27
de gener
de
2020, 19:57
Actualitzat:
28
de gener,
10:09h
Una imatge ha sintetitzat la jornada al Parlament. Instants després que el president de la Generalitat, Quim Torra, abandonés el faristol -acabava de recriminar al president de la cambra, Roger Torrent, que hagués obert la porta a "desballestar les institucions" per no permetre-li votar després de ser inhabilitat com a diputat-, Torra ha rebut l'aplaudiment dels diputats de Junts per Catalunya (JxCat).
S'hi han sumat els consellers de la seva formació que integren el Govern, drets a l'hemicicle. La resta de consellers, els d'ERC, ni s'han aixecat ni han aplaudit. El trencament del Govern, en una imatge estàtica, de pocs segons de durada.
L'executiu s'ha esmicolat aquest dilluns al Parlament al mateix ritme vertiginós que es succeïen les reunions, totes infructuoses, per salvar-lo en el darrer minut. Sumava un reguitzell de desavinences des del seu naixement, i avui ha viscut la més visible i de conseqüències més profundes. Fins al punt que ja no es veu més sortida que l'avançament electoral, amb eleccions immediates o ajornades tan sols uns mesos. La paraula més utilitzada avui pels diputats és que la coalició estava "trencada" en termes polítics.
La legislatura va arrencar amb el divorci de la investidura fallida de Carles Puigdemont -primera fricció amb Torrent com a protagonista- el 30 de gener del 2018 i suma un extens memorial de xocs entre els dos socis en tan sols dos anys. Va haver-hi desavinences per la incorporació dels presos a les conselleries, i tampoc es va produir entesa en la substitució dels diputats suspesos.
La resposta conjunta tampoc va arribar amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O més enllà del terreny declaratiu, la distància es va eixamplar amb la investidura de Pedro Sánchez i la mesa de negociació i, amb aquesta trajectòria, no ha estat possible un mínim consens en la resposta a la inhabilitació de Torra com a diputat.
El xoc d'estratègies i les males relacions polítiques entre JxCat i ERC fan evident l'erosió de la convivència, que es dona per descomptat que serà incòmoda fins que es liquidi formalment la legislatura. "Fa temps que hi ha dos governs", sintetitza un dirigent governamental per aterrar la realitat. D'altres, també coneixedors de la situació, consideren que s'ha arribat a un moment "irreversible", que els aboca a una precipitació electoral que podria arribar abans de la inhabilitació ferma de Torra per part del Tribunal Suprem.
El dia abans que el Parlament aculli els presos polítics a la cambra -per primer cop des del seu empresonament-, Torra ha portat la legislatura al límit, amb el suport del seu entorn més proper, i sense cap pronunciament públic ni de Puigdemont ni dels dirigents de JxCat reclosos a Lledoners.
El president de la Generalitat ha acusat Torrent d'haver-lo apartat com a diputat mentre el president del Parlament insistia que el suport a Torra no podia comprometre les votacions de la cambra. Fonts d'ERC han exposat després del ple -ajornat a mitja tarda- que la via empresa pel president català no disposa de l'aval de Waterloo ni de Lledoners. Alhora, JxCat és conscient que els republicans no mouran fitxa per abandonar el Govern, perquè la seva prioritat és aprovar els pressupostos pactats amb els comuns.
Sense prémer el botó electoral, de moment
Defensar la figura del president al mateix temps que es preserva la institució del Parlament. Ha estat el leitmotiv de l'argumentari desplegat de portes enfora per ERC, que combina la denúncia a la situació "injusta" que suposa que Torra perdi la condició de diputat al mateix temps que sosté que no es pot posar en risc les votacions del Parlament exposant-les a ser impugnades.
Especialment, la dels pressupostos de la Generalitat, que el Govern té situat a l'agenda dimecres. "O acabar la legislatura amb una desobediència simbòlica o plantar cara a l'Estat blindant el Parlament". Així ha resumit el president parlamentari republicà, Sergi Sabrià, la dicotomia que afronta el Govern. Els "relats màgics", ha insistit, no apropen l'objectiu de la independència.
