15
de gener
de
2020, 13:40
Actualitzat:
13:44h
El debat electoral és un fet dins del Govern, i s'ha accentuat després de la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) i que ha obert un debat jurídic amb múltiples actors implicats, entre els quals el Tribunal Suprem i el Parlament. La possibilitat que el Suprem converteixi en ferma la condemna per desobediència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pot comportar la convocatòria immediata d'eleccions, un escenari que ja ha admès Torra aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i que ha reiterat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsa posterior al consell executiu.
Què ha de passar perquè hi hagi eleccions aquest mateix any? Que el Parlament "accepti" el veredicte del Suprem. "La sentència, en cas de ratificar el que diu el TSJC, donaria una instrucció directa al Parlament perquè executi la inhablitació", ha apuntat Budó, que també ha deixat oberta la porta al fet que l'alt tribunal estimi el recurs del president. "Si hi ha instrucció a la cambra, s'hauria de posicionar i després la llei recull deu dies per proposar un nou candidat, dos mesos per celebrar una investidura i, si no és així, convocatòria d'eleccions", ha ressaltat la consellera.
"Si es produeix la sentència ferma, el Parlament s'ha de pronunciar i, en funció de la resposta, hi pot haver eleccions", ha remarcat Budó. Existeixen veus que han aconsellat a Torra convocar ja els comicis, per bé que de moment el Govern està centrat en la presentació del recurs al Suprem. La setmana passada, la consellera va assegurar que els nous comicis "immediats" no estaven damunt la taula, i avui ha destacat que el president les pot convocar "en qualsevol moment" fruit de les seves competències.
Informe jurídic
El gabinet jurídic de la Generalitat va enviar aquest dilluns un informe a Torra, fet públic aquest dimecres després de la reunió del Govern, en el qual s'hi conclou que la inhabilitació ordenada per la JEC no pot comportar el cessament del president i que podria continuar-ho sent encara que perdi l'acta de diputat. "Si bé la condició de membre del Parlament és un requisit necessari per a l’elecció del càrrec de president de la Generalitat, i la lògica institucional intrínseca al sistema parlamentari del Govern vincula normalment el càrrec de president de la Generalitat al de membre del Parlament, aquesta vinculació queda excepcionada en determinades situacions", manté el text.
Budó, ha estat l'encarregada de fer públiques les directrius bàsiques de l'informe, signat per Frances Esteve, director del gabinet jurídic. "El cessament en el càrrec del president de ha d’estar necessàriament previst en una llei; i en l’actualitat, cap llei preveu el cessament en execució d’una pena d’inhabilitació en virtut d’una sentència condemnatòria que no ha esdevingut ferma. Cap òrgan administratiu o judicial pot fixar noves causes de cessament per al president de la Generalitat que no estiguin previstes en una llei", remarca el document, de deu pàgines.
Delegacions en marxa
La nova etapa de diàleg encetada arran de l'acord entre ERC i el PSOE, que inclou el compromís de Pedro Sánchez de superar la "judicialització" del cas català, és aplicable a múltiples decisions polítiques. I el Govern de la Generalitat està disposat a treure-hi rendiment. El consell executiu reunit aquest dimecres ha tornat a aprovar el decret de creació de les tres delegacions catalanes -Mèxic, l'Argentina i Tunísia- que estaven suspeses cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran del recurs que va interposar el Ministeri d'Exteriors en el mandat de Josep Borrell.
El decret validat per l'executiu català actualitza les funcions de les tres delegacions, amb novetats en els països que tenen adscrits a la seva zona d'influència. La iniciativa de la conselleria d'Exteriors pilotada per Alfred Bosch permetrà que les oficines de la Generalitat tornin a funcionar després del veto imposat pel Ministeri d'Exteriors, ara en mans d'Arancha González Laya. Amb l'acord d'aquest dimecres, el Govern pretén recuperar la seva presència institucional a l'Amèrica Llatina i la zona del Magreb.
El contenciós obert al TSJC ve de lluny. En el mandat de Borrell, el govern espanyol va intentar frenar la reobertura de delegacions de la Generalitat a l'exterior, tancades per l'aplicació de l'article 155. En una mesura semblant a la d'aquest dimecres, el Govern ja va aprovar el setembre passat sis decrets per restablir el funcionament d'altres sis oficines a l'estranger: Alemanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i els EUA.
