Pere Aragonès: «Hem assumit en solitari el cost polític d'obligar l'Estat a negociar»

Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) rep NacióDigital al final d'una setmana d'alta intensitat política: va arrencar amb la llei de contractes de serveis -rebatejada amb el seu nom- tombada al Parlament i s'ha tancat amb la reunió dels presidents Pedro Sánchez i Quim Torra, en la qual s'ha acordat posar en marxa aquest mes de febrer la mesa de negociació.

Aquest diàleg entre governs i els pressupostos de la Generalitat transitaran en un clima preelectoral per les eleccions en diferit anunciades per Torra. El marc és de tensió creixent entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Aragonès s'exhibeix satisfet que l'agenda del seu partit s'obri camí i assegura que, de cara a les eleccions, no tem que sigui JxCat qui ho capitalitzi. El vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC insisteix que la seva campanya serà "sense retrets" als rivals polítics. Tot i que el seu nom és el més ben situat per ser el candidat republicà a les eleccions catalanes, manté que continuaran cremant tots els cartutxos perquè Oriol Junqueras sigui el cap de llista. 

- Quina és l'última trucada o missatge que s'ha intercanviat amb Pedro Sánchez?

- Aquests contactes formen part de la discreció necessària per mantenir els ponts de confiança entre ERC i el secretari general del PSOE. Cal tenir sempre les vies obertes per si fa falta. 

- La setmana passada, després del comunicat en què la Moncloa, sense previ avís, ajornava la mesa de negociació fins després de les eleccions, vostè va trucar a Sánchez. Com li va justificar el president espanyol el comunicat? 

- Em remeto al que vaig dir: els acords hi són per complir-se. Per tant, en el moment en què semblava que es volia deixar per més endavant aquesta mesa, vam deixar molt clar que hi ha un acord subscrit entre el PSOE i ERC que és el que permet la investidura de Pedro Sánchez, i que és molt clar quan diu que s'ha d’engegar la mesa el més aviat possible. De fet, es fixa un termini de 15 dies que després hem adaptat a la necessitat que primer hi hagués la reunió entre presidents, perquè així ho va demanar el president de la Generalitat i té tot el sentit del món. Però, atès que els acords hi són per complir-se, no podem deixar per més endavant, si es volen nous acords, el compliment dels anteriors. 

- Està satisfet de com ha anat la reunió entre presidents? 

- Quan des d’ERC vam posar sobre la taula la mesa de negociació ja vam dir que la posàvem al servei del Govern de Catalunya. Que no ho volíem patrimonialitzar per a nosaltres ni que fos una propietat política d'ERC, sinó que la posàvem al servei de Catalunya. Vam dir que era una oportunitat, que l'havia d'encapçalar el president Torra, que hi havíem d'anar junts a defensar l'autodeterminació i l'amnistia dels presos. Per tant, a ERC assumíem el desgast polític per haver facilitat la investidura, però el rèdit el posàvem al servei del país. I així ha estat. És evident que si no haguéssim estat capaços d'obrir aquesta etapa nova, la reunió d'ahir no s'hauria produït. Que hauria de ser normal, però feia 13 anys que no es produïa una reunió d’aquestes característiques. És evident que alguna cosa ha canviat perquè es produeixi. 

"És evident que si no haguéssim estat capaços d'obrir aquesta etapa nova, la reunió entre Torra i Sánchez no s'hauria produït"

- Temia algun contratemps? El 2 de gener el president Torra va dir que el Govern no assumia el pacte entre ERC i el PSOE. 

- Vaig manifestar al president que havíem d'anar a defensar junts en aquesta mesa el dret a l'autodeterminació, un referèndum sobre la independència de Catalunya i l'amnistia dels presos com a proposta per solucionar el conflicte polític. De fet, la mesa de negociació de resolució del conflicte que ha acordat ERC, no neix del no-res. Hi ha uns precedents. Alguns, de fa més d’un any, que és la declaració de Pedralbes en la qual per primera vegada es comença a parlar de conflicte de manera molt etèria. Això és el que ha permès que ara hi hagi un acord molt més explícit i clar que estableix aquesta metodologia de negociació.