De portes endins, la percepció dels republicans és que JxCat s'ha enredat a l'hora de portar la legislatura al límit sense tenir consensuada internament la convocatòria immediata d'eleccions. Assenyalen com a significatiu que Torra hagi entonat un discurs a l'hemicicle que "ho trenca tot" sense prémer ni el botó electoral ni haver desobeït participant de la votació dels pressupostos del Parlament -una proposta finalment tombada- després d'haver reclamat que es mantinguessin intactes els seus drets com a diputat.
El desacord, uns i altres, el portaven de casa. El cap de setmana ha estat infructuós i les reunions per intentar salvar la situació in extremis no han servit més que per enverinar més la relació entre JxCat i ERC. Durant el cap de setmana no va haver-hi cap comunicació entre Torrent i el vicepresident del Parlament, Josep Costa -la seva relació és pèssima-, per bé que sí que es van produir altres contactes discrets.
El paper protagonista d'Artadi
La reunió d'aquest dilluns entre JxCat, ERC i la CUP ha viscut escenes de tensió -amb Costa enfrontat a Sergi Sabrià- i s'ha resolt sense cap pacte viable, com després s'ha fet evident al ple. L'oposició hi ha sucat pa. El PSC ha demanat convocar eleccions, els comuns s'hi han sumat -amb la premissa d'aprovar abans els pressupostos- i Cs ha tornar a fer de l'hemicicle un espai de bronca acusant el president de "delinqüent".
Fonts dels republicans asseguren que els de Torra estaven enrocats ja abans de començar. "A tot ens han dit que no", asseguren veus que apunten que han arribat a proposar que Torra votés si així ho volia, encara que finalment no fos comptabilitzat per la mesa del Parlament. Aquesta opció, la de seguir com a diputat sense vot, és la fórmula avançada per NacióDigital que s'ha debatut fins al darrer moment. Torrent ha ofert també a Torra que no fes córrer la llista perquè la cambra estudiés opcions per revertir la situació.
A ERC exposen que l'estratègia de portar al límit el xoc per l'escó de Torra correspon a Artadi -"ha vingut avui pensant en eleccions", diuen els republicans- i al nucli més reduït del president mentre que a JxCat han transmès que Torrent tenia decidit des del primer moment atendre la decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro. A la reunió de la mesa ni tan sols s'ha votat la proposta de JxCat per esquivar la resolució del secretari general, que tampoc s'ha pogut discutir a l'hemicicle.
Ha estat davant del bloqueig de la situació, expliquen fonts republicanes, quan des de JxCat han començat a posar sobre la taula el fantasma de les eleccions. El desgast electoral entre uns i altres ha estat precisament la denúncia verbalitzada per la CUP, que demanava protegir Torra fins a les últimes conseqüències. Albert Batet, en nom de JxCat, ha estat encara més vehement, exigint el que demanava també la CUP: "Defensar les institucions dels catalans és defensar l'acta de diputat del president Torra. Si no ho fem, qui ens garanteix que després no es vulgui fer caure el Govern?", ha afirmat al ple.
A ERC estan ara disposats a esperar com pensa resoldre Torra la situació. Sortir del Govern no és una opció que estigui sobre de la taula. Les fonts republicanes insisteixen que cal un "acord global" de l'independentisme per, almenys, pilotar el desacord fins a la cita electoral. "Partits madurs pactarien poder aprovar els pressupostos abans d'anar a eleccions", sostenen. Hi ha, però, qui ho veu ja impossible perquè això requeriria que el Govern resistís amb respiració assistida uns mesos. "Això fa molt mala pinta", resolia una dirigent de JxCat abans d'abandonar el Parlament. Palau, i Waterloo, s'hauran de pronunciar. És a Torra a qui correspon la decisió última d'activar el calendari electoral.