Què ha de passar perquè hi hagi eleccions aquest mateix any? Que el Parlament "accepti" el veredicte del Suprem. "La sentència, en cas de ratificar el que diu el TSJC, donaria una instrucció directa al Parlament perquè executi la inhablitació", ha apuntat Budó, que també ha deixat oberta la porta al fet que l'alt tribunal estimi el recurs del president. "Si hi ha instrucció a la cambra, s'hauria de posicionar i després la llei recull deu dies per proposar un nou candidat, dos mesos per celebrar una investidura i, si no és així, convocatòria d'eleccions", ha ressaltat la consellera.
"Si es produeix la sentència ferma, el Parlament s'ha de pronunciar i, en funció de la resposta, hi pot haver eleccions", ha remarcat Budó. Existeixen veus que han aconsellat a Torra convocar ja els comicis, per bé que de moment el Govern està centrat en la presentació del recurs al Suprem. La setmana passada, la consellera va assegurar que els nous comicis "immediats" no estaven damunt la taula, i avui ha destacat que el president les pot convocar "en qualsevol moment" fruit de les seves competències.
Informe jurídic
El gabinet jurídic de la Generalitat va enviar aquest dilluns un informe a Torra, fet públic aquest dimecres després de la reunió del Govern, en el qual s'hi conclou que la inhabilitació ordenada per la JEC no pot comportar el cessament del president i que podria continuar-ho sent encara que perdi l'acta de diputat. "Si bé la condició de membre del Parlament és un requisit necessari per a l’elecció del càrrec de president de la Generalitat, i la lògica institucional intrínseca al sistema parlamentari del Govern vincula normalment el càrrec de president de la Generalitat al de membre del Parlament, aquesta vinculació queda excepcionada en determinades situacions", manté el text.
▶ #Portaveu@meritxellbudo: “L’informe jurídic en relació a l’afectació del l’acord de la JEC, al marge de l’eficàcia que pugui tenir en quan a la condiciómemebre de @parlamentcat, conclou que no pot comportar el cessament en el càrrec de President de la Generalitat” pic.twitter.com/zzlr0PIJJY
— Govern. Generalitat (@govern) January 15, 2020
Budó, ha estat l'encarregada de fer públiques les directrius bàsiques de l'informe, signat per Frances Esteve, director del gabinet jurídic. "El cessament en el càrrec del president de ha d’estar necessàriament previst en una llei; i en l’actualitat, cap llei preveu el cessament en execució d’una pena d’inhabilitació en virtut d’una sentència condemnatòria que no ha esdevingut ferma. Cap òrgan administratiu o judicial pot fixar noves causes de cessament per al president de la Generalitat que no estiguin previstes en una llei", remarca el document, de deu pàgines.
Delegacions en marxa
La nova etapa de diàleg encetada arran de l'acord entre ERC i el PSOE, que inclou el compromís de Pedro Sánchez de superar la "judicialització" del cas català, és aplicable a múltiples decisions polítiques. I el Govern de la Generalitat està disposat a treure-hi rendiment. El consell executiu reunit aquest dimecres ha tornat a aprovar el decret de creació de les tres delegacions catalanes -Mèxic, l'Argentina i Tunísia- que estaven suspeses cautelarment pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran del recurs que va interposar el Ministeri d'Exteriors en el mandat de Josep Borrell.
El decret validat per l'executiu català actualitza les funcions de les tres delegacions, amb novetats en els països que tenen adscrits a la seva zona d'influència. La iniciativa de la conselleria d'Exteriors pilotada per Alfred Bosch permetrà que les oficines de la Generalitat tornin a funcionar després del veto imposat pel Ministeri d'Exteriors, ara en mans d'Arancha González Laya. Amb l'acord d'aquest dimecres, el Govern pretén recuperar la seva presència institucional a l'Amèrica Llatina i la zona del Magreb.
El contenciós obert al TSJC ve de lluny. En el mandat de Borrell, el govern espanyol va intentar frenar la reobertura de delegacions de la Generalitat a l'exterior, tancades per l'aplicació de l'article 155. En una mesura semblant a la d'aquest dimecres, el Govern ja va aprovar el setembre passat sis decrets per restablir el funcionament d'altres sis oficines a l'estranger: Alemanya, Suïssa, el Regne Unit, França, Itàlia i els EUA.