Però després de la sentència del Tribunal Suprem, el 22 d’octubre, el Govern de Catalunya fa un acord de resposta a la sentència en què el primer punt és instar el govern espanyol a iniciar negociacions a través d’una mesa bilateral entre governs on s'hi plantegi el dret a l'autodeterminació i l'amnistia. Per tant, no ens ho traiem del barret, segueix una línia coherent d’intentar obrir aquest diàleg i negociació dels quals tant se n'ha parlat i que tant s'ha reivindicat. Des d'ERC hem posat la nostra victòria electoral al servei d'aquest objectiu, no al servei de quedar-nos-ho com a partit, sinó al servei del país. 

- Vol dir que el president Torra no ha estat coherent en el algun moment amb aquesta línia? 

- Jo parlo de la nostra coherència. Nosaltres ens remetem als acords que hem fet com a Govern. A partir d’aquí, és evident que quan algú que no havia volgut dialogar fins ara es veu forçat per aritmètica parlamentària a seure en una mesa de negociació, les dosis d'escepticisme i de prudència no només són lògiques, sinó que són necessàries. Ja ho entenc. Però crec que hi ha aquesta oportunitat de començar una negociació que no sabem com acabarà, que sabem que serà molt difícil i que no elimina el conflicte, sinó que incorpora un nou registre de com el tractem.

Fins ara hi havia el registre penal i judicial, que s'ha d'esborrar, separar, desplaçar i tirar enrere, i ara hi ha la possibilitat de tractar políticament el conflicte. És una oportunitat que, com a mínim, estem obligats a explorar. Perquè ho hem reivindicat. I, per sobre de tot, no podem permetre que el govern de l'Estat patrimonialitzi la bandera del diàleg i que l'independentisme l'abandoni. Per tant, hem d'agafar-la nosaltres perquè és la nostra, nosaltres mai ens hem mogut d’aquesta taula. 
 
- És imprescindible o no que hi hagi un mediador? 

- Crec que seria bo. Però si això ha de ser obstacle perquè la mesa iniciï el camí, la mesa s'ha d'iniciar igualment. 

- I, aleshores, per què ho voten a favor al Parlament? 

- Perquè creiem que seria bo i perquè serveix per generar unitat al voltant del compromís polític de l'independentisme de participar en aquesta negociació que hem de fer junts. Només si la fem junts, a través de les institucions que governem, tindrem la fortalesa per forçar que la posició de l'Estat s'assembli el màxim possible al que nosaltres pretenem. Això no va que ERC negociï en solitari la solució al conflicte polític. ERC ha obert camí, ha forçat la taula i l'existència de la taula, però qui s'hi ha d'asseure és aquesta majoria del país que és independentista i que aposta per resoldre el conflicte. Això ho representa el Govern de Catalunya. La resolució no vindrà d’un partit. En tot cas, pot haver-hi sacrificis de partit perquè el país s'assegui en aquesta mesa de negociació. Això és el que hem fet ERC. 

- En tot cas, insistim: què ha canviat perquè el president Torra hagi passat d’alertar que l'acord entre ERC i el PSOE no vinculava al Govern a anunciar que encapçalarà la mesa de negociació? 

- El canvi de posicionament d'altres agents i, en concret, el del president de la Generalitat, si vostès perceben que n'hi ha hagut, haurien de preguntar-li a ell. Jo no respondré en nom del president de la Generalitat. El que diré és el que vaig dir a la prèvia de la negociació amb el PSOE, durant la negociació i posteriorment a l'acord: que tenim una oportunitat que ell ha d'encapçalar com a president de Catalunya. I que, a més, hi ha un acord del conjunt de l'independentisme sobre les dues coses que han d’estar sobre la taula, que són el referèndum i l'amnistia. 

- I vostè percep un canvi en l'actitud del president? 

- El que celebro és que aquest dijous es produís la reunió, que es fa en els termes que nosaltres havíem demanat, que era que es trobessin els presidents per posar ja data a la mesa de negociació, que serà aquest mes de febrer. Per tant, ho celebro, celebro que el camí que s'ha iniciat cada vegada el comparteixi més gent. No entraré en cap retret. Puc entendre l'escepticisme i la prudència, fins i tot ho trobo saludable. Però, un cop podem explorar el camí, aprofitem-lo. 

