19
de desembre
de
2019, 21:00
Actualitzat:
21:57h
Dues hores després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sacsegés el panorama polític i judicial amb la seva sentència sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) feia públic el seu veredicte sobre Quim Torra. Si la victòria a Europa ha estat aclaparadora -no només de Junqueras, també de Carles Puigdemont i Toni Comín-, la justícia espanyola segueix aprofundint en el conflicte en comptes de tornar la pilota al camp de la política. El resultat? El president català condemnat a un any i mig d'inhabilitació per no haver retirat els llaços grocs en campanya. I la legislatura amb data de caducitat: quan d'aquí uns mesos el Suprem ratifiqui la sentencia.
Això, però, encara no ha passat i Torra ha anunciat aquest migdia en una compareixença institucional a la galeria gòtica de Palau que presentarà recurs al Suprem. En la majoria de casos, la resposta aniria per llarg, però els advocats del president treballen amb la idea que l'alt tribunal espanyol resolgui amb rapidesa, potser entre el juny i el juliol de l'any vinent.
Fins que això no passi, Torra continuarà sent president de la Generalitat a tots els efectes i, de fet, per aprofundir en la idea d'una legislatura estable i amb horitzons concrets, Torra va anunciar ahir una reunió el 7 de gener, després de les vacances de Nadal, amb els grups parlamentaris per començar a traçar el camí cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Malgrat tot, l'ombra de les eleccions sobrevola des de fa mesos la legislatura, i més ara tenint en compte que el rellotge de la inhabilitació ja està en marxa i la decisió és en mans del Suprem. Torra ha anunciat que promourà que el Parlament el torni a votar com a president en resposta al veredicte del TSJC, una votació que no serà una qüestió de confiança i que els grups han començat a abordar aquest mateix dijous. "A mi no m'inhabilitarà un tribunal", ha assenyalat el president, però en cas que el Suprem ratifiqui la sentència del TSJC, no podrà continuar a la presidència de la Generalitat.
Situats en aquest escenari, qui assumiria el càrrec de president interí seria el vicepresident i, a dia d'avui, aquest lloc l'ocupa el líder d'ERC, Pere Aragonès. De cara als propers mesos, en aquest sentit, no es descarten moviments al Govern encaminats per exemple a situar en el lloc d'Aragonès un nom de JxCat ja que ell seria president accidental en cas que Torra fos inhabilitat.
Aragonès com a president interí no podria ni fer canvis en la composició del Govern, ni plantejar una qüestió de confiança, ni tampoc dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Per tant qualsevol canvi per mantenir els equilibris interns l'hauria de signar Torra abans de ser inhabilitat en ferm. Si no hi hagués cap candidat a ser investit Aragonès seria president interí pràcticament 4 mesos: els dos mesos de termini que hauria d'esgotar el Parlament abans de la convocatòria automàtica d'eleccions i els 54 dies entre aquesta i la data de votació.
En tot cas, fins al dia de la previsible inhabilitació, qui té la potestat per convocar la ciutadania a les urnes és el president Torra, però des de Bèlgica -o, potser, des de Perpinyà, tenint en compte la sentència de Luxemburg i la reacció de JxCat- l'expresident Carles Puigdemont tindrà veu i vot a l'hora de prendre la decisió. Amb la seva sentència sobre Junqueras, la justícia europea apropa el Parlament Europeu al líder de JxCat i a l'exconseller Comín. Com a eurodiputat, Puigdemont podria ser candidat en unes eventuals eleccions al Parlament, però no podria recollir l'acta de diputat ni, per tant, ser president, sense abans haver renunciat al seu escó a l'Eurocambra. Si això passés, l'expresident perdria immediatament la immunitat i podria ser detingut sense haver de demanar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu.
Els pressupostos i la investidura de Sánchez
Paral·lelament, ERC aspira a treure rèdit de l'aprovació dels pressupostos en unes hipotètiques eleccions. El Govern i els comuns van acordar dilluns una reforma fiscal per ingressar 542,6 milions extres en els pressupostos del 2020. L'acord en impostos apuja l'IRPF a les rendes altes i el redueix a les rendes més baixes, elimina beneficis fiscals a les successions i crea un nou impost verd. Amb l'acord en els ingressos, la negociacions passen ara per arribar a un pacte en la despesa, un àmbit on Torra i Aragonès confien en acabar seduint de nou els comuns.
Tot plegat mentre els republicans han aturat les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez a l'espera que els socialistes es posicionin sobre la sentència del TJUE. Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola en funcions, ha volgut tranquil·litzar el partit de Junqueras, però ara com ara sembla clar que la investidura haurà d'esperar fins l'any vinent. El paper que adopti l'advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, en relació a la sentència de Luxemburg podria ajudar a acostar posicions entre totes dues formacions. Torra ha manifestat en privat la seva incomoditat per seguir governant amb ERC si finalment s'arriba a un pacte al Congrés.
La sentència del TSJC també podria tenir una derivada en la reunió entre el president i Pedro Sánchez. Després de mesos sense despenjar el telèfon, el president espanyol va trucar finalment Torra i van emplaçar-se a celebrar una reunió. Després del veredicte del jutge, aquesta trobada podria ser més complicada si Sánchez es mostrés reticent a reunir-se amb un president condemnat. Malgrat que el PSOE, en ple intent d'aconseguir el suport d'ERC, va tornar a definir fa uns dies la qüestió catalana com un "problema polític", la judicialització continua fent estralls i, amb el cas Torra, debilita la legislatura catalana.
