22
de març
de
2020, 21:56
Actualitzat:
23
de març,
18:34h
"Està tothom centrat en la crisi sanitària. I res més". Són paraules d'un dels coneixedors directes dels contactes que mantenen aquest dies les més altes instàncies del Govern per via telemàtica a l'hora de coordinar-se en la lluita contra el coronavirus. Poc es podien imaginar el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès -tots dos afectats pel contagi- i també Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, que la setmana de l'aprovació dels pressupostos i anunci de la data de les eleccions mutaria en la pitjor crisi que ha afrontat el Govern des que va arrencar la legislatura. El seu final, anunciat en diferit l'última setmana de gener, queda aparcat sense data propera.
La pugna entre socis no ha desaparegut del tot en plena crisi, com demostren les diferències -fugaces- entre JxCat i ERC a tomb dels comptes de la Generalitat, els quals Ciutadans ha portat al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), ajornant-ne així la seva data d'aprovació. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va obrir la porta dimarts a "replantejar" els pressupostos, però Aragonès, que hi estava en contra, va fer valer el seu criteri per defensar validar-los tal com estan redactats i, després, modificar-los al Parlament en la línia de pal·liar les conseqüències que tindrà el coronavirus. Les mesures sobre autònoms, que des de JxCat en principi no donava per aprovades en l'últim consell executiu, finalment sí que van veure la llum.
Els consellers no es troben al complet, cara a cara, des de la reunió del Govern de dimarts passat, quan els portaveus oficials assenyalaven que la situació estava "controlada". Havia de ser el penúltim Govern abans de l'aprovació dels pressupostos i, per tant, el darrer abans de l'anunci de la data de les eleccions. Un alt responsable consultat la setmana passada assenyalava que el president no havia "donat pistes" sobre quin dia serien els comicis, per bé que el focus s'havia anat desplaçant paulatinament cap a la tardor. Ara aquest escenari és més probable que mai, perquè es dona per fet que el proper mes estarà marcat per la crisi sanitària.
"Ara mateix no penso en això", va apuntar divendres Torra en una entrevista a Catalunya Ràdio quan va ser preguntat per la data electoral. El 4 d'octubre, molt proper al tercer aniversari de l'1-O, havia anat guanyant pes de portes endins, mentre que ERC insistia, de portes endins, en abordar de forma conjunta la millor jornada per cridar la ciutadania a les urnes. JxCat mantenia, en tot cas, que la competència és exclusiva del president, de manera que no hi havia res a pactar. En les converses mantingudes els últims dies entre el president i Aragonès no s'ha tractat en cap cas l'escenari electoral perquè el focus és la crisi del covid-19, segons fonts consultades per NacióDigital.
A Palau, a banda de les urgències més immediates -abastiment de material sanitari, sobretotot a Igualada, i confinament total de Catalunya, vetat encara per l'Estat-, ja es té en compte l'afectació econòmica que tindrà el coronavirus. Torra ha intentat anticipar-se demanant a l'Estat mesures ambicioses sobre IVA, seguretat social, autònoms i expedients de regulació temporals d'ocupació -que ja afecten 150.000 treballadors-, però l'escenari que sorgirà després del confinament és especialment incert. Les previsions saltaran pels aires i el compliment del dèficit, possiblement també.
El debat a JxCat, frenat
La setmana passada, en teoria, havia de ser decisiva per al futur de JxCat. Es van arribar a produir reunions molt rellevants -com una que va incloure l'exconseller Josep Rull i el president del PDECat, David Bonvehí-, tot i que no es va tancar cap acord per la reordenació. La irrupció del coronavirus ha fet que el calendari s'hagi posposat fins que es resolgui la crisi sanitària, de la qual a Lledoners no en són aliens. L'activitat del PDECat i la Crida Nacional per la República, els sectors més allunyats de JxCat, ha quedat reduïda al mínim i només és possible el contacte telemàtic.
Fins la setmana passada, una de les propostes que hi havia damunt la taula era la d'una "assemblea constituent" de tots els sectors de JxCat. El PDECat, però, segueix apostant per la coalició, perquè considera que és la millor manera de salvar la relació entre ànimes camí de les eleccions. En un aspecte sí que existeix consens absolut: qui ha d'encapçalar la llista és Carles Puigdemont, acompanyat d'un número dos efectiu. Abans de la crisi sanitària, qui s'erigia com a favorit era Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, tot i que Damià Calvet, de Territori, manté les aspiracions.