"Anar a la reunió de la mesa de diàleg? És natural que, si és una representació del Govern, les dues forces del Govern hi estiguem representades amb els nostres màxims representants"

- Hi anirà vostè a la mesa de negociació? 

- La composició l'hem de decidir, però és natural que, si és una representació del Govern, les dues forces del Govern hi estiguem representades amb els nostres màxims representants.  
 
- Per tant, hi vol anar. 

- És que jo el que vull és trobar solucions. Sigui en la mesa o sigui en un altre àmbit. Però és absolutament lògic que, de la mateixa manera que el president encapçala la delegació catalana, al seu costat, acompanyant el president, hi ha d'haver el vicepresident. 

- Vostè va dir aquesta setmana que no s'havien d’esperar "fruits immediats" de la mesa de negociació. En aquesta legislatura, què podem esperar? 

- La legislatura espanyola tot just acaba de començar i, en teoria, té quatre anys per davant. Dependrà de si el govern de l'Estat és capaç de mantenir majories parlamentàries o no. Des d'ERC serem molt exigents. Hi haurà una primera reunió durant aquests febrer i esperem que comenci a haver-hi acords o consensos, ni que sigui pel que fa als punts de vista de cada part. Però crec que és realista dir-li a la gent, perquè hem de tractar la ciutadania com a adulta i sense enganyar-la, que venim d’un conflicte que continua, que la posició del govern espanyol no ha variat perquè defensa el seu projecte basat en la unitat de l'estat espanyol, i que la posició del Govern de Catalunya no ha variat i manté que la solució ha de ser el referèndum i l'amnistia. Per tant, estem lluny.

Què ha canviat? La voluntat o la disposició del govern espanyol de parlar-ne políticament. Aquest és un primer pas. Però un conflicte tan complex, que ve de lluny, que ha estat judicialitzat i que ha provocat tant de dolor, no es soluciona de la nit al dia. Necessitarem un cert temps. Tampoc podem eternitzar-ho, ni pot ser el dia de la marmota i cronificar el conflicte creient que amb la mesa és suficient. Cal ser molt exigents. Però és evident que en la primera reunió no es poden obtenir resultats de solucions definitives. 

- La qüestió és si creu que aquesta ha de ser la legislatura en què es resolgui el conflicte. 

- Tant de bo. Tant de bo fos la legislatura en què l’estat espanyol reconegués que la solució democràtica per decidir el futur polític de Catalunya ha de ser un referèndum en què ens puguem pronunciar sobre la independència de Catalunya. De què depèn? De la nostra voluntat o de ser capaços de generar les condicions. Sobretot, d'això últim.

- Quines són aquestes condicions?

- Incrementar el suport de l'independentisme a les urnes. Tindrem una cita a les urnes aquest any, no sabem quan, però el president de la Generalitat ha anunciat la convocatòria d’unes eleccions després d'aprovar els pressupostos. Però tenim l'oportunitat de convertir aquestes eleccions en l'escenari que serveixi per a un nou procés d'acumulació de forces de l'independentisme i que incrementem el suport. És imprescindible tenir molt més suport perquè no ens puguin dir que no representem la majoria de la societat catalana. L'hem de representar de forma molt més clara. Ens hem d’enfortir a nivell de societat civil i d'institucions. Hem d'acompanyar aquest procés de negociació i serem molt més forts per negociar amb l'Estat si tenim una bona governança republicana a les institucions catalanes, si hi ha una societat civil forta.

I, en tercer lloc, l'obertura d’un procés de negociació també és analitzat des del punt de vista internacional i no ha de ser l'excusa del govern espanyol per dir que el conflicte s'ha acabat. Ha de ser l'exigència de la comunitat internacional al govern espanyol perquè ho resolgui en termes democràtics. Aquestes condicions les podem aconseguir amb una estratègia unitària de l'independentisme i aquest és el compromís d'ERC. 

- Des de la Moncloa ja els han dit clarament que la mesa no progressarà si no hi ha pressupostos generals de l'Estat. I vostès diuen que sense mesa que progressi no hi haurà pressupostos. Qui cedirà primer? 

- Nosaltres no cedirem. 
 
