14
de desembre
de
2019, 16:55
Actualitzat:
16:56h
Les percepcions, en els debats interns dels partits, són sovint més rellevants que les certeses. La sortida del consell nacional que el PDECat ha celebrat aquest dissabte a Barcelona per debatre la proposta d'encaix amb Junts per Catalunya (JxCat) n'és un exemple. Mentre membres de la direcció celebraven l'aval a la proposta de "transitar" cap a les sigles de JxCat amb un 85,5% dels vots dels quadres presents, altres dirigents consultats feien un altre diagnòstic. "Hem entregat les claus a Waterloo", sosté un quadre destacat. El cert, en tot cas, és que ara David Bonvehí haurà de negociar amb Carles Puigdemont el futur del partit, i el seu posicionament serà bàsic.
Bonvehí, després de la votació de la proposta de la direcció -aprovada amb dos vots en contra-, ha apuntat que el lideratge tant moral com polític de Puigdemont és "indiscutible", i ha demanat la màxima unitat i "lleialtat" a tots els actors de cara a les converses que s'obriran immediatament. Dins del partit hi ha tres esferes: la més pragmàtica, que marca distàncies amb la direcció i amb Puigdemont perquè desconfien de l'encaix -alguns d'ells impulsen El País de Demà i sospesaran si segueixen el PDECat en funció de quin futur té-; la cúpula pròpiament dita, satisfeta l'aval al "trànsit" intern; i un sector que veu tebi Bonvehí i pretén entregar-se acríticament a l'expresident.
Les converses amb els actors, en tot cas, no es faran a porta freda ja que, segons va avançar NacióDigital, la proposta d'encaix feta pública divendres ja s'ha esbossat amb interlocutors de l'exili, de Lledoners, de JxCat i de la Crida Nacional per la República, la tercera part d'una equació que s'haurà de resoldre "el més aviat possible". Es dona per fet, però, que fins que Puigdemont no resolgui el cas sobre la seva immunitat i l'extradició pendents a la justícia europea i a la belga, respectivament. "Fins al gener no es decidirà res de res. La clau de tot és el 19 de desembre", assegura un dels consultats en referència a la decisió sobre la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, que pot tenir una traducció immediata en el cas de Puigdemont.
Bonvehí i la direcció han hagut d'escoltar una trentena d'intervencions sobre l'encaix. Els signants del manifest per forçar una assemblea extraordinària que alineï el PDECat amb JxCat i l'estratègia de l'expresident han estat intensos a l'hora de demanar la paraula, fet que ha activat els membres de la direcció -Lluís Font i Lluís Guinó- i alts responsables més aviat afins -com ara Neus Munté, regidora a Barcelona- per defensar la proposta. La queixa, fonamentalment, era que la proposta de la direcció havia arribat només un dia abans del consell nacional i que calia tornar-la a votar entre els militants.
On? A les assemblees territorials que van fer el procés de participació que, al seu torn, va acabar servint de base per a la proposta de la direcció. Els favorables a una assemblea extraordinària s'han tornat a citar aquesta tarda a Sant Climent de Llobregat, segons fonts coneixedores de la cita, per avaluar la situació. En cercles del partit, per cert, se'ls comença a anomenar "els irrellevants", perquè són caps de cartell -Manel Masià (Amposta), Jordi Monrós (L'Hospitalet de Llobregat) i Gerard Valverde (El Prat de Llobregat)- en municipis on els resultats van ser emés aviat exigus al maig.
Una intervenció clau
Albert Batet, president del grup parlamentari de JxCat, implicat en la creació de la Crida i de la màxima confiança de Puigdemont, ha fet una llarga intervenció de defensa de la proposta d'encaix. Per a la direcció, un senyal de l'èxit de la iniciativa suficientment concreta per ser aprovada, suficientment ambigua per negociar amb els més reticents dels independents propers a l'expresident; per als més pragmàtics, el senyal que Bonvehí ja ha "pactat" amb Waterloo una desaparició progressiva del partit. La formació, en tot cas, no té entre els seus plans dissoldre's, sinó ser el "far" que guiï el trànsit cap a JxCat, segons ha indicat el president del partit.
Bonvehí s'ha compromès a mantenir el consell nacional informat de tots els passos, i es dona per fet que hi haurà un congrés extraordinari -ja sigui una reunió de bona part de la militància o una votació, a l'estil del superdissabte que va posar les bases de la fi de Convergència- per decidir el futur del PDECat dins de JxCat. Un dels esculls que s'hauran de superar és que Jordi Sànchez, president de la Crida i empresonat a Lledoners, no vol tenir cap "relació orgànica ni administrativa" -en aquests termes s'ha expressat en reunions a la presó- amb el partit hereu de Convergència.
L'associació en forma de partit que comanda Sànchez i que impulsa Puigdemont segueix amb els seus plans d'expansió, que inclouen "ambició" per participar en les properes eleccions catalanes. L'escissió és un escenari que la direcció assegura no contemplar, però al mateix temps hi ha membres de la cúpula expectants per saber si els independents i l'expresident atenen la crida a la negociació del PDECat. Puigdemont, com acostuma a passar des de que és a Waterloo, tindrà l'última paraula davant d'un partit que es reivindica fort i que afronta setmanes -ara sí- decisives.