La política catalana, en el sentit més ampli de la paraula, ha entrat en quarentena pel que fa a decisions electorals. La pugna al Parlament no s'ha esvaït -les crítiques a Torra per la proposta de confinament han estat compartides entre constitucionalistes i comuns-, però els aspectes del dia a dia -així com també la taula de diàleg, gran fita política del primer trimestre del 2020- han quedat aparcats. La data de les eleccions segueix sent una incògnita i no es desvelarà fins que passi la crisi pel coronavirus.
La pugna entre socis no ha desaparegut del tot en plena crisi, com demostren les diferències -fugaces- entre JxCat i ERC a tomb dels comptes de la Generalitat, els quals Ciutadans ha portat al Consell de Garanties Estatutàries (CGE), ajornant-ne així la seva data d'aprovació. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va obrir la porta dimarts a "replantejar" els pressupostos, però Aragonès, que hi estava en contra, va fer valer el seu criteri per defensar validar-los tal com estan redactats i, després, modificar-los al Parlament en la línia de pal·liar les conseqüències que tindrà el coronavirus. Les mesures sobre autònoms, que des de JxCat en principi no donava per aprovades en l'últim consell executiu, finalment sí que van veure la llum.
Els consellers no es troben al complet, cara a cara, des de la reunió del Govern de dimarts passat, quan els portaveus oficials assenyalaven que la situació estava "controlada". Havia de ser el penúltim Govern abans de l'aprovació dels pressupostos i, per tant, el darrer abans de l'anunci de la data de les eleccions. Un alt responsable consultat la setmana passada assenyalava que el president no havia "donat pistes" sobre quin dia serien els comicis, per bé que el focus s'havia anat desplaçant paulatinament cap a la tardor. Ara aquest escenari és més probable que mai, perquè es dona per fet que el proper mes estarà marcat per la crisi sanitària.
"Ara mateix no penso en això", va apuntar divendres Torra en una entrevista a Catalunya Ràdio quan va ser preguntat per la data electoral. El 4 d'octubre, molt proper al tercer aniversari de l'1-O, havia anat guanyant pes de portes endins, mentre que ERC insistia, de portes endins, en abordar de forma conjunta la millor jornada per cridar la ciutadania a les urnes. JxCat mantenia, en tot cas, que la competència és exclusiva del president, de manera que no hi havia res a pactar. En les converses mantingudes els últims dies entre el president i Aragonès no s'ha tractat en cap cas l'escenari electoral perquè el focus és la crisi del covid-19, segons fonts consultades per NacióDigital.
A Palau, a banda de les urgències més immediates -abastiment de material sanitari, sobretotot a Igualada, i confinament total de Catalunya, vetat encara per l'Estat-, ja es té en compte l'afectació econòmica que tindrà el coronavirus. Torra ha intentat anticipar-se demanant a l'Estat mesures ambicioses sobre IVA, seguretat social, autònoms i expedients de regulació temporals d'ocupació -que ja afecten 150.000 treballadors-, però l'escenari que sorgirà després del confinament és especialment incert. Les previsions saltaran pels aires i el compliment del dèficit, possiblement també.
El debat a JxCat, frenat
La setmana passada, en teoria, havia de ser decisiva per al futur de JxCat. Es van arribar a produir reunions molt rellevants -com una que va incloure l'exconseller Josep Rull i el president del PDECat, David Bonvehí-, tot i que no es va tancar cap acord per la reordenació. La irrupció del coronavirus ha fet que el calendari s'hagi posposat fins que es resolgui la crisi sanitària, de la qual a Lledoners no en són aliens. L'activitat del PDECat i la Crida Nacional per la República, els sectors més allunyats de JxCat, ha quedat reduïda al mínim i només és possible el contacte telemàtic.
Fins la setmana passada, una de les propostes que hi havia damunt la taula era la d'una "assemblea constituent" de tots els sectors de JxCat. El PDECat, però, segueix apostant per la coalició, perquè considera que és la millor manera de salvar la relació entre ànimes camí de les eleccions. En un aspecte sí que existeix consens absolut: qui ha d'encapçalar la llista és Carles Puigdemont, acompanyat d'un número dos efectiu. Abans de la crisi sanitària, qui s'erigia com a favorit era Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, tot i que Damià Calvet, de Territori, manté les aspiracions.
La política catalana, en el sentit més ampli de la paraula, ha entrat en quarentena pel que fa a decisions electorals. La pugna al Parlament no s'ha esvaït -les crítiques a Torra per la proposta de confinament han estat compartides entre constitucionalistes i comuns-, però els aspectes del dia a dia -així com també la taula de diàleg, gran fita política del primer trimestre del 2020- han quedat aparcats. La data de les eleccions segueix sent una incògnita i no es desvelarà fins que passi la crisi pel coronavirus.