- Espera que cedeixin ells? 

- Clar. Nno aniré a una negociació dient que cedeixo jo. 

- Per força, en una negociació, les posicions de partida no poden ser inamovibles. 

- Exacte, però aquí tenim un acord. I l'acord que hi ha entre el PSOE i ERC és que es creï aquesta mesa de negociació. Per tant, primer que s'implementi aquest acord. El PSOE vol proposar algun altre acord a ERC, per exemple, els pressupostos generals de l'Estat? Home, doncs primer complim els acords anteriors. Que es vagi complint, que es reuneixi la mesa, anem avançant, comencem aquest diàleg que és fonamental, comencem a revertir la via judicial, que no és fàcil, però que comencin a haver-hi mesures. I, a partir d’aquí, nosaltres estem disposats a parlar del que sigui.

"El PSOE vol proposar algun altre acord a ERC, per exemple, els pressupostos generals de l'Estat? Home, doncs primer complim els acords anteriors"

Estem disposats a considerar la nostra posició, però també a ser molt exigents. Que hi hagi una mesa de negociació en marxa no vol dir que haguem d'acceptar que, en qüestions concretes, uns pressupostos de l'Estat no estiguin a l'alçada del que haurien d’estar. Però el primer requisit és que el primer acord es compleixi si volen que n'hi hagi un segon sobre un altre tema. 

- El president va anunciar la setmana passada que hi hauria eleccions després d'aprovar els pressupostos. Això va passar després del xoc per retirada de l'escó al president Torra. Es van equivocar votant la resolució del 4 de gener? 

- No. Perquè del 4 de gener a allò que va passar la setmana passada hi ha una diferència fonamental, que és que el Tribunal Suprem rebutja les mesures cautelars i, per tant, dona l'aval a l'acord de la Junta Electoral Central, que des del meu punt de vista és absolutament contrari al que havíem conegut fins ara i contrari a la normativa. Li dona capacitat executiva total. Per tant, situa els funcionaris, els lletrats del Parlament i tothom en circumstàncies molt diferents. És diferent que el Suprem doni la raó a la JEC que no pas que no li doni, perquè per alguna cosa recorrem al Suprem.

Crec que l'independentisme no es pot equivocar d'adversari. El nostre adversari és l'Estat i, en el cas del debat sobre la inhabilitació del president de la Generalitat, el nostre adversari són els tribunals de l'Estat que persegueixen la seva inhabilitació i una Junts Electoral partidista que busca fer una inhabilitació exprés. El nostre adversari no és el company independentista del costat. Això ho hem de tenir molt present. Per tant, la responsabilitat de la retirada de l'escó al president de la Generalitat no és en cap cas del president del Parlament, és de la JEC i, sobretot, d’un Tribunal Suprem que rebutja les mesures cautelars. 

- No hi ha data per a les eleccions però l'anunci del president Torra ha obert la precampanya i ha incrementat l'ambient electoral. Vostè diu que no hi ha adversaris, però sí que hi ha rivals electorals, i JxCat ho serà. D’aquí a les eleccions hi ha dos grans assumptes: els pressupostos de la Generalitat i la mesa de diàleg amb l'Estat.

- Els dos elements que ERC ha posat sobre la taula en els darrers mesos. 

- Hi ha risc que els capitalitzi Junts per Catalunya? 

- Els pressupostos no són d’un partit, són del país. Celebro que si algú havia tingut dubtes sobre els pressupostos o sobre les mesures fiscals ara se les faci seves. No tinc cap problema. Això no va de capitalitzar-ho o no. Aquests pressupostos tenen moltes virtuts. En primer lloc, el contingut: 3.000 milions d’euros més pressupostats que no pas l’any 2017. Ens permet mesures concretes: rebaixa del 30% de les taxes universitàries, recuperació de la participació de la Generalitat en les escoles bressol, podrem tenir 1.400 professionals més en la sanitat en l'àmbit d'atenció primària a finals d'aquest 2020, 126 milions d’euros més per a polítiques de recerca i, evidentment, el desplegament de la llei de dependència, de la renda garantida, de l'escola inclusiva.

