La dreta desfermada compacta la majoria per investir Sánchez

Des d'"assassins" a "terroristes" a desitjos verbals de mort enmig de l'hemicicle, des de crits dempeus demanant expulsions a assenyalaments efusius i insults xiuxiuejats a escons pròxims per no ser captats pels micròfons. No només el fons, sinó també les formes d'una dreta impregnada per l'agenda de Vox i en plena pugna per convertir-se en el principal ariet del govern Sánchez-Iglesias, han sacsejat el Congrés dels Diputats. En temps ja de descompte, el desenllaç de la investidura es preveu taquicàrdic per a un PSOE que viu amb temor un ensurt de darrera hora. Però és precisament davant l'agressivitat exhibida sense filtres aquest diumenge pel triumvirat format per Pablo Casado, Santiago Abascal i Inés Arrimadas que es compacta la complexa aritmètica que necessita Sánchez per ser investit en segona volta.

"Deixem enrere la coalició de l'apocalipsi", ha demanat Sánchez amb la mirada fixada en la votació del dimarts 7 de gener, la definitiva, quan espera ser proclamat president amb tots els ets i uts per majoria simple amb els vots a favor del PSOE, Podem, PNB, BNG, Más País, Compromís Nueva Canarias i Teruel Existe i les abstencions -determinants- d'ERC i de Bildu. Ni socialistes ni cap altre grup vol ni sentir a parlar d'una maniobra de darrera hora que pugui frustrar la investidura. La consigna és que res ni ningú pot fallar. 

El fantasma del 'tamayazo'

Els deu partits han assajat en el primer round de la votació fallida una aritmètica complexa i calidoscòpica que, per efecte bumerang, s'ha anat compactant davant dels estirabots d'una dreta desfermada. Els socialistes confien que, tenint present que la suma és ajustada, res dins o fora del seu partit es torci. Veuen en la mà dura de la dreta una raó més perquè l'esquerra li barri el pas i perquè desaparegui qualsevol temptació entre els barons dubtosos. El fantasma del tamayazo recorre els passadissos del Congrés. Junts per Catalunya (JxCat) i la CUP mantenen el seu vot en contra. 
 
"Això no ho havia vist mai de la vida. Hem de fer un mur", explicava una diputada socialista que sortia desencaixada de la votació fallida d'aquest diumenge. "Fa olor de dictadura", deia un altre després de viure com la dreta ressuscitava ETA dins de l'hemicicle i acusava Bildu de ser-ne la reencarnació. Altres dirigents bregats en la tempesta parlamentària del Parlament de Catalunya ho definien com "tan habitual com inhumà", o bé optaven per un deix lacònic: "Ha estat hardcore, però sabem de què va". 

"Això no ho havia vist de la vida. Hem de fer un mur", explicava una diputada socialista en acabar la sessió

Duri quan duri la legislatura, se li pot fer llarga a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a qui PP, Vox i Cs ja van situar en el punt de mira per permetre totes les fórmules emprades pels independentistes per assumir les actes de diputats. Aquest diumenge  Batet s'ha trobat en la difícil tessitura de garantir que els grups es puguin expressar amb llibertat, mantenir el decòrum i no prendre cap decisió que donés encara més munició a la bancada de la dreta, des d'on s'ha arribat a adreçar un "more't" Mertxe Aizpurua, portaveu de Bildu. La dirigent abertzale s'ha referit a Espanya com a país "autoritari", ha denunciat la "repressió" a Euskadi, ha carregat contra la monarquia -crítica a la qual s'ha sumat la CUP- i ha reivindicat la figura d'Arnaldo Otegi. El nom del coordinador general de Bildu ha desencadenat la tempesta a l'hemicicle. 

Casado aixecava el dit acusador i etzibava: "Vosaltres ens matàveu a nosaltres". Batet no ha ordenat cap expulsió però ha comandat amb aplom la situació amb una contundent resposta: "Va haver-hi altres èpoques en aquest país on no es permetien les crítiques al govern ni a altres institucions de l'Estat. Per sort, aquestes èpoques han passat". Ho deia mentre el diputat popular i membre de la mesa Adolfo Suárez Illana donava físicament l'esquena a Aizpurua quan intervenia en el faristol i diputats de les bancades de la dreta entonaven un "fora, fora, fora" sacsejant el reglament de la cambra a la mà. Fins i tot en algun moment Cayetana Álvarez de Toledo ha fet gestos per frenar els seus mentre el rostre de la diputada del PP i expresidenta del Congrés Ana Pastor, de perfil moderat dins del seu partit, parlava per si sol.