S'hi han sumat els consellers de la seva formació que integren el Govern, drets a l'hemicicle. La resta de consellers, els d'ERC, ni s'han aixecat ni han aplaudit. El trencament del Govern, en una imatge estàtica, de pocs segons de durada.
L'executiu s'ha esmicolat aquest dilluns al Parlament al mateix ritme vertiginós que es succeïen les reunions, totes infructuoses, per salvar-lo en el darrer minut. Sumava un reguitzell de desavinences des del seu naixement, i avui ha viscut la més visible i de conseqüències més profundes. Fins al punt que ja no es veu més sortida que l'avançament electoral, amb eleccions immediates o ajornades tan sols uns mesos. La paraula més utilitzada avui pels diputats és que la coalició estava "trencada" en termes polítics.
Sóc diputat i president de Catalunya. Per això demano al #Parlament que reverteixi de manera immediata aquesta il·legalitat. Si no és així es posarà en risc la continuïtat de les institucions pic.twitter.com/byuvnq2cKV
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) January 27, 2020
La legislatura va arrencar amb el divorci de la investidura fallida de Carles Puigdemont -primera fricció amb Torrent com a protagonista- el 30 de gener del 2018 i suma un extens memorial de xocs entre els dos socis en tan sols dos anys. Va haver-hi desavinences per la incorporació dels presos a les conselleries, i tampoc es va produir entesa en la substitució dels diputats suspesos.
La resposta conjunta tampoc va arribar amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O més enllà del terreny declaratiu, la distància es va eixamplar amb la investidura de Pedro Sánchez i la mesa de negociació i, amb aquesta trajectòria, no ha estat possible un mínim consens en la resposta a la inhabilitació de Torra com a diputat.
El xoc d'estratègies i les males relacions polítiques entre JxCat i ERC fan evident l'erosió de la convivència, que es dona per descomptat que serà incòmoda fins que es liquidi formalment la legislatura. "Fa temps que hi ha dos governs", sintetitza un dirigent governamental per aterrar la realitat. D'altres, també coneixedors de la situació, consideren que s'ha arribat a un moment "irreversible", que els aboca a una precipitació electoral que podria arribar abans de la inhabilitació ferma de Torra per part del Tribunal Suprem.
El dia abans que el Parlament aculli els presos polítics a la cambra -per primer cop des del seu empresonament-, Torra ha portat la legislatura al límit, amb el suport del seu entorn més proper, i sense cap pronunciament públic ni de Puigdemont ni dels dirigents de JxCat reclosos a Lledoners.
El president de la Generalitat ha acusat Torrent d'haver-lo apartat com a diputat mentre el president del Parlament insistia que el suport a Torra no podia comprometre les votacions de la cambra. Fonts d'ERC han exposat després del ple -ajornat a mitja tarda- que la via empresa pel president català no disposa de l'aval de Waterloo ni de Lledoners. Alhora, JxCat és conscient que els republicans no mouran fitxa per abandonar el Govern, perquè la seva prioritat és aprovar els pressupostos pactats amb els comuns.
Sense prémer el botó electoral, de moment
Defensar la figura del president al mateix temps que es preserva la institució del Parlament. Ha estat el leitmotiv de l'argumentari desplegat de portes enfora per ERC, que combina la denúncia a la situació "injusta" que suposa que Torra perdi la condició de diputat al mateix temps que sosté que no es pot posar en risc les votacions del Parlament exposant-les a ser impugnades.
Especialment, la dels pressupostos de la Generalitat, que el Govern té situat a l'agenda dimecres. "O acabar la legislatura amb una desobediència simbòlica o plantar cara a l'Estat blindant el Parlament". Així ha resumit el president parlamentari republicà, Sergi Sabrià, la dicotomia que afronta el Govern. Els "relats màgics", ha insistit, no apropen l'objectiu de la independència.