Són uns pressupostos amb un contingut del model d'estat català del benestar que volen construir, que recupera la inversió -tímidament, perquè necessitem més marge- en 400 milions més que el darrer pressupost, ens situem en 2.000 milions d’euros d’inversió nova. Però incorporen una altra cosa, i és que per primera vegada en la història de Catalunya el món polític que representa l'herència de Convergència i l'herència d’ICV es posen d'acord en un pressupost.

"Per primera vegada en la història de Catalunya, el món polític que representa l'herència de Convergència i l'herència d’ICV es posen d'acord en un pressupost. ERC ha fet de ròtula per posar-los d'acord"

Això és evident que només ha estat possible perquè ERC ha fet de ròtula per posar-los d'acord. Sense aquest ciment per arribar a grans consensos no hauria estat possible. Per tant, jo celebro que aquests pressupostos tothom se'ls faci seus. Molts pensaven que ens estavellaríem des del departament d'Economia en la negociació. De fet, voldria que tot el país se'ls fes seus. Perquè no és un èxit de partit, no és un èxit del vicepresident ni d’ERC. 
 
- Contra pronòstic, la llei de contracte de serveis ha estat tombada per l'oposició. Si hagués mantingut el nom en comptes d'anomenar-la "llei Aragonès", hauria corregut la mateixa sort? 

- No ho sé, això ho hauríem de preguntar a la CUP, que és qui va denominar aquesta llei com a "llei Aragonès", clarament en una operació de desgast a una de les cares públiques d'ERC, en una mostra més del que és la confusió d'adversari en la que està una part de l'independentisme. El proper dia que una filial de l'Íbex 35 es quedi uns serveis d'atenció a les persones d'ajuntaments governats per la CUP o pels comuns, que ningú vingui a plorar. Perquè han renunciat a una llei que permetia fer front a això. I s'ha renunciat per motius electorals, perquè si no, que algú m'expliqui per què quan aquesta llei es va registrar al Parlament ningú va presentar una esmena a la totalitat.

"El proper dia que una filial de l'Íbex 35 es quedi uns serveis d'atenció a les persones d'ajuntaments governats per la CUP o pels comuns, que ningú vingui a plorar"

Perquè els comuns, per exemple, no només van defensar que aquesta llei s'havia de tombar, sinó que demanaven ampliar l'àmbit d'actuació d'aquesta llei. I que m'expliqui la CUP, per exemple, si consideren que hi ha entitats que no han participat de la redacció d’aquesta llei, perquè no les proposaven per comparèixer parlamentàriament. Van proposar zero compareixences. L'única vegada que la CUP ha participat parlamentàriament en aquesta llei va ser el dia que va forçar que es votés a la comissió d'Economia per tombar-la.

I els altres grups s'hi han apuntat per electoralisme. La votació de dilluns no és sobre el model de serveis públics, perquè si és sobre el model de serveis públics vol dir que la CUP té el mateix model de serveis públics que el PP i que Cs, que també es van oposar a la tramitació de la llei. Atès que no és així, el que hem vist és una barreja d'electoralisme, de dogmatisme i de demagògia a les portes d’unes eleccions.

- També hi ha el debat sobre la gestió dels serveis que estan externalitzats amb si s'han d'internalitzar o no. Quina aproximació ideològica té vostè?

- El gruix dels serveis públics fonamentals han d’estar sota gestió de l'administració i gestió directa. Així és en l'àmbit de l'ensenyament, tot i que tenim també una part de concertat. Però el gruix fonamental amb el que garantim els objectius d’una equitat en l'accés als serveis és públic. També ho és en l'àmbit de la salut. I és cert que hi ha sanitat concertada, però la gran majoria d'hospitals concertats són propietat d'ajuntaments, de consells comarcals o de la pròpia Generalitat. Estaria bé que no ens féssim trampes al solitari quan estem parlant de determinades coses. El que ha passat és que aquest país ha anat incorporant nous serveis. Quan es va decidir fer els serveis d'atenció domiciliària, i ho van fer els ajuntaments, van decidir contractar-los a empreses externes. La qüestió és, tot això que el conjunt de l'administració pública ha encarregat a empreses externes, volem posar-hi criteris de qualitat? O deixem només criteris de preu? Aquesta era l'aposta fonamental. 