Per a la dreta, era motiu de censura les crítiques al rei o posar en dubte la qualitat democràtica de l'Estat, però, en canvi, no dedicar una bateria d'improperis a Sánchez -l'han titllat d'"indigne", de "frau" o de "pocavergonya" i "mentider"- ni acusar d'"assassins" a Bildu o de "nazi" al president de la Generalitat, Quim Torra. 

Una "legislatura llarga" per frenar la dreta

Membres del govern en funcions admetien també a la sortida del Congrés que no esperaven una bel·ligerància d'aquest calibre per part de la dreta. Especialment del PP i de Ciutadans. Si una cosa tenen clara socialistes i Podem després de la crispada sessió amb tres partits de dretes atiant la bronca dins i fora de l'hemicicle -es dona per descomptada una bateria de mobilitzacions com la d'aquest dissabte a la plaça Colón- és que el govern "s'ha de posar ja en marxa".

El PSOE espera que, després d'aquesta sessió, es dissipin els dubtes entre els barons del partit que han carregat contra una aliança amb la participació dels independentistes. Amb aquest teló de fons, fonts del partit expliquen que la voluntat és que la legislatura "sigui llarga" i comenci a caminar des de la setmana que ve amb mesures que impactin positivament en la ciutadania, com ara la pujada de les pensions i dels salaris públics. Aquests són dos dels anuncis que els socialistes preveuen fer en el primer consell de ministres del govern de coalició el pròxim divendres. 

El PSOE espera que, després d'aquesta sessió convulsa, es dissipin els dubtes entre els barons del partit que han carregat contra una aliança amb els independentistes

La durada de la legislatura, però, està altament condicionada per com es desenvolupin les converses del PSOE amb l'independentisme. El propi Gabriel Rufián, conscient del paper clau d'ERC, va advertir aquest dissabte Sánchez que sense mesa de negociació "no hi haurà legislatura". Un avís que demostra fins a quin punt el nou govern s'haurà d'arromangar per mantenir els equilibris per no caure al buit. 

El nou consell de ministres pretén reunir-se divendres

Que la reunió del nou consell de ministres es doni per fixada demostra fins a quin punt el PSOE i Podem tenen coll avall que dimarts la votació anirà segons el previst. Els càlculs que fan és que dimarts que ve Sánchez serà investit i que aquell mateix dia s'expliqui públicament la composició del govern. "Si hem anat ràpid fent la investidura ara hem de ser coherents a l'hora de presentar el govern", argumenten. De fet, aquest mateix diumenge s'han conegut els noms de dos ministres més: el de Manuel Castells, que a proposta d'Ada Colau serà ministre d'Universitats, com ha avançat La Vanguardia, i el d'Alberto Garzón, líder d'Esquerra Unida, que assumirà Consum. Completen l'equip de Podem el propi Iglesias, que assumirà la vicepresidència social; Irene Montero, que serà ministra d'Igualtat; i la diputada gallega Yolanda Díaz a càrrec de la carpeta de Treball.

Dues cares s'han fet visibles en aquest debat d'investidura. La primera és que la dreta no pensa donar treva, malgrat que fonts del PSOE esperen que el PP i Ciutadans acabin fent un gir cap a la moderació. En el cas de Casado, els de Sánchez pretenen mantenir la "mà estesa" o, en el cas d'Arrimadas, esperen poder comptar amb els seus diputats quan superin el "desconcert" de la caiguda electoral i de la dimissió d'Albert Rivera. És precisament per aquesta actitud de les tres dretes que el PSOE no té pla B a la majoria amb la qual pretén revalidar el camí cap a la Moncloa. 

Els socialistes esperen un gir del PP i de Ciutadans durant la legislatura

L'altre rostre és el dels deu partits necessaris per fer prosperar la investidura, que s'han conjurat perquè l'acord no naufragui amb un Sánchez que ha ressuscitat l'Espanya plurinacional -sota l'epígraf de "diversa"- i s'ha embolicat en el programa del "sí que es pot". Clau és en aquest sentit l'abstenció d'ERC, ratificada malgrat la inhabilitació de Quim Torra per part de la Junta Electoral. Els republicans i el PSOE han encaixat les mans amb el propòsit de "recomençar" i traslladar el conflicte des dels tribunals cap a una mesa de negociació política.

Amb una dreta que ha demonitzat l'aliança per considerar-la "indigna" i que manté atacs furibunds a la via del diàleg amb els independentistes, Sánchez ha oficialitzat el divorci amb qui en els darrers mesos ha estat demanant l'abstenció per facilitar la investidura.