De portes endins, la percepció dels republicans és que JxCat s'ha enredat a l'hora de portar la legislatura al límit sense tenir consensuada internament la convocatòria immediata d'eleccions. Assenyalen com a significatiu que Torra hagi entonat un discurs a l'hemicicle que "ho trenca tot" sense prémer ni el botó electoral ni haver desobeït participant de la votació dels pressupostos del Parlament -una proposta finalment tombada- després d'haver reclamat que es mantinguessin intactes els seus drets com a diputat.
El desacord, uns i altres, el portaven de casa. El cap de setmana ha estat infructuós i les reunions per intentar salvar la situació in extremis no han servit més que per enverinar més la relació entre JxCat i ERC. Durant el cap de setmana no va haver-hi cap comunicació entre Torrent i el vicepresident del Parlament, Josep Costa -la seva relació és pèssima-, per bé que sí que es van produir altres contactes discrets.
El paper protagonista d'Artadi
La reunió d'aquest dilluns entre JxCat, ERC i la CUP ha viscut escenes de tensió -amb Costa enfrontat a Sergi Sabrià- i s'ha resolt sense cap pacte viable, com després s'ha fet evident al ple. L'oposició hi ha sucat pa. El PSC ha demanat convocar eleccions, els comuns s'hi han sumat -amb la premissa d'aprovar abans els pressupostos- i Cs ha tornar a fer de l'hemicicle un espai de bronca acusant el president de "delinqüent".
Fonts dels republicans asseguren que els de Torra estaven enrocats ja abans de començar. "A tot ens han dit que no", asseguren veus que apunten que han arribat a proposar que Torra votés si així ho volia, encara que finalment no fos comptabilitzat per la mesa del Parlament. Aquesta opció, la de seguir com a diputat sense vot, és la fórmula avançada per NacióDigital que s'ha debatut fins al darrer moment. Torrent ha ofert també a Torra que no fes córrer la llista perquè la cambra estudiés opcions per revertir la situació.
A ERC exposen que l'estratègia de portar al límit el xoc per l'escó de Torra correspon a Artadi -"ha vingut avui pensant en eleccions", diuen els republicans- i al nucli més reduït del president mentre que a JxCat han transmès que Torrent tenia decidit des del primer moment atendre la decisió del secretari general del Parlament, Xavier Muro. A la reunió de la mesa ni tan sols s'ha votat la proposta de JxCat per esquivar la resolució del secretari general, que tampoc s'ha pogut discutir a l'hemicicle.
"Partits madurs pactarien poder aprovar els pressupostos abans d'anar a eleccions", expliquen des d'ERC
Ha estat davant del bloqueig de la situació, expliquen fonts republicanes, quan des de JxCat han començat a posar sobre la taula el fantasma de les eleccions. El desgast electoral entre uns i altres ha estat precisament la denúncia verbalitzada per la CUP, que demanava protegir Torra fins a les últimes conseqüències. Albert Batet, en nom de JxCat, ha estat encara més vehement, exigint el que demanava també la CUP: "Defensar les institucions dels catalans és defensar l'acta de diputat del president Torra. Si no ho fem, qui ens garanteix que després no es vulgui fer caure el Govern?", ha afirmat al ple.
A ERC estan ara disposats a esperar com pensa resoldre Torra la situació. Sortir del Govern no és una opció que estigui sobre de la taula. Les fonts republicanes insisteixen que cal un "acord global" de l'independentisme per, almenys, pilotar el desacord fins a la cita electoral. "Partits madurs pactarien poder aprovar els pressupostos abans d'anar a eleccions", sostenen. Hi ha, però, qui ho veu ja impossible perquè això requeriria que el Govern resistís amb respiració assistida uns mesos. "Això fa molt mala pinta", resolia una dirigent de JxCat abans d'abandonar el Parlament. Palau, i Waterloo, s'hauran de pronunciar. És a Torra a qui correspon la decisió última d'activar el calendari electoral.