- Però a vostè li sembla bé que aquests serveis els prestin empreses o entitats i no directament les administracions? 

- Alguns, pel seu origen, els han anat prestant entitats de proximitat de base associativa, cooperatives, fundacions, entitats del tercer sector. Crec que això és positiu. Però ens hem anat trobant que, a mesura que la normativa de contractes del sector públic espanyol i la normativa de competència ens obliga a obrir-ho a tothom, van entrant empreses mercantils amb afany de lucre. I després filials de l'Íbex 35 expertes en contractació pública, que igual et fan una carretera i un pont que un servei de menjador. Per tant, aquesta llei perseguia primar la qualitat i la proximitat. No hi cap grup dels que s'hagi oposat a la llei que hagi entrat una proposició al Parlament per internalitzar els serveis públics i passin a ser gestionats directament. Cap grup ho ha proposat perquè és molt difícil i complex.

El que no s'hi val és disculpar una contractació pública quan l'alcalde és de la CUP, però quan ho fa el vicepresident d’ERC, amb una llei per garantir-ne la qualitat, llavors dir que és privatització. Estan fent trampes al solitari i hi ha una demagògia absoluta. Amb això s'ha de ser molt clar: se li ha posat un nom a una llei per carregar-se-la. I crec que és un error que pagarem i que ningú vingui a plorar quan una filial de l'Íbex 35 es quedi un servei d'atenció domiciliària amb els concursos que tindrem en els propers quatre anys. 

- ERC no hauria d'haver vinculat el tràmit dels pressupostos amb algun tipus d'acord sobre la llei de contractes per intentar blindar-la al Parlament? 

- El que no volem en cap cas és posar en perill els beneficis que tenen aquests pressupostos per a la ciutadania. Si Pere Aragonès ha de posar la cara i rebre bufetades de determinats sectors, però els pressupostos queden salvats, que quedin salvats els pressupostos. És més important la vida de les persones que no pas les crítiques que algú pugui rebre, i que crec que són infundades i demagògiques. 
 
- El PSC no els ha votat ni els pressupostos de la Generalitat ni la llei Aragonès. Això està a l'ordre del dia del diàleg amb ells?

- El que ha de fer el PSC és entendre que si s'ha obert una nova etapa tots hi hem de posar voluntat de part. Crec que en aquests moments el PSC s'està convertint en un dels obstacles, no amb el diàleg amb l'Estat, però sí en la governabilitat del dia a dia a Catalunya. Són, en aquests moments, el partit conservador que tenim al Parlament de Catalunya. Que uns pressupostos que objectivament són millors no estiguin disposats a acceptar-los només perquè els lidera Esquerra Republicana, que una llei que objectivament és millor a tot el que ells han pactat en matèria de contractació a les persones no la votin i hi voten en contra, perquè és d'ERC...

"El PSC té molt clar que el seu rival és ERC, i aquesta és l'única explicació possible que no hagin votat els pressupostos"

El PSC té molt clar que el seu rival és ERC, i aquesta és l'única explicació possible. No n'hi ha cap altra. Per tant, crec que seria molt bo que tothom exigís al PSC que abandonés la posició de bloqueig. Perquè no es pot tenir un doble discurs: ser el partit del bloqueig a Catalunya i demanar desbloqueig a Espanya. No té sentit. Nosaltres som coherents: obrir el diàleg i negociació a tot arreu. Avançar a tot arreu. 
 
- Quan voldria que hi haguessin eleccions? 

- No es tracta del que jo vulgui, la facultat és del president de la Generalitat. El que vull és que les eleccions serveixin per reforçar la majoria independentista, per reforçar-la cap a l'esquerra. Crec que hem d'associar molt més el procés d'independència de Catalunya amb un procés de guanys socials, de guanys cap a un model de societat més feminista, de guanys per tenir unes administracions compromeses amb la lluita contra el canvi climàtic. Han de servir per això les eleccions. I ERC està preparada per poder fer aquest paper. Nosaltres estem, evidentment, a disposició de la ciutadania per fer-ho. 
 
- Pere Aragonès serà el candidat d’Esquerra Republicana a la presidència?

