05
de febrer
de
2020, 11:00
Actualitzat:
12:57h
El líder de Més País i exdirigent de Podem, Íñigo Errejón, no tira la tovallola després de no aconseguir representació per Catalunya. De fet, segons ha pogut saber NacióDigital, ja fa setmanes que estan treballant a nivell territorial per registrar-se com a partit i celebrar un congrés fundacional a la primavera, just després del que celebrarà Más Madrid. L'objectiu és esdevenir un referent en l'"esquerra verda". Un dels debats que comença a bullir entre els impulsors és sobre la conveniència o no de presentar-se a les pròximes eleccions catalanes.
Encapçalats pel politòleg Juan Antonio Geraldes, veí de Sant Boi de Llobregat que abans va militar a Comunistes, partit liderat per Joan Josep Nuet, Més País no va aconseguir obtenir cap diputat per Catalunya a les eleccions del 10 de novembre. En concret, van aplegar 41.703 vots (l'1,08%) mentre que a nivell estatal va aconseguir tres representants. Després de no aconseguir els seus objectius, fonts impulsores del projecte a Catalunya expliquen que estan fent un anàlisi per detectar els errors i corregir-los i manifesten la seva voluntat d'arromangar-se per consolidar la marca a Catalunya. L'objectiu és constituir el partit a nivell català i federar-lo amb l'estatal.
"Hem de ser l'esquerra verda"
"Està clar que la nostra hipòtesi a Catalunya va ser errònia", argumenten. Reconeixen, de fet, un discurs erràtic durant la campanya i de vegades massa identificat amb l'unionisme. La majoria dels actius abracen tesis federalistes, tot i que també hi ha qui es defineix com a sobiranista. A més de Geraldes com a cap de llista, el número tres de la candidatura va ser Raimundo Viejo, exregidor de Barcelona i exdiputat d'En Comú Podem.
La reflexió que a nivell intern s'està fent és que cal una esquerra que lideri un ecologisme que entenen que a hores d'ara no abandera cap formació política. "Hem de ser l'esquerra verda", afirmen. La lectura que fan és que aquest flanc s'ha deixat vacant, també pels comuns, en un moment en què el canvi climàtic ha de ser una prioritat en l'agenda política, motiu pel qual consideren que cal explorar si hi ha espai electoral. De moment, han començat a treballar-hi a nivell territorial.
La majoria de persones implicades a la branca catalana de Més País, asseguren les fonts consultades, o mai han participat en una formació política o provenen de l'òrbita dels comuns i Podem. De moment, detallen, tenen un centenar d'implicats a diferents nivells, tot i que el grup que està movent la conformació del partit en coordinació amb la direcció d'Errejón és molt més reduït. Coincidint amb el conclave fundacional, expliquen que una de les decisions que haurà de prendre el partit és si intenta concórrer o no a les eleccions anunciades pel president Quim Torra i, en cas de fer-ho, en quin format.
El dilema de les pròximes eleccions
"Hi partidaris de no presentar-se, d'altres que volen presentar-se en solitari i un altre grup que apostaria per intentar-ho de la mà dels comuns", expliquen les fonts consultades. Aquesta darrera opció seria altament difícil tenint present que els comuns van entomar amb incomoditat que Errejón apostés per competir amb ells a Catalunya a les passades eleccions. De fet, el van acusar de fer una aposta "sense bases ni arrelament" que només serviria per dividir els votants de l'espai. Finalment, però, En Comú Podem va mantenir els set diputats i, per tant, no van patir desgast a les urnes malgrat sí que se'n va ressentir Podem a nivell estatal.
En tot cas, si una conclusió treuen de l'experiència del 10-N, asseguren, és que la precipitació a l'hora de configurar la llista no va jugar a favor. Geraldes, desconegut pel gran públic, va ser escollit com a cap de llista just quan s'esgotava el termini per presentar les llistes -Errejón va topar amb dificultats per trobar candidat- motiu pel qual, argumenten, no volen tornar a actuar amb improvisació.
Encapçalats pel politòleg Juan Antonio Geraldes, veí de Sant Boi de Llobregat que abans va militar a Comunistes, partit liderat per Joan Josep Nuet, Més País no va aconseguir obtenir cap diputat per Catalunya a les eleccions del 10 de novembre. En concret, van aplegar 41.703 vots (l'1,08%) mentre que a nivell estatal va aconseguir tres representants. Després de no aconseguir els seus objectius, fonts impulsores del projecte a Catalunya expliquen que estan fent un anàlisi per detectar els errors i corregir-los i manifesten la seva voluntat d'arromangar-se per consolidar la marca a Catalunya. L'objectiu és constituir el partit a nivell català i federar-lo amb l'estatal.
"Hem de ser l'esquerra verda"
"Està clar que la nostra hipòtesi a Catalunya va ser errònia", argumenten. Reconeixen, de fet, un discurs erràtic durant la campanya i de vegades massa identificat amb l'unionisme. La majoria dels actius abracen tesis federalistes, tot i que també hi ha qui es defineix com a sobiranista. A més de Geraldes com a cap de llista, el número tres de la candidatura va ser Raimundo Viejo, exregidor de Barcelona i exdiputat d'En Comú Podem.
La reflexió que a nivell intern s'està fent és que cal una esquerra que lideri un ecologisme que entenen que a hores d'ara no abandera cap formació política. "Hem de ser l'esquerra verda", afirmen. La lectura que fan és que aquest flanc s'ha deixat vacant, també pels comuns, en un moment en què el canvi climàtic ha de ser una prioritat en l'agenda política, motiu pel qual consideren que cal explorar si hi ha espai electoral. De moment, han començat a treballar-hi a nivell territorial.
Iniciamos nuestro camino en #santacoloma de #gramenet representando a @MasPais_Es en el territorio, nuestro objetivo es defender políticas progresistas , verdes , feministas y ecológicas y dar a conocer el programa de Más País para la mejora de la sociedad. pic.twitter.com/mxvM6CbYRb
— Més Gramenet (@GramenetMes) February 1, 2020
La majoria de persones implicades a la branca catalana de Més País, asseguren les fonts consultades, o mai han participat en una formació política o provenen de l'òrbita dels comuns i Podem. De moment, detallen, tenen un centenar d'implicats a diferents nivells, tot i que el grup que està movent la conformació del partit en coordinació amb la direcció d'Errejón és molt més reduït. Coincidint amb el conclave fundacional, expliquen que una de les decisions que haurà de prendre el partit és si intenta concórrer o no a les eleccions anunciades pel president Quim Torra i, en cas de fer-ho, en quin format.
El dilema de les pròximes eleccions
"Hi partidaris de no presentar-se, d'altres que volen presentar-se en solitari i un altre grup que apostaria per intentar-ho de la mà dels comuns", expliquen les fonts consultades. Aquesta darrera opció seria altament difícil tenint present que els comuns van entomar amb incomoditat que Errejón apostés per competir amb ells a Catalunya a les passades eleccions. De fet, el van acusar de fer una aposta "sense bases ni arrelament" que només serviria per dividir els votants de l'espai. Finalment, però, En Comú Podem va mantenir els set diputats i, per tant, no van patir desgast a les urnes malgrat sí que se'n va ressentir Podem a nivell estatal.
En tot cas, si una conclusió treuen de l'experiència del 10-N, asseguren, és que la precipitació a l'hora de configurar la llista no va jugar a favor. Geraldes, desconegut pel gran públic, va ser escollit com a cap de llista just quan s'esgotava el termini per presentar les llistes -Errejón va topar amb dificultats per trobar candidat- motiu pel qual, argumenten, no volen tornar a actuar amb improvisació.