En els darrers anys s’ha convertit en una de les figures més conegudes de Ponent. Ell diu entre broma que només el supera el Marraco. Al Postureig Lleida li agrada definir-se com un individu que porta màscara i que pretén millorar el seu entorn participant en iniciatives solidàries. Sense deixar de banda l’humor, una de les seves grans lluites és també la de posar en valor les terres de Lleida. Insisteix en dir que ell no és un personatge perquè és de carn i ossos, i li agrada que el bategin com un "humorista solidari". 

- Quina valoració fa del 2019 a nivell d’ajudes solidaries a entitats lleidatanes?

- Estava preocupat aquest any, perquè el país i la demarcació han tingut problemes i han patit catàstrofes com incendis i aiguats. No creia que es poguessin igualar els 50.000 euros recaptats el 2018. No obstant, en el tram final de l’any hi ha hagut una empenta i he aconseguit superar en 4.000 euros la xifra de la temporada passada. Ha estat un any excel·lent.

- Té comptabilitzada l’evolució dels diners que ha generat amb les seves campanyes?

- Del 2017 al 2018 vaig duplicar les xifres i l’any passat es va arribar als 54.000 euros. No m’ho esperava. La botiga on-line hi ha ajudat i també algunes donacions que s’han fet directament, sense cap campanya pel mig. Les noves iniciatives creades ens els darrers mesos estan dedicades als refugiats, als “Postu Fans”, que és una campanya en la qual els diners els destino on jo vull, i la de l’”I Love Lleidatanament”, que reivindica l’estima pel nostre territori. També es poden comprar samarretes, que tenen el mateix disseny que les xapes.

- Com comença la seva vessant solidària?

- Vaig començar fent una xapa per la lluita contra el càncer de mama. A partir d’aquí he anat ampliant la participació en iniciatives solidàries i també s’han posat en contacte amb mi diverses entitats.

- Vostè ha estat pregoner de les Festes de Maig de Lleida, una decisió de la Paeria que va crear polèmica.

- Eren quatre gats que feien molt soroll.

- Com ho va viure?

- Es van avançar als esdeveniments, perquè van criticar l’elecció de l’ajuntament abans d’escoltar el pregó. La gent va quedar molt contenta. Això dels prejudicis és perillós.

- N’hi ha contra vostè?

- Sí. No m’estranya que hi hagi gent que tingui cautela en relació a mi perquè sóc una figura que va amb barret i màscara, però els comunicadors que em van atacar saben perfectament qui sóc i el que faig. Preferien que el pregó el fes algú altre, potser un literat o un músic, però crec que un pregó també el pot fer algú que faci coses per la ciutat, com és el meu cas.

- Postureig Lleida va sorgir el 2013. Ara ja té suficient perspectiva per valorar com ha evolucionat la seva figura.

- Al principi va nàixer com un perfil d’humor purament, i amb el temps s’ha anat omplint de contingut solidari i reivindicatiu de les terres de Lleida. Postureig Lleida s’ha fet més reflexiu i s’ha acabat convertint en un símbol del territori. L’autoestima de la gent de Ponent ha crescut en aquests darrers anys, i crec que en part és gràcies a la meva labor.

Postureig Lleida s’ha fet més reflexiu i s’ha acabat convertint en un símbol del territori. L’autoestima de la gent de Ponent ha crescut en aquests darrers anys, i crec que en part és gràcies a la meva labor

- Ha fet llibres.

- Sóc de l’Oest i Sóc més de l’Oest. Hi acabarà havent una trilogia, però de moment s’han de vendre més aquests dos llibres.

- Com veu la seva figura en els propers anys?

- Gestionar els comptes i anar als actes solidaris és molta feina i jo no m’hi guanyo res. La meva intenció és consolidar la figura i que la gent ho vegi com un referent de col·laboració i solidaritat. No em plantejo deixar-ho però sí gestionar millor les hores i potser no frenar una mica en la qüestió de les publicacions, que son moltes cada setmana. No hi veig un final.

- Què creu que valora més la gent, l’humor o la solidaritat?

- Són coses que van juntes. L’humor és la via d’entrada i la solidaritat és el que fa que la gent no et deixi. L’altre punt bàsic del perfil de Postureig és el vincle amb Lleida. La gent s’identifica molt amb mi perquè ho veuen com una cosa pròpia que fa referència a qüestions que coneixen. Al principi el Postureig abraçava tot Catalunya, però em van copiar el compte i vaig decidir centrar-me en Ponent.

- Lleida ha canviat políticament en els darrers mesos. N’està satisfet?

- S’ha notat un canvi en el tracte personal. Abans les institucions les veia llunyanes, com si els polítics d’aquesta ciutat estiguessin en torres d’ivori, però ara això ha canviat. Els regidors són més propers, van als meus actes i fins i tot l’alcalde Pueyo va celebrar la victòria electoral amb una xapa de Postureig Lleida. Tinc la sensació que ara s’aprecia més la meva tasca, i no sé si això ajuda a recaptar més diners, però sentir el suport polític és positiu.

Políticament s’ha notat un canvi en el tracte personal a Lleida. Abans les institucions les veia llunyanes, com si els polítics d’aquesta ciutat estiguessin en torres d’ivori, però ara això ha canviat

- Li preocupa la visibilitat o aquesta ja és una pantalla passada?

- Els meus comptes són els que tenen més visibilitat a Lleida. Hi ha publicacions meves que tenen un impacte de 400.000 persones, però és cert que hi ha persones a les que no hi accedeixo i sempre va bé tenir presència als mitjans i que es difongui la feina solidària.