- Nosaltres estem batallant en aquests moments davant del Tribunal General de la Unió Europea, i també al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en un altre procediment que està en marxa, perquè Oriol Junqueras recuperi l'escó d'eurodiputat. Precisament per això Jordi Solé no ha agafat l'escó d'eurodiputat. Per tant, si recupera l'escó Junqueras, recupera la immunitat i és el millor candidat que podem tenir per encapçalar qualsevol llista. Perquè l'Oriol Junqueras, en tant que líder d'ERC, encarna millor que ningú els valors que volem representar.
 
- Torrent s'ha autodescartat, en el cas que Oriol Junqueras no pogués ser candidat. El president del Parlament hauria estat un bon candidat?

- Sí, absolutament. Roger Torrent serà important, en qualsevol cas, en tot allò que li pugui proposar ERC. És un excel·lent president del Parlament i és un dels millors actius que tenim en el partit.
 
- Ha dit que cal avançar cap a una societat més feminista. Tenir una cap de llista dona a la presidència de la Generalitat és una de les grans assignatures pendents d'ERC?

- Crec que és una de les assignatures pendents del conjunt del país feminitzar molt tots els càrrecs públics i, en especial, les candidatures. Nosaltres hem apostat per llistes cremallera des de fa temps. De fet, hi ha alguns que portem molts anys apostant per equips absolutament paritaris. Quan vaig entrar de portaveu de la JERC, ja fa 17 anys, el primer equip que vaig presentar, precisament, era el primer equip paritari de la història. Això ho hem d'anar traslladant a tot arreu. Per tant, la candidatura d'ERC a les properes eleccions al Parlament serà paritària. 

Tenim dirigents extraordinàries per assumir qualsevol tipus de responsabilitat. Tenim una excel·lent secretària general adjunta i portaveu del partit, Marta Vilalta, amb una capacitat de treball i de compromís reconeguda per tothom. Tenim un lideratge de la Marta Rovira exercint la secretaria general des de Ginebra, evidentment en circumstàncies de més dificultat, òbviament, per això hem hagut de complementar. Tenim lideratges a tot arreu que creiem que ens fan que siguem un partit preparat per assumir qualsevol responsabilitat.
 
- Marta Rovira hauria de fer tàndem amb Junqueras en aquesta llista a les properes eleccions?

- El que Marta Rovira consideri sempre tindrà el meu suport, com no pot ser d’altra manera. 

- Però a vostè li agradaria?

- A mi el que m'agradaria és que Marta Rovira pogués exercir amb plenitud la secretaria general i que, per tant, això vol dir retornar de l'exili amb total llibertat.

- Li agradaria també que, amb total plenitud, Carles Puigdemont fos el candidat de Junts per Catalunya?

- Ho decidirà Junts per Catalunya qui ha de ser el candidat. El que voldria respecte a Carles Puigdemont és que pogués tornar a Catalunya sense por de ser detingut i, per tant, sense càrrecs. Que pogués tornar, com tots els exiliats, en llibertat.

- Però, en termes electorals, vostè tem que sigui cap de llista?

- No, jo no tinc por, ni ERC ha de tenir por de les propostes que facin altres partits. La nostra proposta és clara, nosaltres tenim una proposta estratègica. De fet, crec que tenim l'única estratègia reconeixible d’una força independentista: amb una mà la fermesa en la negociació, en l'exigència a l'Estat de forçar aquesta negociació; i en l'altra, la creació de les condicions per fer imparable el procés d'independència. Entre les quals, tenir una governança republicana, des de les institucions, perquè s'associï independència a benestar de la ciutadania. 
 
- Aquesta és l'estratègia d'ERC. Quina creu que és l'estratègia de Junts per Catalunya?

- Ho han de preguntar a ells.

- Però vostè tindrà una anàlisi de la situació, sabrà si és la mateixa estratègia que la seva o és diferent, no?

- Jo sé quina és la nostra, i crec que són ells els qui han d’explicar quina és la seva. Jo no ho faré. No farem una campanya de retrets. Crec que el que toca és sumar i sumar cada vegada més gent. I sumar també cada vegada més gent per la part de l'esquerra, que és fonamental. Tenim un bon acord de pressupostos, que és un exemple. M'agradaria que la CUP també hi fos, per exemple, en aquest consens. Que abandonés una posició d’una certa comoditat dogmàtica i s'arromangués per poder avançar en aquest sentit. Per tant, jo no entraré a fer retrets sobre les estratègies o les no estratègies que, legítimament, tinguin les altres formacions polítiques.

