costat a la iniciativa de "consum estratègic" que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha posat en marxa.
Procés constituent
L'entitat presidida per Puigdemont, que es va crear el 8 de desembre de l'any passat a Brussel·les, també pretén implicar-se en l'activitat parlamentària. Amb la vista posada, especialment, en el debat constituent. Quan l'anomenat Fòrum Cívic i Social hagi elaborat les conclusions i es presentin a la cambra catalana -el president Quim Torra ha situat aquest escenari l'abril del 2020-, el Consell promourà l'elaboració d'una "Constitució de la República Catalana" en seu parlamentària.
En cas que a la cambra no s'hi donin les "condicions adequades" per al procés constituent, l'organisme es proposa promoure "els avenços imprescindibles per a la creació d'un Assemblea Constituent". Una de les iniciatives que ja ha posat en marxa el Consell és l'anomenada Assemblea de Càrrecs Electes, que es va constituir el 30 d'octubre en un acte al Palau de Congressos de Catalunya.
Estratègia exterior
L'organisme liderat per l'expresident té la intenció de desplegar una xarxa de delegacions pròpies que li permeti "articular relacions estables amb les institucions i la societat civil" d'aquells estats especialment "estratègics" de cara als seus objectius. El Consell admet que aquestes delegacions estan cavall de la diplomàcia pública i la civil, i sosté que la tasca ha de ser davant, també, de les institucions de la Unió Europea (UE). La xarxa actuarà de forma "complementària" a les delegacions catalanes.
La feina a l'exterior del Consell també hauria de servir, segons el pla de govern, per la defensa dels drets individuals dels líders polítics independentistes. "Promourem o acompanyarem totes aquelles iniciatives jurídiques que es puguin emprendre davant dels tribunals nacionals dels països de la UE, davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), els organismes de les Nacions Unides i altres tribunals", ressalta el document.
Aquest document digital permetrà exercir, segons el full de ruta de l'organisme, els drets que es deriven de formar part del Consell, bàsicament el dret a la participació política i els drets vinculats als "serveis" que ofereixin les iniciatives econòmiques que posarà en marxa l'entitat. Això vol dir participar en els instruments financers que s'impulsaran per nodrir de recursos el Consell i accedir, també, a l'aplicació per a mòbils.
Els instruments financers apareixen en l'apartat 14 del pla de govern de l'organisme, en el qual es detalla la creació de l'anomenat Fons per la República. Aprofitant la "seguretat jurídica derivada del fet d'estar fora de la jurisdicció espanyola", el Consell assenyala que aquest fons ha de dotar d'estabilitat i "robustesa financera" les estratègies per culminar la independència. L'entitat, a banda, fa costat a la iniciativa de "consum estratègic" que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha posat en marxa.
Procés constituent
L'entitat presidida per Puigdemont, que es va crear el 8 de desembre de l'any passat a Brussel·les, també pretén implicar-se en l'activitat parlamentària. Amb la vista posada, especialment, en el debat constituent. Quan l'anomenat Fòrum Cívic i Social hagi elaborat les conclusions i es presentin a la cambra catalana -el president Quim Torra ha situat aquest escenari l'abril del 2020-, el Consell promourà l'elaboració d'una "Constitució de la República Catalana" en seu parlamentària.
En cas que a la cambra no s'hi donin les "condicions adequades" per al procés constituent, l'organisme es proposa promoure "els avenços imprescindibles per a la creació d'un Assemblea Constituent". Una de les iniciatives que ja ha posat en marxa el Consell és l'anomenada Assemblea de Càrrecs Electes, que es va constituir el 30 d'octubre en un acte al Palau de Congressos de Catalunya.
Estratègia exterior
L'organisme liderat per l'expresident té la intenció de desplegar una xarxa de delegacions pròpies que li permeti "articular relacions estables amb les institucions i la societat civil" d'aquells estats especialment "estratègics" de cara als seus objectius. El Consell admet que aquestes delegacions estan cavall de la diplomàcia pública i la civil, i sosté que la tasca ha de ser davant, també, de les institucions de la Unió Europea (UE). La xarxa actuarà de forma "complementària" a les delegacions catalanes.
La feina a l'exterior del Consell també hauria de servir, segons el pla de govern, per la defensa dels drets individuals dels líders polítics independentistes. "Promourem o acompanyarem totes aquelles iniciatives jurídiques que es puguin emprendre davant dels tribunals nacionals dels països de la UE, davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), els organismes de les Nacions Unides i altres tribunals", ressalta el document.