La fi de la inhabilitació, programada pel 23 de febrer i acompanyada d'un llibre sobre el procés, arriba en plena reordenació de l'espai i de tria de candidat a la Generalitat
Artur Mas, en l'arrencada de campanya de JxCat de l'abril passat
|
Junts per Catalunya
Dues reunions de l'executiva de Convergència van canviar per sempre la història del partit i la d'Artur Mas. Totes dues es van celebrar fa exactament quatre anys, quan la CUP pressionava per evitar que Mas repetís com a president. En la primera, del dilluns 4 de gener, es va decidir que no hi haurà renúncies per part de CDC i que el seu líder, si calia, es presentaria de nou a unes eleccions sorgides del desacord independentista.
En la segona, del dissabte 9 de gener, Mas hi va comunicar que feia un pas al costat en favor de Carles Puigdemont. Un Puigdemont que, per cert, cinc dies abans havia defensat davant del sanedrí convergent que el projecte del partit no podia ser altre que la independència. No falta qui veu en aquesta intervenció la clau que el va dur a Palau.
A partir d'aquestes dues dates, la trajectòria de Mas ha anat traçant una sortida progressiva del focus públic -va deixar la presidència del PDECat dies abans de sentència contra CDC pel cas Palau-, que ha combinat amb una influència rellevant de portes endins en totes les decisions importants que s'han pres al país en els últims anys, especialment les jornades prèvies a la declaració de la independència.
El 23 de febrer caduca la inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ratificada després pel Suprem, i en cas que ho desitgés podria tornar a dedicar-se a la política institucional. La nova etapa coincideix, a banda, amb el procés de reordenació de Junts per Catalunya (JxCat) i les futures eleccions catalanes.
Farà el pas per tornar a ser candidat a la Generalitat? La gran majoria dels dirigents consultats per NacióDigital assenyalen que aquesta és una possibilitat descartada, malgrat que per unanimitat se'l considera un "actiu" de l'espai que representa l'antiga Convergència i, juntament amb la fi de la inhabilitació, alimenta les especulacions sobre una llista "amb els presidents" a les catalanes.
L'espai de CDC, sota el seu lideratge, va convertir-se en el PDECat i, ja sense ell al capdavant -encara que fos desposseït de poder executiu-, va mutar en JxCat amb Puigdemont com a líder indiscutible. El naixement de les noves sigles va néixer a Brussel·les, en presència dels dos dirigents, el novembre del 2017, només arrencar l'exili de l'expresident de la Generalitat.
Dissabte passat -així ho va avançar Vilaweb- es van tornar a trobar a Bèlgica, una cita que des de l'entorn de Mas confirmen i situen dins la més estricta "normalitat" de les relacions que mantenen els expresidents. No sempre han coincidit en tot -l'aposta pel referèndum, en el seu moment, la declaració d'independència o bé els primers passos del vincle entre el PDECat i JxCat han evidenciat criteris diferents-, però mantenen un contacte fluid. Damunt la taula de la reordenació també hi ha la tria del candidat a la Generalitat, plaça per a la qual Mas pensa en Damià Calvet, conseller de Territori, com també ho fa part de l'entorn de Palau, segons diverses fonts consultades.
En la tria, però, qui tindrà més ascendència serà Puigdemont, a qui no es descarta com a cap de cartell. "Vagi al lloc de la llista que vagi, i fins i tot encara que decideixi no ser-hi, exercirà com a candidat", pronostica una veu amb responsabilitat del PDECat. Mas també té contacte sovintejat -parlen molt per telèfon i es veuen amb periodicitat- amb David Bonvehí, president del partit. També manté contacte amb el col·lectiu de Poblet -té una llarga relació d'amistat amb Antoni Garrell, un dels caps visibles del moviment-, que malda per bastir una aposta sobiranista allunyada de la unilateralitat.
Notorietat pel llibre... i Perpinyà
El dia 25 de febrer, a banda, surt a la venda Cap fred, cor calent. El procés en primera persona (Columna). El llibre, en el qual repassa els esdeveniments dels últims anys viscuts des de Palau i un cop ja era fora, anirà acompanyat d'una ronda mediàtica que inclou, també, un esmorzar al Nueva Economía Fórum. La notorietat que agafarà Mas recorda al període immediatament posterior al judici pel 9-N al TSJC, en el qual va compartir protagonisme amb Joana Ortega i Irene Rigau. Més endavant, va ser Francesc Homs qui va ser condemnat al Suprem per l'organització de la consulta.
En tot aquest temps, Mas ha anat "perdent l'ascendència que tenia" -així ho diagnostica un dirigent amb qui va compartir direcció tant a CDC com al PDECat- tot i que ha anat intervenint en els principals debats. Quan els Mossos i Miquel Buch estaven sota una gran pressió per l'actuació contra les protestes de l'octubre, l'expresident de la Generalitat va fer costat públicament al cos i al conseller d'Interior. Fins i tot es va reunir amb Quim Torra per tractar el possible cessament de Buch, que es va acabar descartant. També va seguir de molt a prop el desenllaç de la legislatura, a la qual es posarà data de caducitat quan s'aprovin els pressupostos.
La fi de la inhabilitació, la convocatòria d'eleccions, el debat sobre el candidat a JxCat i la reordenació de tot l'espai fan que la figura de Mas torni a primera fila, encara que sigui durant uns mesos. Dins del PDECat hi ha dirigents que el situen com a "contrapès" a Puigdemont, i mantenen que la seva figura imposa "respecte" als independents més reacis a la fusió de totes les ànimes de JxCat negociada directament entre Bonvehí i Jordi Sànchez, president de la Crida.