"No farem una campanya de retrets. Crec que el que toca és sumar i sumar cada vegada més gent"

- Però no li preguntàvem sobre retrets, li preguntàvem quines són les diferències. També hauran d’explicar a la gent quines són les diferents opcions independentistes que hi ha sobre la taula.

- ERC ha obert un camí per forçar l'Estat a negociar. Hem assumit en solitari el cost polític d’obligar l'Estat a negociar. Això té un cost polític. El cost el patrimonialitzem en solitari. Es veu que hi ha una part del moviment independentista, minoritari, per sort, però que és molt crític; i hi ha una part majoritària que ens dona suport, i ho veiem a cada elecció, perquè majoritàriament el vot independentista va cap a ERC. Els beneficis d’aquesta operació es socialitzen amb tot l'independentisme i la millor mostra és que qui encapçala la delegació catalana és el president Torra, com ha de ser i no pot ser d’una altra manera. Per tant, això és el que nosaltres fem.

Junts per Catalunya ha decidit mantenir-se, al Congrés dels Diputats, en una posició escèptica. A la mesa de negociació, que al principi tenia una posició de rebuig, de prudència, d’escepticisme extrem, com li vulguin dir, cadascú pot posar els qualificatius, ara s’hi sumen. Benvinguts. És a dir, segurament en el futur hi haurà més coses que ERC farà i que alguns criticaran o no hi estaran d'acord i que després s'hi sumaran. Perquè cal desbloquejar la situació actual.

L'independentisme ha de ser com l'aigua: si ens hem trobat una paret, ja trobarem la manera d’entrar per una altra banda. Per tant, aquests són els aprenentatges que hem de fer. Nosaltres volem la independència, jo no vull ser independentista tota la vida, vull deixar de ser independentista el més aviat que pugui, perquè voldrà dir que haurem aconseguit la independència de Catalunya. Per tant, siguem pràctics, tinguem aquest independentisme de la praxis i avancem, que és fonamental.

- Han repetit moltes vegades aquests dies que no pactaran un acord de govern amb el PSC i que el PSC no formarà part del govern. Sembla que Junts per Catalunya està en la mateixa posició. L'objectiu és tornar a governar amb el mateix soci després de les eleccions?

- Nosaltres volem que la propera legislatura al Parlament de Catalunya estigui solidificada en base als que representem aquests consensos del 80% dels quals tant se n'ha parlat. Aquests són el referèndum com a solució, la fi de la repressió i que els valors republicans. El PSC s'ha situat clarament fora d'això; per tant, és incompatible. Tot i que hi ha votants del PSC que accepten el referèndum, hi ha votants del PSC que estan en contra de la repressió i hi ha votants del PSC que són republicans. Són futurs votants d'ERC, els anirem a convèncer. No tenim cap problema amb això, farem aquesta feina. Per tant, és evident que el PSC s'ha situat fora. Si el PSC acceptés el referèndum d'autodeterminació, està clarament en contra de la repressió i els valors republicans, seria una altra cosa. Però jo crec que en aquest aspecte ni està ni se l'espera.

"Hi ha votants del PSC que són republicans. Són futurs votants d'ERC, els anirem a convèncer"

- Els comuns han de ser al proper Govern de la Generalitat si ERC guanya les eleccions i porta la iniciativa de formar govern?

- Si ells volen repetir els consensos de pressupostos, crec que en la mesura en que més forces que defensem el referèndum, de forma clara, que tenim aquests valors republicans i que estem en contra de la repressió puguem arribar a molts més acords, millor. I la CUP també hi hauria de ser. La CUP no hauria de defugir la seva responsabilitat en arromangar-se i assumir funcions de govern. Assumir les contradiccions de gestionar el dia a dia des de la màxima ambició. A mi m'agradaria. Perquè, com deia Joan Fuster, "les meves contradiccions són les meves esperances". I en tenim tantes d’esperances, que gestionem cada dia milers de contradiccions.