Això, però, encara no ha passat i Torra ha anunciat aquest migdia en una compareixença institucional a la galeria gòtica de Palau que presentarà recurs al Suprem. En la majoria de casos, la resposta aniria per llarg, però els advocats del president treballen amb la idea que l'alt tribunal espanyol resolgui amb rapidesa, potser entre el juny i el juliol de l'any vinent.
Fins que això no passi, Torra continuarà sent president de la Generalitat a tots els efectes i, de fet, per aprofundir en la idea d'una legislatura estable i amb horitzons concrets, Torra va anunciar ahir una reunió el 7 de gener, després de les vacances de Nadal, amb els grups parlamentaris per començar a traçar el camí cap a l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Malgrat tot, l'ombra de les eleccions sobrevola des de fa mesos la legislatura, i més ara tenint en compte que el rellotge de la inhabilitació ja està en marxa i la decisió és en mans del Suprem. Torra ha anunciat que promourà que el Parlament el torni a votar com a president en resposta al veredicte del TSJC, una votació que no serà una qüestió de confiança i que els grups han començat a abordar aquest mateix dijous. "A mi no m'inhabilitarà un tribunal", ha assenyalat el president, però en cas que el Suprem ratifiqui la sentència del TSJC, no podrà continuar a la presidència de la Generalitat.
Situats en aquest escenari, qui assumiria el càrrec de president interí seria el vicepresident i, a dia d'avui, aquest lloc l'ocupa el líder d'ERC, Pere Aragonès. De cara als propers mesos, en aquest sentit, no es descarten moviments al Govern encaminats per exemple a situar en el lloc d'Aragonès un nom de JxCat ja que ell seria president accidental en cas que Torra fos inhabilitat.
Aragonès com a president interí no podria ni fer canvis en la composició del Govern, ni plantejar una qüestió de confiança, ni tampoc dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Per tant qualsevol canvi per mantenir els equilibris interns l'hauria de signar Torra abans de ser inhabilitat en ferm. Si no hi hagués cap candidat a ser investit Aragonès seria president interí pràcticament 4 mesos: els dos mesos de termini que hauria d'esgotar el Parlament abans de la convocatòria automàtica d'eleccions i els 54 dies entre aquesta i la data de votació.
En tot cas, fins al dia de la previsible inhabilitació, qui té la potestat per convocar la ciutadania a les urnes és el president Torra, però des de Bèlgica -o, potser, des de Perpinyà, tenint en compte la sentència de Luxemburg i la reacció de JxCat- l'expresident Carles Puigdemont tindrà veu i vot a l'hora de prendre la decisió. Amb la seva sentència sobre Junqueras, la justícia europea apropa el Parlament Europeu al líder de JxCat i a l'exconseller Comín. Com a eurodiputat, Puigdemont podria ser candidat en unes eventuals eleccions al Parlament, però no podria recollir l'acta de diputat ni, per tant, ser president, sense abans haver renunciat al seu escó a l'Eurocambra. Si això passés, l'expresident perdria immediatament la immunitat i podria ser detingut sense haver de demanar el corresponent suplicatori al Parlament Europeu.
Els pressupostos i la investidura de Sánchez
Paral·lelament, ERC aspira a treure rèdit de l'aprovació dels pressupostos en unes hipotètiques eleccions. El Govern i els comuns van acordar dilluns una reforma fiscal per ingressar 542,6 milions extres en els pressupostos del 2020. L'acord en impostos apuja l'IRPF a les rendes altes i el redueix a les rendes més baixes, elimina beneficis fiscals a les successions i crea un nou impost verd. Amb l'acord en els ingressos, la negociacions passen ara per arribar a un pacte en la despesa, un àmbit on Torra i Aragonès confien en acabar seduint de nou els comuns.
Tot plegat mentre els republicans han aturat les negociacions amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez a l'espera que els socialistes es posicionin sobre la sentència del TJUE. Carmen Calvo, vicepresidenta espanyola en funcions, ha volgut tranquil·litzar el partit de Junqueras, però ara com ara sembla clar que la investidura haurà d'esperar fins l'any vinent. El paper que adopti l'advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol, en relació a la sentència de Luxemburg podria ajudar a acostar posicions entre totes dues formacions. Torra ha manifestat en privat la seva incomoditat per seguir governant amb ERC si finalment s'arriba a un pacte al Congrés.
La sentència del TSJC també podria tenir una derivada en la reunió entre el president i Pedro Sánchez. Després de mesos sense despenjar el telèfon, el president espanyol va trucar finalment Torra i van emplaçar-se a celebrar una reunió. Després del veredicte del jutge, aquesta trobada podria ser més complicada si Sánchez es mostrés reticent a reunir-se amb un president condemnat. Malgrat que el PSOE, en ple intent d'aconseguir el suport d'ERC, va tornar a definir fa uns dies la qüestió catalana com un "problema polític", la judicialització continua fent estralls i, amb el cas Torra, debilita la legislatura catalana.